dimecres, 14 de setembre de 2011

Alienígenes i incompetència institucional

Els esdeveniments es precipiten vertiginosament sobre la Colònia Castells. 
Després d'anar a protestar el dijous a l'Institut Municipal d'Urbanisme pel tema dels desnonaments, en especial el de l'Enkarna, i que aquesta hi tornés el dilluns a consultar el seu expedient, ahir ens vam aixecar amb el barri completament sitiat pels antiavalots de la Guàrdia Urbana.
A continuació, unes instantànies de la concentració amb la gent solidària que hi va acudir, gent de Les Corts, de 9barris, Poblenou o El Clot. Hi van ser el Juan, un altre amenaçat de la Colònia; la Isabel i la Verónica o l'Eliseu, persones desnonades que van voler solidaritzar-se amb l'Encarna. 





També cal destacar la presència al vestíbul de Francisco Arrabal, director de l'Institut Municipal d'Urbanisme, responsable dels desnonaments al nostre barri, i que s'ha vindicat en diverses ocasions pel seu tracte prepotent amb el veïnat. Finalment sembla que en el cas de l'Encarna encara hi ha cert marge per poder denunciar la seva situació, doncs tot just ara s'ha esgotat el procediment administratiu. Cal que sàpiguen que no pararem fins aconseguir el més just, la paralització d'aquest desnonament.



Un nou atac alienígena 
Ahir, dimarts 13 vam viure amb angoixa un altre desallotjament imprevist i sense avís previ. Una altra “invasió alienígena”, un altre abús d'autoritat per part de les administracions, nou persones més sense sostre i les coses que segueixen en la mateixa dinàmica. En lloc de cercar solucions viables i raonades pels afectats se'ls hi complica encara més l'existència; en lloc de garantitzar un habitatge digne per tothom es garantitza un desallotjament pels que menys tenen. Fins quan durarà el despropòsit? Fins quan haurem d'aguantar tanta impunitat?

Eren les 7 en punt del matí quan una desena de furgonetes de les UPA tallaven tots els accessos a la Colònia, des de llavors fins a la tarda, cap veï va poder transitar pels nostres carrers sense ser increpat per algun agent. A l'edifici, habitatge de tres pisos ocupat des de feia prop de tres anys, hi habitaven nou persones que van sortir de casa seva amb les poques pertenències que els van deixar arreplegar.

El cas d'aquest habitatge és com molts dels que s'han ocupat al barri. Alguns pisos ja feia anys que estaven abandonats, deixats i degradats. L'entrada al pis -amb la clau facilitada per l'antic habitant de la casa- va permetre la rehabilitació de l'immoble al mateix temps que proporcionava un aixopluc a persones que no en tenien fins llavors. Fa un any i mig, un dels pisos fins i tot es va reconvertir en una sala de parts on hi va néixer un nadó per part natural. L'amenaça de desallotjament va provocar que la familia hagués de marxar i cerca una solució menys precària i més duradora. Des de llavors, la casa, sobretot, havia estat habitada per estudiants amb ingressos insuficients per pagar un lloguer en aquesta zona de Barcelona, però també per jubilats sense pensió o persones grans amb situacions econòmiques delicades. 



Ho hem dit moltes vegades en aquest blog, l'ocupació aporta dos tipus de solucions a diferents cares del mateix problema. D'una banda, és un mitjà vàlid per denunciar l'especulació immobiliària. Tothom sap que l'existència de pisos buits, s'estima que uns 80.000 a l'àrea metropolitana, junt amb l'existència de famílies sense llar és un dels efectes més perversos del turbocapitalisme actual. A més, l'abandonament provoca degradació per l'edifici i l'entorn, així que, sovint, l'ocupació implica rehabilitació tant de l'immoble com de l'exterior. En cert moment, la gent jove que va començar a ocupar cases buides i abandonades van ser un revulsiu per caminar cap a la rehabilitació del barri, es va rejovenir la vida al carrer, es va portar a terme el Pla R, es va construir un hort autogestionat i es van recuperar les festes majors...De l'altra, des del punt de vista pragmàtic, proporciona un habitatge a persones, joves i grans, que no poden pagar els preus desorbitats del mercat immobiliari. 

La degradació orquestrada com a tàctica contra la resistència veïnal


Ho diuen la majoria de veïns i veïnes. Abans de que enderroquessin cap casa; el barri era un bon lloc per viure, peculiarment bonic i tranquil. Amb l'inici de les operacions destructores, aquí no hi ha qui hi visqui, i sembla més senzill enderrocar-ho tot que mantenir-ho. La degradació consentida, fomentada i propiciada per les administracions com una tàctica premeditada no és una tendència nova al barri, i ja fa més de 30 anys que dura, en concret des de que el PGM va condemnar la zona a la destrucció i expulsió del veïnat. El primer símptoma és quan es comença a no permetre cap mesura de rehabilitació, i després quan s'impossibiliten els lloguers. L'abandonament consentit, el no atorgament de permisos d'obra per recuperar els desperfectes sumat a la pressió que suposa l'amenaça constant de l'expropiació han sigut una constant en les tres darreres dècades de la Colònia. És per això, que els enderrocs actuals segueixen la mateixa lògica i ha sigut la cirereta a la dinàmica de degradació forçosa a la que ha estat sotmès el barri tots aquests anys. La voluntat de les administracions és expulsar a les persones de rendes baixes per uniformitzar i homogeneïtzar Les Corts, amb paraules tècniques, gentrificar el barri, elititzar-lo. I amb això estan desemascarant els seus veritables interessos, es preocupen més per la rendibilitat i pels diners que per les persones. Per ells és més important que quadrin els números que el fet de que les persones amb baixos ingressos es quedin sense casa. I així els hi vam i així ens va a nosaltres...
Els habitatges -valgui la redundància- són per habitar-los i no per especular-hi o enriquir-se. Un pis buit i deshabitat és completament legítim de ser susceptible d'ésser ocupat mentre l'accés a sostre no estigui garantit per tothom. És més culpable qui manté un pis abandonat esperant que n'augmenti el valor per posar-lo al mercat, que la persona que hi entra per rehabilitar-lo i omplir-lo de vida.


La colonia Castells no tiene quien construya...Pero si quién la destruya

 
Amb aquest títular s'inicia la notícia de l'edició d'avui de El País sobre el desallotjament d'ahir. Segons aquest diari i després d'haver parlat amb responsables d'Incasol-Reursa, sembla que no troben constructors que vulguin assumir el cost de l'operació dels pisos de protecció oficial i de venda “lliure” que haurien d'anar als solars que han deixat les demolicions.
Es confirma el que des d'aquest blog venim denunciant des de que va començar el període de crisi econòmica. El pla està encallat per falta de finançament. Nombrosos posts ho certifiquen i si no feu una ullada més a baix. 
I és que ja es veia venir. Estava cantat, quan certifiquessin que no hi havia ningú, ni promotors ni constructors disposats a assumir l'operació, acabarien cercant la privatització del pla. I això és tornar al començament del litigi, al 2001 quan el llavors alcalde Clos i el regidor Hereu pressionats per la Plataforma d'afectats van prometre que l'operació s'assumiria des dels àmbits públics. 


Amb aquest pas, la venda als privats del que fa poc s'ha expropiat, les administracions seguiran amb el cúmul de despropòsits que ens han portat fins aquí. 

La irresponsabilitat i la incompetència institucional ha quedat un cop més al descobert, tant sols ens queda preguntar-nos quina altra en faran. Després de les constants promeses incomplertes (Nadie se va a quedar en la calle); després de les constants demores (En enero de 2011 las dos fases estaran acabadas); després de gastar-se 37 millons d'euros en recol·locar la meitat del veïnat i fer-ne fora a qui no complia els requisits econòmics. Després de gastar-se'n uns quants més en enderrocar el barri inútilment i deixar-hi un solar brut i abandonat. Ara ho vendran tot a la iniciativa privada? 


Els de Reursa (Incasol) i els d'Urcotex 
Quina protecció social dona aquest fet als veins que teòricament encara han de ser reallotjats? Quines garanties? Ho direm nosaltres, tant sols les del màxim benefici econòmic de la promoció per la constructora o promotor de torn, tant sols les que dictin les plusvàlues potencialment extraibles, al marge de les necessitats de les persones que hi vivim.





El pla de la Colònia ha sigut, és i serà un nyap mentre ens governin com si fóssim mercaderies. El govern ha assumit com a pròpia la lògica empresarial i manegerial de gestionar la ciutat i és clar que des d'aquesta perspectiva les simples persones de carn i ossos no comptem. En aquest procés, l'aliança públicoprivada ha estat clau i demostra al servei de qui estan els qui ocupen càrrecs institucionals. En aquesta aliança es fructifica i es visibilitza la solidaritat de les classes dominants per seguir subjugant i extraient beneficis de les classes treballadores. La seva missió no és cap altre que  reconquerir tot el centre de la metròpolis per al seu ús, o millor, abús.

dimarts, 6 de setembre de 2011

Cap desnonament més durant la crisi. Dijous 8 de setembre: Concentració solidària amb l'Encarna.

Ja ho vam anunciar, després del desnonament il·legal del Willi i de l'hort a finals de juliol, sembla que la següent de la llista és l'Encarna. Recordem que aquesta veïna va estar pagant lloguer fins al juny del 2010, tot i que per llei, la propietat, Barnola S.L no ho podia fer. Fou llavors quan l'Incasol, a través de Reursa va començar a endegar el procés d'expropiació. Tenia dret a una indemnització però no al reallotjament, però sota ma li van assegurar que no és preocupés i que cercarien una solució, que no es quedaria al carrer.  Malgrat la preocupació evident, associada a la precarietat de que et facin fora de casa teva, l'Encarna al no tenir on anar, va mantenir la tranquilitat i va decidir seguir a la casa. 
Des de llavors tot han sigut promeses incomplertes i el procés administratiu ha seguit endavant, de res han servit les cartes a l'alcalde, les rogatives a Reursa i al Districte de Les Corts, per aturar l'expulsió. I a setembre de 2011 la situació és d'extrema gravetat amb l'amenaça de l'expulsió ja pràcticament al damunt. 
La gravetat és major al pensar que si porten a terme el desnonament al lloc de casa l'Encarna hi haurà un solar durant molts anys, doncs no tenen mitjans per culminar la resta del pla. A més, cal preguntar-nos quan costarà el dispositiu de la Guàrdia Urbana per desnonar-la. No sortiria més econòmic proporcionar-li un pis de renda assequible o bé deixar-la a l'habitatge fins que realment hi hagi un projecte? 

Demanem coherència i seny a les institucions responsables i des d'aquí us fem saber que l'Encarna no està sola. 

A continuació us posem la convocatòria de la concentració de suport que realitzarem davant de l'nstitut Municipal d'Urbanisme el Dijous 8 de setembre de 2011. 12h. c/Bolívia 105.  

Us hi esperem, necessitem la solidaritat de tothom!

Cap desnonament més durant la crisi

La secretaria delegada de l’Institut Municipal d’Urbanisme, Mª Camino Suárez Garcia, ha dictat ordre de desnonament immediat per l’Encarna Muñiz, veïna de la Colònia Castells. Després d'una llarga lluita, la decisió sembla irrevocable doncs ha expirat el termini del procés administratiu i han passat els últims vuit dies que tenia per abandonar l’immoble.
L’Encarna és víctima d’un procés d’expropiació mal gestionat per l'Institut Català del Sol (Incasol) i l'Ajuntament per tal d’enderrocar una de les poques mostres de barri popular que queden a Barcelona, la Colònia Castells. Malgrat que molts afectats han estat reallotjats a la zona, també n’hi ha d’altres que han hagut de marxar (22 famílies) i d’altres que directament es quedaran al carrer, doncs una clàusula inexplicable protocolaria va provocar que tant sols tinguessin dret a habitatge els que portessin al barri des d’abans de juny de 2001.
El pla doncs s'emmascara amb la retòrica legitimadora de la rehabilitació quan tant sols respon a l'interès de l’administració per homogeneïtzar i gentrificar (elititzar) el barri de Les Corts. Al final del procés les persones més necessitades i amb les rendes més baixes no podran quedar-se a viure al barri, i els que ho han fet, ja no poden gairebé pagar l'augment que els hi ha comportat el trasllat. I això tant sols de la primera fase del pla, la segona no saben ni quan ni com la realitzaran
On anirà l’Encarna? I els habitants de les altres quatre cases afectades? Després de molts anys de conflicte, l’únic que pot parar els desnonaments és la solidaritat del màxim de gent possible. Segurament no hi haurà dia i hora per procedir a l’expulsió i pot produir-se a qualsevol hora i dia d’aquesta setmana o la posterior, amb l'augment de la precarietat que això comporta.
Les administracions públiques tenen el deure i la responsabilitat d'ajudar a les persones amb situació d'emergència social, o si més no, de no agreujar-la. Des de l'esclat de la crisi més de 50.000 famílies han perdut l'habitatge a Catalunya en els darrers tres anys. En molts casos, l'administració s'excusa dient que no poden fer-hi res, però no és així en aquest cas, doncs, en són directament els responsables. Amb una simple decisió assenyada podrien evitar que més gent quedés al carrer i sense llar en plena desfeta econòmica i finançera. Per això anem a protestar a la seu de l'Institut Municipal d'Urbanisme, perquè tot i no ser els responsables del pla, que és Incasol, si que és l'organisme encarregat de l'execució i els únics que poden evitar-ho.
Exigim la solució per tots els casos exposats i en especial el de l'Encarna. Aquestes persones tenen dret a permanència al seu domicili, almenys, fins que es clarifiqui el calendari de la segona fase del MPGM de la Colònia Castells.
On han de marxar si no tenen capacitat econòmica per fer-ho? Perquè han de marxar si no són capaços de repondre'ls allò que ja tenien, un habitatge digne. I sobretot, perquè ho han de fer, si no tenen previst començar la segona fase en els propers anys i hi deixaran un solar?

Dijous 8 de setembre de 2011. 12h.
Concentració de protesta davant la seu de l'Institut Municipal d'Urbanisme. c/Bolívia 105.

Si voleu informació actualitzada seguiu-nos al twitter @koloniacastells

Incasol (Reursa)
Ajuntament (Districte de Les Corts)
Institut Municipal d’Urbanisme
EXPULSEN AL VEÏNAT DE LA COLÒNIA CASTELLS PER DEIXAR-HI UN SOLAR!




L'ENKARNA ÉS QUEDA! SALVEM LA COLONIA!