L'altre dia pensava que realment des de Salvem la Colònia estem aconseguint allò que metafòricament es diu, nedar contracorrent sense ofegar-se.
Si les administracions i molts dels grans propietaris -que no han viscut mai a la Colònia- s'han dedicat a no fer res per evitar l'envelliment i la degradació del barri. Nosaltres, els residents, estem fent tot el contrari, és a dir rejovenint i arreglant el barri.
Si ells han fet tot el possible per tirar endavant un pla destructiu, nosaltres estem fent tot el que està al nostre abast per rehabilitar, i fer el pla R, que no deixa de ser, en útlima instància, un pla constructiu.
Si aquests, que viuen tant lluny del barri, frisen per accedir a la titularitat dels pisos nous o al cobrament de les indemnitzacions, nosaltres ens desvivim perquè això no s'acabi mai.
Si ells tapien les cases buides, nosaltres pintem les façanes, arrebossem parets, reconstruïm sostres, acondicionem habitatges, fem jardineres...
Si ells abandonen solars nosaltres els recuperem per fer-hi horts comunitaris, per tenir enciam com aquest..
Si ells prohibeixen les activitats públiques i autoorganitzades dels veïns als carrers, nosaltres organitzem festes majors, revetlles i calçotades.Si ells volen esborrar la memòria popular de Les Corts nosaltres volem recuperar-la, reviure-la, revitalitzar-la.
Si ells volen que el pla es faci en silenci i ordenadament, nosaltres farem tot el possible per denunciar la situació i fer soroll perquè tothom sigui testimoni de l'eliminació de les classes populars del barri.Si ells volen que la gent visqui en colmenes i que treballin obedients com les avelles, nosaltres viurem lliures i feliços a les nostres casetes.
Si ells volen individualitzar, dividir i separar als veïns del barri nosaltres intentem juntar, sumar, fer pinya.
Si ells volen tapar els seus errors i responsabilitzar als que no estan fent més que rehabilitar el barri, nosaltres farem el possible per destapar tota la negligència i tota la corrupció que hi ha darrera d'aquest pla.
Ai, si ells.....
Si ells escoltessin realment als veïns...
Mira, sinó el que hem pogut sentir en una conversa quotidiana perduda:
-Potser això es retrassa tant perquè els de l'Incasòl no estan tranquils aquests dies- diu la Maria des del banc del carrer Montnegre.
-Ah no?- pregunta la Carmen, acomodant-se el monyo.
-No, dona, no. Si diuen que estan amb els calçotets tacats....- li aclara la Maria
-Ai, dona, no siguis tant ordinària... Però perquè haurien de tenir por aquests?- diu la Carmen amb to de sorpresa
-No se, no se, hi ha un cert xiuxiueig...- misteriosa la Maria.
-Però, que vols dir amb això?- refuta a Carmen
- No, no, no se ben bé, per una banda diuen que no tenen diners, que estan endeutats. Que no els hi arriba, vamos!- sentencia la Maria
-Va dona! No exageris.- contesta la Carmen
-No exagero, si el més greu és que això no és el motiu de la seva por... Hi ha una altra cosa, mmmmm- dubta un moment la Maria- m'ho ha dit el meu fill que és periodista, una cosa d'aquestes dels polítics, nosequè de la guàrdia pretoriana.
-Però.......això que surt a la tele?- exclama la Carmen
-Si, si, això....
-Però vols dir que aquests tindran alguna cosa a veure amb tot plegat?
-No ho se segur dona, però clar quan el meu fill hem diu alguna cosa gairebé sempre l'endivina, i ja ho diu la dita, cuando el rio suena..........................
