Seguim igual a la Colònia. Sota la calma tensa d'una situació d'inestabilitat crònica, d'espera permanent. Com sempre ha estat el barri, afectat per una operació que no ha triat lliurament cap dels seus habitants.
A dia d'avui, vivim en una certa realitat bipolar, mig barri mig enderrocat i l'altre mig convivint amb el soroll i la brutícia que generen les obres de destrucció.
Un univers ideal per fer crispar als nervis a més d'un.
La situació és perversa, sinó traumàtica, i ho és, sobretot, no ho oblidem, com a conseqüència de la gestió nefasta i la planificació inexistent per part de les administracions responsables: Incasol (Reursa) i l'Ajuntament, mitjançant el districte. El barri està mig enderrocat, els solars s'intercal·len amb cases encara habitades per veïns, que no tenen ni de bon tros resolta la seva situació. Les cinc famílies de la primera fase aguanten estoïcament l'amenaça de desallotjament que tenen pendent. També la resta de veïns ocupants dels edificis de la primera, resisteixen amb dignitat, intentant, tot i que infructuosament degut a la pols, mantenir l'espai net i habitable. L'hort torna a reverdejar en mig de la runa. I mentrestant, els veïns de la segona fase ho pateixen en silenci, amb aquella por dels que saben que els propers enganyats seran ells.
Els enderrocadors d'Urcotex, després de fer desaparèixer sota els cascalls, el nucli històric del passatge Roca, han recollit la maquinària i han marxat de vacances. Tornaran demà a prolongar l'agonia? No ho sabem. El que si sabem és la incompetència amb la que han dut a terme els enderrocs, tot i que la responsabilitat última, directa i política recau en Reursa. No hi ha cap calendari d'execucció ni cap proposta concreta de com es desplegarà la segona fase del pla. Per no fer bé, Reursa, no és capaç ni d'adjudicar 14 pisos buits que encara resten al nou edifici de protecció oficial. Tot i que no ens estranya, doncs, la situació de l'entitat gerent de Reursa no és gens encoratjadora. Incasol no té diners ni contractistes ni promotors privats que vulguin assumir l'operació. Les retallades neoliberals del govern Mas han afectat a l'agència pública i ja han acomiadat 22 treballadors, adduïnt que sobre l'institut hi recauen gairebé 900 mil·lions de deute. El futur d'aquesta agència mixta que és Reursa és incert i podriem dir que la seva viabilitat futura penja d'un fil.
El districte també navega a la deriva aquestes setmanes. Malgrat una pantomima de reunió a principis de mes amb alguns veïns de la segona fase, no van fer més que reafirmar-se en la seva gestió sense admetre cap tipus d'error, i encara van haver de sentir noves promeses que òbivament s'incompliran com totes les fetes fins ara.
Des de llavors, silenci i desinformació. Així doncs, sembla que la regidora, a l'espera dels comicis municipals s'hagi tornat a oblidar dels veïns de la colònia.
A més cal remarcar, un cop més, que el projecte de l'ajuntament pel suposat futur solar de la Colònia no és el que afirma ara, buscant excuses que expliquin els retards continuats.
El super-projecte del districte és deixar un inmens solar com aparcament indefinidament i no, com diuen, començar a construir immediatament els pisos que hauran de reallotjar als de la segona fase. I és que ara el districte diu que no es comença a construir perquè hi ha veïns pendents de desallotjament. Quina ironia! Volen responsabilitzar als veïns que resten de la seva pròpia inoperància. Una altra maniobra del consistori per intentar dividir el veïnat.
NO ÉS CERT! I NO ENS CANSAREM DE REPETIR-HO!
En cas de desplegar-se la segona fase del pla -qüestió avui controvertible- els reallotjaments es farien en els edificis que s'han de fer entre Morales i Entença o fins i tot en els solars de la plaça del Carme. Perquè no començen a construir en aquests solars buits i expèdits si hi ha tanta pressa? Perquè no tenen constructor ni promotor ni res de res. Segueixen navegant a la deriva d'un naufragi que no és el seu sinó només el dels veïns.
Al solar de la primera fase de la Colònia hi anirà una zona verda i al llindar amb Entença un macro-edifici de 8 plantes, que sense operadors a la vista i a dia d'avui, té tota la pinta de que s'acabarà deixant pel final a l'espera d'èpoques millors pel creixement immobiliari, i que un promotor vulgui aventurar-se al risc.
Tant difícil era de preveure, quan encara podien fer marxa enrere, que la crisi econòmica faria trontollar els càlculs aritmètics establerts pel sistema d'expropiació i el conjunt de l'operació a la Colònia? Han tingut més de tres anys per reaccionar, concretament des de l'últim trimestre de 2007 fins el juliol de 2010. Tant costava paralitzar el pla quan el barri encara podia ser rehabilitat i no ara, tot mig destruït?
La gestió optimista dels planificadors en temps de bonança econòmica, ha provocat que les indemnitzacions els hi hagin sortit per un ull de la cara. Molts millons d'euros -de 27 a 31 millons d'euros gastats-, que amb l'arribada de la crisi ha resultat ser una quantitat massa gran per a que la potencial plusvàlua pogués abosrbir-la. Ara resulta que la "inversió" no pot ser recuperable ni rentabilitzable ni a curt ni a mig termini. La crisi ha desemmascarat, doncs, punxant-la, la realitat glòbular de la inversió urbanística. Es van pagar les indemnitzacions pensant amb la lògica de les vaques grasses, i quan ha arribat la magretat de la crisi, veuen que no hi ha retorn possible i que el forat del seu deute hipotecari es va fent gran i gros.
Nosaltres ho portem dient des de llavors, cridant als quatre vents, que rectifiquessin, que encara podien esmenar l'error irreversible que anaven a cometre. Però no hi hagut manera, no ens han volgut escoltar i ara paguen amb escreix els erros comesos.
Perquè el que passa a la Colònia, com a tots els barris afectats de situacions similars, és un típic cas de coitus interruptus. La cosa sembla que va endavant, les expectatives són moltes, les oportunitats úniques fins que a l'últim moment, amb mitja feina per fer, la cosa es paralitza, s'atura irremeiablement, atrapats en la pròpia i mateixa xarxa -que ells mateixos s'han teixit- del que semblava, en principi, una operació de diner fàcil.
A dia d'avui, vivim en una certa realitat bipolar, mig barri mig enderrocat i l'altre mig convivint amb el soroll i la brutícia que generen les obres de destrucció.
Un univers ideal per fer crispar als nervis a més d'un.
La situació és perversa, sinó traumàtica, i ho és, sobretot, no ho oblidem, com a conseqüència de la gestió nefasta i la planificació inexistent per part de les administracions responsables: Incasol (Reursa) i l'Ajuntament, mitjançant el districte. El barri està mig enderrocat, els solars s'intercal·len amb cases encara habitades per veïns, que no tenen ni de bon tros resolta la seva situació. Les cinc famílies de la primera fase aguanten estoïcament l'amenaça de desallotjament que tenen pendent. També la resta de veïns ocupants dels edificis de la primera, resisteixen amb dignitat, intentant, tot i que infructuosament degut a la pols, mantenir l'espai net i habitable. L'hort torna a reverdejar en mig de la runa. I mentrestant, els veïns de la segona fase ho pateixen en silenci, amb aquella por dels que saben que els propers enganyats seran ells.
 |
| El Passatge Roca ja és història |
El districte també navega a la deriva aquestes setmanes. Malgrat una pantomima de reunió a principis de mes amb alguns veïns de la segona fase, no van fer més que reafirmar-se en la seva gestió sense admetre cap tipus d'error, i encara van haver de sentir noves promeses que òbivament s'incompliran com totes les fetes fins ara.
Des de llavors, silenci i desinformació. Així doncs, sembla que la regidora, a l'espera dels comicis municipals s'hagi tornat a oblidar dels veïns de la colònia.
A més cal remarcar, un cop més, que el projecte de l'ajuntament pel suposat futur solar de la Colònia no és el que afirma ara, buscant excuses que expliquin els retards continuats.
El super-projecte del districte és deixar un inmens solar com aparcament indefinidament i no, com diuen, començar a construir immediatament els pisos que hauran de reallotjar als de la segona fase. I és que ara el districte diu que no es comença a construir perquè hi ha veïns pendents de desallotjament. Quina ironia! Volen responsabilitzar als veïns que resten de la seva pròpia inoperància. Una altra maniobra del consistori per intentar dividir el veïnat.
NO ÉS CERT! I NO ENS CANSAREM DE REPETIR-HO!
En cas de desplegar-se la segona fase del pla -qüestió avui controvertible- els reallotjaments es farien en els edificis que s'han de fer entre Morales i Entença o fins i tot en els solars de la plaça del Carme. Perquè no començen a construir en aquests solars buits i expèdits si hi ha tanta pressa? Perquè no tenen constructor ni promotor ni res de res. Segueixen navegant a la deriva d'un naufragi que no és el seu sinó només el dels veïns.
Al solar de la primera fase de la Colònia hi anirà una zona verda i al llindar amb Entença un macro-edifici de 8 plantes, que sense operadors a la vista i a dia d'avui, té tota la pinta de que s'acabarà deixant pel final a l'espera d'èpoques millors pel creixement immobiliari, i que un promotor vulgui aventurar-se al risc.
Tant difícil era de preveure, quan encara podien fer marxa enrere, que la crisi econòmica faria trontollar els càlculs aritmètics establerts pel sistema d'expropiació i el conjunt de l'operació a la Colònia? Han tingut més de tres anys per reaccionar, concretament des de l'últim trimestre de 2007 fins el juliol de 2010. Tant costava paralitzar el pla quan el barri encara podia ser rehabilitat i no ara, tot mig destruït?
La gestió optimista dels planificadors en temps de bonança econòmica, ha provocat que les indemnitzacions els hi hagin sortit per un ull de la cara. Molts millons d'euros -de 27 a 31 millons d'euros gastats-, que amb l'arribada de la crisi ha resultat ser una quantitat massa gran per a que la potencial plusvàlua pogués abosrbir-la. Ara resulta que la "inversió" no pot ser recuperable ni rentabilitzable ni a curt ni a mig termini. La crisi ha desemmascarat, doncs, punxant-la, la realitat glòbular de la inversió urbanística. Es van pagar les indemnitzacions pensant amb la lògica de les vaques grasses, i quan ha arribat la magretat de la crisi, veuen que no hi ha retorn possible i que el forat del seu deute hipotecari es va fent gran i gros.
Nosaltres ho portem dient des de llavors, cridant als quatre vents, que rectifiquessin, que encara podien esmenar l'error irreversible que anaven a cometre. Però no hi hagut manera, no ens han volgut escoltar i ara paguen amb escreix els erros comesos.
Perquè el que passa a la Colònia, com a tots els barris afectats de situacions similars, és un típic cas de coitus interruptus. La cosa sembla que va endavant, les expectatives són moltes, les oportunitats úniques fins que a l'últim moment, amb mitja feina per fer, la cosa es paralitza, s'atura irremeiablement, atrapats en la pròpia i mateixa xarxa -que ells mateixos s'han teixit- del que semblava, en principi, una operació de diner fàcil.
