divendres, 18 de març de 2011

3ª Calçotada solidària a la Colònia Castells

Un any més us convidem a disfrutar de calçots, romesco, vi i bona companyia a la Colònia Castells. Serà el proper dissabte 26 de març a partir de les 12h del migdia.

Va! Reserveu lloc a les agendes...Amb el bon temps, el sol primerenc de finals d'hivern, que millor que passar un dissabte menjant calçots i gaudint de bona música?

Tothom està convidat, no oblideu que els ingressos aniran destinats a la campanya de solidaritat amb les cinc famílies afectades sense dret a reallotjament.

Al final us prometem les ja clàssiques batalles de calçots.

Per un barri ple, viu i combatiu. Salvem la Colònia!

dimarts, 15 de març de 2011

L'art de la tergiversació

Des del Col·lectiu Salvem la Colònia volem expressar el nostre malestar i preocupació davant una notícia apareguda a l'edició de l'11 de març de La Vanguardia perquè desvia l'atenció dels veritables problemes que estem patint actualment al barri: la situació de desempar de cinc famílies afectades sense dret a reallotjament; la demolició inecessària de moltes cases sense més projectes que el de deixar un enorme solar i la incertesa davant l'aturada de la segona fase amb el temor de que la falta de pressupost acabi fent que l'administració cedeixi la totalitat o part del pla a la iniciativa privada.

Malgrat el risc de donar més publicitat a una informació amb evidents faltes de credibilitat analitzarem com es genera el procés d'invenció d'una notícia, ja no simplement manipulada o desfigurada per la subjectivitat desfermada del periodista, sinó, fins i tot, confrontada amb la realitat. És l'art de la tergiversació. Etimològicament, l'habilitat de “girar l'esquena” a la realitat. Periodísticament, la destresa de fer creïble allò inversemblant si es contrasta amb els esdeveniments tal i com succeïxen.

Per això parlarem d'aquesta notícia apareguda a La Vanguardia a la secció de sucesos i firmada per Lluís Sierra. Òbviament el primer que ens ataca als ulls és el titular: “Tensión por la violencia okupa en la Colonia Castells de Barcelona” i el segon, el destacat: “Los ocupantes ilegales y cuatro familias sin derecho a realojamiento están pendientes de una orden de desahucio”. És a dir, d'entrada se'ns apremia a relacionar la presència “d'ocupantes ilegales” i “cuatro familias sin derecho a realojamiento” amb una hipotètica situació de tensió i violència.

Però això només és el començament, doncs l'article bàsicament persegueix establir aquesta relació com a objectiu prioritari per influenciar i incitar a la regidora de Les Corts, Montserrat Sánchez (PSC) a desallotjar els indesitjables suposats responsables de la tensió i la violència. Amb aquest criteri, la primera frase no té desperdici: “El largo proceso de reurbanización de la Colonia Castells, en el distrito de Les Corts, se ha vuelto a ver salpicado de incidentes con violencia física y moral”. Aquí se'ns anuncia la reiteració del que es denuncia “se ha vuelto a ver salpicado” con violencia física y moral“ i es remata amb el testimoni de la presidenta de l'Associació de Veïns: “Se ha acabado la paciencia (…) los vecinos no podemos movernos tranquilamente por el barrio, tenemos que evitar los pasajes que dan a la calle Entença donde están las viviendas okupadas”.

La posada en escena és excel·lent, una pobra representant veïnal amenaçada i intimidada per uns energumens sense escrúpols. Quin dramatisme! Quina injustícia! Regidora, desallotgi immediatament la colònia d'aquells que no volen marxar pel propi peu.

La suposada víctima és l'agressora i els suposats agressors les víctimes

Però per seguir amb la metàfora teatral, podem dir que si bé la representació és excel·lent, és completament ficcionada i no s'aproxima ni de lluny a la realitat. Doncs no és res més que això, una invenció i encara més, una tergiversació de la tal Maria Rosa Almansa. Una altra gran actuació de la presidenta de l'AVV, a la que fent justícia, li haurien de donar un Òscar o potser millor, el premi del festival de cine de terror de Sitges.

Aquesta dona es coneguda al barri, juntament amb el seu company, per les amenaces constants, les agressions i els insults cap a tots aquells veïns que planten cara als objectius del pla d'enderroc. No és la primera vegada que organitza un muntatge d'aquest tipus, ni la primera vegada que algun mal professional del periodisme li fa el joc. Per això la notícia posa èmfasi en que no és la primera vegada. 

I, si. De fet no és la primera vegada que la presidenta i el tresorer (el seu company) de l'Associació de Veïns (que per ser justos s'hauria de dir Associació d'Amics i Familiars de la Rosi), amenacen, insulten, agredeixen, punxen rodes de vehicles, arrenquen cartells o col·laboren amb els paletes per destruir el que queda de barri. No és la primera ni serà l'última que, difamen als residents més actius, inventant-se i denunciant suposades agressions a les seves filles, envien mails falsos amb acusacions sense sentit a la feina d'algun resident, encoratgen als tècnics perquè tallin la llum dels pocs que quedem als passatges i un llarg etcètera d'atacs inexplicables. 

I el que és pitjor, convertint a les víctimes en botxins, manipulant a tort i dret, Guàrdia Urbana, Mossos, districte i sobretot als mitjans (El Periódico, La Vanguardia, España Directo) per fer creure a tothom que ells són les víctimes quan en realitat són els agressors. Fins i tot a l'article es diu que han interposat varies denúncies, quan els únics imputats per agressió en un judici han sigut ells. Tal i com va dir ella  mateixa en una ocasió en que se li demanaven explicacions per les seves actuacions: Para mentir hay que saber mentir... Aquesta és la seva filosofia i ho ha demostrat en múltiples ocasions. Nosaltres preferim simplement no mentir i explicar la veritat o si més no, una visió més ajustada al que ha passat realment.

Així doncs al contrari del que se'ns afirma, l'únic problema de convivència a la Colònia Castells el genera aquesta persona, atacant permanentment als residents que restem; i el que és més greu, fent-se passar per víctima i generant muntatges com els exposats.

L'error del periodista doncs fou confiar cegament en una sola font sense contrastar el testimoni i ja se sap, que de vegades, de les fonts brolla aigua contaminada. Notícies falses o invertides com aquesta tant sols serveixen per legitimar l'expulsió dels que no volen marxar, relacionant-los amb una suposada violència que, de fet, tant sols genera l'única font del (des)informant. Convidem doncs a tots els periodistes a contrastar la informació i seguir així la lliçó número ú de primer curs de periodisme.

Nota aclaratòria

Fins ara des del Col·lectiu Salvem la Colònia hem aguantat en silenci les agressions i posteriors manipulacions del personatge, doncs considerem que és una víctima més de la difícil situació que vivim al barri. Per això no l'hem considerat mai ni tant sols com un adversari, doncs ja teníem i tenim suficients problemes amb els responsables del pla.

Però a dia d'avui, la seva actitud beligerant ens està demostrant que la indiferència amb la que l'hem tractat no ha servit de res. Ha passat de ser com una simple interferència que et fa veure malament la televisió, a esdevenir una molèstia real que està perjudicant els interessos dels afectats i que està col·laborant activament en la destrucció del barri.

Aquesta última aventura periodística ha fet vessar el got de la nostra paciència, amb el que ha arribat l'hora de denunciar les seves activitats doncs sembla que ignorar-la no ha servit perquè aturés les seves accions d'atac frontal contra els veïns que no ens volem resignar a marxar.

Com haureu notat, al blog no s'hi poden posar comentaris. Al principi es podia publicar obertament fins que van començar a aparèixer atacs indiscriminats, motiu pel qual vam tancar aquesta possibilitat. La presidenta té molt de temps lliure i dedica tota la seva jornada a fer la vida impossible a qui s'oposi al pla i a posar comentaris en totes les notícies relacionades amb la colònia, tant del blog com als mitjans de comunicació.

No entenem la seva actitud i de fet esperem que cesi amb les agressions. Però ja hem arribat fins al punt de rebutjar qualsevol explicació racional que pogués donar compte de les seves accions. No farem res que pugui perjudicar-la, doncs no tenim cap qüestió personal amb ella, les lluites socials no es poden personalitzar, però respondrem a les agressions amb la difusió de la informació i desmentint els muntatges i mentides que contra Salvem la Colònia i contra els veïns que ens resistim a abandonar el barri pugui ocasionar.

Cap muntatge ni cap invenció colateral de cap persona ni institució ni empresa ens farà retrocedir amb la nostra lluita pel que creïem just. 

Seguirem defensant la conservació de la Colònia i als residents que no vulguin marxar.

dimarts, 8 de març de 2011

El pleno municipal o la misa de los creyentes

El pasado 3 de marzo, como los últimos jueves (¡ya es el 4º!) acudí, junto con algunos miembros de Salvem la Colonia (bueno "miembras", éramos sólo chicas esta vez!), a la sede del distrito de Les Corts. Esta vez se celebraba el pleno municipal mensual, así que mal que les pesara, nos tendrian que escuchar, o ni que sea, oïrnos...Ya tenía yo ganas de ver a estos pájaros en su ambiente... Bueno, aguanté todo el rollo de las presentaciones de los "ilustrísimos" miembros del Consell ..Aaah!!!, con sus trajes caros y sus estudiadísimos ademanes de personas respetables??? Tan pendientes de las formas, ellos... Tuvimos que guardar un minuto de silencio porque había fallecido alguien, la verdad es que no sé quien (ya sabéis mi falta de memoria habitual para los nombres de personas); parece que era muy importante para esta gente, pero, bueno, como no somos tan bordes, lo respetamos. Pero cuando pasó el minuto (por cierto, la voz cantante de todo el discurso no paraba de mirar el reloj, parece que no era tan..."apreciat i respectat i un exemple a seguir per a tots, que ens va ensenyar l'important que és el contacte directe amb les persones, i que tant s'havia desvivit per la gent del barri..." y así todo por el estilo.

Yo, al margen y con respeto a la memoria del muerto, me iba cargando cada vez más como le hubiera pasado a cualquiera en mis circunstancias, con el corazón y el cuerpo cansados por la ingrata vida que estos personajes me han dado. Menos mal que en ese momento las chicas despliegan la pancarta que llevaban escondida y gritan "L'Enkarna es queda... Salvem la Colónia, el Willi es queda, Salvem la Colónia Castells!! Y, claro, enseguida, amablemente (¡Claro, están en plena campaña electoral!) las obligaron a marcharse.. Yo ya me había puesto en pie, y cuando vi que a ellas se las llevaban, mientras Sus Ilustrísisimas se ponían nerviosillos "...els hi pregem disculpin aquesta interrupció.." no me aguanté más y les dije, con un tono de voz que no necesitaba micrófonos que "era culpa de la Sra Regidora que no se había dignado concedernos la intrevista personal que le habíamos solicitado en varias ocasiones, culpa también de Reursa, y de Habitatge y de los Servicios Sociales, que ya estaba cansada de que estuvieran jugando conmigo al ping pong, rebotándome de unos a otros y vivecersa... "Por favor, señora, le ruego espere su turno para hablar, que se tranquilice que tendrá su turno para hablar..." ¿Tranquila, dice?, si se viera en mi situación ya vería lo tranquilos que estarían Udes. Bueno,, me senté de nuevo dispuesta a tener un poco de paciencia.... vale....

Entonces la portavoz de marras nos presenta al nuevo equipo del Districte, y ahí ya no pude seguir callada por más tiempo "¡sí, claro! unos más que van vivir a mi costa, no, no voy a aguantar esto ni un minuto más..." Me levanté, salí de la Sala del Consejo, ante las miradas sorprendidas de los asistentes,(capté alguna mirada de cierta comprensión, tal vez de lástima, no sé), la sonrisa del guardia urbano ya conocido.. y bajé las escaleras ya sin poder contener el llanto de rabia e impotencia.

No sé qué pasó luego, espero que mis vecinos Judit y Joan me lo cuenten, porque ellos también estaban, un poco lejos, pero con más paciencia que yo. A las chicas no les pasó nada más, simplemente las hicieron salir a la calle... Total, me tomé una caña en el bar con ellas y me retiré a mi casa, pensando por el camino "¡Qué bien, a casita, suerte que aún tengo mi rincón de descanso... aprovechemos mientras dure.."

En fin, toda una experiencia! Os aconsejo que echéis un vistazo a un Pleno de Ayuntamiento, si podéis... Es una experiencia "religiosa", ahí una entiende, porque se siente en vivo y en directo, toda la cuchufleta de nuestros políticos, y os aseguro que se os va a encender la sangre. Si os gustan las experiencias de alto impacto emocional, daros el gusto algún día.... y ir a repicar a la misa de los creyentes... esos que se creen con la legitimidad universal y no les apoyan más que cuatro privilegiados.

En fin, lo que quería deciros es que os debo haber llegado  hasta aquí, gracias a la fuerza de vuestra solidaridad y apoyo en estos días tan difíciles para todos nosotros, sin toda vuestra solidaridad esto no hubiera sido posible.

Gracias 1000... y a seguir hasta la próxima, que no sólo nos tengan que oír, que también nos tengan que escuchar y dar la razón.