Èxit rotund de la tercera calçotada

La Tercera calçotada de la Colònia Castells va ser un veritable èxit. Més d'un centenar de persones vam compartir  al llarg de tot el dia, més de 1500 calçots, litres i litres de romescu casolà, bona música i  els corresponents bailoteos. 

 

I tot això amb l'alegria de poder disfrutar, encara,  un any més-i malgrat la runa omnipresent- dels passatges de la Colònia. 

Els i les veïnes del barri seguim allà contra tot pronòstic demostrant que nosaltres, a diferència de les administracions, si tenim plans i projectes de futur per la Colònia Castells. 

 

Amb actes festius com aquest demostrem dues coses: què hi ha molta gent que vol que es rehabiliti el barri i que s'aturin immediatament els enderrocaments. I també mostrem com es potència la vida comunitària i l'espai públic sense pràcticament pressupost i ajudes de cap tipus.  

Quans racons de Barcelona poden aplegar encara esdeveniments, veritablement populars, com els que desenvolupem al barri?
Totalment autogestionats i independents de qualsevol administració?

 

No serà per això que ens volen combatre des de tots els angles possibles?

Perquè amb les nostres activitats, demostrem quotidianament que les institucions no són indispensables, i que no els necessitem absolutament per res.

I tot això mentre des d'instàncies municipals i des de la generalitat, s'omplen la boca dient que dinamitzen la vida social dels nostres pobles i barris sense aconseguir-ho o gastant-se morterades de diners públics per una cosa ben senzilla, i que s'ha fet tota la vida, compartir el menjar i el carrer entre veïns i veïnes. 

I és això el que no volen permetre, que se'ls vegi com quelcom inoperant i inútil, superflu a les necessitats reals dels habitants que vivim a la ciutat de carn i pedra.

Però malgrat l'ambient festiu i l'alegria  associada a aquest tipus de jornades. La veritat és que últimament a la Colònia Castells no estem per gaires festes ni celebracions, doncs la situació continua essent crítica. 

Les famílies sense dret a reallotjament no saben res de res sobre el seu futur immediat, i resten a l'espera de que algú de les institucions responsables els hi digui quelcom. Els habitants de la segona fase tampoc saben absolutament res del futur, mentre el buffet d'advocats que més casos d'expropiació portava del barri ha abandonat a molts afectats just ara, amb l'augment de la inestabilitat que això suposa. 

I amb tot, els veïns i veïnes que restem, intentem viure i transitar els passatges sense alçar molt el cap ni la mirada, per no veure l'entorn destrossat per la insensatesa.

Per més inri, encara hi ha 14 pisos buits als pisos nous, esperant no se sap ben bé que. És senzillament vergonyós que en plena crisi i hagi gent pendent de ser expulsada de casa seva i mentrestant hi hagi tants pisos de protecció buits per incompetència de l'administració de torn. I que a sobre, aquesta situació vingui propiciada per les administracions que teòricament han de proporcionar habitatge públic i protegit a persones amb dificultats d'accés a sostre.

A més, aquesta setmana una altra amenaça s'ha cernit sobre nosaltres i és la possible continuació dels enderrocaments indiscriminats i sense sentit. Ara volen fer queixalades a la part inferior del carrer Castells, on encara queda alguna familia. Just a una de les poques illes que encara és dempeus.

Aquesta estratègia moralment incomprensible, només pot tenir el propòsit de fer inconcebible la vida als passatges, fent avançar a marxes foçades la degradació.  Just fins al punt en què sembli més viable la demolició total i es vegi com a normal la imposició d'un solar etern. És igual que encara hi quedin veïns, és igual perquè són pobres i estan acostumats a conviure amb la merda i les rates- deuen pensar.
Perquè això és el que volen fer, deixar un solar erm i abandonat durant anys i panys. I que no us enganyin amb el fals pretext de que necessiten enderrocar per construir els pisos de la segona fase, doncs a la major part del solar hi anirà un parc (que no podran fer fins que no tinguin a tots els veïns de la segona fase recol·locats) i a l'altra meitat, tocant a Entença, i volen fer uns edificis de vuit plantes que cediran en gran part a la iniciativa privada per intentar extreure plusvàlua de la operació. Els veïns de la segona fase teòricament (no tenen finançament ni ningú que vulgui assumir el cost de l'operació) aniran a altres edificis que aniran  just on era el ja tristement desaparegut Passatge Roca.

És òbvi que les administracions prefereixen deixar un terreny abandonat, en guaret (com els mètodes tradicionals d'agricultura), a l'espera de la possible tornada -per art de màgia?- del creixement econòmic.; que preocupar-se de les necessitats reals de gent que, ara per ara, no té on anar.

I evidentment amb totes les eines i armes que estan destinant a aconseguir aquest propòsit ho estan aconeguint. A part de la bruticia que generen els solars inhòspits i la merda acumulada a dins els esquelets de les antigues cases, els habitants hem de lluitar contra els constants talls de suministrament; contra els robatoris de gent desesperada que li arrenquen les canonades d'aigua a altra gent desesperada pensant que allò ja no ho utilitza ningú; contra els sorolls de les demolicions i la retirada de material contaminat a menys de dos metres dels nostres narius; contra la prepotència dels tècnica de Reursa (que ja han demostrat abastament la seva incompetència per gestionar -ho tot plegat) i d'un districte (més preocupat en càlculs aritmètics electorals que en el futur incert de famílies amb baixos ingressos). 

 A tots ells, tant sols els demanem una cosa, no volem almoines ni caritat de cap tipus, simplement que ens deixin viure tranquils i en pau a casa nostra.





A tots vosaltres, els lectors i seguidors d'aquest blog us demanem que estigueu atents i atentes a les convocatòries que anem publicant.

No podem permetre ni que tirin més parts del barri  ni que facin fora impúnement a cap habitant més.

I per aconseguir-ho, només hi ha un camí, la força inapel·lable del col·lectiu.
Necessitarem la solidaritat de totes les persones que volem defensar la Barcelona dels barris populars.
I recordeu, ni tú ni jo som ningú, sinó som nosaltres.