Dignitat entre runes

Breu sobre les festes majors

Més d'un mes que no feiem cap entrada en aquest blog. Aquest any -malgrat les promeses- no hi haurà fotografies de la Festa Major. Què, perquè? Doncs perquè la targeta de memòria on estaven ha quedat greument malmesa. Llàstima! A veure si em podem recuperar alguna, doncs, si no vau venir, us haureu d'imaginar la gran foguera -un dels pocs focs lliures de tota la ciutat- que vam fer al mig del barri. I també els magnifics bancs que vam crear amb quatre palés per a que la gent s'assegués a veure el documental i nou projecte d'escalda que va venir a presentar en David Fuster. Tot va ser fantàstic, l'ambient, el caliu, el sopar, la musiqueta...Contrastant enormement, per cert, amb la realitat quotidiana de pols i runa de la gent de la Colònia. El dia laborable següent a la festa, els enderrocadors tornaven a destruir una part més del barri, i de pas, els bancs que amb tant d'esforç haviem construït. Una acció més dins el "mobbing" que ens estan fent als veïns i veïnes que encara hi residim. Com la d'omplir de runa els solars que prèviament haviem netejat...Degradació programada per a que la gent es cansi i vulgui marxar. I la gent es cansa i volen marxar.

Però Sant Joan ja queda molt enrera. Estem a plè estiu i la canícula apreta, tot i que matissadament. 

Sarajevo:

El paissatge de la Colònia és desolador, la degradació ha devorat els solars que han quedat després de la destrucció massiva que hem viscut aquest últim mes.

Un avís. Si fa temps que no veniu. No vingueu! Si us estimeu aquest barri, quedeu-vos amb el bon record de les seves cases i racons únics. Perquè els bombardeigs sense avions han arrassat la Colònia Castells, com Vallcarca, com el Bon Pastor, com tots els barris populars de la ciutat.

Sabeu el que és sortir de casa cada dia i que cada vegada, el paissatge hagi canviat? Si no viviu en un barri amenaçat de destrucció, ben segur que no. Atravesses la porta, aixeques el cap i un femer de solar més, una caseta menys.

Sabeu que és llevar-se cada matí a les 8h amb els martelleigs i ronroneigs de màquines assassines precedint un gran BAAARRRRAAABBBOOOOMMMMMMMM??? I les parets tremolant i el terra també.

Et desvetlles, treus el cap per la finestra. S'acaba el Món? No, però hi ha un habitatge menys, un boçí de memòria popular convertit en cascalls... Dies i dies, dies i dies, aprenent a conviure amb l'estrèpit indecent... Dies i dies dins que, oh, merda, fins que t'hi acostumes, t'hi habitues... Fins i tot trobant a faltar el despertador-excavadora quan s'absenta esporàdicament...

Això si, per suposat, quan ja t'has despertat... Se'n van a esmorzar... Agafes la son, o millor, et sembla que tornes a aclucar els ulls, quan acudeixen una altra vegada....KRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!BARRRRRRRRRRRRRRRAAAAAAAABOUUUUUUUUUMMMMMMM!

La veïna crida: Ai! Esto no lo aguanto más! Sinverguenzas! Si no vais a hacer naaaada con esooo... I els destructors es fan el sord mentre segueixen amb la seva feina. -Cumplimos órdenes señora... RRRAAAACATACACACACACCACAC.. I els de Reursa a casa seva o a la oficineta tan tranquils en procés de disolució i els tècnics de l'ajuntament jugant a tirar casetes i obrir solars inútils des de les seves butaques. Com sempre. Tirar per tirar, inútilment. Tabula rassa per evitar tenir classes populars vivint al districte de classe mitjana-alta per excel·lència.

El gabinet policial del barri inspeccionant que la destrucció es porti a terme

No-Res?

Això ès el que hauria de quedar de la Colònia, com anunciava el profètic títol del documental (http://no-res.cc/) que, per cert, ja s'està a punt d'acabar. Però és així? Rotundament, no. Malgrat la runa omnipresent, l'obertura de rases i solars, encara som molts els que quedem a la colònia. I precisament perquè hi som, no han pogut tirar la totalitat del barri. Una petita gran victòria que ens apuntem al nostre favor. Penseu que la setmana santa del 2011 era l'últim termini donat per Reursa per enderrocar completament la primera fase del projecte. És evident que no ho han aconseguit i aquí estem, lluitant i denunciant totes les irregularitats que s'han comès en el desplegament del pla urbanístic. Potser no tindrem barri, però encara ens queda la dignitat. I això ni amb exacavadores, ni amb desnonaments, ni amb amenaçes ens ho treuran mai.

Indignad@s:

L'altre dia vam acudir a l'Assemblea d'Indignats de Les Corts a explicar la situació de la Colònia. Ens va causar una gran impressió, i això que aquell dia, sembla que no hi havia la gent habitual. És una bona notícia saber que hi ha moltes persones que ja no poden més i que ja han dit prou al funcionament de la societat actual, a la combinació mortal entre  el capitalisme de mercat i la democràcia formal.
Ja era hora que esclatés el descontent de totes aquelles persones, normalment submisses i sense veu, que comencen a parlar, que comencen a trobar-se i que comencen a actuar en conseqüència. Des d'aquí volem agraïr el suport transmès i comunicar que la nostra lluita també és la seva i la seva la nostra. Cal seguir treballant per qüestionar el model de ciutat que ens volen imposar, i això és el que intentem humilment des de Salvem la Colònia. Ens veïem els dilluns a la Concòrdia!!!

Per quart any consecutiu: Festa Major Popular

Tot i que aquest any a la Colònia no estem gaire per celebracions, creïem que és important seguir reivindicant l'ús social del barri, o el que queda d'ell, és per això que us convidem a acudir a la revetlla.

Les activitats seran senzilles: una jornada de treball, per intentar dignificar l'espai; un passi de vídeo amb sopar sobre una modalitat d'escalada ben original (si teniu vertigen, salteu-vos aquest dia); i finalment, la ja tradicional revetlla de Sant Joan o del solstici d'estiu.

No hi falteu!!!!!!!

Vergonya i Impunitat

La situació que vivim els colons no té ni cap ni peus. Quina impotència! El resum és el de sempre i el que us venim explicant en aquest blog. Estan destrossant la major part del barri per deixar-hi un solar abandonat durant anys i panys. A més a més, davant la trucada d'alguns veïns a Reursa els hi han comunicat que no cal que truquin més, que tot està paralitzat fins a nou avís. Així doncs, almenys ja ho reconeixen explícitament, la cosa està parada.
Però al mateix temps, l'enderroc avança. Els paletes de demolició diuen que ells tant sols obeeixen ordres i segons sembla aquestes ordres venen del districte, però al districte ara mateix hi ha un buit de poder esperant a canviar la regidoria.

Quí és doncs el que està ordenant aquests enderrocs irracionals?

Els executants ja els coneixem, l'empresa URCOTEX, que destrueix barris populars i després s'omple la boca amb les labors de rehabilitació que ha realitzat com les del Palau Güell o el Palau Nacional o les que realitza ara, les de la catedral. Sembla doncs, que els mateixos exemples de feines que realitzen il·lustren a la perfecció a quins interessos serveix aquesta empresa, la destrucció de la barcelona popular i la rehabilitació de la metropolis de les classes dominants.

Els contractants és l'empresa municipal Bagursa. Encara recordo el seu director general, Francisco Arrabal, tot un fatxenda que menysvalorava i se'n reia dels veïns de la Colònia durant una reunió-assemblea de l'Associació d'afectats al Pare Manyenet. Vista l'actitud sinistre del personatge, no m'estranyaria que fos directament ell el que està portant el timó en tot aquest assumpte. Però encara hi ha més empreses involucrades en aquest sense sentit, com Bardaji Capdevila Manegement Barcelona S.l, que compten amb la direcció tècnica dels enderrocs, i a qui per tant, recau també la incompetència amb la que estan operant.

Per més que miro de pensar-hi, d'intentar a cercar una explicació lògica no hi ha res que connecti o que doni compte del que està passant. Després d'una pausa en que semblava que per fi les administracions volien deixar el barri, mig destrossat però tranquil, fa cosa de deu dies que els enderrocadors d'Urcotex han prosseguit la seva tasca amb més força que mai. Aquest cop i encara continuen, estan destrossant els edificis que feien la cantonada entre Passatge Transversal i Carrer Castells fins ben avall d'aquest últim carrer, al cor de la Colònia. Un cop més, l'ordre ha estat aleatori o irracional, perquè enlloc de procedir amb ordre i concert ho fan amb un desordre que desconcerta. Els enderrocs s'estan produint a uns escassos 6 metres dels habitatges de la segona fase dels que encara restem al barri, amb les molèsties, brutícia i soroll que això ocasiona.

27 de maig, inicis de la destrucció de la cantonada Transversal/Castells

Així doncs, tot està aturat menys els enderrocs i el desnonament que volen fer sobre les famílies que encara aguanten a la Colònia. Ahir mateix li va arrivar l'amenaça a l'Encarna, comunicant-li que té un mes per abandonar el seu habitatge. Quina Vergonya, Quina impunitat! Expulsar algú de casa seva tant sols per deixar-hi un solar inútil i abandonat per a que serveixi de pipi-can en plena crisi. Si es pensen que es hi deixarem fàcil van ben errats!

A tot això li hem de sumar el fet de que les administracions estan comunicant que tota aquesta situació i els retards en l'ejecucció és culpa dels okupes. Quin cinisme! Quina Cara-Dura! Els únics que han treballat directament amb les seves mans per rehabilitar el barri, els únics que mantenint-se estan conservant i netejant l'espai com a habitable, els únics que han intentat salvar el barri del despropòsit dels enderrocs, ara resulta que són els culpables de tots els tràmits mal fets per Reursa i per l'Ajuntament.

La Colònia està patint un atac de degradació planificada perquè els veïns es cansin i vulguin marxar i és clar, en aquestes condicions, envoltats de màquines i de sorolls infernals. Quí voldria viure aquí?

A continuació una seqüència de fotografies del que estan destruint aquests dies:

 
En definitiva....................................Vergonya................................................... i Impunitat









 

El pla R de rehabilitació i de raonable front el pla D de destrucció i despropòsit

L'autogestió o la mancomunió d'esforços
El dilluns a la tarda, un equip de persones de Salvem la Colònia, amb els braços, les mans i les ganes com a úniques eines, vam decidir reemprendre el nostre persistent Pla R. Aquesta vegada es tractava de començar a netejar els solars de runa i de merda per tal d'establir-hi una plaça.. La Plaça de la Resistència anomenem aquest espai. Unes 10 persones vam estar tota la tarda retirant inmundicies, pedrots, uralita, tela asfàltica, cascalls i altres desfets.

Per aprofitar la runa es va realitzar una selecció i reciclat de materials. Així les pedres que treiem del solar anaven destinades a la construcció d'un mur entre mitjeres entre el solar i el carrer Castells , per evitar el pas de la merda i la pols al carrer, però també per delimitar el tram netejat.

Conrtuint el mur

 

La feina es va prolongar tota la tarda, i fins i tot els agents de la Guàrdia Urbana , una dotzena,que van venir  a preguntant-nos que feiem, van entendre que allò era una acció de dignificació del barri.

L'ajuntament i Reursa han mantingut el solar brut expressament durant mesos, intentant transmetre la sensació d'abandonament i de degradació al veïnat que resisteix.

La inacció de les institucions o millor, l'acció premeditada i intencionada d'aquestes, ha provocat que Salvem la Colònia decidís tirar endavant una altre cop el Pla R, apostant per l'autogestió dels veïns, fins i tot en el manteniment i recuperació de l'espai públic.

El mur ja prenia forma

Al finalitzar la jornada de treball ja es veia el terra entre els cascalls

Cal recordar que ja fa uns mesos, des del nostre col·lectiu veïnal ja es va netejar el mateix solar. La frustració va ser molt gran al comprovar que al dia següent els destructors traslladaven runa de les cases annexes i feien una muntanya al bell mig del solar, que prèviament s'havia netejat, per tal de que no fos possible utilitzar l'espai de cap manera. Va ser precisament aquesta muntanya de runa, col·locada allà expressament per les institucions per inhabilitar la vida social al barri, la que vam començar a netejar el dilluns.

La rabieta institucional  contra l'esforç solidari del veïnat
Un dia després del començament dels treballs, el dimarts al matí quatre treballadors de l'empresa Urcotex acudien a la Colònia amb 4 sacs de ràfia per començar a enderrocar el mur de delimitació que s'havia construit. Uns quans veïns vam impedir el sense sentit que volien cometre, encomiant als treballadors que dialoguessin amb els que havien donat les ordres. Ens van contestar que ells eren putxinel·lis i que no hi podien fer res, si havien de complir ordres absurdes ho farien.
Finalment amb la pressió popular els treballadors van marxar.

Avui, dimecres 11 de maig, tres membres de Reursa i la brigada d'Urcotex (els destructors) acompanyats de la Guàrdia Urbana han enviat un camió i una excavadora per retirar la runa del solar.
Després de mesos de no fer res, quina casualitat que fos just avui que han ordenat realitzar aquesta labor.No?

Els d'Urcotex enderrocant el mur i retirant la runa

Per suposat han enderrocat el mur que amb tant d'esforç haviem aixecat, com intentant eliminar la nostra acció, però és ben clar que malgrat això, no deixa de ser un èxit per Salvem la Colònia, doncs l'acció directa que vam començar a dur a terme el dilluns ha fet possible la final neteja del solar que era l'únic objectiu de la nostra acció.

Amb aquestes petiteses importants estem a la Colònia. Demostrant com només l'emprèsit col·lectiu i autogestionari, l'esforç organitzat dels veïns, ha impulsat que vinguessin a netejar el solar.

A veure si demà continuen netejant totes les muntanyes de runa de la resta de solars, inclús la provocada per la familia que diu ostentar la representativitat dels veïns des de la seva associació d'amics i familiars  que aprofitant que feien obres a la cuina van llençar la seva runa al mateix solar que nosaltres estàvem netejant. On arribarà el “cutrerio” d'aquesta família? Perquè per suposat van ser ells els que van avisar a la urbana i també han sigut ells els que avui reien davant la destrucció del mur construït.

La runa de la cuina col·locada al solar per la familia de la hipotètica associació que afirma defensar els veïns

Així d'afectada és troba la vida actual a la colònia. Mentre uns veïns netejem els solars n'hi ha d'altres  (per sort, pocs) que es dediquen a embrutar-los encara més. 

De totes maneres hem decidit  quedar tots els dilluns a la tarda per seguir amb les feines de rehabilitació del barri i per tant del nostre Pla R.
Qualsevol ajuda serà benvinguda!!!

I (reursa) sponsables i (Psc)oca vergonyes

Seguim igual a la Colònia. Sota la calma tensa d'una situació d'inestabilitat crònica, d'espera permanent. Com sempre ha estat el barri, afectat per una operació que no ha triat lliurament cap dels seus habitants.

A dia d'avui, vivim en una certa realitat bipolar, mig barri mig enderrocat i l'altre mig convivint amb el soroll i la brutícia que generen les obres de destrucció.

Un univers ideal per fer crispar als nervis a més d'un.

La situació és perversa, sinó traumàtica, i ho és, sobretot, no ho oblidem, com a conseqüència de la gestió nefasta i la planificació inexistent per part de les administracions responsables: Incasol (Reursa) i l'Ajuntament, mitjançant el districte. El barri està mig enderrocat, els solars s'intercal·len amb cases encara habitades per veïns, que no tenen ni de bon tros resolta la seva situació. Les cinc famílies de la primera fase aguanten estoïcament l'amenaça de desallotjament que tenen pendent. També la resta de veïns ocupants dels edificis de la primera, resisteixen amb dignitat, intentant, tot i que infructuosament degut a la pols, mantenir l'espai net i habitable. L'hort torna a reverdejar en mig de la runa. I mentrestant, els veïns de la segona fase ho pateixen en silenci, amb aquella por dels que saben que els propers enganyats seran ells.

El Passatge Roca ja és història

Els enderrocadors d'Urcotex, després de fer desaparèixer sota els cascalls, el nucli històric del passatge Roca, han recollit la maquinària i han marxat de vacances. Tornaran demà a prolongar l'agonia? No ho sabem. El que si sabem és la incompetència amb la que han dut a terme els enderrocs, tot i que la responsabilitat última, directa i política recau en Reursa. No hi ha cap calendari d'execucció ni cap proposta concreta de com es desplegarà la segona fase del pla. Per no fer bé, Reursa, no és capaç ni d'adjudicar 14 pisos buits que encara resten al nou edifici de protecció oficial. Tot i que no ens estranya, doncs, la situació de l'entitat gerent de Reursa no és gens encoratjadora. Incasol no té diners ni contractistes ni promotors privats que vulguin assumir l'operació. Les retallades neoliberals del govern Mas han afectat a l'agència pública i ja han acomiadat 22 treballadors, adduïnt que sobre l'institut hi recauen gairebé 900 mil·lions de deute. El futur d'aquesta agència mixta que és Reursa és incert i podriem dir que la seva viabilitat futura penja d'un fil.

El districte també navega a la deriva aquestes setmanes. Malgrat una pantomima de reunió a principis de mes amb alguns veïns de la segona fase, no van fer més que reafirmar-se en la seva gestió sense admetre cap tipus d'error, i encara van haver de sentir noves promeses que òbivament s'incompliran com totes les fetes fins ara.

Des de llavors, silenci i desinformació. Així doncs, sembla que la regidora, a l'espera dels comicis municipals s'hagi tornat a oblidar dels veïns de la colònia.

A més cal remarcar, un cop més, que el projecte de l'ajuntament pel suposat futur solar de la Colònia no és el que afirma ara, buscant excuses que expliquin els retards continuats.
El super-projecte del districte és deixar un inmens solar com aparcament indefinidament i no, com diuen, començar a construir immediatament els pisos que hauran de reallotjar als de la segona fase. I és que ara el districte diu que no es comença a construir perquè hi ha veïns pendents de desallotjament. Quina ironia! Volen responsabilitzar als veïns que resten de la seva pròpia inoperància. Una altra maniobra del consistori per intentar dividir el veïnat.

NO ÉS CERT! I NO ENS CANSAREM DE REPETIR-HO!

En cas de desplegar-se la segona fase del pla -qüestió avui controvertible- els reallotjaments es farien en els edificis que s'han de fer entre Morales i Entença o fins i tot en els solars de la plaça del Carme. Perquè no començen a construir en aquests solars buits i expèdits si hi ha tanta pressa? Perquè no tenen constructor ni promotor ni res de res. Segueixen navegant a la deriva d'un naufragi que no és el seu sinó només el dels veïns.

Al solar de la primera fase de la Colònia hi anirà una zona verda i al llindar amb Entença un macro-edifici de 8 plantes, que sense operadors a la vista i a dia d'avui, té tota la pinta de que s'acabarà deixant pel final a l'espera d'èpoques millors pel creixement immobiliari, i que un promotor vulgui aventurar-se al risc.

Tant difícil era de preveure, quan encara podien fer marxa enrere, que la crisi econòmica faria trontollar els càlculs aritmètics establerts pel sistema d'expropiació i el conjunt de l'operació a la Colònia? Han tingut més de tres anys per reaccionar, concretament des de l'últim  trimestre de 2007 fins el juliol de 2010. Tant costava paralitzar el pla quan el barri encara podia ser rehabilitat i no ara, tot mig destruït?

La gestió optimista dels planificadors en temps de bonança econòmica, ha provocat que les indemnitzacions els hi hagin sortit per un ull de la cara. Molts millons d'euros -de 27 a 31 millons d'euros gastats-, que amb l'arribada de la crisi ha resultat ser una quantitat massa gran per a que la potencial plusvàlua pogués abosrbir-la. Ara resulta que la "inversió" no pot ser recuperable ni rentabilitzable ni a curt ni a mig termini. La crisi ha desemmascarat, doncs, punxant-la, la realitat glòbular de la inversió urbanística. Es van pagar les indemnitzacions pensant amb la lògica de les vaques grasses, i quan ha arribat la magretat de la crisi, veuen que no hi ha retorn possible i que el forat del seu deute hipotecari es va fent gran i gros.

Nosaltres ho portem dient des de llavors, cridant als quatre vents, que rectifiquessin, que encara podien esmenar l'error irreversible que anaven a cometre. Però no hi hagut manera, no ens han volgut escoltar i ara paguen amb escreix els erros comesos.

Perquè el que passa a la Colònia, com a tots els barris afectats de situacions similars, és un típic cas de coitus interruptus. La cosa sembla que va endavant, les expectatives són moltes, les oportunitats úniques fins que a l'últim moment, amb mitja feina per fer, la cosa es paralitza, s'atura irremeiablement, atrapats en la pròpia i mateixa xarxa -que ells mateixos s'han teixit- del que semblava, en principi, una operació de diner fàcil. 

Èxit rotund de la tercera calçotada

La Tercera calçotada de la Colònia Castells va ser un veritable èxit. Més d'un centenar de persones vam compartir  al llarg de tot el dia, més de 1500 calçots, litres i litres de romescu casolà, bona música i  els corresponents bailoteos. 

 

I tot això amb l'alegria de poder disfrutar, encara,  un any més-i malgrat la runa omnipresent- dels passatges de la Colònia. 

Els i les veïnes del barri seguim allà contra tot pronòstic demostrant que nosaltres, a diferència de les administracions, si tenim plans i projectes de futur per la Colònia Castells. 

 

Amb actes festius com aquest demostrem dues coses: què hi ha molta gent que vol que es rehabiliti el barri i que s'aturin immediatament els enderrocaments. I també mostrem com es potència la vida comunitària i l'espai públic sense pràcticament pressupost i ajudes de cap tipus.  

Quans racons de Barcelona poden aplegar encara esdeveniments, veritablement populars, com els que desenvolupem al barri?
Totalment autogestionats i independents de qualsevol administració?

 

No serà per això que ens volen combatre des de tots els angles possibles?

Perquè amb les nostres activitats, demostrem quotidianament que les institucions no són indispensables, i que no els necessitem absolutament per res.

I tot això mentre des d'instàncies municipals i des de la generalitat, s'omplen la boca dient que dinamitzen la vida social dels nostres pobles i barris sense aconseguir-ho o gastant-se morterades de diners públics per una cosa ben senzilla, i que s'ha fet tota la vida, compartir el menjar i el carrer entre veïns i veïnes. 

I és això el que no volen permetre, que se'ls vegi com quelcom inoperant i inútil, superflu a les necessitats reals dels habitants que vivim a la ciutat de carn i pedra.

Però malgrat l'ambient festiu i l'alegria  associada a aquest tipus de jornades. La veritat és que últimament a la Colònia Castells no estem per gaires festes ni celebracions, doncs la situació continua essent crítica. 

Les famílies sense dret a reallotjament no saben res de res sobre el seu futur immediat, i resten a l'espera de que algú de les institucions responsables els hi digui quelcom. Els habitants de la segona fase tampoc saben absolutament res del futur, mentre el buffet d'advocats que més casos d'expropiació portava del barri ha abandonat a molts afectats just ara, amb l'augment de la inestabilitat que això suposa. 

I amb tot, els veïns i veïnes que restem, intentem viure i transitar els passatges sense alçar molt el cap ni la mirada, per no veure l'entorn destrossat per la insensatesa.

Per més inri, encara hi ha 14 pisos buits als pisos nous, esperant no se sap ben bé que. És senzillament vergonyós que en plena crisi i hagi gent pendent de ser expulsada de casa seva i mentrestant hi hagi tants pisos de protecció buits per incompetència de l'administració de torn. I que a sobre, aquesta situació vingui propiciada per les administracions que teòricament han de proporcionar habitatge públic i protegit a persones amb dificultats d'accés a sostre.

A més, aquesta setmana una altra amenaça s'ha cernit sobre nosaltres i és la possible continuació dels enderrocaments indiscriminats i sense sentit. Ara volen fer queixalades a la part inferior del carrer Castells, on encara queda alguna familia. Just a una de les poques illes que encara és dempeus.

Aquesta estratègia moralment incomprensible, només pot tenir el propòsit de fer inconcebible la vida als passatges, fent avançar a marxes foçades la degradació.  Just fins al punt en què sembli més viable la demolició total i es vegi com a normal la imposició d'un solar etern. És igual que encara hi quedin veïns, és igual perquè són pobres i estan acostumats a conviure amb la merda i les rates- deuen pensar.
Perquè això és el que volen fer, deixar un solar erm i abandonat durant anys i panys. I que no us enganyin amb el fals pretext de que necessiten enderrocar per construir els pisos de la segona fase, doncs a la major part del solar hi anirà un parc (que no podran fer fins que no tinguin a tots els veïns de la segona fase recol·locats) i a l'altra meitat, tocant a Entença, i volen fer uns edificis de vuit plantes que cediran en gran part a la iniciativa privada per intentar extreure plusvàlua de la operació. Els veïns de la segona fase teòricament (no tenen finançament ni ningú que vulgui assumir el cost de l'operació) aniran a altres edificis que aniran  just on era el ja tristement desaparegut Passatge Roca.

És òbvi que les administracions prefereixen deixar un terreny abandonat, en guaret (com els mètodes tradicionals d'agricultura), a l'espera de la possible tornada -per art de màgia?- del creixement econòmic.; que preocupar-se de les necessitats reals de gent que, ara per ara, no té on anar.

I evidentment amb totes les eines i armes que estan destinant a aconseguir aquest propòsit ho estan aconeguint. A part de la bruticia que generen els solars inhòspits i la merda acumulada a dins els esquelets de les antigues cases, els habitants hem de lluitar contra els constants talls de suministrament; contra els robatoris de gent desesperada que li arrenquen les canonades d'aigua a altra gent desesperada pensant que allò ja no ho utilitza ningú; contra els sorolls de les demolicions i la retirada de material contaminat a menys de dos metres dels nostres narius; contra la prepotència dels tècnica de Reursa (que ja han demostrat abastament la seva incompetència per gestionar -ho tot plegat) i d'un districte (més preocupat en càlculs aritmètics electorals que en el futur incert de famílies amb baixos ingressos). 

 A tots ells, tant sols els demanem una cosa, no volem almoines ni caritat de cap tipus, simplement que ens deixin viure tranquils i en pau a casa nostra.





A tots vosaltres, els lectors i seguidors d'aquest blog us demanem que estigueu atents i atentes a les convocatòries que anem publicant.

No podem permetre ni que tirin més parts del barri  ni que facin fora impúnement a cap habitant més.

I per aconseguir-ho, només hi ha un camí, la força inapel·lable del col·lectiu.
Necessitarem la solidaritat de totes les persones que volem defensar la Barcelona dels barris populars.
I recordeu, ni tú ni jo som ningú, sinó som nosaltres.

3ª Calçotada solidària a la Colònia Castells

Un any més us convidem a disfrutar de calçots, romesco, vi i bona companyia a la Colònia Castells. Serà el proper dissabte 26 de març a partir de les 12h del migdia.

Va! Reserveu lloc a les agendes...Amb el bon temps, el sol primerenc de finals d'hivern, que millor que passar un dissabte menjant calçots i gaudint de bona música?

Tothom està convidat, no oblideu que els ingressos aniran destinats a la campanya de solidaritat amb les cinc famílies afectades sense dret a reallotjament.

Al final us prometem les ja clàssiques batalles de calçots.

Per un barri ple, viu i combatiu. Salvem la Colònia!