Des del Col·lectiu Salvem la Colònia volem expressar el nostre malestar i preocupació davant una notícia apareguda a l'edició de l'11 de març de La Vanguardia perquè desvia l'atenció dels veritables problemes que estem patint actualment al barri: la situació de desempar de cinc famílies afectades sense dret a reallotjament; la demolició inecessària de moltes cases sense més projectes que el de deixar un enorme solar i la incertesa davant l'aturada de la segona fase amb el temor de que la falta de pressupost acabi fent que l'administració cedeixi la totalitat o part del pla a la iniciativa privada.
Malgrat el risc de donar més publicitat a una informació amb evidents faltes de credibilitat analitzarem com es genera el procés d'invenció d'una notícia, ja no simplement manipulada o desfigurada per la subjectivitat desfermada del periodista, sinó, fins i tot, confrontada amb la realitat. És l'art de la tergiversació. Etimològicament, l'habilitat de “girar l'esquena” a la realitat. Periodísticament, la destresa de fer creïble allò inversemblant si es contrasta amb els esdeveniments tal i com succeïxen.
Per això parlarem d'aquesta notícia apareguda a La Vanguardia a la secció de sucesos i firmada per Lluís Sierra. Òbviament el primer que ens ataca als ulls és el titular: “Tensión por la violencia okupa en la Colonia Castells de Barcelona” i el segon, el destacat: “Los ocupantes ilegales y cuatro familias sin derecho a realojamiento están pendientes de una orden de desahucio”. És a dir, d'entrada se'ns apremia a relacionar la presència “d'ocupantes ilegales” i “cuatro familias sin derecho a realojamiento” amb una hipotètica situació de tensió i violència.
Però això només és el començament, doncs l'article bàsicament persegueix establir aquesta relació com a objectiu prioritari per influenciar i incitar a la regidora de Les Corts, Montserrat Sánchez (PSC) a desallotjar els indesitjables suposats responsables de la tensió i la violència. Amb aquest criteri, la primera frase no té desperdici: “El largo proceso de reurbanización de la Colonia Castells, en el distrito de Les Corts, se ha vuelto a ver salpicado de incidentes con violencia física y moral”. Aquí se'ns anuncia la reiteració del que es denuncia “se ha vuelto a ver salpicado” con violencia física y moral“ i es remata amb el testimoni de la presidenta de l'Associació de Veïns: “Se ha acabado la paciencia (…) los vecinos no podemos movernos tranquilamente por el barrio, tenemos que evitar los pasajes que dan a la calle Entença donde están las viviendas okupadas”.
La posada en escena és excel·lent, una pobra representant veïnal amenaçada i intimidada per uns energumens sense escrúpols. Quin dramatisme! Quina injustícia! Regidora, desallotgi immediatament la colònia d'aquells que no volen marxar pel propi peu.
La suposada víctima és l'agressora i els suposats agressors les víctimes
Però per seguir amb la metàfora teatral, podem dir que si bé la representació és excel·lent, és completament ficcionada i no s'aproxima ni de lluny a la realitat. Doncs no és res més que això, una invenció i encara més, una tergiversació de la tal Maria Rosa Almansa. Una altra gran actuació de la presidenta de l'AVV, a la que fent justícia, li haurien de donar un Òscar o potser millor, el premi del festival de cine de terror de Sitges.
Aquesta dona es coneguda al barri, juntament amb el seu company, per les amenaces constants, les agressions i els insults cap a tots aquells veïns que planten cara als objectius del pla d'enderroc. No és la primera vegada que organitza un muntatge d'aquest tipus, ni la primera vegada que algun mal professional del periodisme li fa el joc. Per això la notícia posa èmfasi en que no és la primera vegada.
I, si. De fet no és la primera vegada que la presidenta i el tresorer (el seu company) de l'Associació de Veïns (que per ser justos s'hauria de dir Associació d'Amics i Familiars de la Rosi), amenacen, insulten, agredeixen, punxen rodes de vehicles, arrenquen cartells o col·laboren amb els paletes per destruir el que queda de barri. No és la primera ni serà l'última que, difamen als residents més actius, inventant-se i denunciant suposades agressions a les seves filles, envien mails falsos amb acusacions sense sentit a la feina d'algun resident, encoratgen als tècnics perquè tallin la llum dels pocs que quedem als passatges i un llarg etcètera d'atacs inexplicables.
I el que és pitjor, convertint a les víctimes en botxins, manipulant a tort i dret, Guàrdia Urbana, Mossos, districte i sobretot als mitjans (El Periódico, La Vanguardia, España Directo) per fer creure a tothom que ells són les víctimes quan en realitat són els agressors. Fins i tot a l'article es diu que han interposat varies denúncies, quan els únics imputats per agressió en un judici han sigut ells. Tal i com va dir ella mateixa en una ocasió en que se li demanaven explicacions per les seves actuacions: Para mentir hay que saber mentir... Aquesta és la seva filosofia i ho ha demostrat en múltiples ocasions. Nosaltres preferim simplement no mentir i explicar la veritat o si més no, una visió més ajustada al que ha passat realment.
Així doncs al contrari del que se'ns afirma, l'únic problema de convivència a la Colònia Castells el genera aquesta persona, atacant permanentment als residents que restem; i el que és més greu, fent-se passar per víctima i generant muntatges com els exposats.
L'error del periodista doncs fou confiar cegament en una sola font sense contrastar el testimoni i ja se sap, que de vegades, de les fonts brolla aigua contaminada. Notícies falses o invertides com aquesta tant sols serveixen per legitimar l'expulsió dels que no volen marxar, relacionant-los amb una suposada violència que, de fet, tant sols genera l'única font del (des)informant. Convidem doncs a tots els periodistes a contrastar la informació i seguir així la lliçó número ú de primer curs de periodisme.
Nota aclaratòria
Fins ara des del Col·lectiu Salvem la Colònia hem aguantat en silenci les agressions i posteriors manipulacions del personatge, doncs considerem que és una víctima més de la difícil situació que vivim al barri. Per això no l'hem considerat mai ni tant sols com un adversari, doncs ja teníem i tenim suficients problemes amb els responsables del pla.
Però a dia d'avui, la seva actitud beligerant ens està demostrant que la indiferència amb la que l'hem tractat no ha servit de res. Ha passat de ser com una simple interferència que et fa veure malament la televisió, a esdevenir una molèstia real que està perjudicant els interessos dels afectats i que està col·laborant activament en la destrucció del barri.
Aquesta última aventura periodística ha fet vessar el got de la nostra paciència, amb el que ha arribat l'hora de denunciar les seves activitats doncs sembla que ignorar-la no ha servit perquè aturés les seves accions d'atac frontal contra els veïns que no ens volem resignar a marxar.
Com haureu notat, al blog no s'hi poden posar comentaris. Al principi es podia publicar obertament fins que van començar a aparèixer atacs indiscriminats, motiu pel qual vam tancar aquesta possibilitat. La presidenta té molt de temps lliure i dedica tota la seva jornada a fer la vida impossible a qui s'oposi al pla i a posar comentaris en totes les notícies relacionades amb la colònia, tant del blog com als mitjans de comunicació.
No entenem la seva actitud i de fet esperem que cesi amb les agressions. Però ja hem arribat fins al punt de rebutjar qualsevol explicació racional que pogués donar compte de les seves accions. No farem res que pugui perjudicar-la, doncs no tenim cap qüestió personal amb ella, les lluites socials no es poden personalitzar, però respondrem a les agressions amb la difusió de la informació i desmentint els muntatges i mentides que contra Salvem la Colònia i contra els veïns que ens resistim a abandonar el barri pugui ocasionar.
Cap muntatge ni cap invenció colateral de cap persona ni institució ni empresa ens farà retrocedir amb la nostra lluita pel que creïem just.
Seguirem defensant la conservació de la Colònia i als residents que no vulguin marxar.
