dimarts, 26 d’abril de 2011

I (reursa) sponsables i (Psc)oca vergonyes

Seguim igual a la Colònia. Sota la calma tensa d'una situació d'inestabilitat crònica, d'espera permanent. Com sempre ha estat el barri, afectat per una operació que no ha triat lliurament cap dels seus habitants.

A dia d'avui, vivim en una certa realitat bipolar, mig barri mig enderrocat i l'altre mig convivint amb el soroll i la brutícia que generen les obres de destrucció.

Un univers ideal per fer crispar als nervis a més d'un.



La situació és perversa, sinó traumàtica, i ho és, sobretot, no ho oblidem, com a conseqüència de la gestió nefasta i la planificació inexistent per part de les administracions responsables: Incasol (Reursa) i l'Ajuntament, mitjançant el districte. El barri està mig enderrocat, els solars s'intercal·len amb cases encara habitades per veïns, que no tenen ni de bon tros resolta la seva situació. Les cinc famílies de la primera fase aguanten estoïcament l'amenaça de desallotjament que tenen pendent. També la resta de veïns ocupants dels edificis de la primera, resisteixen amb dignitat, intentant, tot i que infructuosament degut a la pols, mantenir l'espai net i habitable. L'hort torna a reverdejar en mig de la runa. I mentrestant, els veïns de la segona fase ho pateixen en silenci, amb aquella por dels que saben que els propers enganyats seran ells.

El Passatge Roca ja és història
Els enderrocadors d'Urcotex, després de fer desaparèixer sota els cascalls, el nucli històric del passatge Roca, han recollit la maquinària i han marxat de vacances. Tornaran demà a prolongar l'agonia? No ho sabem. El que si sabem és la incompetència amb la que han dut a terme els enderrocs, tot i que la responsabilitat última, directa i política recau en Reursa. No hi ha cap calendari d'execucció ni cap proposta concreta de com es desplegarà la segona fase del pla. Per no fer bé, Reursa, no és capaç ni d'adjudicar 14 pisos buits que encara resten al nou edifici de protecció oficial. Tot i que no ens estranya, doncs, la situació de l'entitat gerent de Reursa no és gens encoratjadora. Incasol no té diners ni contractistes ni promotors privats que vulguin assumir l'operació. Les retallades neoliberals del govern Mas han afectat a l'agència pública i ja han acomiadat 22 treballadors, adduïnt que sobre l'institut hi recauen gairebé 900 mil·lions de deute. El futur d'aquesta agència mixta que és Reursa és incert i podriem dir que la seva viabilitat futura penja d'un fil.

El districte també navega a la deriva aquestes setmanes. Malgrat una pantomima de reunió a principis de mes amb alguns veïns de la segona fase, no van fer més que reafirmar-se en la seva gestió sense admetre cap tipus d'error, i encara van haver de sentir noves promeses que òbivament s'incompliran com totes les fetes fins ara.

Des de llavors, silenci i desinformació. Així doncs, sembla que la regidora, a l'espera dels comicis municipals s'hagi tornat a oblidar dels veïns de la colònia.

A més cal remarcar, un cop més, que el projecte de l'ajuntament pel suposat futur solar de la Colònia no és el que afirma ara, buscant excuses que expliquin els retards continuats.
El super-projecte del districte és deixar un inmens solar com aparcament indefinidament i no, com diuen, començar a construir immediatament els pisos que hauran de reallotjar als de la segona fase. I és que ara el districte diu que no es comença a construir perquè hi ha veïns pendents de desallotjament. Quina ironia! Volen responsabilitzar als veïns que resten de la seva pròpia inoperància. Una altra maniobra del consistori per intentar dividir el veïnat.

NO ÉS CERT! I NO ENS CANSAREM DE REPETIR-HO!

En cas de desplegar-se la segona fase del pla -qüestió avui controvertible- els reallotjaments es farien en els edificis que s'han de fer entre Morales i Entença o fins i tot en els solars de la plaça del Carme. Perquè no començen a construir en aquests solars buits i expèdits si hi ha tanta pressa? Perquè no tenen constructor ni promotor ni res de res. Segueixen navegant a la deriva d'un naufragi que no és el seu sinó només el dels veïns.

Al solar de la primera fase de la Colònia hi anirà una zona verda i al llindar amb Entença un macro-edifici de 8 plantes, que sense operadors a la vista i a dia d'avui, té tota la pinta de que s'acabarà deixant pel final a l'espera d'èpoques millors pel creixement immobiliari, i que un promotor vulgui aventurar-se al risc.

Tant difícil era de preveure, quan encara podien fer marxa enrere, que la crisi econòmica faria trontollar els càlculs aritmètics establerts pel sistema d'expropiació i el conjunt de l'operació a la Colònia? Han tingut més de tres anys per reaccionar, concretament des de l'últim  trimestre de 2007 fins el juliol de 2010. Tant costava paralitzar el pla quan el barri encara podia ser rehabilitat i no ara, tot mig destruït?

La gestió optimista dels planificadors en temps de bonança econòmica, ha provocat que les indemnitzacions els hi hagin sortit per un ull de la cara. Molts millons d'euros -de 27 a 31 millons d'euros gastats-, que amb l'arribada de la crisi ha resultat ser una quantitat massa gran per a que la potencial plusvàlua pogués abosrbir-la. Ara resulta que la "inversió" no pot ser recuperable ni rentabilitzable ni a curt ni a mig termini. La crisi ha desemmascarat, doncs, punxant-la, la realitat glòbular de la inversió urbanística. Es van pagar les indemnitzacions pensant amb la lògica de les vaques grasses, i quan ha arribat la magretat de la crisi, veuen que no hi ha retorn possible i que el forat del seu deute hipotecari es va fent gran i gros.

Nosaltres ho portem dient des de llavors, cridant als quatre vents, que rectifiquessin, que encara podien esmenar l'error irreversible que anaven a cometre. Però no hi hagut manera, no ens han volgut escoltar i ara paguen amb escreix els erros comesos.

Perquè el que passa a la Colònia, com a tots els barris afectats de situacions similars, és un típic cas de coitus interruptus. La cosa sembla que va endavant, les expectatives són moltes, les oportunitats úniques fins que a l'últim moment, amb mitja feina per fer, la cosa es paralitza, s'atura irremeiablement, atrapats en la pròpia i mateixa xarxa -que ells mateixos s'han teixit- del que semblava, en principi, una operació de diner fàcil. 

divendres, 1 d’abril de 2011

Èxit rotund de la tercera calçotada

La Tercera calçotada de la Colònia Castells va ser un veritable èxit. Més d'un centenar de persones vam compartir  al llarg de tot el dia, més de 1500 calçots, litres i litres de romescu casolà, bona música i  els corresponents bailoteos. 
 
I tot això amb l'alegria de poder disfrutar, encara,  un any més-i malgrat la runa omnipresent- dels passatges de la Colònia. 

Els i les veïnes del barri seguim allà contra tot pronòstic demostrant que nosaltres, a diferència de les administracions, si tenim plans i projectes de futur per la Colònia Castells. 
 

Amb actes festius com aquest demostrem dues coses: què hi ha molta gent que vol que es rehabiliti el barri i que s'aturin immediatament els enderrocaments. I també mostrem com es potència la vida comunitària i l'espai públic sense pràcticament pressupost i ajudes de cap tipus.  

Quans racons de Barcelona poden aplegar encara esdeveniments, veritablement populars, com els que desenvolupem al barri?

Totalment autogestionats i independents de qualsevol administració?
 







No serà per això que ens volen combatre des de tots els angles possibles?


Perquè amb les nostres activitats, demostrem quotidianament que les institucions no són indispensables, i que no els necessitem absolutament per res.

I tot això mentre des d'instàncies municipals i des de la generalitat, s'omplen la boca dient que dinamitzen la vida social dels nostres pobles i barris sense aconseguir-ho o gastant-se morterades de diners públics per una cosa ben senzilla, i que s'ha fet tota la vida, compartir el menjar i el carrer entre veïns i veïnes. 






I és això el que no volen permetre, que se'ls vegi com quelcom inoperant i inútil, superflu a les necessitats reals dels habitants que vivim a la ciutat de carn i pedra.



Però malgrat l'ambient festiu i l'alegria  associada a aquest tipus de jornades. La veritat és que últimament a la Colònia Castells no estem per gaires festes ni celebracions, doncs la situació continua essent crítica. 
Les famílies sense dret a reallotjament no saben res de res sobre el seu futur immediat, i resten a l'espera de que algú de les institucions responsables els hi digui quelcom. Els habitants de la segona fase tampoc saben absolutament res del futur, mentre el buffet d'advocats que més casos d'expropiació portava del barri ha abandonat a molts afectats just ara, amb l'augment de la inestabilitat que això suposa. 
I amb tot, els veïns i veïnes que restem, intentem viure i transitar els passatges sense alçar molt el cap ni la mirada, per no veure l'entorn destrossat per la insensatesa.

Per més inri, encara hi ha 14 pisos buits als pisos nous, esperant no se sap ben bé que. És senzillament vergonyós que en plena crisi i hagi gent pendent de ser expulsada de casa seva i mentrestant hi hagi tants pisos de protecció buits per incompetència de l'administració de torn. I que a sobre, aquesta situació vingui propiciada per les administracions que teòricament han de proporcionar habitatge públic i protegit a persones amb dificultats d'accés a sostre.

A més, aquesta setmana una altra amenaça s'ha cernit sobre nosaltres i és la possible continuació dels enderrocaments indiscriminats i sense sentit. Ara volen fer queixalades a la part inferior del carrer Castells, on encara queda alguna familia. Just a una de les poques illes que encara és dempeus.

Aquesta estratègia moralment incomprensible, només pot tenir el propòsit de fer inconcebible la vida als passatges, fent avançar a marxes foçades la degradació.  Just fins al punt en què sembli més viable la demolició total i es vegi com a normal la imposició d'un solar etern. És igual que encara hi quedin veïns, és igual perquè són pobres i estan acostumats a conviure amb la merda i les rates- deuen pensar.
Perquè això és el que volen fer, deixar un solar erm i abandonat durant anys i panys. I que no us enganyin amb el fals pretext de que necessiten enderrocar per construir els pisos de la segona fase, doncs a la major part del solar hi anirà un parc (que no podran fer fins que no tinguin a tots els veïns de la segona fase recol·locats) i a l'altra meitat, tocant a Entença, i volen fer uns edificis de vuit plantes que cediran en gran part a la iniciativa privada per intentar extreure plusvàlua de la operació. Els veïns de la segona fase teòricament (no tenen finançament ni ningú que vulgui assumir el cost de l'operació) aniran a altres edificis que aniran  just on era el ja tristement desaparegut Passatge Roca.

És òbvi que les administracions prefereixen deixar un terreny abandonat, en guaret (com els mètodes tradicionals d'agricultura), a l'espera de la possible tornada -per art de màgia?- del creixement econòmic.; que preocupar-se de les necessitats reals de gent que, ara per ara, no té on anar.

I evidentment amb totes les eines i armes que estan destinant a aconseguir aquest propòsit ho estan aconeguint. A part de la bruticia que generen els solars inhòspits i la merda acumulada a dins els esquelets de les antigues cases, els habitants hem de lluitar contra els constants talls de suministrament; contra els robatoris de gent desesperada que li arrenquen les canonades d'aigua a altra gent desesperada pensant que allò ja no ho utilitza ningú; contra els sorolls de les demolicions i la retirada de material contaminat a menys de dos metres dels nostres narius; contra la prepotència dels tècnica de Reursa (que ja han demostrat abastament la seva incompetència per gestionar -ho tot plegat) i d'un districte (més preocupat en càlculs aritmètics electorals que en el futur incert de famílies amb baixos ingressos). 

 A tots ells, tant sols els demanem una cosa, no volem almoines ni caritat de cap tipus, simplement que ens deixin viure tranquils i en pau a casa nostra.





A tots vosaltres, els lectors i seguidors d'aquest blog us demanem que estigueu atents i atentes a les convocatòries que anem publicant.

No podem permetre ni que tirin més parts del barri  ni que facin fora impúnement a cap habitant més.

I per aconseguir-ho, només hi ha un camí, la força inapel·lable del col·lectiu.
Necessitarem la solidaritat de totes les persones que volem defensar la Barcelona dels barris populars.
I recordeu, ni tú ni jo som ningú, sinó som nosaltres.