El forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d'escapament és superior a la velocitat de la llum. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. 

En urbanisme, un forat negre és una concentració d'interessos d'altíssima densitat en un punt determinat de l'espai, tal que la especulació és tant forta que la velocitat de destrucció de barris populars és superior a la velocitat de la vida dels seus habitants.

Un forat negre s'està obrint a la Colònia.

Ningú sap com ha sigut, tothom es pregunta com s'ha obert, però ningú sap resoldre la incògnita. Tothom sap que els foradets negres es converteixen en foradots negres, però ningú es pensava que els responsables de les institucions serien tant necis. Tothom esperava que l'Ajuntament, Incasol, Reursa, Bagursa re-ca-pa-ci-tessin, que tornessin a ser capaços de rec-ti-fi-car, tornar a posar recte una cosa que s'esbiaixa, però resulta que no. Ningú en aquestes condemnades institucions i en els seus podrits partits es capaç de pensar més enllà de vots, de poder i d'aritmètica electoral. Tothom -que il·lusos- esperàvem que davant la situació de crisi algun tècnic responsable- si es que en queda algun- pensés en totes aquelles persones i unitats familiars que s'estan quedant arreu sense casa i a la colònia en concret. Ningú imaginava que s'atrevissin a deixar a la putacalle a persones amb baixos ingressos que per no tenir no tenen ni lloc on caure's mortes. Tothom creu que en aquest país hi ha un estat de benestar -jajaja- encara que hi ha molta gent que comença a veure que tot era mentida. Ningú s'atrevia a dubtar que les assistentes socials acudirien a l'ajuda de tota aquesta gent. Tothom s'ha quedat parat. Ningú ha vingut a arreglar res. Tothom qui ha vingut ha acudit a la Colònia a destruir. Ningú se salvarà. Tothom marxarà i el desert capitalista s'estendrà. Tothom sabia que això podria anar a terra. Ningú s'esperava que ho fessin tant malament.

Ha començat la fase final de destrucció que portem mesos i anys anunciant. Han obert un forat negre que creixerà i creixerà fins a cobrir tota la colònia. I tot desapareixerà sota la runa de les excavadores, dels martells, dels plànols, de les decisions, dels interessos, de l'especulació, dels bolígrafs i dels seus portadors que han sentenciat el barri.

El forat negre ha començat a la cantonada Transversal/Entença. Veieu les hienes amb la càmara?

I mentrestant, de que parlen els diaris?

Si no fos pel baix nivell del personal, la mediocritat i les patologies de tot tipus-amb perdó pels bojos dignes- hom creuria que tot es tracta d'una estratègia molt ben orquestrada i premeditada per donar el cop de gràcia a la colònia. No ha sigut així. I potser és pitjor: Durant mesos hem estat aguantant rumors, intoxicacions, calúmnies, atacs a la web, mentides, injúries, amenaces de mort, maltractes, agressions, denúncies... Heu sentit alguna cosa?

Nosaltres sentim ploure mentre altres només es fixen amb els llamps i trons. 5 línies dedicades al tema i el tancarem. Hi ha qui vol afany de protagonisme perquè la seva vida no val res, i 5 ja són masses.

Hi ha coses més importants com el futur del nostre barri en joc. Ara mateix fa quatre dies que no tenim llum a la nit i el barri és en penombra. Ara mateix estan enderrocant cases il·legalment sense cap mena de protecció, ni pels treballadors ni molt menys pels veïns. Estan tirant cases sense arnesos, pujant-se a escales de mala manera. Tirant sostres sense cap tipus de garantia per la integritat dels veïns i veïnes. Traient uralita sense guants ni màscares mentre hi ha residents a la casa del costat. Destruint-ho tot sense tenir en compte si hi ha algú que viu a la casa annexe. ¡Enderrocant cases mentre hi ha algú dormint a dins! Trencant testos i plantes dels residents. I etcètera, etcètera. En fi, vivim al paradís del surrealisme elevat a la categoria de quotidianitat.

Al barri tenim cinc espècies animals o tipus de destructors, els de corbata i clenxa al mig o faldilla i maquillatge, que apremien a la gent a marxar sense respecte, ni miraments i sense cap termini. Els de l'uniforme municipal, particularment dos, que semblen haver anat a la mateixa guarderia que les SS. Els de l'empresa d'enderrocs que suposo que necessitaran -amb perdó dels presos dignes- reinsertar-se. Els caçavots temorosos en campanya permanent que es dediquen a dictar ordres des de la distància. I els..... No havies dit 5 línies? ...que també estan contribuint amb gentilesa i anades d'olla a enderrocar la Colònia.

Ah i me n'oblidava...Després, es clar, hi ha els voltors, que, tot i que no directament, també ajuden a la destrucció. Tothom sap que quan algun animal mor, sempre hi ha aquestes bèsties a l'aguait, donant voltes, a vegades fins i tot dies, esperant a que mori la passada víctima i el futur àpat. Ai, placer que placer! Estàs acabant amb la professió, ets una vergonya pel col·legi i la respectabilitat d'alguns companys teus, que si que valen, que si que volen però que no poden. I els voltors criden a les hienes.. I ja tenim el titular! Menys mal que n'hi ha que veuen la realitat amb un punt d'esperit crític, i quan veuen el panorama més enllà de la superfície recapaciten i reflexionen, ah! Però la notícia és una altra i no la que dicta aquesta agència d'intoxicació malaltissa. ¿Com era allò de sólo el tonto mira el dedo cuándo el dedo señala al cielo?

El desert s'extén, la vida s'apaga

El barri s'està desertificant a marxes forçades, i quan el desert avança, ja se sap, la situació és irreversible. La vida s'apaga i es resseca, el buit omple l'espai, i l'absència reclama les presències i la vida d'aquells que l'havien poblat.

Ha estat un estiu trist i sòrdid a la Colònia, un estiu de despedides obligades i de trasl·lats forçats.

Poc a poc, paulatinament durant tot l'agost i septembre, les famílies afectades de la primera fase van marxant de casa seva. Processons d'armaris, somiers, neveres, rentadores i maletes recorren els passatges. I maletes amunt i més maletes avall.

Maletes plenes de derrota i d'amargor, què com a molt, proporcionen certa sensació d'alleugeriment per la fi de la inestabilitat.

Per uns dies, un flashback temporal trasl·lada als colons al moment primigeni en que ells mateixos o els seus avantpassats havien arribat a la colònia procedents de terres llunyanes. El cicle es torna a repetir i els que ja s'havien convertit en indígenes autoctons de la colònia tornen a esdevenir migrants, ni que sigui per mudar-se a 200 metres. S'emporten les pertinençes, fan el trasl·lat i a sobre han d'assitir impertèrrits a la destrucció del que fins llavors era casa seva. Ràpidament, els martells assassins, acaben en segons el que tants anys va costar aixecar. Fins que el ritual acaba amb el tapiatge definitiu de la casa i l'emparedament de tots els records entre quatre totxanes mal posades.

...De cop i volta, gairebé sense adonar-se'n, esdevenen conscients de què potser aquella serà la última sortida i que ja mai més podran entrar on ho han fet tota la vida...

Heu viscut mai la sensació de passar per davant de casa teva quan ja no és casa teva?

¿El regust amarg de boca que et queda quan instintivament, tornes de comprar o de qualsevol lloc, i automàticament, fas el recorregut de sempre. Tombes a la dreta, a l'esquerra, i de cop, quan veus la primera porta tapiada, veus que estas fent el ridícul, que tú ja no vius allà, que t'has equivocat de camí per la força del costum?

Entre els que marxen, els que han tingut més “sort” han pogut anar als pisos nous, - que no deixen  de ser cases (o millor pisos) barats del segle XXI -  però els que no, han hagut de buscar-se la vida.

I sort que encara hi ha alguns que s'han quedat al barri perquè es neguen a acceptar les solucions promeses per les administracions.

Encara que amb alguns ens seguim veïent, us trobem a faltar:

Susana, Carlos, Eva, Miguel, Manolo, Laura, Mónica, Dani, Maria, Josefina, Paquita,Ernesto i tants d'altres.

La cadira buida on abans solia seure-hi el Miguel

I que passarà amb totes les famílies que no tenen dret a col·locació?

S'atreviran a deixar-les al carrer amb una mà al davant i l'altre al darrera, sense cap lloc on anar en plena crisi?

I el que és més greu, sense saber que passarà amb el futur de la Colònia, doncs no hi ha diners per desenvolupar la segona fase?

És vergonyant, però el buidatge i desertificació del barri sembla que hagi estat planificat amb perfidia i al·levosia, dins el proccés de més de 40 anys de destrucció i degradació del barri i del seu paissatge urbà.

M'ho deia l'altre dia una veïna:

- Que pena me da! Han conseguido lo que querian, un barrio muerto y sin vida. Y yo? Yo si que me muero en el piso! Ahí en el balcón no se que hacer, leer el periodico... Por eso vengo aquí, a ver quien encuentro para poder paliquear un rato, como he hecho toda la vida... Nosotros somos de estar en la calle...

I pels que encara hi vivim encara fa més pena i és tristíssim, perquè hem de conviure dia a dia amb la destrucció quotidiana.

NO SABEU o potser si... Què és passar per una casa, i on abans hi veies un somriure d'algú que et deia bon dia, ara tant sols hi veus el gris uniforme del ciment.

NO SABEU o potser si... El buit a l'estomac que se'm fa cada vegada al passar per Barnola i no veure el grupet de sempre en torn les taules, els nens i nenes jugant.

La Colònia s'està convertint en un lloc trist i inhòspit on és difícil i agressiu viure-hi. S'està transformant en un altre racó informe i uniforme com la resta de la ciutat. Ja queda ben poc de l'esperit de barri viu que l'ha caracteritzat tota la vida. Perquè el barri no és res sense la seva gent, perquè la Colònia sempre hem sigut, més que les quatre pedres o edificis pintorescs, els seus veïns, els que la poblem i recorrem cada dia.

I, si això és així, quan han marxat gairebé la meitat de veïns, com serà quan, en el pitjor dels casos hi deixin un solar durant anys i panys esperant que les administracions tinguin diners i pressupost per fer la resta del pla?

La crònica és sinistre, ja ho se, però feu-me cas, la realitat és pitjor pels que es veuen obligats a abandonar casa seva per quatre duros i que no tenen on anar. És pitjor pels que lluitem cada dia per transformar la ciutat que ens imposa aquest capitalisme en crisi que no ens deixa arribar a final de mes, i que a sobre es ceba amb els qui menys tenen i menys es poden defensar.

Encara podem parar-ho? No ho sé... Però el que si que és segur és que els que ens quedem, seguirem denunciant les irregularitats comeses en el desenvolupament del pla, i seguirem insistint en apostar per una altra Barcelona diferent de la dels negocis i el turisme, del parc temàtic, que sembla s'està imposant com a model imperant.

Volem una ciutat viva amb barris reals on els veïns convisquin de veritat i es recolzin colze a colze, i on regni la igualtat i la diferència. I no una ciutat morta, curulla de pau de cementiri, on els habitants no es coneguin de res i no tinguin res a dir-se, on regni la desigualtat i la indiferència.

Per acabar, una mica d'alegria que ens trasmet el record.

Us pengem una fotografia d'un quadre realitzat per un veí de Barnola, que a part de viure a la Colònia podem dir que és una gran persona i també un gran artista (si voleu podeu veure la seva obra clicant aquí). 

Otger no deixo de pensar que ens han faltat hores per compartir converses fútils sobre qualsevol cosa important. Potser encara estem a temps?

Veïeu com en la imatge, és capta precisa i perfectament, l'ambient que es vivia en aquest esplèndid carrer, abans de la migració i destrucció deliberada per l'Ajuntament i Incasol i executada per Reursa. És a dir en una plàcida tarda del mes de juliol.

Article al 'Carrer' sobre la Colònia

Aquí pengem un article aparegut a la revista 'Carrer' de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona).
Sobretot no s'ha de fer cas del pessimisme que pressumiblement us transmetrà el titular, hem de pensar que amb l'esforç de tots els que estimem els barris populars com la Colònia, encara estem a temps de canviar-lo. De vegades, les circumstàncies provoquen canvis sobtats del devenir, així que tot i que la condemna de mort està firmada encara pot arribar l'indult.
Tots els noms dels personatges d'aquest article són ficcionats menys els referents als colons i colones anarquistes, a la memòria dels quals va dedicat humilment aquest article.

El Pla D. El principi de la fi

A la Colònia aquests dies les emocions estan a flor de pell. Una sobreexcitació accelerada es denota a l'ambient, tothom està nerviós i els sentiments són ambivalents.

Del positiu podem dir que hem passat la revetlla i les festes majors. Una celebració que ha estat un èxit en tots els sentits i de la qual us pengem algunes fotografies al final del post.

Però ara mateix, la veritat és que no estem per festes ni per explicar-les, perquè se'ns acumulen les coses nefastes que estan passant al nostre barri, ja moribund.

En primer lloc, cal destacar que han vingut els primers manobres a iniciar el pla D d'Incasol – i que tant s'oposa al nostre pla R-, és a dir a destruir i tapiar algunes cases. Tot i el soroll que provoquen els martells destructius repicant sobre els terrats, podem dir que curiosament han treballat silenciosament. Un silenci polític destructiu que fa feredat. I us preguntareu com es pot destruir i enderrocar silenciosament un barri? Doncs parleu amb ells, que són tot uns professionals en la labor. Han fet una feina de formigueta. Cada dia tapiem i destrossem una casa, i així anem matant lentament el barri. Que hi ha veïns al costat o a sota intentant viure? Tant és, els permisos, la seguretat laboral...nosaltres fem el que ens ha ordenat Reursa i prou.

Amb el soroll del ritme destructiu dels martells encara retombant als nostres timpans, després van venir els destructors político-mediàtics. El dia 2. El dia 1 de la derrota de la primera fase, l’alcalde Hereu va fer acte de presència a la inauguració dels pisos nous on van reallotjats els veïns i veïnes. Un acte simbòlic i ritual per la qual tots els (Ir)responsables del pla es felicitaven mútuament malgrat la seva gestió nefasta. L'important és que els veïns ja estiguin fora.

Aplaudiments, somriures forçats, apretades de mans, fotografies... L'alcalde, la secretaria d'habitatge de la Generalitat, el cap de Reursa, el de Bagursa, la regidora del districte, els de l'Associació d'enxufats(ai, vull dir, d'afectats).. Tothom allà amb les seves martingales i el seu posat oficial.

-Ai, Jordi, ja tocava una mica de lluïment personal, després de tots els problemes que has tingut amb les acusacions de corrupció que s'acumulen al teu voltant.

A més, aquest cop estava tot preparat. Els caps de premsa atents, els periodistes diligents i submisos als designis municipals, els veïns “contents” (com no han d'estar contents els propietaris de les cases que no viuen al barri i que cobraran una indemnització caiguda del cel? Com no han d'estar contents els i les residents que després de 10 anys d'amenaces d'expulsió per fi veuran acabat el malson dels papers i la burocràcia?), i tampoc podien faltar els antiavalots de la guàrdia urbana (com podien permetre que algú protestés i cridés utilitzant la seva llibertat d'expressió a l'orella sensible de l'alcalde, sinó permeten ni menjar calçots al carrer?).

En fi, un show mediàtic amb una posada en escena excel·lent.

I llavors vam arribar nosaltres. Els aguafiestas del Col·lectiu Salvem la Colònia, intentant donar veu a aquells veïns i veïnes ignorats/des que no estem a favor del pla urbanístic. Unes 30 persones, molta gent, tenint en compte que a la 13h del matí es treballa, portàvem una pancarta on s'hi llegia: 'Polítics Rectifiqueu. Salvem la Colònia. Volen fer fora als pobres per fer un barri de rics'. També esgrimíem cartells referits als casos de corrupció que han esquitxat a tres persones que curiosament tenen o han tingut relació amb el pla de la colònia (Emili Mas, fins fa poc cap d'Incasol, imputat per falsificació de documents i tràfic d'influències; Ramón Garcia Bragado, regidor d'urbanisme de l'Ajuntament, imputat per prevaricació i tràfic d'influències; i Ramón Massaguer, gerent d'urbanisme de l'Ajuntament pel mateix delicte)

Però de seguida ens van barrar el pas els que citava més a dalt i tant sols ens vam poder quedar a uns metres de les portes, amb els nostres xiulets estridents, els crits i els cartells com a úniques armes.

Que van dir els periodistes de tot plegat? Penseu que van fer constar la protesta? Evidentment que no. Ja ho hem dit, estava tot preparat, el to ha adoptar, el que es podia i es volia dir, les coses a infravalorar, els col·lectius a estigmatitzar... Tot estava ja disposat...La sobremediatització habitual en tots els temes de la Colònia va exitnguir-se i el tractament mediàtic va canviar de direcció, amb una aparició discreta als mitjans. Només les noies de BTV van optar per explicar el que veritablement havia passat, és a dir, van fer la seva feina... Tota la resta de premsa informativa van canviar d'adjectiu pel de publicitària, no fos cas que els seus caps protosocialistes els censuressin i acomiadessin per dir la veritat sobre el cas de “quatre casetes de merda”.

Així doncs, tothom està molt excitat perquè sembla que la condemna a mort del barri comença a certificar-se pels veïns de la primera fase. Ha començat la gran migració i molts veïns estan preparant les maletes per mudar-se en els propers dies. Ells que han sigut, són i seran migrants eterns, un cop més es veuen amb la situació d'haver d'empaquetar les coses i fer les maletes.

Després d'anys de retard i de prolongar l'agonia d'uns veïns obligats a marxar de casa seva, les circumstàncies han fet que molts residents s'alegrin de que per fi els hi hagin donat les claus dels pisos de reallotjament. Perversitats del destí, alguns afectats han acabat fent de la necessitat virtut, i han optat per alegrar-se de la única sortida que els deixaven, l'expulsió.

I no deixarem de preguntar-nos com pot ser que els veïns i veïnes que tenen una vida muntada en un racó màgic de Barcelona , unes relacions diferents, més estretes, que la resta dels seus conciutadans puguin estar contents de rebre les claus d’uns pisos que significaran la seva tomba social i la de la resta de les seves arrels, mentre el polític de torn, en aquest cas l’alcalde Hereu gosi dir amb tot el cinisme indissimulat del món: “ja ho hem aconseguit”, “estem rehabilitant el barri”,“visca la Colònia Castells” .

I es que malauradament, amb tantes dil·lacions i amb la individualització del problema han aconseguit que les veïnes i veïns de la Colònia s’alegrin de rebre les claus dels pisos nous perquè això significa el final de 20 anys de pressions, de marejar-los, de viure en un barri que s’ha anat degradant mica en mica per la falta d’esperança.

El que han de veure els veïns i veïnes és que tots els seus mals són generats per un sistema polític i urbanístic que tant sols afavoreix a les classes dominants i els seus interessos i que no seran aquests el que els hi solucionin. Esperem no haver d'ajudar a cap veí o veïna quan se'n vagin als pisos i no puguin pagar tot el que els hi demanen.

Nosaltres aquí ens quedarem, emplaçant a qui correspongui que rectifiqui, que el pla ha quedat obsolet i que es respecti aquest tros de la Barcelona popular que encara queda en peus.

I ara les fotografies de les festes promeses. Poster un altre dia, amb més calma i si ens ve de gust, us expliquem com van anar.

Festa Major Popular de la Colònia Castells 2010

A la Colònia Castells vivim moments difícils. D'aquí poc més d'un mes amenacen amb tirar a terra més de la meitat del barri. Avui mateix, amb traïdoria i gairebé sense fer soroll, l'Incasol ha ordenat l'enderroc dels murs i sostres d'una de les casetes del carrer Barnola. Tot s'ha fet a mig matí, quan la majoria de veïns i veïnes estàvem treballant i gairebé ningú se n'ha adonat. És per aquest motiu, pel qual l'amenaça cada dia esdevé més real,que la Colònia necessita més suport que mai. 
Mentrestant, nosaltres seguirem treballant.
I amb la intenció de recuperar el barri hem decidit reprendre l'antiga tradició de celebrar les festes majors per la revetlla de Sant Joan. Convidem a tothom a venir a passar-ho bé a les festes, tant si sou veïns de la zona, com si ja heu vingut els altres anys, o si és la primera vegada que teniu oportunitat de conèixer aquest barri en perill de desaparició i únic a tota la ciutat.

Fem servir les festes com un crit per dir a l'Ajuntament i a l'Incasol que volem salvar i rehabilitar la Colònia. Vine a sopar, a saltar la foguera, al cinema a la fresca en homenatge a Joaquim Jordà, a les activitats infantils o als concerts... 

Si ells...nosaltRes

I aquí seguim, avançant amb la nostra dèria d'arreglar allò que l'administració ha espatllat.

L'altre dia pensava que realment des de Salvem la Colònia estem aconseguint allò que metafòricament es diu, nedar contracorrent sense ofegar-se.
Si les administracions i molts dels grans propietaris -que no han viscut mai a la Colònia- s'han dedicat a no fer res per evitar l'envelliment i la degradació del barri. Nosaltres, els residents, estem fent tot el contrari, és a dir rejovenint i arreglant el barri.

 Si ells han fet tot el possible per tirar endavant un pla destructiu, nosaltres estem fent tot el que està al nostre abast per rehabilitar, i fer el pla R, que no deixa de ser, en útlima instància, un pla constructiu.

Si aquests, que viuen tant lluny del barri, frisen per accedir a la titularitat dels pisos nous o al cobrament de les indemnitzacions, nosaltres ens desvivim perquè això no s'acabi mai.
Si ells tapien les cases buides, nosaltres pintem les façanes, arrebossem parets, reconstruïm sostres, acondicionem habitatges, fem jardineres...
 Si ells abandonen solars nosaltres els recuperem per fer-hi horts comunitaris, per tenir enciam com aquest..

Si ells prohibeixen les activitats públiques i autoorganitzades dels veïns als carrers, nosaltres organitzem festes majors, revetlles i calçotades.
Si ells volen esborrar la memòria popular de Les Corts nosaltres volem recuperar-la, reviure-la, revitalitzar-la.


Si ells volen que el pla es faci en silenci i ordenadament, nosaltres farem tot el possible per denunciar la situació i fer soroll perquè tothom sigui testimoni de l'eliminació de les classes populars del barri.
 Si ells volen que la gent visqui en colmenes i que treballin obedients com les avelles, nosaltres viurem lliures i feliços a les nostres casetes.
Si ells volen individualitzar, dividir i separar als veïns del barri  nosaltres intentem juntar, sumar, fer pinya.
Si ells volen tapar els seus errors i responsabilitzar als que no estan fent més que rehabilitar el barri, nosaltres farem el possible per destapar tota la negligència i tota la corrupció que hi ha darrera d'aquest pla.



Ai, si ells.....
Si ells escoltessin realment als veïns...
Mira, sinó el que hem pogut sentir en una conversa quotidiana perduda:
-Potser això es retrassa tant perquè els de l'Incasòl no estan tranquils aquests dies- diu la Maria des del banc del carrer Montnegre.
-Ah no?-  pregunta la Carmen, acomodant-se el monyo.
-No, dona, no. Si diuen que estan amb els calçotets tacats....- li aclara la Maria
-Ai, dona, no siguis tant ordinària... Però perquè haurien de tenir por aquests?- diu la Carmen amb to de sorpresa
-No se, no se, hi ha un cert xiuxiueig...- misteriosa la Maria.
-Però, que vols dir amb això?- refuta a Carmen
- No, no, no se ben bé, per una banda diuen que no tenen diners, que estan endeutats. Que no els hi arriba, vamos!- sentencia la Maria
-Va dona! No exageris.- contesta la Carmen
-No exagero, si el més greu és que això no és el motiu de la seva por... Hi ha una altra cosa, mmmmm- dubta un moment la Maria- m'ho ha dit el meu fill que és periodista, una cosa d'aquestes dels polítics, nosequè de la guàrdia pretoriana.
-Però.......això que surt a la tele?- exclama la Carmen
-Si, si, això....
-Però vols dir que aquests tindran alguna cosa a veure amb tot plegat?
-No ho se segur dona, però clar quan el meu fill hem diu alguna cosa gairebé sempre l'endivina, i ja ho diu la dita, cuando el rio suena..........................

               Graffiti acabat: ja no és la iaia de la cara verde        Pintada de Ca l'Agustina

diumenge tRenta de maig: pla R

El propeR diumenge convidem a tothom a una nova joRnada de feina a la Colònia Castells: