dilluns, 15 de novembre de 2010

ENS TREURAN EL BARRI...

Haureu vist que tenim el blog una mica abandonat, però la veritat és que, tal i com estan les coses, costa escriure. És diferent explicar com es desplega i desenvolupa una lluita per salvar un barri, que narrar la destrucció i enderroc, no tant sols de les cases -el més evident- sinó la pròpia eliminació d'una forma de viure i dels propis veïns. Ja fa un temps que els nostres posts són tristos, però esperem que ens perdoneu, doncs reflexen la desesperació i la impotència de veure com ens trenquen el barri amb impunitat i al·levosia. Ja us ho avisavem, els forats negres estan proliferant per tot arreu, i també taquen les nostres ànimes.

Imagineu com s'ha de sentir un, quan cada vegada que surt de casa, troba un mur menys, una casa menys, un veí menys a qui saludar? No ens posarem melodramàtics, perquè la vida ja ho és prou, però, ho tornarem a repetir, encara que ens costi cada cop més, no deixarem de denunciar als quatre aprofitats que es freguen les mans cada vegada que deixa d'existir un bocí de barri i amb ell un tros de memòria popular.

Els despropòsits es succeïxen a la ja dissortada història de la Colònia, i fins i tot en la destrucció cal fer patir als veïns abnegats que encara hi vivim. Un parell d'exemples. El primer, l'enderrocament gratuït i precipitat d'algunes cases. Us penseu que tenen pressa perquè volen començar a construir ja els pisos de la segona fase? Doncs, evidentment que no... No tenen ni idea de quan podran tenir la inversió suficient per poder començar les obres, ni tant sols què hi faran en el solar, ni res de res...A quina constructora li vendran part dels terrenys per construir-hi pisos de promoció privada i preus de mercat lliure? D'on trauran els diners per cobrir tota l'operació? Recol·locaran als veïns de la primera fase que encara resten al barri o els deixaran al carrer? Què faran amb la segona fase, a part del que ja estan (no fent), deixant degradar els habitatges de la gent més gran? Les opcions pel solar no són gaire prometedores: Un pàrquing o una deixalleria improvisada?


De moment, la única cosa que els preocupa es degradar encara més el barri, fer-lo encara més invivible, què la gent (que encara no ho ha fet) tingui unes ganes bojes de marxar. Per això han començat a tirar a terra cases senceres adjacents a veïns que encara hi viuen, edificis que han tirat tant sols per molestar, per incrementar l'efecte de paisatge desolat després del bombardeig urbanístic. Així m'ho reconeixia el cap dels enderrocadors...- Yo ya les dije, no tiene sentido empezar por ahí, si no vamos a hacer nada con eso en mucho tiempo...Pero no me han hecho caso. Querian que lo triaramos con excavadoras, y yo les dije que nanai, que al lado vivian dos familias y que eso, si se tenia de derribar, había que tirarlo a mano...-Però perquè? -Me dijeron que empezaramos por ahí para presionar a los vecinos que no quieren marxar, es distinto vivir al lado de una casa tapiada, que al lado de un solar...- Més clar l'aigua, més miserable impossible.

L'altre exemple dels despropòsits, tot i de caire menor, són les rialles cíniques que hem d'aguantar els veïns després de cada expulsió i enderroc. Encara no sabem perquè, però els tres o quatre encorbatats de REURSA es pixen de riure cada vegada que hi ha un enderroc, inclús els seus becaris riuen... De què nassos riuen? De la seva incompetència, de la frustració, de pur cinisme? En un enterrament a ningú se li acudiria riure, perquè a sobre que fan fora a la gent de casa seva, els expulsats han de trobar-se amb un somriure, quan no un riallada, d'aquests descerebrats?

Llençem una aposta a l'aire a aquests que riuen tant: A veure quan tarden en fer quelcom (de nou) a la zona on estan enderrocant? Perquè la cosa promet anar per llarg... El barri està mort, perquè s'han carregat la seva integritat, però no la dels pocs veïns que hi quedem. I ho repetim, la cosa promet anar per llarg...



...PERÒ NO LA DIGNITAT

Les excavadores estan entrant a muerte, i cada vegada que assisteixo a un enderroc penso: Què poc costa destruir i quan construir... Què pensarien els esforçats jornalers que van aixecar, amb els seus propis mitjans, cada una de les casetes de la colònia? Segurament si ho poguessin veure i amb la tradició combativa de la que provenien, farien com els nois i noies del casal... Ja que ens han de treure, com a mínim, que els hi costi una estoneta.

CASAL 2: MOSSOS 0

El meu aplaudiment des d'aquí a tota la gent del Casal Popular, que han preferit plantar cara a la decisió judicial, posant les coses difícils, negant-se a marxar el dia que ho havia decidit el jutge, el dimarts 9 de novembre. I és que és la segona vegada que venen els mossos i no poden fer fora als col·lectius que omplen de vida, de projectes i d'il·lusió aquest centre social de la Colònia des de fa prop de quatre anys. Potser serà una victòria simbòlica, potser vindran qualsevol dia de matinada i tancaran el casal, però com a mínim haurà estat difícil. I no sabeu el plaer que resulta de veure, ni que sigui una sola vegada -i aquest cop en són dues- com la impunitat i el monopoli de la violència i l'autoritat no sempre funcionen ni es surten amb la seva.

Aquell dimarts però, no tot van ser victòries, i un veí més de la Colònia, el Pablo, es quedava sense casa. En aquell moment, estava portant a la seva filla a l'escola, amb el que com no hi era, no li van deixar treure ni les pertinències ni els seus estris de treball. Us imagineu la cara d'estupefacció que posaria al veure el seu petit somni enderrocat amb un escampall de coses seves entre les runes? Doncs més estupefactes es van quedar els agents antiavalots al comprovar com davant dels seus nassos, tant sols a 50 metres d'on estaven procedint al desnonament i l'enderroc, unes quantes persones tallaven el carrer Entença davant el Casal i es penjaven de la façana per fer front a la visita de la secretaria judicial, que, igual que els agents, hauria de marxar amb la cua entre cames i sense haver pogut complir les ordres dels superiors.


Per fer-vos una idea de l'ambient d'aquell dia, podeu veure aquest vídeo, per gentilesa de la gent de Metromuster, que estan treballant en  No-RES, un projecte documental vinculat amb la colònia, que un altre dia us explicarem amb més detall.