Malgrat l'ambient dessolat de cementiri, la vida segueix i continua a la colònia. Tot i els forats negres oberts, esvorancs i rasses que descusen el teixit urbà característic, els veïns i veïnes seguim recorrent els carrers a l'entrar i sortir de casa, continuem habitant la colònia.
La contradicció del moment actual:
Passen els dies, les setmanes i els mesos, i poc a poc, totes les coses es van posant al seu lloc. Per una banda, a peu de carrer, la destrucció segueix imparable. Tot i que aquesta setmana han deixat en pau, el que és pròpiament el barri, i s'han dedicat a destruir una altra zona històrica afectada del pla, el Camp de la Creu, a l'altra banda d'Entença. Aquests últims cinc dies, l'exèrcit destructor d'Urcotex s'ha dedicat a destrossar una de les façanes de la mítica Plaça del Carme, el cor del vell barri vuitcentista.
Per l'altra, als despatxos, cada vegada sembla més clar, no saben que fer amb la Colònia, no tenen pressupost per executar la segona fase, ni per pagar les expropiacions ni molt menys per edificar els blocs d'habitatges de recol·locació pels afectats.
La crisi ha atacat al pla allà on sempre fa més mal, a la butxaca, a les possibilitats i opcions de finançament de l'operació. I ara, entre fase i fase, el coitus interruptus ha propiciat que tot quedés a mitges i amb ningú content. Sense la viagra hipotecària, el panorama no pinta gens bé ni per les empreses i institucions encarregades de tirar endavant el projecte; i ni molt menys pels veïns i residents, ja diplomats en paciència, que veuen com la situació promet cronificar-se, un cop més, en la inestabilitat.
Evidentment, al col·lectiu Salvem la Colònia, el fracàs de les institucions i empreses destructores no ens preocupen gens, doncs no són més que víctimes de la seva pròpia incompetència. Però, el que estan fent amb els veïns.... Això no es pot permetre!
Mentre encara hi ha famílies que esperen que els hi diguin quan podran anar al pis nou, recordem que ja fa més de tres mesos que tothom de la primera fase hauria de ser fora. Algunes unitats domèstiques que ja s'han traslladat als blocs de reallotjament estan comprovant que amb l'augment del lloguer i els consums, no podran seguir pagant els rebuts durant molt de temps. De moment la situació no és dramàtica, perquè la majoria de famílies va rebre una indemnització, ni que sigui pel trasllat (1.800 euros). Però, i quan s'acabi aquest coixí? Qui podrà assegurar el pagament del lloguer, o en el pitjor dels casos, la hipoteca, a les persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva i a canviar el seu estil de vida per un altre de més car? Cal tenir en compte, tal i com sol passar en aquests casos, que els lloguers que es paguen són molt més elevats als pisos nous que les quantitats que pagaven a les casetes, sobretot en el cas de les rendes antigues, on la diferència és més remarcable. A més, sembla que tot ho hagin fet malament, doncs ja hi ha humitats i goteres en alguns dels pisos recent estrenats, sobretot als banys.
Petit homenatge als que lluiten:
Mentrestant, entre runes, a la primera fase de la Colònia encara hi resta força gent, persones amb dret a pis pendents eternament de marxar, altres a qui no s'ha garantit una recol·locació digne i a qui es va prometre una solució, exposats a quedar al carrer quan hauria de prevaldre el dret a un habitatge digne i d'altres que no volen marxar ni ho faran. A aquests si que se'ls hauria d'homenatjar, per la lliçó de resistència que estan donant amb el seu exemple. Hi ha gent que no recula, que no fuig del conflicte, que l'afronta i decideixen resistir dignament, des del principi, malgrat els anys, malgrat els atacs, malgrat les picabaralles, malgrat tot això, allà estan... I aquests seran els únics vencedors de tot plegat, potser no econòmicament, però si en dignitat.
Ès hora de rectificar:
Així doncs la situació a la Colònia pels que patim els embats de l'urbanisme contra els barris populars és grotesca i perversa.
Grotesca per absurda. El pla està encallat, però els enderrocs segueixen. No saben perquè ho fan, però com ho tenen pagat, han d'enderrocar, trencar, esberlar i vandalitzar... Sense motiu. Tal com nens i nenes malcriats, per cridar l'atenció.
I perversa, perquè els afectats, de carns i ossos, seguirem essent els mateixos, els veïns, que hem d'habitar el dia a dia amb els nostres quefers i la necessitat de tenir un sostre i un entorn dignes.
Des del Col·lectiu Salvem la Colònia ho venim dient des de fa uns quants anys, i d'uns mesos ençà, amb insistència. Polítics, tècnics, responsables del pla, RECTIFIQUEU. Heu d'afrontar el canvi de plans d'una vegada! No heu sigut àgils per arreglar la conjuntura, la situació ha canviat respecte a 1976, respecte 2003, respecte 2007...Modifiqueu el vostre prisma, gireu de perspectiva i aposteu per la REHABILITACIÓ integral de la Colònia. Perquè malgrat la destrucció que hi heu sembrat, encara es pot salvar. Tot és possible amb bona voluntat política. La ciutat s'ha de construir pensant en els que hi viuen i no pensant en l'urbanisme com una màquina d'extreure el màxim rendiment i plusvàlua.
És per això que exigim els següents quatre punts:
1.Atureu immediatament la demolició i destrucció de la Colònia.
2.Informeu adequadament als veïns i veïnes de l'estat actual de desenvolupament del pla.
3.Deixeu en pau als veïns que vulguin quedar-se a la colònia.
4.Repenseu el projecte tenint en compte la situació de crisi actual. Sempre serà més viable i solvent, la rehabilitació que els pisos buits sotmesos a la dictadura del mercat.
