La recuperació de la colònia castells al telenotícies

Estimats amics i amigues de la colònia castells.
De vegades, els mitjans de comunicació també s'acosten a transmetre el que passa a la realitat quotidiana i microbiana dels barris populars.
Des del Col·lectiu Salvem la Colònia, pensem que és positiu que es conegui la realitat d'un veïnatge que porta molts anys esperant, marejats fins l'extenuació amb infinita burocràcia, una millora de les seves condicions de vida. I creiem que amb la crisi econòmica sagnant dels nostres dies, cal que les administracions rectifiquin i corregeixin les decisions preses en funció d'un altre context social que ja ha caducat.

En el cas de la Colònia Castells, l'especulació i l'afany de guany sempre han estat ocults sota una capa de vernís indolent de cert discurs d'assistència social per part dels seus responsables polítics, amb l'emperador de de Les Corts, alcalde Hereu a la rereguarda i ara amb la Montserrat Sánchez a primera línia del front. Sempre remarcant la millora social pel barri que suposarà l'enderroc de la Colònia, quan no parlen de que han estat més de 30 anys empitjorant socialment i deixant podrir, un barri massa poc rentable per respectar-lo.
Si realment pensen en el benestar de la gent, que recol·loquin a qui ho vulgui -ja que ja estan fets els pisos- i que deixin quedar-se a qui ho desitgi i/o ho necessiti.

Una mirada enrere per entendre perquè volen tirar a terra la Colònia?

Cal recordar que històricament centenars de casetes com les de la Colònia, formaven part del que JL Oyón anomena segones perifèries, que en aquest perímetre de la ciutat, s'estenien formant un eix obrer que anava de la Colònia Castells al Camp de la Creu. I que seguia a través de camps, bòbiles i horts de cultiu cap a la zona on ara hi ha l'Illa, i més enllà, cap al carrer Anglesola, fins a connectar amb el nucli antic de Les Corts.
El que volem dir, és que, llavors, el que ara és excepció era la norma. I tota la trama urbana de la zona consistia de sèries de casetes baixes de treballadors, tallers, fàbriques, camps de conreu, horts, dos camps de futbol i masies aïllades d'un passat rural no gaire llunyà.
El que si fou "excepcional" i trencà la continuïtat urbanística i social de la zona va ser la construcció massiva de grans blocs de formigó a partir dels anys cinquanta. Un exemple il·lustratiu del funcionament de l'especulació urbanística d'aquells anys, fou la polèmica arrel de la requalificació del camp de Les Corts del Fc Barcelona. La primera requalificació fou el 1951, els terrenys en origen eren per zona verda privada i després de llargues negociacions entre les cúpules administratives franquistes i els membres de la directiva del Barça, ja al 1962, l'alcalde Porcioles acabaria permetent una edificabilitat monumental, fent més que rentable l'operació, per eixugar els deutes del club.
Ja molt més tard, a remolc dels anys olímpics, un altre operació immobiliària de gran envergadura produiria una altra sacsejada al barri, al construir-se el gratacel ajagut que és aquest centre comercial per a VIPS que hi ha a l'actualitat inaugurat el 1993. Els terrenys -de 56.000 m2- els va comprar Roman Sanahuja Bosch al 1962 quan a la zona hi havia casetes i l'hospital de San Joan de Deu. Aquest empresari lleidatà, amb molta vista pels negocis, després crearia l'empresa Sacresa, impulsora del Pla Caufec. És un dels exponents del triomf i el declivi de la bombolla immobiliària i en aquell moment va saber anticipar-se vint anys a la configuració de l'eix econòmic i financer de la Diagonal. D'aquí, potser el nom insular del centre comercial. Perquè la seva construcció suposava una illa del capitalisme avançat, basat en el sempre eufemístic terme d'una suposada revitalització urbana de la zona, a través del foment del consum massiu per gent amb poder adquisitiu alt, en una zona fins llavors popular.
Model Barcelona. El privat finançava el públic a base de mal vendre terrenys d'utilitat municipal, la cosa es solucionava amb la cessió d'una part ínfima d'equipaments municipals i la plusvàlua generada se la quedaven els de sempre. Aquesta mena de classe corporativista que realment mana a la ciutat, feta de polítics, empresaris, càrrecs públics de tota mena, inversors, periodistes, jutges, advocats...Vaaaaam, les classes dominants d'ara.
Amb el temps, doncs, tota aquesta zona ha esdevingut a cops d'excavadora i talonari, el segon districte amb els preus més alts del sòl i habitatge de la ciutat. I aquí s'entén el perquè del pla de la colònia, el perquè del pla Anglesola, el perquè de l'esborrada final d'aquestes traces de Les Corts popular que queden en peu. El perquè de la destrucció de la Barcelona vella i popular, que molesta als ulls dels inversors i de les noves famílies que somien amb viure en pisos de luxe, amb vistes a parcs semipúblics, sempre homogenis i impersonals.
I amb aquest raonament, es comprèn el perquè de tot el desenvolupament del procés de la Colònia.

Rectificar és de savis, però els nostres polítics no ho són pas

Els colons sempre han viscut amb l'estigma de l'afectació a sobre, sense per exemple, optar a obtenir permisos per poder arreglar les pròpies cases, sense saber que passaria amb el seu futur.
I així portem gairebé 40 anys de precarietat existencial. Fins avui, on algunes famílies esperen eternament una recol·locació en uns pisos horribles que ja estan fets i que porten més d'un any buits. D'altres que no volen anar a aquests pisos, que ja estan bé a casa seva, i prefereixen quedar-se a la colònia i que es rehabiliti. I d'altres que no saben ni on podran anar, ni quan, ni com.
Prop de 35 famílies (no són 22 com afirma Reursa) aniran al carrer, en un temps de crisi i dificultats de tot tipus. I n'hi ha prop de 150, les de la segona fase, que no saben absolutament Res. No saben ni si es farà el pla, ni sobretot, si s'ha de fer, ni quan ni com. D'aquí 3 anys, 5, 6?
La cosa promet anar leeeenta...
Perquè llavors esventrar el barri amb el desenvolupament de la primera fase?
Perquè degradar un conjunt arquitectònic que encara és rehabilitable?
Perquè trencar un model de vida i de barri que és desitjable?
Com és sabut, les polítiques públiques sempre s'han de readequar al context econòmic vigent. En un temps tant precari i més, en un tema tant delicat com el de l'habitatge, cal reformular constantment les polítiques a aplicar, i més quan des de bon principi el pla no ha resultat ser aigua clara.
És per això, que convidem a la reflexió a les entitats municipals i de la Generalitat que tenen competències en aquest sentit. Després d'una gestió nefasta, amb el constant incompliment de terminis, on la informació ha brillat per la seva absència i una manca de transparència flagrants, encomiem a que tinguin vista i sàpiguen rectificar a temps.
No poden recol·locar forçosament a més de 44 famílies, deixar-ne prop de 35 sense casa i mantenir en una espera indefinida a 150 més. I menys en els temps que corren, quan tantes persones al quedar-se a l'atur (més d'un 17% de la població catalana) no poden pagar ni el lloguer ni la hipoteca i es queden al carrer en quatre dies. En aquests últims tres anys, per exemple, es calcula que 350.000 propietaris de tot l'estat han perdut o estan a punt de perdre casa seva per no poder fer front a les hipoteques. Les xifres són més dramàtiques pel que fa als lloguers, en que les xifres de desnonaments han pujat un 15,7% respecte el 2007 només a Barcelona.
El pla d'expropiació, recol·locació i enderroc de la Colònia Castells ha quedat obsolet perquè es va idear i planificar a la mida d'un context de creixement econòmic i bombolla immobiliària, que ja no respon al moment actual.
En aquest cas, i responent a la demanda actual d'habitatge assequible per famílies amb pocs recursos, es tractaria de senzillament, modificar els objectius del pla. No caldria enderrocar res, tant sols desafectar la zona i atorgar ajuts a la rehabilitació de les casetes. També es podria aprofitar l'expropiació i el primer edifici de protecció oficial, ja construït, destinat a la recol·locació dels afectats i que porta gairebé un any buit.
Un canvi en aquest sentit, simplement faria augmentar el parc d'habitatges públics i protegits a disposició de les famílies que prefereixin quedar-se al barri, així com als demandants d'altres zones.
Així tothom quedaria satisfet, la gent que vol viure en un pis nou i les famílies que optin per quedar-se a la Colònia. I el que és més important, salvaríem un model de barri que permet unes relacions veïnals més estretes i el manteniment d'un avui, sempre fràgil, vincle social, a través de la construcció comunitària.

El Cabanyal i la Colònia: dos barris, la mateixa lluita

No podríem tancar aquest post sense fer referència a les imatges que ens han arribat aquests dies des del Cabanyal a València, un barri en perill com el nostre, i que porta molts anys de lluita a l'esquena. Ens solidaritzem doncs amb els veïns i veïnes que s'han enfrontat amb els propis cossos a l'actuació absurda de la policia nacional dirigida pel Partit popular d'aquella ciutat.

Aquest cap de setmana, Pla R sense interrupcions

Els treballs de rehabilitació han continuat al llarg del cap de setmana. I aquest cop sense interrupcions.

Hem seguit pintant façanes, arreglant l'hort i rehabilitant cases abandonades.








I tot això, sense que vingués cap visitant molest o estrany, a dir-nos com hem de viure, que podem fer i que no podem fer al nostre propi barri.

Perquè pensem que no cal demanar permís a ningú per voler viure com volem.
Ningú impedirà que arreglem casa nostra i els seus carrers.


Seguirem vivint el carrer i redignificant aquest barri, que tant sols està degradat per la falta de cura de les administracions, que van sentenciar a mort aquesta zona única del barri de Les Corts i de Barcelona.

El Pla R segueix endavant malgrat els entrebancs de la regidora

El pla R de rehabilitació dels veïns contra el pla R de repressió de la regidora de Les Corts

Aquest cap de setmana, 20 i 21 de març, el col·lectiu Salvem la Colònia, hem inaugurat el Pla R. El Pla R, és una iniciativa veïnal que contempla la rehabilitació, recuperació i redignificació dels carrers de la Colònia Castells. Un barri, que amb l'excusa de que està afectat per un pla d'expropiació, ha estat abandonat durant 30 anys i s'ha deixat degradar per les autoritats responsables.

Entre les feines realitzades aquest cap de setmana:

1. Hem pintat algunes façanes de cases i murs: a Montnegre, Barnola, al carrer Castells i també al Passatge Castells.
2. Hem arreglat i netejat el parterre i la zona enjardinada que travessa el Passatge Castells i hem construït jardineres al carrer Barnola.
3. Hem arreglat l'hort, que després de l'hivern ja tocava plantar-hi les primeres hortalisses. En aquest solar fa un any i mig, tant sols hi havia un solar ple de runa i de brutícia del que ningú se n'ocupava.
4. I per últim hem netejat els carrers i hem rehabilitat alguns murs que necessitaven un toc de ciment.

I tot això, tant sols ha estat el començament. Les properes setmanes continuarem amb aquestes labors i amb altres que resulten imprescindibles per viure en qualsevol barri amb dignitat. Ho hem fet per pròpia iniciativa i amb els nostres mitjans, sense demanar res a ningú. Al llarg dels últims anys hem demostrat que entre veïns i veïnes podem assumir aquelles tasques imprescindibles de manteniment que els veritables responsables (Ajuntament, Incasol, grans propietaris) no han volgut assumir. Entre elles, el cas flagrant de l'Agustina, on es va demostrar que amb bona voluntat i la solidaritat del col·lectiu, es poden resoldre les situacions més difícils.

La Colònia castells és un dels últims exemples que queden a Barcelona de barri obrer i popular de les segones perifèries. Aquesta tipologia de barri van néixer cap als anys 20 a la nostra ciutat per acollir a les famílies treballadores que arribaven en massa per treballar i aixecar Barcelona amb les seves pròpies mans. Suposem que el volen destruir perquè l'existència del nostre barri molesta i no encaixa amb el model de ciutat que ha propiciat el comandament polític dels últims 30 anys. La Colònia conforma un conjunt de casetes paradigmàtiques del que vindria a ser la ciutat horitzontal. Un model de barri que afavoreix relacions socials més estretes i directes, i permet formes de vida i usos del carrer alternatius a la dels uniformes blocs de pisos i a la verticalitat imperant. Des del col·lectiu Salvem la Colònia volem reivindicar aquestes formes de vida, i encara que l'expropiació de la primera fase del pla estigui molt avançada, ens neguem ha acceptar la destrucció, sense més, del barri on vivim. No deixarem de reivindicar la barbàrie que ha condemnat a la destrucció aquest model de barri i aquesta forma de vida que ja no trobem enlloc més de la ciutat.

Com sabreu, si viviu al barri o a prop, al llarg del cap de setmana el nostre Pla R no és va poder desenvolupar amb la normalitat que preteníem. A la Colònia sempre hem entès el carrer com una simple extensió de les nostres petites cases, i això fa que, no com a la majoria d'espai públic de Barcelona, el carrer s'utilitzi amb intensitat i amb vitalitat. En el mateix context de revitalització de la Colònia, per exemple, en els tres últims anys hem recuperat la celebració de la Festa Major, la revetlla de Sant Joan i les calçotades als carrers del barri, d'una forma completament autogestionada i sense demanar ni un duro a ningú. La recuperació física de l'espai ha anat acompanyada sempre de la rehabilitació social de l'espai públic, i de l'esperit comunitari que es respira en el dia a dia de la nostra colònia. Perquè no hi ha una cosa sense l'altre, les nostres reivindicacions van des de les pedres a les persones, i l’important és el conjunt.

Però el diumenge va ser diferent. Des de les 7h del matí de dissabte a les 21 hores de la nit del diumenge, la presència intimidatòria dels agents de la Guàrdia Urbana es va fer omnipresent. La primera acció que van realitzar va ser arrencar, un per un, tots els cartells que anunciaven els actes previstos pel cap de setmana. Els veïns i veïnes encarregades de l'execució de les obres, van intentar fer com si no hi fossin, però les interpel·lacions constants a la gent que estava pintant façanes es va anar reproduint durant tot el matí.

Els treballs de rehabilitació durant la llarga jornada de dissabte es van reprendre el diumenge pel matí. Tot va continuar igual fins l'hora de dinar, la pressió policial, totalment inútil, pretenia intimidar als veïns i lluny d'això, es va seguir amb la feina i amb el pla previst.

A les 14h vam posar quatre taules, com sempre hem fet a la colònia, i una seixantena de persones, entre elles gent gran i criatures, ens disposàvem a menjar tranquil·lament els nostres calçots, quan van aparèixer les primeres unitats antiavalots de la Guàrdia Urbana. Seguidament van dir que carregarien si no trèiem les taules immediatament i que era un ordre directa de la regidora Montserrat Sánchez. Quan ja venien disposats a carregar i emportar-s'ho tot per davant, vam retirar les taules per evitar mals majors i vam posar a refugi els ancians, els nens i les nenes. No contents amb això, al cap de mitja hora, van arribar 5 furgonetes més d'antiavalots. I amb els reforços van escombrar el carrer, i el van prendre durant gairebé una hora. Ens van expulsar de la via pública per menjar quatre calçots i no van carregar de miracle, perquè vam evitar l'enfrontament. A partir de llavors, vam prosseguir les activitats, la xerrada sobre barris en procés d'expropiació i el concert de la cantautora.

Des del col·lectiu Salvem la Colònia volem denunciar el paper irresponsable i totalment desproporcionat de la regidoria de Les Corts i de les seves forçes de xoc. La seva actuació fou autoritària, lamentable, absurda i incomprensible. Al llarg de tot el cap de setmana, i especialment el diumenge, els únics que van trencar la normalitat i la tranquil·litat de l'espai públic va ser l'actuació policial. I tot per ordre i comandament polític de la regidora. A més cal preguntar-se quants diners ha costat al districte de Les Corts un dispositiu policial com el del cap de setmana. Tantes dotacions, els antiavalots amb hores extres incloses... Es queixen de no tenir recursos, fins i tot de falta de dispositius, però aquest cap de setmana els agents no han possiblitat la pau social sinó que directament l’han esmicolat, propiciant un sentiment d'inseguretat entre el veïnat que menjaven calçots en una tarda de diumenge

Però si la seva intenció era corregir la nostra actitud, podem dir que el seu objectiu ha fracassat. Perquè justament han aconseguit el contrari, i que ens convencem que aquest és el camí correcte. Seguirem fent activitats a la Colònia i treballant incansablement per dignificar al barri. No retrocedirem ni un mil·límetre ni en les nostres accions ni en els nostres plantejaments, per més presència policial que imposin.

Després de la tempesta arriba la calma....Aquí podeu veure un petit tall de video amb la RRRRetirada de la Guàrdia Urbana després d'una hora d'ocupació intimidatòria de l'espai públic

Inauguració del Pla R a la Colònia

Inauguració del Pla R?
R de Rehabilitació, de Resistència, de Resiliència, de Renúncia, de Ràbia, de Reserva, de Repoblació, de Repte, de Repercussió, de Reparació, de Remor, de Relluir, de Reivindicació, de Repòs, de Reclam, de Recíproc, de Recuperació, de Rebel, de Rauxa, de Raó, de Radical, de Romàntic, de Rumb, de Revolució, de Rumba, de Rutlla, de Rizoma, de Ritme, de Ritual, de Rigorós, de Rialla, de Revolta, de Reviure, de Reversible, de Revenja, de Reunió, de Resolució, de Ràpidesa, de Retrobament, de Realitat, de Rellotge, de Rap, de RESPECTE.... Si us plau, RRRRESPECTEULACOLÒNIA I ALS SEUS RRRRRRRRRRRRRRRESIDENTS!

Neix "En Veu Altra"!

Us presentem el número 0 d'"En Veu Altra"(Columna Castells), el butlletí nascut per salvar la colònia!

FESTES MAJORS POPULARS COLÒNIA CASTELLS 2009

Hola amics i amigues de la Colònia, com cada any, i ja en fa tres, us convidem a les Festes majors populars.
Quan un grup de veïns i veïnes vam recuperar les festes, el 2007, pocs apostaven de que encara seguíssim vivint i gaudint del nostre barri amenaçat.
Però aquí estem, i encara seguirem aquí durant molts anys.

I és que encara que sembli impossible creiem que encara tenim opcions de que el projecte no es faci, i que Incasol, el districte i Reursa, reconsiderin la seva posició.

Perquè tot el que és dolent sempre comporta alguna cosa positiva, i és per això que pensem que la crisi pot ser una bona oportunitat perquè hi hagi un canvi de plans. ¿I si tots els diners destinats a l'expropiació de terrenys, enderrocs, recol·locacións, construccions dels nous edificis de reallotjament, de la zona verda, del CAP, dels nous edificis del carrer Entença i de tot el pla, anessin destinats a igualment a l'expropiació, ha establir algun sistema de protecció habitacional de les cases actualment existents, i a la rehabilitació integra de les cases, pisos i carrers? I si els 110 milions d'euros de pressupost es destinessin a arreglar, rehabilitar i recuperar la colònia per als seus habitants? I si és fes una promoció de casetes amb un lloguer accessible per joves, gent gran i tots aquells sectors que més ho necessiten?

Perquè encara estan a temps de parar-ho i rectificar és de savis, perquè al mateix temps que estalviarien una gran quantitat de pressupost, podrien salvar una de les poques mostres històriques de barri obrer del que foren les segones perifèries.

Visca la festa major!
Esperem que vingueu i disfruteu de les activitats.

Taula rodona d'horts urbans

Us convidem a tots i totes a assistir aquest DISSABTE 14 DE MARÇ a la

PRESENTACIÓ DE L’HORT DE LA COLÒNIA CASTELLS I TAULA RODONA SOBRE HORTS URBANS

11h. Treballem a l’hort: durant el matí s’acabarà d’enllestir l’hort.

17h. Presentació de l’hort de la Colònia Castells.

19h. Taula Rodona sobre horts urbans:

Diferents col·lectius que estan gestionant un hort ens explicaran la seva experiència. Al Casal Popular de Les Corts (entença 237)

21h. SOPAR