I aquesta presència només podia voler dir una cosa...
El Pla R, rr que rr, segueix endavant sense entrebancs, prosseguint amb els treballs de rehabilitació de les cases i dels passatges.
En aquest cas, sobren les paraules...
Val més que valoreu vosaltres els resultats, i per això aquí van les fotografies del dia amb ordre cronològic:
2. Pintem més façanes del passatge Castells. Amb aquest groc mostassa això ja sembla el barri de La Boca a Buenos Aires!
3. I aquí seguim...rodet amunt, rodet avall
5. Però això que són? ....................ESsspraaaaaaaaais? 
8.La cosa va prenent forma, de la "brotxa gorda" a la fina. Aquests pintors si que s'ho curren!
9. I les obres finals...............
10. La super-iaia fent ioga al portal mentre xerra amb l'altre veïna des l'ampit de la finestra.
11.Flors, gats i les plantes trepadores estenen els seus braços per tot
12. La nena menja-compost amb el patinet
13.La gallina supersònica
14. I aquí parlant amb les seves amigues reals
Mentre contempleu les obres finals us explicarem com va anar la resta del dia.
Al migdia vam poder disfrutar d'una paella "marca de la casa" que vam poder menjar-nos tranquilament al carrer com hem fet sempre. Aquesta vegada sense la presència inoportuna de mosques ni insectes de cap tipus.
Després de dinar vam tenir l'agadable sorpresa de poder compartir la sobretaula amb José Luis Oyón, una de les persones que segurament, més coneix la trajectòria històrica de la Colònia Castells.
Entre les tantíssimes coses que ens va explicar, sobre els orígens, les causes de la seva formació ..., ens quedem amb la història dels nombrosos militants anarquistes que vivien a la colònia durant els anys 20 i 30.
Un d'ells, segurament el més conegut, Francisco Piqueras Cisuelo, afiliat a la CNT des dels 14 anys, afirmava en una entrevista amb en Jose Luis, que la colònia era sinó el que més, un dels barris més combatius de Barcelona. Francisco tenia 16 anys quan se'n va anar amb la 26º divisió-Columna Durruti (121 brigada) a lluitar al front durant la Guerra civil. Després coneixeria l'exili i els camps de concentració a França. I més tard, al intentar retornar, seria capturat i empresonat en varis camps de concentració i presons espanyoles fins el 1945. Una de les coses curioses del personatge, recordat encara per alguna de les veïnes presents a la xerrada per la seva jovialitat i la seva moto amb sidecar, és que per aquelles piruetes parabòliques del destí, la seva neta acabaria sent la primera dona ministre de defensa, Carme Chacón i... Piqueras.
I és que així és la nostra democràcia amnèsica. Aquesta setmana, per exemple, hem sentit altes dosis d'impotència al veure els homenatges vergonyants a un feixista disfressat per art de màgia de prohom de la pau i l'olimpisme. La veritat és que en aquest país amb tics surrealistes ja no ens hauria d'estranyar res. Ni que els jutges com Garzón siguin considerats la mera personificació de l'antifranquisme (Com pot ser-ho un senyor que ha tancat diaris, prohibit partits polítics, encobert tortures, o perseguit independentistes catalans durant el 92?) . Ni tampoc ens haurem de sorprendre del fet que les netes d'anarquistes esdevinguin ministres i acabin dirigint unes tropes militars suposadament pacificadores, -quina antítesis més perversa- que segueixen contribuint per exemple a la llarga i inexplicable ocupació occidental d'Afganistan.
Entre les tantíssimes coses que ens va explicar, sobre els orígens, les causes de la seva formació ..., ens quedem amb la història dels nombrosos militants anarquistes que vivien a la colònia durant els anys 20 i 30.
Un d'ells, segurament el més conegut, Francisco Piqueras Cisuelo, afiliat a la CNT des dels 14 anys, afirmava en una entrevista amb en Jose Luis, que la colònia era sinó el que més, un dels barris més combatius de Barcelona. Francisco tenia 16 anys quan se'n va anar amb la 26º divisió-Columna Durruti (121 brigada) a lluitar al front durant la Guerra civil. Després coneixeria l'exili i els camps de concentració a França. I més tard, al intentar retornar, seria capturat i empresonat en varis camps de concentració i presons espanyoles fins el 1945. Una de les coses curioses del personatge, recordat encara per alguna de les veïnes presents a la xerrada per la seva jovialitat i la seva moto amb sidecar, és que per aquelles piruetes parabòliques del destí, la seva neta acabaria sent la primera dona ministre de defensa, Carme Chacón i... Piqueras.
I és que així és la nostra democràcia amnèsica. Aquesta setmana, per exemple, hem sentit altes dosis d'impotència al veure els homenatges vergonyants a un feixista disfressat per art de màgia de prohom de la pau i l'olimpisme. La veritat és que en aquest país amb tics surrealistes ja no ens hauria d'estranyar res. Ni que els jutges com Garzón siguin considerats la mera personificació de l'antifranquisme (Com pot ser-ho un senyor que ha tancat diaris, prohibit partits polítics, encobert tortures, o perseguit independentistes catalans durant el 92?) . Ni tampoc ens haurem de sorprendre del fet que les netes d'anarquistes esdevinguin ministres i acabin dirigint unes tropes militars suposadament pacificadores, -quina antítesis més perversa- que segueixen contribuint per exemple a la llarga i inexplicable ocupació occidental d'Afganistan.
Però no cal que anem tant lluny, ni que ens posem excessivament demagògics. Quan la realitat es transmuta en simple acumulació de ficcions mediàtiques pre-fabricades pel poder, més val que tornem a la nostra Colònia que, ara per ara, és la nostra batalla particular.
Del que ens va explicar en Jose Luis també volem destacar l'especial seguiment que va tenir a casa nostra la vaga de lloguers de 1931. Es veu que la Colònia va destacar moltíssim en la resistència que es feien als desallotjaments forçats de veïns i veïnes que no podien pagar casa seva. I que era un dels llocs de Barcelona on la vaga va tenir un seguiment més massiu i on cada desajotllament era contestat amb una altra ocupació.
I de la vaga de lloguers del passat, tornem al Pla R del present. La rehabilitació de cases segueix endavant, com la pintada d'aquesta façana del carrer Castells. O la rehabilització integral d'un edifici totalment abandonat des de fa moltíssims anys al carrer Barnola, i que ara es dedicarà a centre social per desenvolupar activitats político-culturals de tot tipus.
Aquesta casa tenia el sostre afectat, i estava plena de runa, i amb poc menys de tres setmanes s'ha netejat completament, s'han tirat els sostres malmesos i s'ha refet un altre cop l'estructura de les vigues. Casi ná... Esperem inaugurar i convidar-vos a conèixer aquest espai en les pròximes setmanes.
I de moment res a afegir....
Una setmana més, els veïns i veïnes aplegats dins el col·lectiu Salvem la Colònia, hem demostrat que l'autoorganització és possible, i que no calen gaires mitjans sinó tant sols bona voluntat per rehabilitar i tenir cura del barri.
