La concentració de recolzament i acompanyament a les famílies afectades de la Colònia Castells davant de Reursa va aplegar gairebé una quarentena de persones. Cinc persones, un de cada casa afectada, van pujar al pis de l'empresa, acudint a la cita per entregar les claus i teòricament celebrar l'acta de possessió del seu domicili.
Davant la sorpresa dels executius de l'empresa, només van entregar una simbòlica clau de xocolata. Una clau de mentida, que escenificava la farsa del joc de promeses incomplertes que han seguit en el procés d'expropiació.
Però més enllà de bromes simbòliques, la resposta de Reursa, i per tant d'Incasol, va ser duríssima. Literalment: -Ja us arribarà la notificació... (sic) Cap proposta, cap solució a un situació, ja ho hem dit, d'alarma, d'emergència social.
Com si no sapiguessin que les amenaçes no ens faràn retocedir. Què no sóm només sis famílies les que ens hem quedat a la colònia. El barri, el seguim habitant malgrat els enderrocs i la situació d'agressió urbanística , bastantes persones, que sense cap altre solució viable, hem decidit quedar-nos. Per solucionar el nostre problema d'habitatge, òbviament, però també per denunciar totes les injustícies que es cometen a nivell urbanístic i d'habitatge a la ciutat, la manera com és té de construir i fer ciutat, expulsant els pobres de les zones amb potencial econòmic, imposant barris de rics, on qui menys té, ha de marxar, al no poder assumir les despeses de manutenció pels elevats preus de lloguer.
Quaranta persones -envoltats inexplicablement per dues furgonetes de mossos d'esquadra- vam recolzar i recolzarem el dret de permanència d'aquestes famílies a la colònia, portant cartells, cridant consignes i repartint un escrit denunciant la situació, demandant la solidaritat de la gent. Les víctimes directes de la crisi ens hem d'unir, no som l'únic barri que afrontem una situació similar, està el Bon Pastor, està la Mina, està Can Battló, està Vallcarca, està el Raval sud... barris diferents, però amb una mateixa lluita, afrontar la violència urbanística que s'esta exercint contra la ciutat popular.
Potser si que ens expulsaran a tots i a totes, però estem disposats a plantar cara i si més no, cridar als quatre vents el que fan amb les famílies més vulnerables, la política social que apliquen les institucions que curiosament vetllen per l'habitatge social. (Incasol, Institut Municipal d'Urbanisme, Patronat municipal de l'habitatge...)
Uns/es quants/es hem decidit optar per la opció més difícil però més digne, quedar-nos a la Colònia i afrontar el sense sentit de l'enderroc del barri. De fet sóm els únics que hem vençut la por de quedar-nos i no obeïr submissament els dictats que ha marcat la ciutat capitalista. Aquella ciutat que administren les institucions per afavorir els interessos de les grans empreses i no els de la gent humil. L'altre dia algú ho deia lúcidament a la tele: Amb la crisi, el govern actua com un bandoler però a l'inrevés. Si abans els bandolers robaven als rics per dona'ls-hi als pobres, ara el govern, per hipotèticament sortir de la crisi, roben als pobres per dona'ls-hi als rics. Retallen pensions, ajudes i no pugen els salaris i en canvi, ajuden als bancs a afrontar la pèrdua de beneficis.
Com a mínim, els veïns i veínes que quedem, sigui quina sigui la nostra situació, no ens sabem sols. Al contrari, sabem que podem comptar amb la única arma capaç d'aturar els efectes nocius de qualsevol agressió, la força de la col·lectivitat, la solidaritat, la mancomunió. Totes juntes afrontarem aquest dur procés d'expulsió i plantarem cara a les injustícies que s'estan cometent contra els que no hem fet cas de les amenaçes inútils i hem decidit quedar-nos.
Demandem la solidaritat de tothom que vulgui sumar-se a la denúncia del genocidi de la ciutat popular i en aquest cas concret amb la lluita dels veïns de la Colònia Castells.
Estigueu atents/es a les mobilitzacions.
Però més enllà de bromes simbòliques, la resposta de Reursa, i per tant d'Incasol, va ser duríssima. Literalment: -Ja us arribarà la notificació... (sic) Cap proposta, cap solució a un situació, ja ho hem dit, d'alarma, d'emergència social.
Com si no sapiguessin que les amenaçes no ens faràn retocedir. Què no sóm només sis famílies les que ens hem quedat a la colònia. El barri, el seguim habitant malgrat els enderrocs i la situació d'agressió urbanística , bastantes persones, que sense cap altre solució viable, hem decidit quedar-nos. Per solucionar el nostre problema d'habitatge, òbviament, però també per denunciar totes les injustícies que es cometen a nivell urbanístic i d'habitatge a la ciutat, la manera com és té de construir i fer ciutat, expulsant els pobres de les zones amb potencial econòmic, imposant barris de rics, on qui menys té, ha de marxar, al no poder assumir les despeses de manutenció pels elevats preus de lloguer.
Quaranta persones -envoltats inexplicablement per dues furgonetes de mossos d'esquadra- vam recolzar i recolzarem el dret de permanència d'aquestes famílies a la colònia, portant cartells, cridant consignes i repartint un escrit denunciant la situació, demandant la solidaritat de la gent. Les víctimes directes de la crisi ens hem d'unir, no som l'únic barri que afrontem una situació similar, està el Bon Pastor, està la Mina, està Can Battló, està Vallcarca, està el Raval sud... barris diferents, però amb una mateixa lluita, afrontar la violència urbanística que s'esta exercint contra la ciutat popular.
Potser si que ens expulsaran a tots i a totes, però estem disposats a plantar cara i si més no, cridar als quatre vents el que fan amb les famílies més vulnerables, la política social que apliquen les institucions que curiosament vetllen per l'habitatge social. (Incasol, Institut Municipal d'Urbanisme, Patronat municipal de l'habitatge...) Uns/es quants/es hem decidit optar per la opció més difícil però més digne, quedar-nos a la Colònia i afrontar el sense sentit de l'enderroc del barri. De fet sóm els únics que hem vençut la por de quedar-nos i no obeïr submissament els dictats que ha marcat la ciutat capitalista. Aquella ciutat que administren les institucions per afavorir els interessos de les grans empreses i no els de la gent humil. L'altre dia algú ho deia lúcidament a la tele: Amb la crisi, el govern actua com un bandoler però a l'inrevés. Si abans els bandolers robaven als rics per dona'ls-hi als pobres, ara el govern, per hipotèticament sortir de la crisi, roben als pobres per dona'ls-hi als rics. Retallen pensions, ajudes i no pugen els salaris i en canvi, ajuden als bancs a afrontar la pèrdua de beneficis.
Com a mínim, els veïns i veínes que quedem, sigui quina sigui la nostra situació, no ens sabem sols. Al contrari, sabem que podem comptar amb la única arma capaç d'aturar els efectes nocius de qualsevol agressió, la força de la col·lectivitat, la solidaritat, la mancomunió. Totes juntes afrontarem aquest dur procés d'expulsió i plantarem cara a les injustícies que s'estan cometent contra els que no hem fet cas de les amenaçes inútils i hem decidit quedar-nos.
Demandem la solidaritat de tothom que vulgui sumar-se a la denúncia del genocidi de la ciutat popular i en aquest cas concret amb la lluita dels veïns de la Colònia Castells.
Estigueu atents/es a les mobilitzacions.
I de moment podeu trucar, escriure un mail o un fax demanant explicacions a Reursa per la seva política en el cas de l'expulsió d'aquestes famílies.
Podeu demanar perquè volen fer fora a l'Encarna, al Joan. Perquè volen expulsar a la Judtih de casa seva si no n'han de fer res amb el terreny fins d'aquí molts anys... Perquè ataquen als pobres? Perquè no ajuden a la Juana, al Willi, al Benedicto? Perquè no respecten el domicili del Victor Manuel i la Délia? Perquè no aturen immediatament l'enderroc del barri si no n'han de fer res? I el que se us acudeixi...
Reursa:
Telèfon
93 276 33 72
Fax:
93 359 11 12
e-mail:
info@reursa.cat
Fax:
93 359 11 12
e-mail:
info@reursa.cat
