L'art de la tergiversació

Des del Col·lectiu Salvem la Colònia volem expressar el nostre malestar i preocupació davant una notícia apareguda a l'edició de l'11 de març de La Vanguardia perquè desvia l'atenció dels veritables problemes que estem patint actualment al barri: la situació de desempar de cinc famílies afectades sense dret a reallotjament; la demolició inecessària de moltes cases sense més projectes que el de deixar un enorme solar i la incertesa davant l'aturada de la segona fase amb el temor de que la falta de pressupost acabi fent que l'administració cedeixi la totalitat o part del pla a la iniciativa privada.

Malgrat el risc de donar més publicitat a una informació amb evidents faltes de credibilitat analitzarem com es genera el procés d'invenció d'una notícia, ja no simplement manipulada o desfigurada per la subjectivitat desfermada del periodista, sinó, fins i tot, confrontada amb la realitat. És l'art de la tergiversació. Etimològicament, l'habilitat de “girar l'esquena” a la realitat. Periodísticament, la destresa de fer creïble allò inversemblant si es contrasta amb els esdeveniments tal i com succeïxen.

Per això parlarem d'aquesta notícia apareguda a La Vanguardia a la secció de sucesos i firmada per Lluís Sierra. Òbviament el primer que ens ataca als ulls és el titular: “Tensión por la violencia okupa en la Colonia Castells de Barcelona” i el segon, el destacat: “Los ocupantes ilegales y cuatro familias sin derecho a realojamiento están pendientes de una orden de desahucio”. És a dir, d'entrada se'ns apremia a relacionar la presència “d'ocupantes ilegales” i “cuatro familias sin derecho a realojamiento” amb una hipotètica situació de tensió i violència.

Però això només és el començament, doncs l'article bàsicament persegueix establir aquesta relació com a objectiu prioritari per influenciar i incitar a la regidora de Les Corts, Montserrat Sánchez (PSC) a desallotjar els indesitjables suposats responsables de la tensió i la violència. Amb aquest criteri, la primera frase no té desperdici: “El largo proceso de reurbanización de la Colonia Castells, en el distrito de Les Corts, se ha vuelto a ver salpicado de incidentes con violencia física y moral”. Aquí se'ns anuncia la reiteració del que es denuncia “se ha vuelto a ver salpicado” con violencia física y moral“ i es remata amb el testimoni de la presidenta de l'Associació de Veïns: “Se ha acabado la paciencia (…) los vecinos no podemos movernos tranquilamente por el barrio, tenemos que evitar los pasajes que dan a la calle Entença donde están las viviendas okupadas”.

La posada en escena és excel·lent, una pobra representant veïnal amenaçada i intimidada per uns energumens sense escrúpols. Quin dramatisme! Quina injustícia! Regidora, desallotgi immediatament la colònia d'aquells que no volen marxar pel propi peu.

La suposada víctima és l'agressora i els suposats agressors les víctimes

Però per seguir amb la metàfora teatral, podem dir que si bé la representació és excel·lent, és completament ficcionada i no s'aproxima ni de lluny a la realitat. Doncs no és res més que això, una invenció i encara més, una tergiversació de la tal Maria Rosa Almansa. Una altra gran actuació de la presidenta de l'AVV, a la que fent justícia, li haurien de donar un Òscar o potser millor, el premi del festival de cine de terror de Sitges.

Aquesta dona es coneguda al barri, juntament amb el seu company, per les amenaces constants, les agressions i els insults cap a tots aquells veïns que planten cara als objectius del pla d'enderroc. No és la primera vegada que organitza un muntatge d'aquest tipus, ni la primera vegada que algun mal professional del periodisme li fa el joc. Per això la notícia posa èmfasi en que no és la primera vegada. 

I, si. De fet no és la primera vegada que la presidenta i el tresorer (el seu company) de l'Associació de Veïns (que per ser justos s'hauria de dir Associació d'Amics i Familiars de la Rosi), amenacen, insulten, agredeixen, punxen rodes de vehicles, arrenquen cartells o col·laboren amb els paletes per destruir el que queda de barri. No és la primera ni serà l'última que, difamen als residents més actius, inventant-se i denunciant suposades agressions a les seves filles, envien mails falsos amb acusacions sense sentit a la feina d'algun resident, encoratgen als tècnics perquè tallin la llum dels pocs que quedem als passatges i un llarg etcètera d'atacs inexplicables. 

I el que és pitjor, convertint a les víctimes en botxins, manipulant a tort i dret, Guàrdia Urbana, Mossos, districte i sobretot als mitjans (El Periódico, La Vanguardia, España Directo) per fer creure a tothom que ells són les víctimes quan en realitat són els agressors. Fins i tot a l'article es diu que han interposat varies denúncies, quan els únics imputats per agressió en un judici han sigut ells. Tal i com va dir ella  mateixa en una ocasió en que se li demanaven explicacions per les seves actuacions: Para mentir hay que saber mentir... Aquesta és la seva filosofia i ho ha demostrat en múltiples ocasions. Nosaltres preferim simplement no mentir i explicar la veritat o si més no, una visió més ajustada al que ha passat realment.

Així doncs al contrari del que se'ns afirma, l'únic problema de convivència a la Colònia Castells el genera aquesta persona, atacant permanentment als residents que restem; i el que és més greu, fent-se passar per víctima i generant muntatges com els exposats.

L'error del periodista doncs fou confiar cegament en una sola font sense contrastar el testimoni i ja se sap, que de vegades, de les fonts brolla aigua contaminada. Notícies falses o invertides com aquesta tant sols serveixen per legitimar l'expulsió dels que no volen marxar, relacionant-los amb una suposada violència que, de fet, tant sols genera l'única font del (des)informant. Convidem doncs a tots els periodistes a contrastar la informació i seguir així la lliçó número ú de primer curs de periodisme.

Nota aclaratòria

Fins ara des del Col·lectiu Salvem la Colònia hem aguantat en silenci les agressions i posteriors manipulacions del personatge, doncs considerem que és una víctima més de la difícil situació que vivim al barri. Per això no l'hem considerat mai ni tant sols com un adversari, doncs ja teníem i tenim suficients problemes amb els responsables del pla.

Però a dia d'avui, la seva actitud beligerant ens està demostrant que la indiferència amb la que l'hem tractat no ha servit de res. Ha passat de ser com una simple interferència que et fa veure malament la televisió, a esdevenir una molèstia real que està perjudicant els interessos dels afectats i que està col·laborant activament en la destrucció del barri.

Aquesta última aventura periodística ha fet vessar el got de la nostra paciència, amb el que ha arribat l'hora de denunciar les seves activitats doncs sembla que ignorar-la no ha servit perquè aturés les seves accions d'atac frontal contra els veïns que no ens volem resignar a marxar.

Com haureu notat, al blog no s'hi poden posar comentaris. Al principi es podia publicar obertament fins que van començar a aparèixer atacs indiscriminats, motiu pel qual vam tancar aquesta possibilitat. La presidenta té molt de temps lliure i dedica tota la seva jornada a fer la vida impossible a qui s'oposi al pla i a posar comentaris en totes les notícies relacionades amb la colònia, tant del blog com als mitjans de comunicació.

No entenem la seva actitud i de fet esperem que cesi amb les agressions. Però ja hem arribat fins al punt de rebutjar qualsevol explicació racional que pogués donar compte de les seves accions. No farem res que pugui perjudicar-la, doncs no tenim cap qüestió personal amb ella, les lluites socials no es poden personalitzar, però respondrem a les agressions amb la difusió de la informació i desmentint els muntatges i mentides que contra Salvem la Colònia i contra els veïns que ens resistim a abandonar el barri pugui ocasionar.

Cap muntatge ni cap invenció colateral de cap persona ni institució ni empresa ens farà retrocedir amb la nostra lluita pel que creïem just. 

Seguirem defensant la conservació de la Colònia i als residents que no vulguin marxar.

El pleno municipal o la misa de los creyentes

El pasado 3 de marzo, como los últimos jueves (¡ya es el 4º!) acudí, junto con algunos miembros de Salvem la Colonia (bueno "miembras", éramos sólo chicas esta vez!), a la sede del distrito de Les Corts. Esta vez se celebraba el pleno municipal mensual, así que mal que les pesara, nos tendrian que escuchar, o ni que sea, oïrnos...Ya tenía yo ganas de ver a estos pájaros en su ambiente... Bueno, aguanté todo el rollo de las presentaciones de los "ilustrísimos" miembros del Consell ..Aaah!!!, con sus trajes caros y sus estudiadísimos ademanes de personas respetables??? Tan pendientes de las formas, ellos... Tuvimos que guardar un minuto de silencio porque había fallecido alguien, la verdad es que no sé quien (ya sabéis mi falta de memoria habitual para los nombres de personas); parece que era muy importante para esta gente, pero, bueno, como no somos tan bordes, lo respetamos. Pero cuando pasó el minuto (por cierto, la voz cantante de todo el discurso no paraba de mirar el reloj, parece que no era tan..."apreciat i respectat i un exemple a seguir per a tots, que ens va ensenyar l'important que és el contacte directe amb les persones, i que tant s'havia desvivit per la gent del barri..." y así todo por el estilo.

Yo, al margen y con respeto a la memoria del muerto, me iba cargando cada vez más como le hubiera pasado a cualquiera en mis circunstancias, con el corazón y el cuerpo cansados por la ingrata vida que estos personajes me han dado. Menos mal que en ese momento las chicas despliegan la pancarta que llevaban escondida y gritan "L'Enkarna es queda... Salvem la Colónia, el Willi es queda, Salvem la Colónia Castells!! Y, claro, enseguida, amablemente (¡Claro, están en plena campaña electoral!) las obligaron a marcharse.. Yo ya me había puesto en pie, y cuando vi que a ellas se las llevaban, mientras Sus Ilustrísisimas se ponían nerviosillos "...els hi pregem disculpin aquesta interrupció.." no me aguanté más y les dije, con un tono de voz que no necesitaba micrófonos que "era culpa de la Sra Regidora que no se había dignado concedernos la intrevista personal que le habíamos solicitado en varias ocasiones, culpa también de Reursa, y de Habitatge y de los Servicios Sociales, que ya estaba cansada de que estuvieran jugando conmigo al ping pong, rebotándome de unos a otros y vivecersa... "Por favor, señora, le ruego espere su turno para hablar, que se tranquilice que tendrá su turno para hablar..." ¿Tranquila, dice?, si se viera en mi situación ya vería lo tranquilos que estarían Udes. Bueno,, me senté de nuevo dispuesta a tener un poco de paciencia.... vale....

Entonces la portavoz de marras nos presenta al nuevo equipo del Districte, y ahí ya no pude seguir callada por más tiempo "¡sí, claro! unos más que van vivir a mi costa, no, no voy a aguantar esto ni un minuto más..." Me levanté, salí de la Sala del Consejo, ante las miradas sorprendidas de los asistentes,(capté alguna mirada de cierta comprensión, tal vez de lástima, no sé), la sonrisa del guardia urbano ya conocido.. y bajé las escaleras ya sin poder contener el llanto de rabia e impotencia.

No sé qué pasó luego, espero que mis vecinos Judit y Joan me lo cuenten, porque ellos también estaban, un poco lejos, pero con más paciencia que yo. A las chicas no les pasó nada más, simplemente las hicieron salir a la calle... Total, me tomé una caña en el bar con ellas y me retiré a mi casa, pensando por el camino "¡Qué bien, a casita, suerte que aún tengo mi rincón de descanso... aprovechemos mientras dure.."

En fin, toda una experiencia! Os aconsejo que echéis un vistazo a un Pleno de Ayuntamiento, si podéis... Es una experiencia "religiosa", ahí una entiende, porque se siente en vivo y en directo, toda la cuchufleta de nuestros políticos, y os aseguro que se os va a encender la sangre. Si os gustan las experiencias de alto impacto emocional, daros el gusto algún día.... y ir a repicar a la misa de los creyentes... esos que se creen con la legitimidad universal y no les apoyan más que cuatro privilegiados.

En fin, lo que quería deciros es que os debo haber llegado  hasta aquí, gracias a la fuerza de vuestra solidaridad y apoyo en estos días tan difíciles para todos nosotros, sin toda vuestra solidaridad esto no hubiera sido posible.

Gracias 1000... y a seguir hasta la próxima, que no sólo nos tengan que oír, que también nos tengan que escuchar y dar la razón.

Recollim signatures en defensa dels habitants de la Colònia Castells

L’Ajuntament de Barcelona i Reursa (Incasol) posen en risc d'exclusió a cinc famílies de la primera fase de la Colònia Castells amb l'amenaça d'expulsar-les de casa seva. Malgrat l’absència de plans futurs immediats pel terreny, la regidora i els gestors del pla, estan disposats a deixar-les al carrer.

Però on han de marxar si no tenen la capacitat econòmica per fer-ho?
Perquè han de marxar si no són capaços de repondre’ls allò que ja teníen, un habitatge digne?
I sobretot, perquè ho han de fer, si no tenen previst començar la segona fase en els propers anys?

Exigim la immediata solució per tots els casos exposats i demanem:

1. Que s’aturi, amb caràcter d’urgència, el procés de llançament o desnonament que vol fer REURSA (INCASOL) de cinc famílies de la primera fase adduint que no tenen dret a recol•locació.
2. Que es paralitzi l’enderroc de la Colònia fins que no s’aporti una solució viable al seu futur.
3. Que s’articuli una via alternativa per a que no s’exclogui a ningú del procés d’expropiació, tal i com REURSA va prometre reiteradament:
• Bé oferint-les la possibilitat de romandre als seus domicilis actuals fins que es clarifiqui el calendari d’enderroc del projecte.
• Bé procedint al reallotjament d’aquestes famílies que queden de la Primera Fase a una de las cases de la Segona Fase que romanen buides.
• O bé, reallotjant-les a un dels pisos buits destinats als afectats de la Primera Fase.

SOLIDARITZA'T i SIGNA

EN DEFENSA DE LA COLONIA CASTELLS Y DEL DEREDCHO A REALOJO DE SUS HABITANTES
Ante la amenza explícita de desaparición de la Colonia Castells en el barrio de Les Corts de Barcelona, y la más implícita, de expulsión inmediata de cinco familias, a las que se les niega el deracho de realojo, los y las abajo firmantes exigimos a las administraciones competentes los siguientes puntos:
1. Que de detenga, con catácter de urgencia, el proceso de deshaucio que quiere hacer REURSA (INCASOL) de cinco familias de la Primera Fase, aduciendo que no tienen derecho a realojo.
2. Que se paralice el derribo de la Colonia hasta que no se aporte una solución viable de su futuro.
3. Que se articule una vía alternativa para que no se excluya a nadie del proceso de expropiación, tal y como prometió reiterademente REURSA:
• Bien ofreciéndoles la posibilidad de permanecer en sus domicilios actuales hasta que se clarifique el calendario de derribo del proyecto.
• Bien procediendo al realojo de estas familias que quedan de la primera fase a una de las casas de la Segunda Fase que quedan vacías.
• O bien, realojándolos en unos de los pisos vacíos destinados a los afectados de la Primera Fase.

SOLIDARIZATE Y FIRMA

Crònica d'un altre dijous al districte

Esto es un capítulo más en la crónica de nuestros intentos de hacernos oir/ver/sentir por los i-responsables de la CASA DEL PUEBLO  (jajaja!) -léase seu del Districte de Les Corts en la Plaza Comas-  a la hora de atender a los ciudadanos.

Entramos a las oficinas el Joan y yo misma (la Juana venía de camino), cogimos número y entregamos en el Registre de Documents las acostumbradas cartas (al Alcalde, al Cap de Serveis Personals y a la Regidora),  mientras el resto del grupo (unas siete personas más), estaban situados en el vestíbulo (para protegerse de la lluvia) e iban abordando  al público que entraba o salía de la Seu, entregando octavillas y recogiendo firmas, a lo que nos sumamos el Joan y yo cuando terminamos el trámite mientras esperábamos que llegara Juana. Llega ella y la acompaño adentro. Mientras esperábamos que nos tocara el turno, nos sentamos en un banco para sacar las cartas de ella y que las firmara, en eso que.ante mi estupefacción, se acerca un Guardia Urbano y me pregunta que "si ustedes van con esa gente que está ahi afuera, porque no pueden estar aquí", a lo que contesté que "claro que puedo estar aquí, estamos esperando nuestro turno para entregar unos documentos en el Registro, y revisándolos  para que estén todo en orden..." El Guardia iba diciendo que "no pueden estar aquí.." En esas salió nuestro número, nos levantamos, pasamos de él e hicimos el trámite, sin prestarle más atención, pero nos fue siguiendo y observando. Cuando terminamos subimos al despacho de la Regidora, que no estaba, nos dijeron, y tomaron nota, como el anterior jueves, de nuestra solicitud de una entrevista personal con Montserrat Sánchez, y les dimos nuestros números de teléfono, aunque la Secre dijo que ya tenía el del Joan y "que ya tiene nuestras cartas (las que entregamos el jueves pasado), y que ya nos telefonearán..." Entonces nos percatamos de que nos había seguido, con aire de alarmado, un  funcionario que al parecer ya nos tenía controladas, y vemos que estaba hablando con su walkitalki ".... bueno, creo que ya no hace falta, parece que ya se van, los otros están afuera pero pegados al edificio, al parecer para protegerse de la lluvia, y éstas ya parece que se van...".

Salimos, observadas y seguidas de cerca por dos ó tres urbanos mientras atravesábamos el recinto camino a la puerta... Les irgoramos totalmente, nos reunimos con el grupo, hablamos un poco y ya vimos cómo venían hacia el edificio otros urbanos, por lo que decidimos, sensatamente, irnos...

En fin, MENUDO ACOSO POR INTENTAR EJERCITAR NUESTROS DERECHOS.

Visca la Colónia!!

Continuem la nostra ruta assenyalant als culpables

Un dia més hem fet sentir la nostra veu per a que es solucioni la situació a la Colònia Castells. Si fa dues setmanes vam anar a Reursa a entregar les claus de xocolata, i la passada a Incasol a apremiar al nou director per a que ofereixi alternatives, aquesta vegada li ha tocat al Districte de Les Corts i a la seva regidora Montserrat Sánchez rebre una visita de "cortesia" per a que almenys doni la cara.

Primer, representants de les cinc famílies han accedit a l'interior de l'edifici de la Plaça Comas per tal d'entregar una carta a la regidora. Allà ens han atès un exèrcit de secretàries, que malgrat la bona voluntat, han exercit de filtre per a què la queixa no arribés a la seva superior. Però els hi ha estat impossible evitar-ho, doncs poc després hem tropessat amb ella pel passadís. La regidora s'ha tret les puçes de sobre, mig ignorant-nos, dient que no podia (o no volia) rebre'ns i que allò era cosa de Reursa, que els hi anessim a demanar explicacions a ells.
Com pot ser que si sigui responsabilitat seva MENTIR sobre el pla als periodistes la setmana passada, i que ara digui que ella no hi té res a veure? Com pot ser que intenti estigmatitzar als afectats dient que hi ha vint cases okupades a la colònia. Quan ni tant sols n'hi ha vint, perquè senzillament no en queden tantes a la primera fase del barri?
En fi, Montserrat Sánchez Yusté, agafa-ho com vulguis però ets responsable de voler deixar a cinc famílies al carrer, i tant sols perquè el vostre orgull us impedeix rectificar totes les irregularitats que heu comès, cometeu i seguireu cometent a la colònia.
Després d'aguantar l'escapada d'esquitllada de la regidora, hem baixat a la porta del consistori cortsenc per deixar-hi un souvenir molt particular i gairebé habitual en les nostres mobilitzacions, una mica de runa, que no fa mes que recordar la situació insostenible dels que habitem el barri.

No ens aturarem fins que aprengueu a rectificar i oferiu una solució viable al futur del barri. Si no paren de llençar-nos dia a dia la runa a sobre, l'escamparem per tota la ciutat assenyalant als irresponsables que van dissenyar i gestionen aquest pla d'expropiació.
A més els veïns i veïnes que passaven per la plaça no han deixat d'expressar la seva solidaritat amb la nostra causa, doncs es miri per on es miri, la força de la raó ens impulsa a seguir endavant amb les mobilitzacions.

La solidaritat és la nostra única arma, i fins i tot en Pau Farinetes, personatge emblemàtic de Les Corts menestral ens ha volgut aguantar una pancarta per expressar la seva inconformitat amb el pla.


Aquesta pancarta ha sigut degudament col·locada a l'alçada del primer pis del districte on té el despatx la regidora, per a que la vegi i mentre "treballi" reflexioni sobre la seva actuació en el cas de la Colònia.
Prou d'enderrocs! Rehabilitació de la Colònia!
Continuarem........

Aquest pla fa runes

Avui dijous 3 de febrer, representants de les sis famílies afectades sense reallotjament de la Colònia Castells han anat a entregar una carta al nou director de l'Institut Català del Sol, Josep A. Grau i Reinés. L'objectiu era comunicar la intenció de quedar-se a casa seva donada la falta de solucions al problema d'habitatge que ha suposat el pla de demolició del MGPM de la Colònia Castells. El motiu de la protesta era visibilitzar la situació d'injustícia que estem vivint al barri, esperant que el director entrant rectifiqui la mala gestió realitzada pel seu antecessor Miquel Bonilla.

Acompanyats d'una quinzena de veïns solidaris, han anat fins a la seu central d'Incasol a la confluència entre Balmes i Còrsega, s'ha entregat la carta i simbòlicament una mica de runa, per a que es facin càrrec de la situació i s'adonin del que suposa viure rodejat de cascalls de tota mena. També han cridat consignes denunciant el cas, repartint octavetes per informar als vianants, que, en molts casos, han expressat la seva solidaritat.

La visita ha sigut molt tranquil·la i al cap d'una hora s'ha tornat cap a la Colònia. El cas d'aquestes sis famílies és flagrant i no fan més que reflotar les contradiccions, deficiències i irregularitats comeses en la planificació i gestió del Pla urbanístic.

Nosaltres ho portem dient fa molt de temps, i no ens cansarem de repetir-ho. Polítics, gestors RECTIFIQUEU! Fa tres anys, molt abans de fer-se efectiva la recol·locació dels veïns de la primera fase a l'edifici nou, tot just al principi de la crisi econòmica que estem patint, ja es veia que el pla estava mal dissenyat, doncs estava pensat per una situació de bonança econòmica i d'"Hipotecas para todos". A la que van començar els problemes de solvència i finançament, no tant sols de les famílies afectades sinó també de la pròpia administració, es va obrar tard i malament, quan estava claríssim que la situació del barri es tornaria a quedar encallada.  

Fou en aquell moment, que algú va prendre la decisió de tirar endavant amb el despropòsit i ara no saben com sortir-ne. No sabem si va ser per inconsciència o per mala fe, però han enganyat a moltes famílies per a que es moguessin del barri i anessin als pisos quan sabien que no podrien desenvolupar tot el pla. S'han quedat sense diners i sense constructor per executar la resta de l'operació. Amb el que presumiblement no podran complir les promeses realitzades. I sinó consulteu l'hemeroteca que per això serveix. 

El que ens temem de veritat es que acabin mal venent el sol a algun promotor o constructor privat per a que aixequi els seus edificis i n'extregui beneficis amb una quantiosa plusvàlua. De moment, el mercat està aturat i no hi ha operacions ni interessats en assumir les despeses, però tard o d'hora, malgrat sempre s'han omplert la boca de que l'operació s'asumiria integralment per l'àmbit públic, acabaran realitzant això que sempre han afirmat que no farien mai.

Mentides i més mentides:

Una altra factor que assenyala la situació d'atzucac que viu el pla i les mentides constants que han difós els seus responsables, és el fet de que utilitzarien la primera renglera de cases del carrer Castells per recol·locar a les famílies que no acceptessin el pis i desitgessin quedar-se al barri. A dia d'avui estan tirant també aquestes cases i els veïns estan desesperats. 

Una altra falsedat, i no pararíem mai, és que on ara hi ha la primera fase hi aniran els edificis de recol·locació de la segona fase. I que ara estan tirant aquesta zona per tal de començar immediatament les obres. Mentida! Els nous pisos de substitució s'havien de construir entre el carrer Entença, i Morales, una zona que porta molts anys destrossada i buida, just davant de l'edifici de protecció oficial ja construït. No afecta per res ni la permanència de residents a la pròpia colònia ni fins i tot l'històric passatge Roca i la plaça del Carme. Si ara han canviat d'opinió, no ho sabem, però el planificat s'acostuma a utilitzar per preveure les coses i no obrar negligentment com estan demostrant tant la regidora, com Reursa, com Incasol.

En fi, el que diem sempre, seguirem denunciant aquesta situació injusta i sense sentit. Per nosaltres el prioritari són les persones i no els diners... Pel que sembla, just al contrari que als responsables del pla

Atureu l'enderroc immediatament! Ens volem quedar a casa nostra!

Aquesta és la feina que avui mateix han fet Urcotex arribant a enderrocar fins el c/Castells. Obrint un forat inexplicable. A la dreta de la imatge ja és segona fase.

Solidaritat contra les agressions al veïnat

La concentració de recolzament i acompanyament a les famílies afectades de la Colònia Castells davant de Reursa va aplegar gairebé una quarentena de persones. Cinc persones, un de cada casa afectada, van pujar al pis de l'empresa, acudint a la cita per entregar les claus i teòricament celebrar l'acta de possessió del seu domicili.

Davant la sorpresa dels executius de l'empresa, només van entregar una simbòlica clau de xocolata. Una clau de mentida, que escenificava la farsa del joc de promeses incomplertes que han seguit en el procés d'expropiació. 

Però més enllà de bromes simbòliques, la resposta de Reursa, i per tant d'Incasol, va ser duríssima. Literalment: -Ja us arribarà la notificació... (sic) Cap proposta, cap solució a un situació, ja ho hem dit, d'alarma, d'emergència social. 

Com si no sapiguessin que les amenaçes no ens faràn retocedir. Què no sóm només sis famílies les que ens hem quedat a la colònia. El barri, el seguim habitant malgrat els enderrocs i la situació d'agressió urbanística , bastantes persones, que sense cap altre solució viable, hem decidit quedar-nos. Per solucionar el nostre problema d'habitatge, òbviament, però també per denunciar totes les injustícies que es cometen a nivell urbanístic i d'habitatge a la ciutat, la manera com és té de construir i fer ciutat, expulsant els pobres de les zones amb potencial econòmic, imposant barris de rics, on qui menys té, ha de marxar, al no poder assumir les despeses de manutenció pels elevats preus de lloguer.

Quaranta persones -envoltats inexplicablement per dues furgonetes de mossos d'esquadra- vam recolzar i recolzarem el dret de permanència d'aquestes famílies a la colònia, portant cartells, cridant consignes i repartint un escrit denunciant la situació, demandant la solidaritat de la gent. Les víctimes directes de la crisi ens hem d'unir, no som l'únic barri que afrontem una situació similar, està el Bon Pastor, està la Mina, està Can Battló, està Vallcarca, està el Raval sud... barris diferents, però amb una mateixa lluita, afrontar la violència urbanística que s'esta exercint contra la ciutat popular.
Potser si que ens expulsaran a tots i a totes, però estem disposats a plantar cara i si més no, cridar als quatre vents el que fan amb les famílies més vulnerables, la política social que apliquen les  institucions que curiosament vetllen per l'habitatge social. (Incasol, Institut Municipal d'Urbanisme, Patronat municipal de l'habitatge...)










Uns/es quants/es hem decidit optar per la opció més difícil però més digne, quedar-nos a la Colònia i afrontar el sense sentit de l'enderroc del barri. De fet sóm els únics que hem vençut la por de quedar-nos i no obeïr submissament els dictats que ha marcat la ciutat capitalista. Aquella ciutat que administren les institucions per afavorir els interessos de les grans empreses i no els de la gent humil. L'altre dia  algú ho deia lúcidament a la tele: Amb la crisi, el govern actua com un bandoler però a l'inrevés. Si abans els bandolers robaven als rics per dona'ls-hi als pobres, ara el govern, per hipotèticament sortir de la crisi, roben als pobres per dona'ls-hi als rics. Retallen pensions, ajudes i no pugen els salaris i en canvi, ajuden als bancs a afrontar la pèrdua de beneficis.

Com a mínim, els veïns i veínes que quedem, sigui quina sigui la nostra situació, no ens sabem sols. Al contrari, sabem que podem comptar amb la única arma capaç d'aturar els efectes nocius de qualsevol agressió, la força de la col·lectivitat, la solidaritat, la mancomunió. Totes juntes afrontarem aquest dur procés d'expulsió i plantarem cara a les injustícies que s'estan cometent contra els que no hem fet cas de les amenaçes inútils i hem decidit quedar-nos. 



Demandem la solidaritat de tothom que vulgui sumar-se a la denúncia del genocidi de la ciutat popular i en aquest cas concret amb la lluita dels veïns de la Colònia Castells. 

Estigueu atents/es a les mobilitzacions.

I de moment podeu trucar, escriure un mail o un fax demanant explicacions a Reursa per la seva política en el cas de l'expulsió d'aquestes famílies. 

Podeu demanar perquè volen fer fora a l'Encarna, al Joan. Perquè volen expulsar a la Judtih de casa seva si no n'han de fer res amb el terreny fins d'aquí molts anys... Perquè ataquen als pobres? Perquè no ajuden a la Juana, al Willi, al Benedicto? Perquè no respecten el domicili del Victor Manuel i la Délia? Perquè no aturen immediatament l'enderroc del barri si no n'han de fer res? I el que se us acudeixi... 

Reursa:

Telèfon

93 276 33 72
Fax:
93 359 11 12
e-mail:
info@reursa.cat

Avui ningú ha entregat les claus!

La concentració de recolzament i acompanyament a les sis famílies afectades davant de Reursa ha aplegat a unes 40 persones. Els veïns -envoltats inexplicablement per dues forgonetes de mossos d'esquadra- han pujat al pis i han entregat simbòlicament una clau de xocolata a l'empresa, una clau de mentida., de mentida ,com el que han fet ells durant tot el procés d'expropiació.

Pròximament penjarem fotografies de la concentració i una crònica més detallada. Assegurem, però, que no serà l'última acció que realitzarem per salvaguardar el dret d'aquestes famílies a quedar-se al barri. Doncs la resposta de Reursa ha sigut dir que ja enviaran les notificacions de desnonament i que han resolt expulsar a les persones afectades.

Reursa posa en risc d'exclusió social a sis famílies precàries amb l'amenaça d'expulsar-les de casa seva

Avui, divendres 28 de gener s'acaba el termini que ha imposat Reursa per l'entrega de claus definitiva als llogaters de la primera fase que encara habiten a la Colònia Castells. Sis famílies s'enfronten a l'amenaça de ser desnonades i expulsades definitivament de casa seva sense dret a reallotjament, malgrat les promeses en sentit contrari que els hi havien fet. D'aquesta manera culminarà el procés d'expropiació forçosa dels habitatges del pla d'enderroc del barri impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català del Sòl i executat per l'empresa Reursa.

La situació que viuen aquests llogaters a dia d'avui és dramàtica. En ple augue de la crisi econòmica, un possible desnonament agreujarà sense remei la seva situació d'inestabilitat. En tots els casos la precarietat com a conseqüència de la falta d'ingressos estables és una constant, i l'amenaça real de quedar-se al carrer -sense l'únic que posseeixen, un sostre on pernoctar- no farà més que agreujar la seva situació, amb el que la posició de desempara i desprotecció serà total.

Un cas flagrant és el de l'Encarna Muñiz, amb residència al passatge Barnola, 19. Té 62 anys, cobra una pensió mínima de jubilació de 540 euros al mes, va arribar al barri el maig de 2005 i fins el juny de 2010 va estar pagant un lloguer a Barnola SL (que li cobrava fraudolentament). A l'Encarna, Reursa li va prometre que la recol·locarien a un pis o casa de substitució al mateix barri. Malgrat això, li exigiren que abandonés l'habitatge abans del 29 des setembre de 2010, tot i que fins aquesta setmana no ha rebut cap mena de comunicació sobre la seva situació. Fins que aquest dilluns, dia 24, va rebre una carta on se l'encomiava a entregar les claus el divendres 28 a les 12 del matí a la seu de Reursa. Únicament quatre dies de marge i probablement, demà passat mateix o dilluns, l'Encarna es trobarà al carrer, completament indefensa i desprotegida sense cap mena de recurs ni d'allotjament.

Un altre situació no menys greu és el de la Juana Pérez Méndez, 50 anys, que viu al Passatge Castells, 82 des de fa prop de 20 anys. La Juana va estar pagant el lloguer fins el 1999, és una persona amb una completa desprotecció social i moltes carències, no té cap ingrés conegut i la seva situació econòmica i social és crítica. Durant anys ha precisat de l'ajuda d'Isabel Nualart, l'assistenta social del Districte de Les Corts, que no ha fet absolutament res per garantitzar i pal·liar la seva situació.

Un altre cas similar és el del Guillermo, d'aproximadament 40 anys, arribat a la Colònia Castells fà prop de deu anys. No té ocupació, està a l'atur sense cap mena de subsidi, viu en precari a una finca del passatge Castells en condicions d'infrahabitatge. També ha recorregut a l'assistència social però tampoc l'han ajudat.

També hi ha la família Cherrez Cruz, residents al Passatge Barnola, 24, amb contracte de lloguer des del novembre de 2004. Aquesta família, tot i posseir un document de Reursa conforme els hi donaran una solució de reallotjament estan en una situació difícil doncs no saben quan ni com hauran d'abandonar el seu domicili, ni si es farà efectiva la promesa.

I per últim, dos casos més que porten gairebé deu anys al barri, el cas de Judit Gimeno del passatge Barnola 36, a la Colònia Castells des de setembre de 2002 i que no ha rebut cap mena d'indemnització i la situació de Svetlana Ivhsina i Joan Puig, aquest últim en situació d'atur sense cap mena de subsidi. Aquesta parella tampoc tenen lloc on anar i en principi, malgrat les promeses, tampoc tenen dret a reallotjament

Un pla ple de retards i irregularitats

Fins avui, el Pla de Modificació Puntual del Pla general Metropolità de Barcelona a l'àmbit de la Colònia Castells ha patit nombrosos retards i irregularitats. Cal recordar els constants terminis incompletrs per part de Reursa a l'hora de concretar l'expropiació i recol·locació dels veïns afectats, doncs l'execució de la primera fase estava prevista per la setmana santa de 2008, i han hagut de passar dos anys i mig abans de que és fes efectiu el trasllat dels afectats. A més, les últimes famílies amb dret a reallotjament els hi ha estat demorat fins fa poc més d'una setmana el seu trasllat als pisos de substitució, és a dir amb tres anys de retard. Cal recordar també, que tant el 2003 a la pròpia redacció del pla, com el 2007 amb la firma del Protocol de col·laboració on s'establia el marc del procés d'expropiació, es marcava el gener del 2011 com a termini màxim per implementar tot el pla, amb les dues fases completes i la recol·locació de tots els veïns a un habitatge de substitució. A dia d'avui, com es pot comprovar, no està completament assolida ni la primera fase del pla i la segona fase ha quedat postposada sine die.

Entre les irregularitats comeses cal destacar el fet de que fins fa sis mesos (juny de 2010), molts llogaters han estat forçats a seguir pagant arrendament, malgrat que el caràcter de terreny expropiat marca clarament per llei, la prohibició de cobrar els lloguers dels habitatges afectats. Les administracions han permès el cobrament fraudulent, sobretot per part d'un dels propietaris majoritaris del sòl, Barnola S.L, desprotegint als residents afectats per aquesta situació. També hi ha el fet de que els pisos nous no estan degudament i completament acabats presentant nombroses deficiències (goteres, humitats, sistema de calefacció). O que a dia d'avui, tretze d'aquests pisos nous, construïts expressament, per la recol·locació romanen buits.

Incomprensiblement el Protocol de Col·laboració establia que només serien recol·locades aquelles persones que acreditessin la residència amb títol d'arrendament abans de juny de 2001. La cosa s'agreuja amb el sumatori de retards i irregularitats al·ludides, doncs han provocat que fossin nombrosos els habitants que han arribat a la Colònia des d'aquella llunyana data. Aquest fet ha propiciat que famílies amb gairebé deu anys de residència siguin expulsades de casa seva sense miraments i sense cap tipus de dret a reallotjament. Davant aquesta situació de retard continuat, Reursa va prometre al juliol a aquestes unitats domèstiques afectades que tindrien reallotjament, ja fos en un dels pisos nous o bé a alguna de les cases buides de la segona fase.

En un procés d'expropiació, la fixació d'una data límit per la fixació del dret a reallotjament és una mesura que atempta directament contra el dret a habitatge digne pel que les administracions haurien de vetllar. Incomplint també l'articulat de la Llei d'expropiacions forçoses i del Reglament d'Expropiacions forçoses, on s'estableix que qualsevol persona expropiada amb un contracte legal d'arrendament té dret a reallotjament, independentment de l'antiguitat d'aquesta condició.

Exigim la immediata solució pels casos exposats. 

Entenem que aquestes persones tenen dret a la permanència al seu domicili fins que es clarifiqui el calendari de la segona fase del MPGM de la Colònia Castells. 

L'enderroc de la primera fase de la colònia no té sentit doncs no tenen pressupost per tirar endavant la construcció ni l'execucció de la segona. 

Avui ningú ha entregat les claus! Ni l'Encarna, ni el Joan, ni la Judith, ni la Juana.

Prou desnonaments! Aturem immediatament l'enderroc de la Colònia! Salvem-la de l'especulació!