El passat divendres 29 de juliol, un nombrós dispositiu, conformat per diverses dotacions d’antiavalots de la Guàrdia Urbana; l'equip tècnic de l’Institut Municipal d’Urbanisme i de Reursa; acompanyats pel nou regidor, també responsable de l’àrea d’urbanisme de l’ajuntament, Antoni Vives i una patrulla de destrucció d’Urcotex, expulsaven al William (Willi) i al seu nebot, de tant sols 8 anys, de la casa on residia al Passatge Castells de Barcelona. No hi va haver ni previ avís, ni notificacions ni res de res, tot i que sabien que residia allà des de feia gairebé una dècada, tenien el seu número de telèfon i coneixien perfectament la situació de precarietat en la que vivia.
Els agents assaltaren la casa, annexa a l'hort, a les 7h del matí, prenent tot el passatge i impedint el pas amb les seves furgonetes. Van entrar pel sostre, com si es tractés d’una operació antiterrorista, mentre el Willi i el seu nebot dormien plàcidament. Els despertaren bruscament, enmig de crits i empentes, i no els deixaren més que una escassa mitja hora per treure totes les pertinençes. El nen, lògicament, plorava, incapaç de contenir-se, mentre els agents l’increpaven: “Pero si no pasa nada, hombre”. “No llores más”. I el renyaven cruament: “Cállate de una puta vez, niño de los cojones”. Tant sols mitja hora escassa per treure la roba i els mobles de deu anys de convivència sota aquell sostre. El to agressiu i prepotent es va reproduïr al llarg de tota l’operació, com quan un comandament, tancat a l’habitació amb en Willy, davant les queixes amargues del desnonat, li etzibava: “Como me sigas hablando te doy un par de hostias que aquí no se entera nadie”.  |
| El Willi i el nebot en el moment de l'expulsió |
Poc després, la Lídia, advocada de Reursa, que ja coneixia el Willi de múltiples contactes anteriors, no podía ni mirar-lo a la cara, directament als ulls, donant-li, aquest cop si, la notificació de llançament. Aquesta és la seva manera de fer, sense escrupols i sense ni vergonya.
Primer, somriures complaents: “Tranquilo, si os vamos a avisar antes de echaros”. I després: La política dels fets consumats, la dramática notícia sense previ avís i acompanyada d’aquell terrible seguici per tal de ser executada inmediatament i sense possibilitat d’esmena.
Una persona a l’atur, sense feina, sense recolzament social, sense res més que aquella casa on caure mort. I li extreuen, l’expropien i el desnonen. El despullen de la seva poca cobertura social, i el desposseixen de l’únic bé que pot usufructuar.
És a dir que, els serveis socials no tant sols no han fet bé la seva feina, sinó que han fet tot al contrari. Condemnant una persona, fins llavors amb-sostre a devenir un sense-sostre. Bona política social la de l’Ajuntament de Barcelona, si senyor. Bona política asistencial que ens espera del nou govern convergent. Aquesta és la seva ciutat de les persones, senyor Trias? O per vostès només són persones amb drets, els ciutadans amb majúscules, blancs, de classe mitjana-alta?
Un cop expulsat va ser conduït a una casa acollida dels voltants de Plaça Sant Jaume, on el van deixar estar a ell i al seu nebot, sense pagar res, fins el diumenge. A partir de llavors i fins ara no té lloc on aixoplugar-se. Avui, ara mateix, el Willi no sap on anar a dormir. I no sap que dir-li al seu nebot, com explicar-li que tenien casa però que ara ja no en tenen, que podien dormir en un llit i que ara s’hauran de conformar amb un d'aliè o en el pitjor dels casos, amb el terra.
A la casa també hi residía Benedito, una persona sense papers, del que malhauradament no en sabem res. També estava dormint allà, però no sabem si va poder escapar o si els agents el van aturar. L’hauràn condemnat a un centre d’internament per ser extraditat?(sic) Quina perversitat més gran, expulsat de casa i del país en un sol dia. En quina societat vivim que permet aquest tracte de les institucions als que menys tenen? Als que més ho necessiten? La millor assistència social que podrien fer-nos ara mateix les administracions es deixar-nos viure a casa nostra tranquils i en pau.
Així doncs, a la Colònia s’imposa la rudesa dels fets. Tres persones sense sostre, entre elles un nen i una persona sense documentació. La gravetat de l’acció de l’administració és lamentable, però potser encara són més greus la impunitat i el silenci absoluts que han envoltat l’acció de l’altre dia. Cap mitjà se’n va fer ressò, ningú va protestar, ningú va clamar al cel per a que s’aturés aquella acció, gairebé inhumana. I accentuar el dramatisme excepcional d’aquest desnonament, no vol dir assenyalar l’expecionalitat d’aquest silenci, sinó precisament la seva normativització. La majoria de desnonaments, per desgracia, passen així, en silenci, anònims, impunes. Solen ser individuals o sobre grups reduïts, i gairebé sempre recauen en la baula més dèbil de la societat, migrants sense papers, migrants a seques, persones amb baixos ingressos, pensionistes sense pensió etc. És cert que darrerament, amb la força solidària de la gent, s'estan aturant un munt de desnonaments, però desgraciadament, encara se'n segueixen produïnt cada dia.
La defunció de l’Hort de la Cologne
Males notícies també per l’hort comunitari de la Colònia. Els enciams, tomàquets, maduixes i demés han acabat a la brossa de les deixalles i enderrocs municipals. Han arrassat amb tot, menys amb les quatre tomaqueres que hem pogut salvar. Els que seguiu les activitats de Salvem la Colònia sabreu de la importància que tenia aquest espai per nosaltres. Els que no, podeu seguir-ne la història amb les lectures anteriors en aquest bloc. Com es va recuperar un espai abandonat ple de merda i es va netejar, cuidar per poder tenir quatre verdures. Aquest projecte ha costat molts esforços en hores i treball de molta gent, per això volem donar les gràcies a totes les persones que el van fer possible. També formava part de la xarxa que treballa a nivell de ciutat per coordinar esforços pel que fa a l'agricultura urbana.
 |
Els i les resi (st) ents de la primera fase en perill
El divendres li va tocar al Willi, però l’engranatge del procediment administratiu no s’atura aquí. Ara aniran a per la Juana (Fior) i el Paco; després a per l’Encarna, per la Judith i pel Joan, per la Loli i el Miguel; i després per l’altra Judith, per la Lisa, per la Jordina i un llarg etcètera de persones que encara vivim a l'ex-colònia. De fet, l’Encarna ja ha rebut una notificació on se li comunica que li queden 13 dies per abandonar casa seva. Té vuit dies per deixar l’habitatge i en el cas de que no ho fés, en només cinc dies, podien expulsar-la de casa seva. Realment, la Maria Camino Suárez García, secretaria delegada de l’Insitut Municipal d’Urbanisme s’ha quedat ben servida abans de marxar de vacances i ha firmat totes les desestimacions i notificacions de desnonament sense despentinar-se. La darrera, aquest últimatum a l’Encarna, amb data 1 d'agost. Caldrà estar atentes als esdeveniments i als terminis per saber el dia concret de l’execucció de l’expulsió forçada i convocarem a una concentració de protesta per tal de resistir l'ordre inquisitorial i punitiva de llançament.
El més grotesc de tot plegat és que malgrat tota aquesta persecucció i afany de deixar sense casa a tantes persones, no tenen intenció d’avançar ni un pam amb l’execucció del pla. El seu únic objectiu, deixar un solar inútil, terra bruta i cremada, inservible, abans d’anunciar –el que tothom sap de fa temps- que el pla de la Colònia està aturat. I que a l’espera de temps de bonança econòmica la situació queda en suspensió ad eternum. Com han fet a Vallcarca, tàbula rassa i el pla s’atura per la crisi. Millor pipicans i terrenys erms que barris populars, que estructures urbanes, des del seu punt de vista, obsoletes. Reursa està en procés de dissolució, malgrat hagin tornat a fixar un termini per l'acabament del pla, el 2015. Si no fos tot tant tràgic, la cosa es per riure. Quantes dates ens han dit i han incomplert des del 2003?
El nou regidor , Antoni Vives i Tomàs, no podia començar pitjor el seu mandat al districte. Després de certa incertesa, en saber, sobre qui recauria el càrrec, els tripijocs polítics han acabat convertint aquest militant convergent, llicenciat en empresarials i especialitzat en màrqueting, en el nou regidor del districte. Inicialment designat com a tercer tinent alcalde de la Casa Gran, també té competències en el Tribunal Constitucional Urbanisme, Infraestructures, Habitatge, Medi Ambient, Noves Tecnologies, Serveis Urbans i Àrea Metropolitana. Potser masses ocupacions per atendre bé els assumptes del districte. I així ha sigut a la Colònia Castells, on ni deu haver tingut temps de contrastatar les pecularietats del cas i no ha aturat, per tant, el procés d’expulsió al veïnat resident o resistent de la Primera Fase. Segurament mal aconsellat, a seguit amb la tònica que havia pautat la ex-regidora socialista Montserrat Sánchez i el que li hagi comentat l’equip tècnic del propi districte, els incompetents de REURSA i sobretot, l’Institut Municipal d’Urbanisme, entitat responsable dels desnonaments del pla.
El nou regidor , Antoni Vives i Tomàs, no podia començar pitjor el seu mandat al districte. Després de certa incertesa, en saber, sobre qui recauria el càrrec, els tripijocs polítics han acabat convertint aquest militant convergent, llicenciat en empresarials i especialitzat en màrqueting, en el nou regidor del districte. Inicialment designat com a tercer tinent alcalde de la Casa Gran, també té competències en el Tribunal Constitucional Urbanisme, Infraestructures, Habitatge, Medi Ambient, Noves Tecnologies, Serveis Urbans i Àrea Metropolitana. Potser masses ocupacions per atendre bé els assumptes del districte. I així ha sigut a la Colònia Castells, on ni deu haver tingut temps de contrastatar les pecularietats del cas i no ha aturat, per tant, el procés d’expulsió al veïnat resident o resistent de la Primera Fase. Segurament mal aconsellat, a seguit amb la tònica que havia pautat la ex-regidora socialista Montserrat Sánchez i el que li hagi comentat l’equip tècnic del propi districte, els incompetents de REURSA i sobretot, l’Institut Municipal d’Urbanisme, entitat responsable dels desnonaments del pla. Així doncs, no ha canviat el posisionament polític vers el tema de la Colònia amb el canvi de govern. La situació actual els orienta cap a la consideració del cas de la colònia com una simple externalitat molesta en harmonia amb la seva mirada manegerial de la ciutat. Els responsables de fer, de produir ciutat, els polítics, els tècnics, els urbanistes, la majoria d'arquitectes tant sols veuen solars, inversions i diners, allà on la resta de mortals, veïem persones, habitatges, relacions, llocs per viure-hi, treballar-hi o simplement transitar. Antoni Vives també és el responsable de l’Ajuntament pel que fa a temes urbanístics, així que no serà per falta de poder, però si, potser, per falta de responsabilitat, que no rectifica i posa un remei, a la situació d’alarma social que hi ha a la Colònia i que està generant l’acció municipal.
Què, o millor, a qui volem salvar...?
Resulta difícil mantenir un bloc amb el títol de Salvem (el que sigui), quan gran part d’aquest (el que sigui) jau moribund, fragmentat en mil bocins de runa, escampats entre Entença-Montnegre i Ecuador. Però la dignitat del veïnat que restem encara està en joc i no podem fer més que informar a mode de cròniques de guerra dels greus esdeveniments que están succeïnt. La Colònia Castells ja no existeix com a tal. Això ho sabíem.
La destrucció de la majoria de les cases pertanyents a la primera fase ha significat la fi de la integritat del barri, en el doble sentit de trencament del conjunt i destrucció física dels immobles, però també de fissurament de la dignitat col•lectiva dels seus habitants. Ens han vinclat la integritat, doncs, però això no vol dir que ja no hi residim o resistim. És aquí on el binomi conceptual resident-resistent actua en tot el seu esplendor. Sóm residents perquè sóm resistents. I sóm resistents perquè sóm residents. Els residents són resistents perquè resisteixen la lògica de la geografia del capital. Si els interessos d’aquesta última són destruir el model de barri que represantava la Colònia, els interessos dels encara habitants, són mantenir l’habitatge, la memòria i el respecte cap a una altra forma de vida. Si els interessos dels gestors del tardocapitalisme són obtenir plusvàlues del territori i de les operacions urbanístiques, els nostres són habitar barris autoconstruïts a mesura humana. Sabem que sóm un model de barri a extripar enimg de la Barcelona opulenta i la ferida supura i està oberta. I qualsevol ferida sinó és té cura d'ella es podria infectar.
Hi ha una altra cosa que cal afegir. L'actitud beligerant, virulenta, de la parella de veïns funesta de la que ja us hem parlat alguna vegada, segueix vigent. La veritat és que la seva actitud es quotidinament ofensiva, i podriem dir que en general, miserable. Amb la seva idiosincrasia s'estan guanyant el paper de responsables de la destrucció del barri, com els policies, com els destructors, com els de Reursa,com els de l'Ajuntament... Una petita tot i que necessària responsabilitat en l'eliminació del seu propi barri. La seva col•laboració amb els cossos policials és total i manifesta, indicant, assenyalant, aconsellant els millors moments per desnonar, informant de quan les cases són buides, monitoritzant la vida dels altres veïns...Trucant a la Guàrdia Urbana i als Mossos constantment amb qualsevol vana excusa amb el pretext de que els molesten, quan són ells els que no paren d'increpar a la resta d'habitants (sigui amb insults, crits, amenaçes, posant o tocant amb el seu grup de música a tot volum, llençant petards als gossos (l'altre dia inclús parlaven d'enverinar i matar als cans dels veïnat). La seva actitud ha propiciat la policialització del barri, quan aquí mai haviem precisat de la presència prepotent diària dels cossos de seguretat. Cada dia els truquen i es passen hores i hores parlant amb els agents. No s'adonen que la seva sobre-cooperació ha propiciat per exemple el desallotjament del Willi... Se sentiran millor fent mal a la gent? Veïent al Willi, a la Joana, al Joan, a l'Enkarna... Als seus propis veïns, al carrer, sense casa? La veritat és que no s'entén... Perquè fan tot això? Perquè actuen d'aquesta manera? Quins interessos tenen? Per que aquesta violència contra el veïnat que vol residir-resistir a la Colònia? Paradoxalment la casa més bonica de la Colònia alberga la gent més lletja. I curiosament en aquella casa, que pertanyia a un combatent anarquista fusilat pels falangistes al camp de la bota. Quina llàstima.
Hi ha una altra cosa que cal afegir. L'actitud beligerant, virulenta, de la parella de veïns funesta de la que ja us hem parlat alguna vegada, segueix vigent. La veritat és que la seva actitud es quotidinament ofensiva, i podriem dir que en general, miserable. Amb la seva idiosincrasia s'estan guanyant el paper de responsables de la destrucció del barri, com els policies, com els destructors, com els de Reursa,com els de l'Ajuntament... Una petita tot i que necessària responsabilitat en l'eliminació del seu propi barri. La seva col•laboració amb els cossos policials és total i manifesta, indicant, assenyalant, aconsellant els millors moments per desnonar, informant de quan les cases són buides, monitoritzant la vida dels altres veïns...Trucant a la Guàrdia Urbana i als Mossos constantment amb qualsevol vana excusa amb el pretext de que els molesten, quan són ells els que no paren d'increpar a la resta d'habitants (sigui amb insults, crits, amenaçes, posant o tocant amb el seu grup de música a tot volum, llençant petards als gossos (l'altre dia inclús parlaven d'enverinar i matar als cans dels veïnat). La seva actitud ha propiciat la policialització del barri, quan aquí mai haviem precisat de la presència prepotent diària dels cossos de seguretat. Cada dia els truquen i es passen hores i hores parlant amb els agents. No s'adonen que la seva sobre-cooperació ha propiciat per exemple el desallotjament del Willi... Se sentiran millor fent mal a la gent? Veïent al Willi, a la Joana, al Joan, a l'Enkarna... Als seus propis veïns, al carrer, sense casa? La veritat és que no s'entén... Perquè fan tot això? Perquè actuen d'aquesta manera? Quins interessos tenen? Per que aquesta violència contra el veïnat que vol residir-resistir a la Colònia? Paradoxalment la casa més bonica de la Colònia alberga la gent més lletja. I curiosament en aquella casa, que pertanyia a un combatent anarquista fusilat pels falangistes al camp de la bota. Quina llàstima.
Què volem ara mateix?
1. Demanem que s'aturin inmediatament tots els procediments oberts fins que s’aclareixi la situació econòmica i social actual: Cap desnonament, cap expropiació. Prou amenaces fins que s’atenui la crisi;2. Què es netegin tots els solars generats i derivats de l’enderrocament del barri, preservant les cases habitades i habilitant l’entorn per fer-lo mínimament “digne”;
3. Què s’omplin amb els veïns de la segona fase que ho sol•licitin, els 13 pisos buits que existeixen als pisos de protecció oficial del carrer Morales;
4. Transparència i participació en l’el•laboració d’un pla de gestió del que resta de l’execucció. Un gabinet de crisi que assumeixi la nova situació derivada de la crisi econòmica;
5. Reivindiquem la utilització dels solars disponibles (a l’altra banda d’Entença) per promocionar cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, especialment per joves i persones amb baixos ingressos. L'Incasol tant sols hauria de cedir el terreny. Ens oposem fermament a qualsevol venda de sòl a promotors i constructors privats.
