dijous, 20 de gener de 2011

Atac extraterrestre a la Colònia

Crònica d'un altre desallotjament inútil
Apuntava l'alba a la colònia, però encara era fosc, quan vuit furgonetes d'agents antiavalots de la Guàrdia Urbana han entrat a saco al barri, prenent i barrant el pas per tots els carrerons de la Colònia Castells. Deuen tenir molta por o no s'entén, perquè el desallotjament de dues noies d'un habitatge del passatge Barnola ha motivat una mobilització sense precedents per part dels agents policials, dels tècnics de Reursa i dels enderrocadors d'Urcotex.

Com extraterrestres aterrats directament des del planeta dels despropòsits, mentre els agents barraven el pas a les persones solidàries que s'acostaven per fer costat a les desallotjades, els buròcrates de Reursa (Incasol) i de l'Institut Municipal d'Urbanisme, acompanyats d'agents de paisà comunicaven l'imminent expulsió d'unes habitants tot just recent llevades. A continuació i davant la negativa de les joves d'abandonar el seu habitatge els agents antiavalots han procedit al desallotjament. Posteriorment, ja a la “puta calle”, han buidat les seves pertinences i el que han pogut, precipitadament i amb la mirada assassina dels agents clavades als clatells.

 


Quatre imatges del desallotjament de les perilloses ocupants d'una caseta al carrer Barnola


Davant aquesta situació el que resulta incomprensible és el contrast entre la meticulositat amb la que realitzen els desallotjaments i la matusseria amb la que han realitzat la resta d'operacions del pla. Potser és perquè s'han doctorat amb matrícula el màster en gestió de la destrucció? ¿O perquè la presència de persones utilitzant uns recursos (habitatge) desaprofitats, no fa més que assenyalar l'absurd i la incompetència del mercat immobiliari, de la política urbanística i d'habitatge d'aquest país?

Veïeu la cara de patiment en el desplegament de les seves funcions?
 Defensa de l'ocupació com una opció digne:

Tothom acorda en dir que l'habitatge és una necessitat vital i social bàsica que ha de ser protegida, i fins i tot la seva carència combatuda per les institucions. Qualsevol llei de qualsevol país d'aquests que en diuen democràtics ho especifica, començant per l'article 47 de la constitució espanyola. I no és per força de llei que s'exposa aquesta argument sinó tant sols per assenyalar la incongruència dels governants, que no compleixen ni les seves pròpies normatives.

Però, ja ho hem dit, no és qüestió d'emparar-se amb la legislació que tants cops resulta interpretable i manipulable al servei dels qui més tenen, sinó en el propi sentit comú. La segona fase de la Colònia Castells està paralitzada, la primera tant sols es dedica a destruir inútilment les casetes que van quedant buides, a l'espera de l'extinció i consumició dels pressupostos destinats a l'enderroc. Darrera les màquines no tenen previst deixar-hi més que runes, un solar brut i degradat que durant anys indefinits la màxima utilitat que podrà tenir serà la d'un pàrking-dormitori. A aquesta perversa situació cal sumar-hi els 13 pisos “nous” que encara romanen buits a l'espera de no se sap ben bé què. ¿No seria més econòmic, en tota l'extensió del terme, rehabilitar la colònia i proporcionar habitatges a preu assequible a qui ho necessités, que enderrocar a l'espera de líquid inversor i d'algun constructor que volgués assumir la iniciativa?

Perquè molesta tant que determinades persones utilitzin els habitatges buits i abandonats per ubicar-hi la seva residència? Tota necessitat elemental de la vida ha de passar per sobre, si cal, de qualsevol pretensió de normativitzar l'existència. Si una persona no disposa d'ingressos ni de recursos per accedir a un habitatge digne hauria de ser considerat legítim que amb els propis mitjans s'apropiés de les condicions necessàries per accedir als recursos negats. I més quan no hi ha escassetat de recursos, doncs la proporció de pisos buits és incalculable. En la situació de crisi actual no tothom es pot pagar un lloguer o no tothom està disposat a destinar més del 70% del sou, si en tenen, pel pagament del lloguer o la hipoteca. Veritat que ningú s'estranya quan hi ha persones que remenen els containers en busca de quelcom que portar a la boca? Veritat que ningú s'estranya veure les cues de persones que es formen a alguns supermercats a la recerca d'aliments a reciclar per deglutir? Oi que ningú es sorprèn quan hi ha gent que reaprofita roba vella tirada al costat de la brossa? Segur que, davant escenes com aquestes, tothom pensa: -Home, clar, si ho han de tirar...Millor què s'aprofiti, que no que vagi a les escombraries.

Perquè costa tant, doncs, extrapolar l'exemple al tema de l'habitatge? Perquè costa tant entendre que front les necessitats no cobertes, l'assumpció de la responsabilitat i l'acció directa dels implicats és la millor sortida? Perquè tanta por a l'autogestió de la comunitat?Perquè tanta repressió a les persones que no baixen el cap submises davant les agressions del mercat?
Una explicació és perquè fa temps que la residència s'ha convertit en la mercaderia per excel·lència, la principal font de renta i d'inversió de la majoria de classes enriquides d'aquest país. O encara penseu que els qui s'enriqueixen ho fan treballant?
Reinvertim els exemples per comprovar la contradicció implícita del moment actual. ¿Imagineu una persona propietària de la única font amb aigua potable d'un poble, per tant amb una situació de monopoli sobre els recursos hídrics, que decidís especular amb el preu de l'aigua i enriquir-se a costa de la set dels demés, deixant rajar l'aigua per no vendre-la al preu sol·licitat? O un malànima que es vulgui enriquir a costa de negar el menjar de boca a algú? El problema és que això també passa direu, però comprendreu que es una altra escala i tot un altre nivell. Afortunadament encara no val el mateix un plàtan o una poma que un apartament a la manga del mar menor.

La Plaça de la Resistència

Però tornem a la Colònia, tornem a aquest matí... Immediatament després del desallotjament, amb protecció policial i la mirada atònita de molts de nosaltres, membres d'Urcotex amb l'ajuda d'una excavadora s'han dedicat a rebentar els equipaments humils però públics de la Plaça de la Resistència.

La Plaça de la resistència? Si, tu, ens han xafat la guitarra abans de la inauguració... I és que encara no havíem parlat de la plaça de la Resistència perquè encara estava en projecte i era una petita sorpresa que els membres de Salvem la Colònia estàvem preparant aquestes darreres setmanes.
















Ja coneixeu la filosofia que hi ha darrera el nostre col·lectiu. Des del primer moment de la seva existència ens hem desllomat per millorar i rehabilitar en la mesura de les nostres possibilitats el barri. Per això era el Pla R, per això totes les accions de millora que hem realitzat durant tots aquells anys. 
La última acció dins aquest pla de rehabilitació que estem  tot just començant a portar a terme és netejar i habilitar un dels solars deixats per la petjada monstruosa de les màquines, per fer-hi una plaça, la plaça de la R, la plaça de la Resistència.

Després del desallotjament, els paletes d'Urcotex (quina vergonya per l'ofici anomenar-los així!) han entrar a les "obres" de la plaça i s'han dedicat a arrencar els bancs, les taules i les valles verdes que havíem fixat per evitar l'aparcament de cotxes. Destruint tots els equipaments públics que els veïns i veïnes havíem anat construint sense l'ajuda de ningú. 

Sense més, perquè si, un cop més ha quedat demostrat l'antagonisme. Mentre la nostra tendència és sempre constructora i constructiva, amb aquest tipus d'accions es demostra quina lògica governa as responsables del pla. R contra D, rehabilitació contra destrucció, resistència contra despotisme, rebel·lia contra els despropòsits... Res de nou ni que ens estranyi a la Colònia.

La destrucció de la plaça de la R
L'exèrcit d'Urcotex en acció portant a terme la seva feina diària, la destrucció absurda
Però els que estimeu el barri no heu de patir, la història de la Plaça de la Resistència no acaba aquí i tot just comença.

Tornarem a aixecar el que avui ens han tirat per terra, una, dues, mil... Les vegades que faci falta. 


Per alguna cosa porta aquest nom...