dijous, 14 d’octubre de 2010

El forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d'escapament és superior a la velocitat de la llum. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. 
En urbanisme, un forat negre és una concentració d'interessos d'altíssima densitat en un punt determinat de l'espai, tal que la especulació és tant forta que la velocitat de destrucció de barris populars és superior a la velocitat de la vida dels seus habitants.

Un forat negre s'està obrint a la Colònia.
Ningú sap com ha sigut, tothom es pregunta com s'ha obert, però ningú sap resoldre la incògnita. Tothom sap que els foradets negres es converteixen en foradots negres, però ningú es pensava que els responsables de les institucions serien tant necis. Tothom esperava que l'Ajuntament, Incasol, Reursa, Bagursa re-ca-pa-ci-tessin, que tornessin a ser capaços de rec-ti-fi-car, tornar a posar recte una cosa que s'esbiaixa, però resulta que no. Ningú en aquestes condemnades institucions i en els seus podrits partits es capaç de pensar més enllà de vots, de poder i d'aritmètica electoral. Tothom -que il·lusos- esperàvem que davant la situació de crisi algun tècnic responsable- si es que en queda algun- pensés en totes aquelles persones i unitats familiars que s'estan quedant arreu sense casa i a la colònia en concret. Ningú imaginava que s'atrevissin a deixar a la putacalle a persones amb baixos ingressos que per no tenir no tenen ni lloc on caure's mortes. Tothom creu que en aquest país hi ha un estat de benestar -jajaja- encara que hi ha molta gent que comença a veure que tot era mentida. Ningú s'atrevia a dubtar que les assistentes socials acudirien a l'ajuda de tota aquesta gent. Tothom s'ha quedat parat. Ningú ha vingut a arreglar res. Tothom qui ha vingut ha acudit a la Colònia a destruir. Ningú se salvarà. Tothom marxarà i el desert capitalista s'estendrà. Tothom sabia que això podria anar a terra. Ningú s'esperava que ho fessin tant malament.
Ha començat la fase final de destrucció que portem mesos i anys anunciant. Han obert un forat negre que creixerà i creixerà fins a cobrir tota la colònia. I tot desapareixerà sota la runa de les excavadores, dels martells, dels plànols, de les decisions, dels interessos, de l'especulació, dels bolígrafs i dels seus portadors que han sentenciat el barri.
El forat negre ha començat a la cantonada Transversal/Entença. Veieu les hienes amb la càmara?
I mentrestant, de que parlen els diaris?
Si no fos pel baix nivell del personal, la mediocritat i les patologies de tot tipus-amb perdó pels bojos dignes- hom creuria que tot es tracta d'una estratègia molt ben orquestrada i premeditada per donar el cop de gràcia a la colònia. No ha sigut així. I potser és pitjor: Durant mesos hem estat aguantant rumors, intoxicacions, calúmnies, atacs a la web, mentides, injúries, amenaces de mort, maltractes, agressions, denúncies... Heu sentit alguna cosa?
Nosaltres sentim ploure mentre altres només es fixen amb els llamps i trons. 5 línies dedicades al tema i el tancarem. Hi ha qui vol afany de protagonisme perquè la seva vida no val res, i 5 ja són masses.

Hi ha coses més importants com el futur del nostre barri en joc. Ara mateix fa quatre dies que no tenim llum a la nit i el barri és en penombra. Ara mateix estan enderrocant cases il·legalment sense cap mena de protecció, ni pels treballadors ni molt menys pels veïns. Estan tirant cases sense arnesos, pujant-se a escales de mala manera. Tirant sostres sense cap tipus de garantia per la integritat dels veïns i veïnes. Traient uralita sense guants ni màscares mentre hi ha residents a la casa del costat. Destruint-ho tot sense tenir en compte si hi ha algú que viu a la casa annexe. ¡Enderrocant cases mentre hi ha algú dormint a dins! Trencant testos i plantes dels residents. I etcètera, etcètera. En fi, vivim al paradís del surrealisme elevat a la categoria de quotidianitat.

Al barri tenim cinc espècies animals o tipus de destructors, els de corbata i clenxa al mig o faldilla i maquillatge, que apremien a la gent a marxar sense respecte, ni miraments i sense cap termini. Els de l'uniforme municipal, particularment dos, que semblen haver anat a la mateixa guarderia que les SS. Els de l'empresa d'enderrocs que suposo que necessitaran -amb perdó dels presos dignes- reinsertar-se. Els caçavots temorosos en campanya permanent que es dediquen a dictar ordres des de la distància. I els..... No havies dit 5 línies? ...que també estan contribuint amb gentilesa i anades d'olla a enderrocar la Colònia.
Ah i me n'oblidava...Després, es clar, hi ha els voltors, que, tot i que no directament, també ajuden a la destrucció. Tothom sap que quan algun animal mor, sempre hi ha aquestes bèsties a l'aguait, donant voltes, a vegades fins i tot dies, esperant a que mori la passada víctima i el futur àpat. Ai, placer que placer! Estàs acabant amb la professió, ets una vergonya pel col·legi i la respectabilitat d'alguns companys teus, que si que valen, que si que volen però que no poden. I els voltors criden a les hienes.. I ja tenim el titular! Menys mal que n'hi ha que veuen la realitat amb un punt d'esperit crític, i quan veuen el panorama més enllà de la superfície recapaciten i reflexionen, ah! Però la notícia és una altra i no la que dicta aquesta agència d'intoxicació malaltissa. ¿Com era allò de sólo el tonto mira el dedo cuándo el dedo señala al cielo?