Avui ningú ha entregat les claus!

La concentració de recolzament i acompanyament a les sis famílies afectades davant de Reursa ha aplegat a unes 40 persones. Els veïns -envoltats inexplicablement per dues forgonetes de mossos d'esquadra- han pujat al pis i han entregat simbòlicament una clau de xocolata a l'empresa, una clau de mentida., de mentida ,com el que han fet ells durant tot el procés d'expropiació.

Pròximament penjarem fotografies de la concentració i una crònica més detallada. Assegurem, però, que no serà l'última acció que realitzarem per salvaguardar el dret d'aquestes famílies a quedar-se al barri. Doncs la resposta de Reursa ha sigut dir que ja enviaran les notificacions de desnonament i que han resolt expulsar a les persones afectades.

Reursa posa en risc d'exclusió social a sis famílies precàries amb l'amenaça d'expulsar-les de casa seva

Avui, divendres 28 de gener s'acaba el termini que ha imposat Reursa per l'entrega de claus definitiva als llogaters de la primera fase que encara habiten a la Colònia Castells. Sis famílies s'enfronten a l'amenaça de ser desnonades i expulsades definitivament de casa seva sense dret a reallotjament, malgrat les promeses en sentit contrari que els hi havien fet. D'aquesta manera culminarà el procés d'expropiació forçosa dels habitatges del pla d'enderroc del barri impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català del Sòl i executat per l'empresa Reursa.

La situació que viuen aquests llogaters a dia d'avui és dramàtica. En ple augue de la crisi econòmica, un possible desnonament agreujarà sense remei la seva situació d'inestabilitat. En tots els casos la precarietat com a conseqüència de la falta d'ingressos estables és una constant, i l'amenaça real de quedar-se al carrer -sense l'únic que posseeixen, un sostre on pernoctar- no farà més que agreujar la seva situació, amb el que la posició de desempara i desprotecció serà total.

Un cas flagrant és el de l'Encarna Muñiz, amb residència al passatge Barnola, 19. Té 62 anys, cobra una pensió mínima de jubilació de 540 euros al mes, va arribar al barri el maig de 2005 i fins el juny de 2010 va estar pagant un lloguer a Barnola SL (que li cobrava fraudolentament). A l'Encarna, Reursa li va prometre que la recol·locarien a un pis o casa de substitució al mateix barri. Malgrat això, li exigiren que abandonés l'habitatge abans del 29 des setembre de 2010, tot i que fins aquesta setmana no ha rebut cap mena de comunicació sobre la seva situació. Fins que aquest dilluns, dia 24, va rebre una carta on se l'encomiava a entregar les claus el divendres 28 a les 12 del matí a la seu de Reursa. Únicament quatre dies de marge i probablement, demà passat mateix o dilluns, l'Encarna es trobarà al carrer, completament indefensa i desprotegida sense cap mena de recurs ni d'allotjament.

Un altre situació no menys greu és el de la Juana Pérez Méndez, 50 anys, que viu al Passatge Castells, 82 des de fa prop de 20 anys. La Juana va estar pagant el lloguer fins el 1999, és una persona amb una completa desprotecció social i moltes carències, no té cap ingrés conegut i la seva situació econòmica i social és crítica. Durant anys ha precisat de l'ajuda d'Isabel Nualart, l'assistenta social del Districte de Les Corts, que no ha fet absolutament res per garantitzar i pal·liar la seva situació.

Un altre cas similar és el del Guillermo, d'aproximadament 40 anys, arribat a la Colònia Castells fà prop de deu anys. No té ocupació, està a l'atur sense cap mena de subsidi, viu en precari a una finca del passatge Castells en condicions d'infrahabitatge. També ha recorregut a l'assistència social però tampoc l'han ajudat.

També hi ha la família Cherrez Cruz, residents al Passatge Barnola, 24, amb contracte de lloguer des del novembre de 2004. Aquesta família, tot i posseir un document de Reursa conforme els hi donaran una solució de reallotjament estan en una situació difícil doncs no saben quan ni com hauran d'abandonar el seu domicili, ni si es farà efectiva la promesa.

I per últim, dos casos més que porten gairebé deu anys al barri, el cas de Judit Gimeno del passatge Barnola 36, a la Colònia Castells des de setembre de 2002 i que no ha rebut cap mena d'indemnització i la situació de Svetlana Ivhsina i Joan Puig, aquest últim en situació d'atur sense cap mena de subsidi. Aquesta parella tampoc tenen lloc on anar i en principi, malgrat les promeses, tampoc tenen dret a reallotjament

Un pla ple de retards i irregularitats

Fins avui, el Pla de Modificació Puntual del Pla general Metropolità de Barcelona a l'àmbit de la Colònia Castells ha patit nombrosos retards i irregularitats. Cal recordar els constants terminis incompletrs per part de Reursa a l'hora de concretar l'expropiació i recol·locació dels veïns afectats, doncs l'execució de la primera fase estava prevista per la setmana santa de 2008, i han hagut de passar dos anys i mig abans de que és fes efectiu el trasllat dels afectats. A més, les últimes famílies amb dret a reallotjament els hi ha estat demorat fins fa poc més d'una setmana el seu trasllat als pisos de substitució, és a dir amb tres anys de retard. Cal recordar també, que tant el 2003 a la pròpia redacció del pla, com el 2007 amb la firma del Protocol de col·laboració on s'establia el marc del procés d'expropiació, es marcava el gener del 2011 com a termini màxim per implementar tot el pla, amb les dues fases completes i la recol·locació de tots els veïns a un habitatge de substitució. A dia d'avui, com es pot comprovar, no està completament assolida ni la primera fase del pla i la segona fase ha quedat postposada sine die.

Entre les irregularitats comeses cal destacar el fet de que fins fa sis mesos (juny de 2010), molts llogaters han estat forçats a seguir pagant arrendament, malgrat que el caràcter de terreny expropiat marca clarament per llei, la prohibició de cobrar els lloguers dels habitatges afectats. Les administracions han permès el cobrament fraudulent, sobretot per part d'un dels propietaris majoritaris del sòl, Barnola S.L, desprotegint als residents afectats per aquesta situació. També hi ha el fet de que els pisos nous no estan degudament i completament acabats presentant nombroses deficiències (goteres, humitats, sistema de calefacció). O que a dia d'avui, tretze d'aquests pisos nous, construïts expressament, per la recol·locació romanen buits.

Incomprensiblement el Protocol de Col·laboració establia que només serien recol·locades aquelles persones que acreditessin la residència amb títol d'arrendament abans de juny de 2001. La cosa s'agreuja amb el sumatori de retards i irregularitats al·ludides, doncs han provocat que fossin nombrosos els habitants que han arribat a la Colònia des d'aquella llunyana data. Aquest fet ha propiciat que famílies amb gairebé deu anys de residència siguin expulsades de casa seva sense miraments i sense cap tipus de dret a reallotjament. Davant aquesta situació de retard continuat, Reursa va prometre al juliol a aquestes unitats domèstiques afectades que tindrien reallotjament, ja fos en un dels pisos nous o bé a alguna de les cases buides de la segona fase.

En un procés d'expropiació, la fixació d'una data límit per la fixació del dret a reallotjament és una mesura que atempta directament contra el dret a habitatge digne pel que les administracions haurien de vetllar. Incomplint també l'articulat de la Llei d'expropiacions forçoses i del Reglament d'Expropiacions forçoses, on s'estableix que qualsevol persona expropiada amb un contracte legal d'arrendament té dret a reallotjament, independentment de l'antiguitat d'aquesta condició.

Exigim la immediata solució pels casos exposats. 

Entenem que aquestes persones tenen dret a la permanència al seu domicili fins que es clarifiqui el calendari de la segona fase del MPGM de la Colònia Castells. 

L'enderroc de la primera fase de la colònia no té sentit doncs no tenen pressupost per tirar endavant la construcció ni l'execucció de la segona. 

Avui ningú ha entregat les claus! Ni l'Encarna, ni el Joan, ni la Judith, ni la Juana.

Prou desnonaments! Aturem immediatament l'enderroc de la Colònia! Salvem-la de l'especulació!