A la Colònia aquests dies les emocions estan a flor de pell. Una sobreexcitació accelerada es denota a l'ambient, tothom està nerviós i els sentiments són ambivalents.
Del positiu podem dir que hem passat la revetlla i les festes majors. Una celebració que ha estat un èxit en tots els sentits i de la qual us pengem algunes fotografies al final del post.
Però ara mateix, la veritat és que no estem per festes ni per explicar-les, perquè se'ns acumulen les coses nefastes que estan passant al nostre barri, ja moribund.
En primer lloc, cal destacar que han vingut els primers manobres a iniciar el pla D d'Incasol – i que tant s'oposa al nostre pla R-, és a dir a destruir i tapiar algunes cases. Tot i el soroll que provoquen els martells destructius repicant sobre els terrats, podem dir que curiosament han treballat silenciosament. Un silenci polític destructiu que fa feredat. I us preguntareu com es pot destruir i enderrocar silenciosament un barri? Doncs parleu amb ells, que són tot uns professionals en la labor. Han fet una feina de formigueta. Cada dia tapiem i destrossem una casa, i així anem matant lentament el barri. Que hi ha veïns al costat o a sota intentant viure? Tant és, els permisos, la seguretat laboral...nosaltres fem el que ens ha ordenat Reursa i prou.
Amb el soroll del ritme destructiu dels martells encara retombant als nostres timpans, després van venir els destructors político-mediàtics. El dia 2. El dia 1 de la derrota de la primera fase, l’alcalde Hereu va fer acte de presència a la inauguració dels pisos nous on van reallotjats els veïns i veïnes. Un acte simbòlic i ritual per la qual tots els (Ir)responsables del pla es felicitaven mútuament malgrat la seva gestió nefasta. L'important és que els veïns ja estiguin fora.
Aplaudiments, somriures forçats, apretades de mans, fotografies... L'alcalde, la secretaria d'habitatge de la Generalitat, el cap de Reursa, el de Bagursa, la regidora del districte, els de l'Associació d'enxufats(ai, vull dir, d'afectats).. Tothom allà amb les seves martingales i el seu posat oficial.
-Ai, Jordi, ja tocava una mica de lluïment personal, després de tots els problemes que has tingut amb les acusacions de corrupció que s'acumulen al teu voltant.
A més, aquest cop estava tot preparat. Els caps de premsa atents, els periodistes diligents i submisos als designis municipals, els veïns “contents” (com no han d'estar contents els propietaris de les cases que no viuen al barri i que cobraran una indemnització caiguda del cel? Com no han d'estar contents els i les residents que després de 10 anys d'amenaces d'expulsió per fi veuran acabat el malson dels papers i la burocràcia?), i tampoc podien faltar els antiavalots de la guàrdia urbana (com podien permetre que algú protestés i cridés utilitzant la seva llibertat d'expressió a l'orella sensible de l'alcalde, sinó permeten ni menjar calçots al carrer?).
En fi, un show mediàtic amb una posada en escena excel·lent.
I llavors vam arribar nosaltres. Els aguafiestas del Col·lectiu Salvem la Colònia, intentant donar veu a aquells veïns i veïnes ignorats/des que no estem a favor del pla urbanístic. Unes 30 persones, molta gent, tenint en compte que a la 13h del matí es treballa, portàvem una pancarta on s'hi llegia: 'Polítics Rectifiqueu. Salvem la Colònia. Volen fer fora als pobres per fer un barri de rics'. També esgrimíem cartells referits als casos de corrupció que han esquitxat a tres persones que curiosament tenen o han tingut relació amb el pla de la colònia (Emili Mas, fins fa poc cap d'Incasol, imputat per falsificació de documents i tràfic d'influències; Ramón Garcia Bragado, regidor d'urbanisme de l'Ajuntament, imputat per prevaricació i tràfic d'influències; i Ramón Massaguer, gerent d'urbanisme de l'Ajuntament pel mateix delicte)
Però de seguida ens van barrar el pas els que citava més a dalt i tant sols ens vam poder quedar a uns metres de les portes, amb els nostres xiulets estridents, els crits i els cartells com a úniques armes.
Que van dir els periodistes de tot plegat? Penseu que van fer constar la protesta? Evidentment que no. Ja ho hem dit, estava tot preparat, el to ha adoptar, el que es podia i es volia dir, les coses a infravalorar, els col·lectius a estigmatitzar... Tot estava ja disposat...La sobremediatització habitual en tots els temes de la Colònia va exitnguir-se i el tractament mediàtic va canviar de direcció, amb una aparició discreta als mitjans. Només les noies de BTV van optar per explicar el que veritablement havia passat, és a dir, van fer la seva feina... Tota la resta de premsa informativa van canviar d'adjectiu pel de publicitària, no fos cas que els seus caps protosocialistes els censuressin i acomiadessin per dir la veritat sobre el cas de “quatre casetes de merda”.
Així doncs, tothom està molt excitat perquè sembla que la condemna a mort del barri comença a certificar-se pels veïns de la primera fase. Ha començat la gran migració i molts veïns estan preparant les maletes per mudar-se en els propers dies. Ells que han sigut, són i seran migrants eterns, un cop més es veuen amb la situació d'haver d'empaquetar les coses i fer les maletes.
Després d'anys de retard i de prolongar l'agonia d'uns veïns obligats a marxar de casa seva, les circumstàncies han fet que molts residents s'alegrin de que per fi els hi hagin donat les claus dels pisos de reallotjament. Perversitats del destí, alguns afectats han acabat fent de la necessitat virtut, i han optat per alegrar-se de la única sortida que els deixaven, l'expulsió.
I no deixarem de preguntar-nos com pot ser que els veïns i veïnes que tenen una vida muntada en un racó màgic de Barcelona , unes relacions diferents, més estretes, que la resta dels seus conciutadans puguin estar contents de rebre les claus d’uns pisos que significaran la seva tomba social i la de la resta de les seves arrels, mentre el polític de torn, en aquest cas l’alcalde Hereu gosi dir amb tot el cinisme indissimulat del món: “ja ho hem aconseguit”, “estem rehabilitant el barri”,“visca la Colònia Castells” .
I es que malauradament, amb tantes dil·lacions i amb la individualització del problema han aconseguit que les veïnes i veïns de la Colònia s’alegrin de rebre les claus dels pisos nous perquè això significa el final de 20 anys de pressions, de marejar-los, de viure en un barri que s’ha anat degradant mica en mica per la falta d’esperança.
El que han de veure els veïns i veïnes és que tots els seus mals són generats per un sistema polític i urbanístic que tant sols afavoreix a les classes dominants i els seus interessos i que no seran aquests el que els hi solucionin. Esperem no haver d'ajudar a cap veí o veïna quan se'n vagin als pisos i no puguin pagar tot el que els hi demanen.
Nosaltres aquí ens quedarem, emplaçant a qui correspongui que rectifiqui, que el pla ha quedat obsolet i que es respecti aquest tros de la Barcelona popular que encara queda en peus.
I ara les fotografies de les festes promeses. Poster un altre dia, amb més calma i si ens ve de gust, us expliquem com van anar.
.jpg)
.jpg)
