Salvem la Colònia Castells

La memòria sepultada per l'asfalt

2011-12-29T04:32:00.000-08:00

Sobren les paraules... La injustícia continua

El No-RES del capital

2011-12-16T13:00:00.000-08:00

Nascuts del No-Res, els barris com la Colònia Castells van arribar a ser-ho TOT per moltes famílies. Amb una mobilitat sempre sotmesa al ritme capritxós del capital, quan començaren a resultar afuncionals pel model d’acumulació metropolità es programà la seva desaparició. El tràgic retorn via degradació planificada dels barris populars al No-Res del capital.

El capítol de la Colònia Castells ja ha quedat escrit a la trista història de la desaparició dels barris populars de Barcelona. Una història de dolor i d’angoixa, d'arribades i partides, d'amuntegament i excés de proximitat, de degradació planificada i expropiacions, però també d’alegries i passions, de mancomunió i resistència compartida, d'orgull proletari i potència comunitària. Nasqueren a contrapèl entre les escletxes buides que deixava la nova ciutat industrial a la perifèria. I ho feren, tornant la necessitat virtut, construint entorns comunitaris proletaris a partir de l'esforç col·lectiu. Foren vivers d'autoorganització a partir de l'autoconstrucció i la cooperació social, però també de resistència i antagonisme vers les classes dominants.

Al principi, la Colònia es significà pel seu caràcter eminentment “confederal” i llibertari. Però aquella potència s'acabà amb la derrota al front del 39 i la dictadura. L'amarga condició de barri vençut unida amb la pobresa de la postguerra propiciaren anys duríssims. Més tard, en ple franquisme, els inicis de certa recuperació industrial feren arrencar un nou cicle econòmic, el desarrollismo. I com ha reflex d'aquest, de sobte, a finals dels 70, els colons veieren com el centre s'expandia. Les Corts havia estat predeterminat per les elits com a entrada principal a la metròpolis: zona mixta de negocis i residència per gent de classe mitjana-alta: oficines, centres comercials i pisos d’alt standing cercats d'espais “verds” semi-privats. Les casetes, els passatges i les formes de vida associades a la ciutat horitzontal, es veieren colonitzats per la dinàmica de la ciutat vertical. Una perifèria dislocada atrapada en la geografia del capital.

Aquest estar fora-de-lloc es certificà amb la condemna a la desaparició que marcà el PGM el 1976. Amb l'afectació, acabà la vida comunitària i començà el declivi d'un barri amenaçat, sotmetent als seus habitants -mai més veïns, per sempre afectats-, a l'angoixa del “corredor de la mort”. Els pobladors sabien que el barri havia de morir, tard o d'hora, però no quan. Mentrestant, la ciutat industrial deixava lloc al parc temàtic, naixia la metròpolis del bussiness i del turisme depredador, on cada pedra adquirí un preu desaforat. Començà la degradació planificada pels barris com la colònia, primer amb l'afectació, després amb l'abandonament progressiu i el lent deteriorament, ocasionat per la desídia egoista de la propietat i certificada per les administracions amb l’impediment d’obres de rehabilitació i millora.

Els colons cada vegada envellien més i també les seves cases, l’entorn s'anava precaritzant. La degradació lenta deixaria lloc a la degradació ràpida a partir de 1999, quan el regidor Hereu proposà de cedir la iniciativa a l'àmbit privat. Aquella reserva en el segon districte amb els preus més alts del sòl, era un pastís massa suculent per conservar un barri popular. Valia molt més el solar que el preu de totes les cases juntes. Llavors començà la mobilització, que no aconseguí parar el pla, però si, almenys, l'assumpció estatal, l’expropiació i el reallotjament d’una part de les famílies amb la firma d'un protocol el 2007. A partir de llavors nasqué Salvem la Colònia, un col·lectiu que apostà per la conservació total de la barriada, amb una primera consigna, retornar la vida als passatges i una segona, rehabilitar les cases en mal estat.

Amb el procés d'expropiació començà un veritable malson, un procés ple d’irregularitats, demores i promeses incomplertes, atacs contra els i les resistents, divisió via individualització i nombroses contradiccions, com el fet de tenir famílies sense dret a reallotjament amb pisos nous buits. La crisi econòmica s'instal·là a casa nostra i l'administració en lloc de rectificar i redissenyar el pla, decidí prosseguí amb l'expulsió i l'enderroc indiscriminat. Política de terra cremada, intensificació de la degradació, impossibilitar la vida als passatges enderrocant casa per casa, trencar la linealitat del barri, obrint grans rasses i solars entre habitatges, destruint els intents de rehabilitació del veïnat, de manera que, al final, fossin els mateixos residents els que desitgessin marxar. El súmmum del despropòsit és que, per falta de fons, el No-Res, el solar on abans hi havia un barri anomenat Colònia Castells, asfaltat o no, hi serà per molt i molt de temps.

La contradicció més flagrant que genera el pla de destrucció de la Colònia és que després de gastar-se 37 milions d'euros en expropiar una part dels afectats, ara es plantegin tornar a revendre el terreny a l'àmbit privat, en plena crisi, per recuperar aquella inversió i poder destruir la segona fase.

[Text utilitzat pel tríptic promocional de la pre-estrena de No-Res. El documental que narra els últims temps de vida i com es territorialitza aquest procés de desaparició d'un barri popular i les seves formes de vida, el procés de colonització d'un lloc pel No-Res. Una colonització d'un barri popular que simbolitza l'objectiu més evident però més amagat del pla en si, eliminar les formes de vida barates de Les Corts per imposar-hi la vida cara].

Més info sobre el documental No-Res

Homenatge a la Colònia. Homenatge a No-Res

2011-11-02T04:43:00.000-07:00

Per Salvem la Colònia, és un plaer presentar-vos el vídeoclip de la BSO de No-Res, el documental que explica el trist procés de desaparició del nostre barri. Des d'aquí volem donar humilment les gràcies a tothom qui ha col·laborat amb el finançament, la producció i edició, tant del documental com de la cançó i del videoclip, perquè almenys quedarà en la memòria la resistència que uns pocs hem intentat exercir contra la geografia del capital.

BSO [NO-RES] from metromuster on Vimeo.

Veu: Pau Llonch (aka. La Pupil·la)
Bateria: Santi Serratosa
Guitarra i Baix: Oest
Il·lustracions: Otger Miralles
Animacions: Enrique Hernandis

Trobareu la lletra i la cançó a: http://paullonch.bandcamp.com/track/no-res

És molt gratificant saber, que tot i l'amargura de veure com la piqueta ha destruït les nostres formes de vida, no estem soles en aquest procés. Amb petits gests com aquests es quan un nota la presència i la potència, l'alè de la col·lectivitat al clatell. Aquella agradable sensació de no saber-se mai sol. Sempre acompanyat en la mancomunió d'esforços per intentar exercir el nostre dret de construir una ciutat diferent.

L'Ajuntament, l'Institut Municipal d'Urbanisme i la Generalitat, Incasol, Reursa, ens han arrencat amb violència de les nostres petites cases i dels nostres petits carrers, ens han expropiat un patrimoni urbà, però sobretot humà, que no només era nostre, sinó de tota la ciutat.

Però cal que sàpiguen, tot i l'oximoron, que això no acaba amb No-Res, això no s'acaba perquè la guerra tot just acaba de començar. Plantarem cara en tots els àmbits (barris, treball, educació, sanitat, habitatge), cada vegada som més i estem construïnt un nou Món. Seguirem treballant quotidinament per despertar del malson que el neoliberalisme ens inocula des de que naixem en aquesta ciutat podrida.

Tornarem cop per cop totes les agressions de les classes dominants. Promotors, constructors, immobiliàries, bancs, administracions, partits... Allà on sigui, farem el possible per expropiar i col·lectivitzar les vostres plusvàlues, la vostra única raó d'ésser i de fer, o millor, de no-fer, ciutat.

Parleu cínicament en nom de l'interès general, quan els únics beneficiaris d'aquesta situació sou vosaltres. És així com disfresseu la realitat, com camufleu els vostres anhels restringits i particulars -l'augment desmesurat de la renda i dels beneficis associats- per legitimar i reproduir a perpetuitat la situació de desigualtat estructural consubstancial a aquest sistema.

Mai ens fareu creure.

Els vostres interessos són els vostres, no pas els nostres, els de tothom, els de baix, els del poble, que tant sols desitgem viure dignament en un món més just.

Pròximament, el documental sencer.

Més informació i seguiment a: http://no-res.cc/
http://no-res.cc/

L'expropiació de la ciutat popular

2011-10-31T06:18:00.000-07:00

Potser és un tòpic molt manit, però quan veus vídeos d'aquest tipus no pots més que pensar en que, efectivament, la història es repeteix.

Enderrocs indiscriminats, degradació planificada, obertura de solars abandonats des de l'administració pública, persones sense dret a reallotjament, associacions de veïns enfrontades segons els interessos.

La construcció de la metròpolis capitalista sempre té com a revers l'expropiació dels barris populars, i en aquestes operacions les víctimes propiciatòries sempre són les mateixes. I el procés també: acceleració de la destrucció en període d'efervescència econòmica i paralització de les obres en plena crisi.

Era 1993 i era el grup de cases barates del Prat Vermell (anomenades grup Eduard Aunós). I tristament, veïem que el 2011 seguim vivint els mateixos processos. A la Colònia, òbviament, però també al Bonpastor, a Vallcarca, a la Clota a la ciutat de Barcelona. Però també més enllà, a València: http://www.cabanyal.com. O a Madrid: http://puertadehierroenlucha.wordpress.com/.

Perquè llavors i ara, només s'expropia als pobres!

El conflicte de les cases barates de la Zona Franca, al 1993

Aquí podreu veure tots el vídeos relacionats:

http://es-es.facebook.com/video/?id=109853909053587

I us recomanem també la pàgina del grup al Facebook:

http://es-es.facebook.com/pages/LAS-CASAS-BARATAS-Eduard-Aun%C3%B3s/109853909053587

La tàctica de destrucció dels barris populars sempre ha seguit la mateixa dinàmica, provocar divisions entre afectats individualitzant el problema, no otorgar cap ajuda a la rehabilitació i al contrari, efectuar amb premeditació i al·levosia la degradació planificada, de manera que al final, siguin els propis veïns els que desitgin marxar.

Alienígenes i incompetència institucional

2011-09-14T10:54:00.000-07:00

Els esdeveniments es precipiten vertiginosament sobre la Colònia Castells.
Després d'anar a protestar el dijous a l'Institut Municipal d'Urbanisme pel tema dels desnonaments, en especial el de l'Enkarna, i que aquesta hi tornés el dilluns a consultar el seu expedient, ahir ens vam aixecar amb el barri completament sitiat pels antiavalots de la Guàrdia Urbana.

A continuació, unes instantànies de la concentració amb la gent solidària que hi va acudir, gent de Les Corts, de 9barris, Poblenou o El Clot. Hi van ser el Juan, un altre amenaçat de la Colònia; la Isabel i la Verónica o l'Eliseu, persones desnonades que van voler solidaritzar-se amb l'Encarna.

També cal destacar la presència al vestíbul de Francisco Arrabal, director de l'Institut Municipal d'Urbanisme, responsable dels desnonaments al nostre barri, i que s'ha vindicat en diverses ocasions pel seu tracte prepotent amb el veïnat. Finalment sembla que en el cas de l'Encarna encara hi ha cert marge per poder denunciar la seva situació, doncs tot just ara s'ha esgotat el procediment administratiu. Cal que sàpiguen que no pararem fins aconseguir el més just, la paralització d'aquest desnonament.

Un nou atac alienígena

Ahir, dimarts 13 vam viure amb angoixa un altre desallotjament imprevist i sense avís previ. Una altra “invasió alienígena”, un altre abús d'autoritat per part de les administracions, nou persones més sense sostre i les coses que segueixen en la mateixa dinàmica. En lloc de cercar solucions viables i raonades pels afectats se'ls hi complica encara més l'existència; en lloc de garantitzar un habitatge digne per tothom es garantitza un desallotjament pels que menys tenen. Fins quan durarà el despropòsit? Fins quan haurem d'aguantar tanta impunitat?

Eren les 7 en punt del matí quan una desena de furgonetes de les UPA tallaven tots els accessos a la Colònia, des de llavors fins a la tarda, cap veï va poder transitar pels nostres carrers sense ser increpat per algun agent. A l'edifici, habitatge de tres pisos ocupat des de feia prop de tres anys, hi habitaven nou persones que van sortir de casa seva amb les poques pertenències que els van deixar arreplegar.

El cas d'aquest habitatge és com molts dels que s'han ocupat al barri. Alguns pisos ja feia anys que estaven abandonats, deixats i degradats. L'entrada al pis -amb la clau facilitada per l'antic habitant de la casa- va permetre la rehabilitació de l'immoble al mateix temps que proporcionava un aixopluc a persones que no en tenien fins llavors. Fa un any i mig, un dels pisos fins i tot es va reconvertir en una sala de parts on hi va néixer un nadó per part natural. L'amenaça de desallotjament va provocar que la familia hagués de marxar i cerca una solució menys precària i més duradora. Des de llavors, la casa, sobretot, havia estat habitada per estudiants amb ingressos insuficients per pagar un lloguer en aquesta zona de Barcelona, però també per jubilats sense pensió o persones grans amb situacions econòmiques delicades.

Ho hem dit moltes vegades en aquest blog, l'ocupació aporta dos tipus de solucions a diferents cares del mateix problema. D'una banda, és un mitjà vàlid per denunciar l'especulació immobiliària. Tothom sap que l'existència de pisos buits, s'estima que uns 80.000 a l'àrea metropolitana, junt amb l'existència de famílies sense llar és un dels efectes més perversos del turbocapitalisme actual. A més, l'abandonament provoca degradació per l'edifici i l'entorn, així que, sovint, l'ocupació implica rehabilitació tant de l'immoble com de l'exterior. En cert moment, la gent jove que va començar a ocupar cases buides i abandonades van ser un revulsiu per caminar cap a la rehabilitació del barri, es va rejovenir la vida al carrer, es va portar a terme el Pla R, es va construir un hort autogestionat i es van recuperar les festes majors...De l'altra, des del punt de vista pragmàtic, proporciona un habitatge a persones, joves i grans, que no poden pagar els preus desorbitats del mercat immobiliari.

La degradació orquestrada com a tàctica contra la resistència veïnal

Ho diuen la majoria de veïns i veïnes. Abans de que enderroquessin cap casa; el barri era un bon lloc per viure, peculiarment bonic i tranquil. Amb l'inici de les operacions destructores, aquí no hi ha qui hi visqui, i sembla més senzill enderrocar-ho tot que mantenir-ho. La degradació consentida, fomentada i propiciada per les administracions com una tàctica premeditada no és una tendència nova al barri, i ja fa més de 30 anys que dura, en concret des de que el PGM va condemnar la zona a la destrucció i expulsió del veïnat. El primer símptoma és quan es comença a no permetre cap mesura de rehabilitació, i després quan s'impossibiliten els lloguers. L'abandonament consentit, el no atorgament de permisos d'obra per recuperar els desperfectes sumat a la pressió que suposa l'amenaça constant de l'expropiació han sigut una constant en les tres darreres dècades de la Colònia. És per això, que els enderrocs actuals segueixen la mateixa lògica i ha sigut la cirereta a la dinàmica de degradació forçosa a la que ha estat sotmès el barri tots aquests anys. La voluntat de les administracions és expulsar a les persones de rendes baixes per uniformitzar i homogeneïtzar Les Corts, amb paraules tècniques, gentrificar el barri, elititzar-lo. I amb això estan desemascarant els seus veritables interessos, es preocupen més per la rendibilitat i pels diners que per les persones. Per ells és més important que quadrin els números que el fet de que les persones amb baixos ingressos es quedin sense casa. I així els hi vam i així ens va a nosaltres...

Els habitatges -valgui la redundància- són per habitar-los i no per especular-hi o enriquir-se. Un pis buit i deshabitat és completament legítim de ser susceptible d'ésser ocupat mentre l'accés a sostre no estigui garantit per tothom. És més culpable qui manté un pis abandonat esperant que n'augmenti el valor per posar-lo al mercat, que la persona que hi entra per rehabilitar-lo i omplir-lo de vida.

La colonia Castells no tiene quien construya...Pero si quién la destruya

Amb aquest títular s'inicia la notícia de l'edició d'avui de El País sobre el desallotjament d'ahir. Segons aquest diari i després d'haver parlat amb responsables d'Incasol-Reursa, sembla que no troben constructors que vulguin assumir el cost de l'operació dels pisos de protecció oficial i de venda “lliure” que haurien d'anar als solars que han deixat les demolicions.

Es confirma el que des d'aquest blog venim denunciant des de que va començar el període de crisi econòmica. El pla està encallat per falta de finançament. Nombrosos posts ho certifiquen i si no feu una ullada més a baix.

I és que ja es veia venir. Estava cantat, quan certifiquessin que no hi havia ningú, ni promotors ni constructors disposats a assumir l'operació, acabarien cercant la privatització del pla. I això és tornar al començament del litigi, al 2001 quan el llavors alcalde Clos i el regidor Hereu pressionats per la Plataforma d'afectats van prometre que l'operació s'assumiria des dels àmbits públics.

Amb aquest pas, la venda als privats del que fa poc s'ha expropiat, les administracions seguiran amb el cúmul de despropòsits que ens han portat fins aquí.

La irresponsabilitat i la incompetència institucional ha quedat un cop més al descobert, tant sols ens queda preguntar-nos quina altra en faran. Després de les constants promeses incomplertes (Nadie se va a quedar en la calle); després de les constants demores (En enero de 2011 las dos fases estaran acabadas); després de gastar-se 37 millons d'euros en recol·locar la meitat del veïnat i fer-ne fora a qui no complia els requisits econòmics. Després de gastar-se'n uns quants més en enderrocar el barri inútilment i deixar-hi un solar brut i abandonat. Ara ho vendran tot a la iniciativa privada?

Els de Reursa (Incasol) i els d'Urcotex

Quina protecció social dona aquest fet als veins que teòricament encara han de ser reallotjats? Quines garanties? Ho direm nosaltres, tant sols les del màxim benefici econòmic de la promoció per la constructora o promotor de torn, tant sols les que dictin les plusvàlues potencialment extraibles, al marge de les necessitats de les persones que hi vivim.

El pla de la Colònia ha sigut, és i serà un nyap mentre ens governin com si fóssim mercaderies. El govern ha assumit com a pròpia la lògica empresarial i manegerial de gestionar la ciutat i és clar que des d'aquesta perspectiva les simples persones de carn i ossos no comptem. En aquest procés, l'aliança públicoprivada ha estat clau i demostra al servei de qui estan els qui ocupen càrrecs institucionals. En aquesta aliança es fructifica i es visibilitza la solidaritat de les classes dominants per seguir subjugant i extraient beneficis de les classes treballadores. La seva missió no és cap altre que reconquerir tot el centre de la metròpolis per al seu ús, o millor, abús.

Cap desnonament més durant la crisi. Dijous 8 de setembre: Concentració solidària amb l'Encarna.

2011-09-06T03:18:00.000-07:00

Ja ho vam anunciar, després del desnonament il·legal del Willi i de l'hort a finals de juliol, sembla que la següent de la llista és l'Encarna. Recordem que aquesta veïna va estar pagant lloguer fins al juny del 2010, tot i que per llei, la propietat, Barnola S.L no ho podia fer. Fou llavors quan l'Incasol, a través de Reursa va començar a endegar el procés d'expropiació. Tenia dret a una indemnització però no al reallotjament, però sota ma li van assegurar que no és preocupés i que cercarien una solució, que no es quedaria al carrer. Malgrat la preocupació evident, associada a la precarietat de que et facin fora de casa teva, l'Encarna al no tenir on anar, va mantenir la tranquilitat i va decidir seguir a la casa.

Des de llavors tot han sigut promeses incomplertes i el procés administratiu ha seguit endavant, de res han servit les cartes a l'alcalde, les rogatives a Reursa i al Districte de Les Corts, per aturar l'expulsió. I a setembre de 2011 la situació és d'extrema gravetat amb l'amenaça de l'expulsió ja pràcticament al damunt.

La gravetat és major al pensar que si porten a terme el desnonament al lloc de casa l'Encarna hi haurà un solar durant molts anys, doncs no tenen mitjans per culminar la resta del pla. A més, cal preguntar-nos quan costarà el dispositiu de la Guàrdia Urbana per desnonar-la. No sortiria més econòmic proporcionar-li un pis de renda assequible o bé deixar-la a l'habitatge fins que realment hi hagi un projecte?

Demanem coherència i seny a les institucions responsables i des d'aquí us fem saber que l'Encarna no està sola.

A continuació us posem la convocatòria de la concentració de suport que realitzarem davant de l'nstitut Municipal d'Urbanisme el Dijous 8 de setembre de 2011. 12h. c/Bolívia 105.

Us hi esperem, necessitem la solidaritat de tothom!

Cap desnonament més durant la crisi

La secretaria delegada de l’Institut Municipal d’Urbanisme, Mª Camino Suárez Garcia, ha dictat ordre de desnonament immediat per l’Encarna Muñiz, veïna de la Colònia Castells. Després d'una llarga lluita, la decisió sembla irrevocable doncs ha expirat el termini del procés administratiu i han passat els últims vuit dies que tenia per abandonar l’immoble.

L’Encarna és víctima d’un procés d’expropiació mal gestionat per l'Institut Català del Sol (Incasol) i l'Ajuntament per tal d’enderrocar una de les poques mostres de barri popular que queden a Barcelona, la Colònia Castells. Malgrat que molts afectats han estat reallotjats a la zona, també n’hi ha d’altres que han hagut de marxar (22 famílies) i d’altres que directament es quedaran al carrer, doncs una clàusula inexplicable protocolaria va provocar que tant sols tinguessin dret a habitatge els que portessin al barri des d’abans de juny de 2001.

El pla doncs s'emmascara amb la retòrica legitimadora de la rehabilitació quan tant sols respon a l'interès de l’administració per homogeneïtzar i gentrificar (elititzar) el barri de Les Corts. Al final del procés les persones més necessitades i amb les rendes més baixes no podran quedar-se a viure al barri, i els que ho han fet, ja no poden gairebé pagar l'augment que els hi ha comportat el trasllat. I això tant sols de la primera fase del pla, la segona no saben ni quan ni com la realitzaran

On anirà l’Encarna? I els habitants de les altres quatre cases afectades? Després de molts anys de conflicte, l’únic que pot parar els desnonaments és la solidaritat del màxim de gent possible. Segurament no hi haurà dia i hora per procedir a l’expulsió i pot produir-se a qualsevol hora i dia d’aquesta setmana o la posterior, amb l'augment de la precarietat que això comporta.

Les administracions públiques tenen el deure i la responsabilitat d'ajudar a les persones amb situació d'emergència social, o si més no, de no agreujar-la. Des de l'esclat de la crisi més de 50.000 famílies han perdut l'habitatge a Catalunya en els darrers tres anys. En molts casos, l'administració s'excusa dient que no poden fer-hi res, però no és així en aquest cas, doncs, en són directament els responsables. Amb una simple decisió assenyada podrien evitar que més gent quedés al carrer i sense llar en plena desfeta econòmica i finançera. Per això anem a protestar a la seu de l'Institut Municipal d'Urbanisme, perquè tot i no ser els responsables del pla, que és Incasol, si que és l'organisme encarregat de l'execució i els únics que poden evitar-ho.

Exigim la solució per tots els casos exposats i en especial el de l'Encarna. Aquestes persones tenen dret a permanència al seu domicili, almenys, fins que es clarifiqui el calendari de la segona fase del MPGM de la Colònia Castells.

On han de marxar si no tenen capacitat econòmica per fer-ho? Perquè han de marxar si no són capaços de repondre'ls allò que ja tenien, un habitatge digne. I sobretot, perquè ho han de fer, si no tenen previst començar la segona fase en els propers anys i hi deixaran un solar?

Dijous 8 de setembre de 2011. 12h.

Concentració de protesta davant la seu de l'Institut Municipal d'Urbanisme. c/Bolívia 105.

Si voleu informació actualitzada seguiu-nos al twitter @koloniacastells

Incasol (Reursa)

Ajuntament (Districte de Les Corts)

Institut Municipal d’Urbanisme

EXPULSEN AL VEÏNAT DE LA COLÒNIA CASTELLS PER DEIXAR-HI UN SOLAR!

L'ENKARNA ÉS QUEDA! SALVEM LA COLONIA!

Un desnonament brutal, impune i en silenci

2011-08-03T13:40:00.000-07:00

El passat divendres 29 de juliol, un nombrós dispositiu, conformat per diverses dotacions d’antiavalots de la Guàrdia Urbana; l'equip tècnic de l’Institut Municipal d’Urbanisme i de Reursa; acompanyats pel nou regidor, també responsable de l’àrea d’urbanisme de l’ajuntament, Antoni Vives i una patrulla de destrucció d’Urcotex, expulsaven al William (Willi) i al seu nebot, de tant sols 8 anys, de la casa on residia al Passatge Castells de Barcelona. No hi va haver ni previ avís, ni notificacions ni res de res, tot i que sabien que residia allà des de feia gairebé una dècada, tenien el seu número de telèfon i coneixien perfectament la situació de precarietat en la que vivia.

Els agents assaltaren la casa, annexa a l'hort, a les 7h del matí, prenent tot el passatge i impedint el pas amb les seves furgonetes. Van entrar pel sostre, com si es tractés d’una operació antiterrorista, mentre el Willi i el seu nebot dormien plàcidament. Els despertaren bruscament, enmig de crits i empentes, i no els deixaren més que una escassa mitja hora per treure totes les pertinençes. El nen, lògicament, plorava, incapaç de contenir-se, mentre els agents l’increpaven: “Pero si no pasa nada, hombre”. “No llores más”. I el renyaven cruament: “Cállate de una puta vez, niño de los cojones”. Tant sols mitja hora escassa per treure la roba i els mobles de deu anys de convivència sota aquell sostre. El to agressiu i prepotent es va reproduïr al llarg de tota l’operació, com quan un comandament, tancat a l’habitació amb en Willy, davant les queixes amargues del desnonat, li etzibava: “Como me sigas hablando te doy un par de hostias que aquí no se entera nadie”.

El Willi i el nebot en el moment de l'expulsió

Poc després, la Lídia, advocada de Reursa, que ja coneixia el Willi de múltiples contactes anteriors, no podía ni mirar-lo a la cara, directament als ulls, donant-li, aquest cop si, la notificació de llançament. Aquesta és la seva manera de fer, sense escrupols i sense ni vergonya.

Primer, somriures complaents: “Tranquilo, si os vamos a avisar antes de echaros”. I després: La política dels fets consumats, la dramática notícia sense previ avís i acompanyada d’aquell terrible seguici per tal de ser executada inmediatament i sense possibilitat d’esmena.

Una persona a l’atur, sense feina, sense recolzament social, sense res més que aquella casa on caure mort. I li extreuen, l’expropien i el desnonen. El despullen de la seva poca cobertura social, i el desposseixen de l’únic bé que pot usufructuar.

És a dir que, els serveis socials no tant sols no han fet bé la seva feina, sinó que han fet tot al contrari. Condemnant una persona, fins llavors amb-sostre a devenir un sense-sostre. Bona política social la de l’Ajuntament de Barcelona, si senyor. Bona política asistencial que ens espera del nou govern convergent. Aquesta és la seva ciutat de les persones, senyor Trias? O per vostès només són persones amb drets, els ciutadans amb majúscules, blancs, de classe mitjana-alta?

Un cop expulsat va ser conduït a una casa acollida dels voltants de Plaça Sant Jaume, on el van deixar estar a ell i al seu nebot, sense pagar res, fins el diumenge. A partir de llavors i fins ara no té lloc on aixoplugar-se. Avui, ara mateix, el Willi no sap on anar a dormir. I no sap que dir-li al seu nebot, com explicar-li que tenien casa però que ara ja no en tenen, que podien dormir en un llit i que ara s’hauran de conformar amb un d'aliè o en el pitjor dels casos, amb el terra.

A la casa també hi residía Benedito, una persona sense papers, del que malhauradament no en sabem res. També estava dormint allà, però no sabem si va poder escapar o si els agents el van aturar. L’hauràn condemnat a un centre d’internament per ser extraditat?(sic) Quina perversitat més gran, expulsat de casa i del país en un sol dia. En quina societat vivim que permet aquest tracte de les institucions als que menys tenen? Als que més ho necessiten? La millor assistència social que podrien fer-nos ara mateix les administracions es deixar-nos viure a casa nostra tranquils i en pau.

Així doncs, a la Colònia s’imposa la rudesa dels fets. Tres persones sense sostre, entre elles un nen i una persona sense documentació. La gravetat de l’acció de l’administració és lamentable, però potser encara són més greus la impunitat i el silenci absoluts que han envoltat l’acció de l’altre dia. Cap mitjà se’n va fer ressò, ningú va protestar, ningú va clamar al cel per a que s’aturés aquella acció, gairebé inhumana. I accentuar el dramatisme excepcional d’aquest desnonament, no vol dir assenyalar l’expecionalitat d’aquest silenci, sinó precisament la seva normativització. La majoria de desnonaments, per desgracia, passen així, en silenci, anònims, impunes. Solen ser individuals o sobre grups reduïts, i gairebé sempre recauen en la baula més dèbil de la societat, migrants sense papers, migrants a seques, persones amb baixos ingressos, pensionistes sense pensió etc. És cert que darrerament, amb la força solidària de la gent, s'estan aturant un munt de desnonaments, però desgraciadament, encara se'n segueixen produïnt cada dia.

La defunció de l’Hort de la Cologne

Males notícies també per l’hort comunitari de la Colònia. Els enciams, tomàquets, maduixes i demés han acabat a la brossa de les deixalles i enderrocs municipals. Han arrassat amb tot, menys amb les quatre tomaqueres que hem pogut salvar. Els que seguiu les activitats de Salvem la Colònia sabreu de la importància que tenia aquest espai per nosaltres. Els que no, podeu seguir-ne la història amb les lectures anteriors en aquest bloc. Com es va recuperar un espai abandonat ple de merda i es va netejar, cuidar per poder tenir quatre verdures. Aquest projecte ha costat molts esforços en hores i treball de molta gent, per això volem donar les gràcies a totes les persones que el van fer possible. També formava part de la xarxa que treballa a nivell de ciutat per coordinar esforços pel que fa a l'agricultura urbana.

Els i les resi (st) ents de la primera fase en perill

El divendres li va tocar al Willi, però l’engranatge del procediment administratiu no s’atura aquí. Ara aniran a per la Juana (Fior) i el Paco; després a per l’Encarna, per la Judith i pel Joan, per la Loli i el Miguel; i després per l’altra Judith, per la Lisa, per la Jordina i un llarg etcètera de persones que encara vivim a l'ex-colònia. De fet, l’Encarna ja ha rebut una notificació on se li comunica que li queden 13 dies per abandonar casa seva. Té vuit dies per deixar l’habitatge i en el cas de que no ho fés, en només cinc dies, podien expulsar-la de casa seva. Realment, la Maria Camino Suárez García, secretaria delegada de l’Insitut Municipal d’Urbanisme s’ha quedat ben servida abans de marxar de vacances i ha firmat totes les desestimacions i notificacions de desnonament sense despentinar-se. La darrera, aquest últimatum a l’Encarna, amb data 1 d'agost. Caldrà estar atentes als esdeveniments i als terminis per saber el dia concret de l’execucció de l’expulsió forçada i convocarem a una concentració de protesta per tal de resistir l'ordre inquisitorial i punitiva de llançament.

El més grotesc de tot plegat és que malgrat tota aquesta persecucció i afany de deixar sense casa a tantes persones, no tenen intenció d’avançar ni un pam amb l’execucció del pla. El seu únic objectiu, deixar un solar inútil, terra bruta i cremada, inservible, abans d’anunciar –el que tothom sap de fa temps- que el pla de la Colònia està aturat. I que a l’espera de temps de bonança econòmica la situació queda en suspensió ad eternum. Com han fet a Vallcarca, tàbula rassa i el pla s’atura per la crisi. Millor pipicans i terrenys erms que barris populars, que estructures urbanes, des del seu punt de vista, obsoletes. Reursa està en procés de dissolució, malgrat hagin tornat a fixar un termini per l'acabament del pla, el 2015. Si no fos tot tant tràgic, la cosa es per riure. Quantes dates ens han dit i han incomplert des del 2003?

El nou regidor , Antoni Vives i Tomàs, no podia començar pitjor el seu mandat al districte. Després de certa incertesa, en saber, sobre qui recauria el càrrec, els tripijocs polítics han acabat convertint aquest militant convergent, llicenciat en empresarials i especialitzat en màrqueting, en el nou regidor del districte. Inicialment designat com a tercer tinent alcalde de la Casa Gran, també té competències en el Tribunal Constitucional Urbanisme, Infraestructures, Habitatge, Medi Ambient, Noves Tecnologies, Serveis Urbans i Àrea Metropolitana. Potser masses ocupacions per atendre bé els assumptes del districte. I així ha sigut a la Colònia Castells, on ni deu haver tingut temps de contrastatar les pecularietats del cas i no ha aturat, per tant, el procés d’expulsió al veïnat resident o resistent de la Primera Fase. Segurament mal aconsellat, a seguit amb la tònica que havia pautat la ex-regidora socialista Montserrat Sánchez i el que li hagi comentat l’equip tècnic del propi districte, els incompetents de REURSA i sobretot, l’Institut Municipal d’Urbanisme, entitat responsable dels desnonaments del pla.

Així doncs, no ha canviat el posisionament polític vers el tema de la Colònia amb el canvi de govern. La situació actual els orienta cap a la consideració del cas de la colònia com una simple externalitat molesta en harmonia amb la seva mirada manegerial de la ciutat. Els responsables de fer, de produir ciutat, els polítics, els tècnics, els urbanistes, la majoria d'arquitectes tant sols veuen solars, inversions i diners, allà on la resta de mortals, veïem persones, habitatges, relacions, llocs per viure-hi, treballar-hi o simplement transitar. Antoni Vives també és el responsable de l’Ajuntament pel que fa a temes urbanístics, així que no serà per falta de poder, però si, potser, per falta de responsabilitat, que no rectifica i posa un remei, a la situació d’alarma social que hi ha a la Colònia i que està generant l’acció municipal.

Què, o millor, a qui volem salvar...?

Resulta difícil mantenir un bloc amb el títol de Salvem (el que sigui), quan gran part d’aquest (el que sigui) jau moribund, fragmentat en mil bocins de runa, escampats entre Entença-Montnegre i Ecuador. Però la dignitat del veïnat que restem encara està en joc i no podem fer més que informar a mode de cròniques de guerra dels greus esdeveniments que están succeïnt. La Colònia Castells ja no existeix com a tal. Això ho sabíem.

La destrucció de la majoria de les cases pertanyents a la primera fase ha significat la fi de la integritat del barri, en el doble sentit de trencament del conjunt i destrucció física dels immobles, però també de fissurament de la dignitat col•lectiva dels seus habitants. Ens han vinclat la integritat, doncs, però això no vol dir que ja no hi residim o resistim. És aquí on el binomi conceptual resident-resistent actua en tot el seu esplendor. Sóm residents perquè sóm resistents. I sóm resistents perquè sóm residents. Els residents són resistents perquè resisteixen la lògica de la geografia del capital. Si els interessos d’aquesta última són destruir el model de barri que represantava la Colònia, els interessos dels encara habitants, són mantenir l’habitatge, la memòria i el respecte cap a una altra forma de vida. Si els interessos dels gestors del tardocapitalisme són obtenir plusvàlues del territori i de les operacions urbanístiques, els nostres són habitar barris autoconstruïts a mesura humana. Sabem que sóm un model de barri a extripar enimg de la Barcelona opulenta i la ferida supura i està oberta. I qualsevol ferida sinó és té cura d'ella es podria infectar.

Hi ha una altra cosa que cal afegir. L'actitud beligerant, virulenta, de la parella de veïns funesta de la que ja us hem parlat alguna vegada, segueix vigent. La veritat és que la seva actitud es quotidinament ofensiva, i podriem dir que en general, miserable. Amb la seva idiosincrasia s'estan guanyant el paper de responsables de la destrucció del barri, com els policies, com els destructors, com els de Reursa,com els de l'Ajuntament... Una petita tot i que necessària responsabilitat en l'eliminació del seu propi barri. La seva col•laboració amb els cossos policials és total i manifesta, indicant, assenyalant, aconsellant els millors moments per desnonar, informant de quan les cases són buides, monitoritzant la vida dels altres veïns...Trucant a la Guàrdia Urbana i als Mossos constantment amb qualsevol vana excusa amb el pretext de que els molesten, quan són ells els que no paren d'increpar a la resta d'habitants (sigui amb insults, crits, amenaçes, posant o tocant amb el seu grup de música a tot volum, llençant petards als gossos (l'altre dia inclús parlaven d'enverinar i matar als cans dels veïnat). La seva actitud ha propiciat la policialització del barri, quan aquí mai haviem precisat de la presència prepotent diària dels cossos de seguretat. Cada dia els truquen i es passen hores i hores parlant amb els agents. No s'adonen que la seva sobre-cooperació ha propiciat per exemple el desallotjament del Willi... Se sentiran millor fent mal a la gent? Veïent al Willi, a la Joana, al Joan, a l'Enkarna... Als seus propis veïns, al carrer, sense casa? La veritat és que no s'entén... Perquè fan tot això? Perquè actuen d'aquesta manera? Quins interessos tenen? Per que aquesta violència contra el veïnat que vol residir-resistir a la Colònia? Paradoxalment la casa més bonica de la Colònia alberga la gent més lletja. I curiosament en aquella casa, que pertanyia a un combatent anarquista fusilat pels falangistes al camp de la bota. Quina llàstima.

Què volem ara mateix?

1. Demanem que s'aturin inmediatament tots els procediments oberts fins que s’aclareixi la situació econòmica i social actual: Cap desnonament, cap expropiació. Prou amenaces fins que s’atenui la crisi;

2. Què es netegin tots els solars generats i derivats de l’enderrocament del barri, preservant les cases habitades i habilitant l’entorn per fer-lo mínimament “digne”;

3. Què s’omplin amb els veïns de la segona fase que ho sol•licitin, els 13 pisos buits que existeixen als pisos de protecció oficial del carrer Morales;

4. Transparència i participació en l’el•laboració d’un pla de gestió del que resta de l’execucció. Un gabinet de crisi que assumeixi la nova situació derivada de la crisi econòmica;

5. Reivindiquem la utilització dels solars disponibles (a l’altra banda d’Entença) per promocionar cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, especialment per joves i persones amb baixos ingressos. L'Incasol tant sols hauria de cedir el terreny. Ens oposem fermament a qualsevol venda de sòl a promotors i constructors privats.

Dignitat entre runes

2011-07-22T16:14:00.000-07:00

Breu sobre les festes majors

Més d'un mes que no feiem cap entrada en aquest blog. Aquest any -malgrat les promeses- no hi haurà fotografies de la Festa Major. Què, perquè? Doncs perquè la targeta de memòria on estaven ha quedat greument malmesa. Llàstima! A veure si em podem recuperar alguna, doncs, si no vau venir, us haureu d'imaginar la gran foguera -un dels pocs focs lliures de tota la ciutat- que vam fer al mig del barri. I també els magnifics bancs que vam crear amb quatre palés per a que la gent s'assegués a veure el documental i nou projecte d'escalda que va venir a presentar en David Fuster. Tot va ser fantàstic, l'ambient, el caliu, el sopar, la musiqueta...Contrastant enormement, per cert, amb la realitat quotidiana de pols i runa de la gent de la Colònia. El dia laborable següent a la festa, els enderrocadors tornaven a destruir una part més del barri, i de pas, els bancs que amb tant d'esforç haviem construït. Una acció més dins el "mobbing" que ens estan fent als veïns i veïnes que encara hi residim. Com la d'omplir de runa els solars que prèviament haviem netejat...Degradació programada per a que la gent es cansi i vulgui marxar. I la gent es cansa i volen marxar.

Però Sant Joan ja queda molt enrera. Estem a plè estiu i la canícula apreta, tot i que matissadament.

Sarajevo:

El paissatge de la Colònia és desolador, la degradació ha devorat els solars que han quedat després de la destrucció massiva que hem viscut aquest últim mes.

Un avís. Si fa temps que no veniu. No vingueu! Si us estimeu aquest barri, quedeu-vos amb el bon record de les seves cases i racons únics. Perquè els bombardeigs sense avions han arrassat la Colònia Castells, com Vallcarca, com el Bon Pastor, com tots els barris populars de la ciutat.

Sabeu el que és sortir de casa cada dia i que cada vegada, el paissatge hagi canviat? Si no viviu en un barri amenaçat de destrucció, ben segur que no. Atravesses la porta, aixeques el cap i un femer de solar més, una caseta menys.

Sabeu que és llevar-se cada matí a les 8h amb els martelleigs i ronroneigs de màquines assassines precedint un gran BAAARRRRAAABBBOOOOMMMMMMMM??? I les parets tremolant i el terra també.

Et desvetlles, treus el cap per la finestra. S'acaba el Món? No, però hi ha un habitatge menys, un boçí de memòria popular convertit en cascalls... Dies i dies, dies i dies, aprenent a conviure amb l'estrèpit indecent... Dies i dies dins que, oh, merda, fins que t'hi acostumes, t'hi habitues... Fins i tot trobant a faltar el despertador-excavadora quan s'absenta esporàdicament...

Això si, per suposat, quan ja t'has despertat... Se'n van a esmorzar... Agafes la son, o millor, et sembla que tornes a aclucar els ulls, quan acudeixen una altra vegada....KRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!BARRRRRRRRRRRRRRRAAAAAAAABOUUUUUUUUUMMMMMMM!

La veïna crida: Ai! Esto no lo aguanto más! Sinverguenzas! Si no vais a hacer naaaada con esooo... I els destructors es fan el sord mentre segueixen amb la seva feina. -Cumplimos órdenes señora... RRRAAAACATACACACACACCACAC.. I els de Reursa a casa seva o a la oficineta tan tranquils en procés de disolució i els tècnics de l'ajuntament jugant a tirar casetes i obrir solars inútils des de les seves butaques. Com sempre. Tirar per tirar, inútilment. Tabula rassa per evitar tenir classes populars vivint al districte de classe mitjana-alta per excel·lència.

El gabinet policial del barri inspeccionant que la destrucció es porti a terme

No-Res?

Això ès el que hauria de quedar de la Colònia, com anunciava el profètic títol del documental (http://no-res.cc/) que, per cert, ja s'està a punt d'acabar. Però és així? Rotundament, no. Malgrat la runa omnipresent, l'obertura de rases i solars, encara som molts els que quedem a la colònia. I precisament perquè hi som, no han pogut tirar la totalitat del barri. Una petita gran victòria que ens apuntem al nostre favor. Penseu que la setmana santa del 2011 era l'últim termini donat per Reursa per enderrocar completament la primera fase del projecte. És evident que no ho han aconseguit i aquí estem, lluitant i denunciant totes les irregularitats que s'han comès en el desplegament del pla urbanístic. Potser no tindrem barri, però encara ens queda la dignitat. I això ni amb exacavadores, ni amb desnonaments, ni amb amenaçes ens ho treuran mai.

Indignad@s:

L'altre dia vam acudir a l'Assemblea d'Indignats de Les Corts a explicar la situació de la Colònia. Ens va causar una gran impressió, i això que aquell dia, sembla que no hi havia la gent habitual. És una bona notícia saber que hi ha moltes persones que ja no poden més i que ja han dit prou al funcionament de la societat actual, a la combinació mortal entre el capitalisme de mercat i la democràcia formal.
Ja era hora que esclatés el descontent de totes aquelles persones, normalment submisses i sense veu, que comencen a parlar, que comencen a trobar-se i que comencen a actuar en conseqüència. Des d'aquí volem agraïr el suport transmès i comunicar que la nostra lluita també és la seva i la seva la nostra. Cal seguir treballant per qüestionar el model de ciutat que ens volen imposar, i això és el que intentem humilment des de Salvem la Colònia. Ens veïem els dilluns a la Concòrdia!!!

Per quart any consecutiu: Festa Major Popular

2011-06-16T09:28:00.000-07:00

Tot i que aquest any a la Colònia no estem gaire per celebracions, creïem que és important seguir reivindicant l'ús social del barri, o el que queda d'ell, és per això que us convidem a acudir a la revetlla.

Les activitats seran senzilles: una jornada de treball, per intentar dignificar l'espai; un passi de vídeo amb sopar sobre una modalitat d'escalada ben original (si teniu vertigen, salteu-vos aquest dia); i finalment, la ja tradicional revetlla de Sant Joan o del solstici d'estiu.

No hi falteu!!!!!!!

Vergonya i Impunitat

2011-06-09T03:25:00.000-07:00

La situació que vivim els colons no té ni cap ni peus. Quina impotència! El resum és el de sempre i el que us venim explicant en aquest blog. Estan destrossant la major part del barri per deixar-hi un solar abandonat durant anys i panys. A més a més, davant la trucada d'alguns veïns a Reursa els hi han comunicat que no cal que truquin més, que tot està paralitzat fins a nou avís. Així doncs, almenys ja ho reconeixen explícitament, la cosa està parada.
Però al mateix temps, l'enderroc avança. Els paletes de demolició diuen que ells tant sols obeeixen ordres i segons sembla aquestes ordres venen del districte, però al districte ara mateix hi ha un buit de poder esperant a canviar la regidoria.

Quí és doncs el que està ordenant aquests enderrocs irracionals?

Els executants ja els coneixem, l'empresa URCOTEX, que destrueix barris populars i després s'omple la boca amb les labors de rehabilitació que ha realitzat com les del Palau Güell o el Palau Nacional o les que realitza ara, les de la catedral. Sembla doncs, que els mateixos exemples de feines que realitzen il·lustren a la perfecció a quins interessos serveix aquesta empresa, la destrucció de la barcelona popular i la rehabilitació de la metropolis de les classes dominants.

Els contractants és l'empresa municipal Bagursa. Encara recordo el seu director general, Francisco Arrabal, tot un fatxenda que menysvalorava i se'n reia dels veïns de la Colònia durant una reunió-assemblea de l'Associació d'afectats al Pare Manyenet. Vista l'actitud sinistre del personatge, no m'estranyaria que fos directament ell el que està portant el timó en tot aquest assumpte. Però encara hi ha més empreses involucrades en aquest sense sentit, com Bardaji Capdevila Manegement Barcelona S.l, que compten amb la direcció tècnica dels enderrocs, i a qui per tant, recau també la incompetència amb la que estan operant.

Per més que miro de pensar-hi, d'intentar a cercar una explicació lògica no hi ha res que connecti o que doni compte del que està passant. Després d'una pausa en que semblava que per fi les administracions volien deixar el barri, mig destrossat però tranquil, fa cosa de deu dies que els enderrocadors d'Urcotex han prosseguit la seva tasca amb més força que mai. Aquest cop i encara continuen, estan destrossant els edificis que feien la cantonada entre Passatge Transversal i Carrer Castells fins ben avall d'aquest últim carrer, al cor de la Colònia. Un cop més, l'ordre ha estat aleatori o irracional, perquè enlloc de procedir amb ordre i concert ho fan amb un desordre que desconcerta. Els enderrocs s'estan produint a uns escassos 6 metres dels habitatges de la segona fase dels que encara restem al barri, amb les molèsties, brutícia i soroll que això ocasiona.

27 de maig, inicis de la destrucció de la cantonada Transversal/Castells

Així doncs, tot està aturat menys els enderrocs i el desnonament que volen fer sobre les famílies que encara aguanten a la Colònia. Ahir mateix li va arrivar l'amenaça a l'Encarna, comunicant-li que té un mes per abandonar el seu habitatge. Quina Vergonya, Quina impunitat! Expulsar algú de casa seva tant sols per deixar-hi un solar inútil i abandonat per a que serveixi de pipi-can en plena crisi. Si es pensen que es hi deixarem fàcil van ben errats!

A tot això li hem de sumar el fet de que les administracions estan comunicant que tota aquesta situació i els retards en l'ejecucció és culpa dels okupes. Quin cinisme! Quina Cara-Dura! Els únics que han treballat directament amb les seves mans per rehabilitar el barri, els únics que mantenint-se estan conservant i netejant l'espai com a habitable, els únics que han intentat salvar el barri del despropòsit dels enderrocs, ara resulta que són els culpables de tots els tràmits mal fets per Reursa i per l'Ajuntament.

La Colònia està patint un atac de degradació planificada perquè els veïns es cansin i vulguin marxar i és clar, en aquestes condicions, envoltats de màquines i de sorolls infernals. Quí voldria viure aquí?

A continuació una seqüència de fotografies del que estan destruint aquests dies:

En definitiva....................................Vergonya................................................... i Impunitat

El pla R de rehabilitació i de raonable front el pla D de destrucció i despropòsit

2011-05-11T01:57:00.000-07:00

L'autogestió o la mancomunió d'esforços
El dilluns a la tarda, un equip de persones de Salvem la Colònia, amb els braços, les mans i les ganes com a úniques eines, vam decidir reemprendre el nostre persistent Pla R. Aquesta vegada es tractava de començar a netejar els solars de runa i de merda per tal d'establir-hi una plaça.. La Plaça de la Resistència anomenem aquest espai. Unes 10 persones vam estar tota la tarda retirant inmundicies, pedrots, uralita, tela asfàltica, cascalls i altres desfets.

Per aprofitar la runa es va realitzar una selecció i reciclat de materials. Així les pedres que treiem del solar anaven destinades a la construcció d'un mur entre mitjeres entre el solar i el carrer Castells , per evitar el pas de la merda i la pols al carrer, però també per delimitar el tram netejat.

Conrtuint el mur

La feina es va prolongar tota la tarda, i fins i tot els agents de la Guàrdia Urbana , una dotzena,que van venir a preguntant-nos que feiem, van entendre que allò era una acció de dignificació del barri.

L'ajuntament i Reursa han mantingut el solar brut expressament durant mesos, intentant transmetre la sensació d'abandonament i de degradació al veïnat que resisteix.

La inacció de les institucions o millor, l'acció premeditada i intencionada d'aquestes, ha provocat que Salvem la Colònia decidís tirar endavant una altre cop el Pla R, apostant per l'autogestió dels veïns, fins i tot en el manteniment i recuperació de l'espai públic.

El mur ja prenia forma

Al finalitzar la jornada de treball ja es veia el terra entre els cascalls

Cal recordar que ja fa uns mesos, des del nostre col·lectiu veïnal ja es va netejar el mateix solar. La frustració va ser molt gran al comprovar que al dia següent els destructors traslladaven runa de les cases annexes i feien una muntanya al bell mig del solar, que prèviament s'havia netejat, per tal de que no fos possible utilitzar l'espai de cap manera. Va ser precisament aquesta muntanya de runa, col·locada allà expressament per les institucions per inhabilitar la vida social al barri, la que vam començar a netejar el dilluns.

La rabieta institucional contra l'esforç solidari del veïnat
Un dia després del començament dels treballs, el dimarts al matí quatre treballadors de l'empresa Urcotex acudien a la Colònia amb 4 sacs de ràfia per començar a enderrocar el mur de delimitació que s'havia construit. Uns quans veïns vam impedir el sense sentit que volien cometre, encomiant als treballadors que dialoguessin amb els que havien donat les ordres. Ens van contestar que ells eren putxinel·lis i que no hi podien fer res, si havien de complir ordres absurdes ho farien.
Finalment amb la pressió popular els treballadors van marxar.

Avui, dimecres 11 de maig, tres membres de Reursa i la brigada d'Urcotex (els destructors) acompanyats de la Guàrdia Urbana han enviat un camió i una excavadora per retirar la runa del solar.
Després de mesos de no fer res, quina casualitat que fos just avui que han ordenat realitzar aquesta labor.No?

Els d'Urcotex enderrocant el mur i retirant la runa

Per suposat han enderrocat el mur que amb tant d'esforç haviem aixecat, com intentant eliminar la nostra acció, però és ben clar que malgrat això, no deixa de ser un èxit per Salvem la Colònia, doncs l'acció directa que vam començar a dur a terme el dilluns ha fet possible la final neteja del solar que era l'únic objectiu de la nostra acció.

Amb aquestes petiteses importants estem a la Colònia. Demostrant com només l'emprèsit col·lectiu i autogestionari, l'esforç organitzat dels veïns, ha impulsat que vinguessin a netejar el solar.

A veure si demà continuen netejant totes les muntanyes de runa de la resta de solars, inclús la provocada per la familia que diu ostentar la representativitat dels veïns des de la seva associació d'amics i familiars que aprofitant que feien obres a la cuina van llençar la seva runa al mateix solar que nosaltres estàvem netejant. On arribarà el “cutrerio” d'aquesta família? Perquè per suposat van ser ells els que van avisar a la urbana i també han sigut ells els que avui reien davant la destrucció del mur construït.

La runa de la cuina col·locada al solar per la familia de la hipotètica associació que afirma defensar els veïns

Així d'afectada és troba la vida actual a la colònia. Mentre uns veïns netejem els solars n'hi ha d'altres (per sort, pocs) que es dediquen a embrutar-los encara més.

De totes maneres hem decidit quedar tots els dilluns a la tarda per seguir amb les feines de rehabilitació del barri i per tant del nostre Pla R.
Qualsevol ajuda serà benvinguda!!!

I (reursa) sponsables i (Psc)oca vergonyes

2011-04-26T11:54:00.000-07:00

Seguim igual a la Colònia. Sota la calma tensa d'una situació d'inestabilitat crònica, d'espera permanent. Com sempre ha estat el barri, afectat per una operació que no ha triat lliurament cap dels seus habitants.

A dia d'avui, vivim en una certa realitat bipolar, mig barri mig enderrocat i l'altre mig convivint amb el soroll i la brutícia que generen les obres de destrucció.

Un univers ideal per fer crispar als nervis a més d'un.

La situació és perversa, sinó traumàtica, i ho és, sobretot, no ho oblidem, com a conseqüència de la gestió nefasta i la planificació inexistent per part de les administracions responsables: Incasol (Reursa) i l'Ajuntament, mitjançant el districte. El barri està mig enderrocat, els solars s'intercal·len amb cases encara habitades per veïns, que no tenen ni de bon tros resolta la seva situació. Les cinc famílies de la primera fase aguanten estoïcament l'amenaça de desallotjament que tenen pendent. També la resta de veïns ocupants dels edificis de la primera, resisteixen amb dignitat, intentant, tot i que infructuosament degut a la pols, mantenir l'espai net i habitable. L'hort torna a reverdejar en mig de la runa. I mentrestant, els veïns de la segona fase ho pateixen en silenci, amb aquella por dels que saben que els propers enganyats seran ells.

El Passatge Roca ja és història

Els enderrocadors d'Urcotex, després de fer desaparèixer sota els cascalls, el nucli històric del passatge Roca, han recollit la maquinària i han marxat de vacances. Tornaran demà a prolongar l'agonia? No ho sabem. El que si sabem és la incompetència amb la que han dut a terme els enderrocs, tot i que la responsabilitat última, directa i política recau en Reursa. No hi ha cap calendari d'execucció ni cap proposta concreta de com es desplegarà la segona fase del pla. Per no fer bé, Reursa, no és capaç ni d'adjudicar 14 pisos buits que encara resten al nou edifici de protecció oficial. Tot i que no ens estranya, doncs, la situació de l'entitat gerent de Reursa no és gens encoratjadora. Incasol no té diners ni contractistes ni promotors privats que vulguin assumir l'operació. Les retallades neoliberals del govern Mas han afectat a l'agència pública i ja han acomiadat 22 treballadors, adduïnt que sobre l'institut hi recauen gairebé 900 mil·lions de deute. El futur d'aquesta agència mixta que és Reursa és incert i podriem dir que la seva viabilitat futura penja d'un fil.

El districte també navega a la deriva aquestes setmanes. Malgrat una pantomima de reunió a principis de mes amb alguns veïns de la segona fase, no van fer més que reafirmar-se en la seva gestió sense admetre cap tipus d'error, i encara van haver de sentir noves promeses que òbivament s'incompliran com totes les fetes fins ara.

Des de llavors, silenci i desinformació. Així doncs, sembla que la regidora, a l'espera dels comicis municipals s'hagi tornat a oblidar dels veïns de la colònia.

A més cal remarcar, un cop més, que el projecte de l'ajuntament pel suposat futur solar de la Colònia no és el que afirma ara, buscant excuses que expliquin els retards continuats.
El super-projecte del districte és deixar un inmens solar com aparcament indefinidament i no, com diuen, començar a construir immediatament els pisos que hauran de reallotjar als de la segona fase. I és que ara el districte diu que no es comença a construir perquè hi ha veïns pendents de desallotjament. Quina ironia! Volen responsabilitzar als veïns que resten de la seva pròpia inoperància. Una altra maniobra del consistori per intentar dividir el veïnat.

NO ÉS CERT! I NO ENS CANSAREM DE REPETIR-HO!

En cas de desplegar-se la segona fase del pla -qüestió avui controvertible- els reallotjaments es farien en els edificis que s'han de fer entre Morales i Entença o fins i tot en els solars de la plaça del Carme. Perquè no començen a construir en aquests solars buits i expèdits si hi ha tanta pressa? Perquè no tenen constructor ni promotor ni res de res. Segueixen navegant a la deriva d'un naufragi que no és el seu sinó només el dels veïns.

Al solar de la primera fase de la Colònia hi anirà una zona verda i al llindar amb Entença un macro-edifici de 8 plantes, que sense operadors a la vista i a dia d'avui, té tota la pinta de que s'acabarà deixant pel final a l'espera d'èpoques millors pel creixement immobiliari, i que un promotor vulgui aventurar-se al risc.

Tant difícil era de preveure, quan encara podien fer marxa enrere, que la crisi econòmica faria trontollar els càlculs aritmètics establerts pel sistema d'expropiació i el conjunt de l'operació a la Colònia? Han tingut més de tres anys per reaccionar, concretament des de l'últim trimestre de 2007 fins el juliol de 2010. Tant costava paralitzar el pla quan el barri encara podia ser rehabilitat i no ara, tot mig destruït?

La gestió optimista dels planificadors en temps de bonança econòmica, ha provocat que les indemnitzacions els hi hagin sortit per un ull de la cara. Molts millons d'euros -de 27 a 31 millons d'euros gastats-, que amb l'arribada de la crisi ha resultat ser una quantitat massa gran per a que la potencial plusvàlua pogués abosrbir-la. Ara resulta que la "inversió" no pot ser recuperable ni rentabilitzable ni a curt ni a mig termini. La crisi ha desemmascarat, doncs, punxant-la, la realitat glòbular de la inversió urbanística. Es van pagar les indemnitzacions pensant amb la lògica de les vaques grasses, i quan ha arribat la magretat de la crisi, veuen que no hi ha retorn possible i que el forat del seu deute hipotecari es va fent gran i gros.

Nosaltres ho portem dient des de llavors, cridant als quatre vents, que rectifiquessin, que encara podien esmenar l'error irreversible que anaven a cometre. Però no hi hagut manera, no ens han volgut escoltar i ara paguen amb escreix els erros comesos.

Perquè el que passa a la Colònia, com a tots els barris afectats de situacions similars, és un típic cas de coitus interruptus. La cosa sembla que va endavant, les expectatives són moltes, les oportunitats úniques fins que a l'últim moment, amb mitja feina per fer, la cosa es paralitza, s'atura irremeiablement, atrapats en la pròpia i mateixa xarxa -que ells mateixos s'han teixit- del que semblava, en principi, una operació de diner fàcil.

Èxit rotund de la tercera calçotada

2011-04-01T12:09:00.000-07:00

La Tercera calçotada de la Colònia Castells va ser un veritable èxit. Més d'un centenar de persones vam compartir al llarg de tot el dia, més de 1500 calçots, litres i litres de romescu casolà, bona música i els corresponents bailoteos.

I tot això amb l'alegria de poder disfrutar, encara, un any més-i malgrat la runa omnipresent- dels passatges de la Colònia.

Els i les veïnes del barri seguim allà contra tot pronòstic demostrant que nosaltres, a diferència de les administracions, si tenim plans i projectes de futur per la Colònia Castells.

Amb actes festius com aquest demostrem dues coses: què hi ha molta gent que vol que es rehabiliti el barri i que s'aturin immediatament els enderrocaments. I també mostrem com es potència la vida comunitària i l'espai públic sense pràcticament pressupost i ajudes de cap tipus.

Quans racons de Barcelona poden aplegar encara esdeveniments, veritablement populars, com els que desenvolupem al barri?
Totalment autogestionats i independents de qualsevol administració?

No serà per això que ens volen combatre des de tots els angles possibles?

Perquè amb les nostres activitats, demostrem quotidianament que les institucions no són indispensables, i que no els necessitem absolutament per res.

I tot això mentre des d'instàncies municipals i des de la generalitat, s'omplen la boca dient que dinamitzen la vida social dels nostres pobles i barris sense aconseguir-ho o gastant-se morterades de diners públics per una cosa ben senzilla, i que s'ha fet tota la vida, compartir el menjar i el carrer entre veïns i veïnes.

I és això el que no volen permetre, que se'ls vegi com quelcom inoperant i inútil, superflu a les necessitats reals dels habitants que vivim a la ciutat de carn i pedra.

Però malgrat l'ambient festiu i l'alegria associada a aquest tipus de jornades. La veritat és que últimament a la Colònia Castells no estem per gaires festes ni celebracions, doncs la situació continua essent crítica.

Les famílies sense dret a reallotjament no saben res de res sobre el seu futur immediat, i resten a l'espera de que algú de les institucions responsables els hi digui quelcom. Els habitants de la segona fase tampoc saben absolutament res del futur, mentre el buffet d'advocats que més casos d'expropiació portava del barri ha abandonat a molts afectats just ara, amb l'augment de la inestabilitat que això suposa.

I amb tot, els veïns i veïnes que restem, intentem viure i transitar els passatges sense alçar molt el cap ni la mirada, per no veure l'entorn destrossat per la insensatesa.

Per més inri, encara hi ha 14 pisos buits als pisos nous, esperant no se sap ben bé que. És senzillament vergonyós que en plena crisi i hagi gent pendent de ser expulsada de casa seva i mentrestant hi hagi tants pisos de protecció buits per incompetència de l'administració de torn. I que a sobre, aquesta situació vingui propiciada per les administracions que teòricament han de proporcionar habitatge públic i protegit a persones amb dificultats d'accés a sostre.

A més, aquesta setmana una altra amenaça s'ha cernit sobre nosaltres i és la possible continuació dels enderrocaments indiscriminats i sense sentit. Ara volen fer queixalades a la part inferior del carrer Castells, on encara queda alguna familia. Just a una de les poques illes que encara és dempeus.

Aquesta estratègia moralment incomprensible, només pot tenir el propòsit de fer inconcebible la vida als passatges, fent avançar a marxes foçades la degradació. Just fins al punt en què sembli més viable la demolició total i es vegi com a normal la imposició d'un solar etern. És igual que encara hi quedin veïns, és igual perquè són pobres i estan acostumats a conviure amb la merda i les rates- deuen pensar.
Perquè això és el que volen fer, deixar un solar erm i abandonat durant anys i panys. I que no us enganyin amb el fals pretext de que necessiten enderrocar per construir els pisos de la segona fase, doncs a la major part del solar hi anirà un parc (que no podran fer fins que no tinguin a tots els veïns de la segona fase recol·locats) i a l'altra meitat, tocant a Entença, i volen fer uns edificis de vuit plantes que cediran en gran part a la iniciativa privada per intentar extreure plusvàlua de la operació. Els veïns de la segona fase teòricament (no tenen finançament ni ningú que vulgui assumir el cost de l'operació) aniran a altres edificis que aniran just on era el ja tristement desaparegut Passatge Roca.

És òbvi que les administracions prefereixen deixar un terreny abandonat, en guaret (com els mètodes tradicionals d'agricultura), a l'espera de la possible tornada -per art de màgia?- del creixement econòmic.; que preocupar-se de les necessitats reals de gent que, ara per ara, no té on anar.

I evidentment amb totes les eines i armes que estan destinant a aconseguir aquest propòsit ho estan aconeguint. A part de la bruticia que generen els solars inhòspits i la merda acumulada a dins els esquelets de les antigues cases, els habitants hem de lluitar contra els constants talls de suministrament; contra els robatoris de gent desesperada que li arrenquen les canonades d'aigua a altra gent desesperada pensant que allò ja no ho utilitza ningú; contra els sorolls de les demolicions i la retirada de material contaminat a menys de dos metres dels nostres narius; contra la prepotència dels tècnica de Reursa (que ja han demostrat abastament la seva incompetència per gestionar -ho tot plegat) i d'un districte (més preocupat en càlculs aritmètics electorals que en el futur incert de famílies amb baixos ingressos).

A tots ells, tant sols els demanem una cosa, no volem almoines ni caritat de cap tipus, simplement que ens deixin viure tranquils i en pau a casa nostra.

A tots vosaltres, els lectors i seguidors d'aquest blog us demanem que estigueu atents i atentes a les convocatòries que anem publicant.

No podem permetre ni que tirin més parts del barri ni que facin fora impúnement a cap habitant més.

I per aconseguir-ho, només hi ha un camí, la força inapel·lable del col·lectiu.
Necessitarem la solidaritat de totes les persones que volem defensar la Barcelona dels barris populars.
I recordeu, ni tú ni jo som ningú, sinó som nosaltres.

3ª Calçotada solidària a la Colònia Castells

2011-03-18T14:01:00.000-07:00

Un any més us convidem a disfrutar de calçots, romesco, vi i bona companyia a la Colònia Castells. Serà el proper dissabte 26 de març a partir de les 12h del migdia.

Va! Reserveu lloc a les agendes...Amb el bon temps, el sol primerenc de finals d'hivern, que millor que passar un dissabte menjant calçots i gaudint de bona música?

Tothom està convidat, no oblideu que els ingressos aniran destinats a la campanya de solidaritat amb les cinc famílies afectades sense dret a reallotjament.

Al final us prometem les ja clàssiques batalles de calçots.

Per un barri ple, viu i combatiu. Salvem la Colònia!

L'art de la tergiversació

2011-03-15T12:39:00.000-07:00

Des del Col·lectiu Salvem la Colònia volem expressar el nostre malestar i preocupació davant una notícia apareguda a l'edició de l'11 de març de La Vanguardia perquè desvia l'atenció dels veritables problemes que estem patint actualment al barri: la situació de desempar de cinc famílies afectades sense dret a reallotjament; la demolició inecessària de moltes cases sense més projectes que el de deixar un enorme solar i la incertesa davant l'aturada de la segona fase amb el temor de que la falta de pressupost acabi fent que l'administració cedeixi la totalitat o part del pla a la iniciativa privada.

Malgrat el risc de donar més publicitat a una informació amb evidents faltes de credibilitat analitzarem com es genera el procés d'invenció d'una notícia, ja no simplement manipulada o desfigurada per la subjectivitat desfermada del periodista, sinó, fins i tot, confrontada amb la realitat. És l'art de la tergiversació. Etimològicament, l'habilitat de “girar l'esquena” a la realitat. Periodísticament, la destresa de fer creïble allò inversemblant si es contrasta amb els esdeveniments tal i com succeïxen.

Per això parlarem d'aquesta notícia apareguda a La Vanguardia a la secció de sucesos i firmada per Lluís Sierra. Òbviament el primer que ens ataca als ulls és el titular: “Tensión por la violencia okupa en la Colonia Castells de Barcelona” i el segon, el destacat: “Los ocupantes ilegales y cuatro familias sin derecho a realojamiento están pendientes de una orden de desahucio”. És a dir, d'entrada se'ns apremia a relacionar la presència “d'ocupantes ilegales” i “cuatro familias sin derecho a realojamiento” amb una hipotètica situació de tensió i violència.

Però això només és el començament, doncs l'article bàsicament persegueix establir aquesta relació com a objectiu prioritari per influenciar i incitar a la regidora de Les Corts, Montserrat Sánchez (PSC) a desallotjar els indesitjables suposats responsables de la tensió i la violència. Amb aquest criteri, la primera frase no té desperdici: “El largo proceso de reurbanización de la Colonia Castells, en el distrito de Les Corts, se ha vuelto a ver salpicado de incidentes con violencia física y moral”. Aquí se'ns anuncia la reiteració del que es denuncia “se ha vuelto a ver salpicado” con violencia física y moral“ i es remata amb el testimoni de la presidenta de l'Associació de Veïns: “Se ha acabado la paciencia (…) los vecinos no podemos movernos tranquilamente por el barrio, tenemos que evitar los pasajes que dan a la calle Entença donde están las viviendas okupadas”.

La posada en escena és excel·lent, una pobra representant veïnal amenaçada i intimidada per uns energumens sense escrúpols. Quin dramatisme! Quina injustícia! Regidora, desallotgi immediatament la colònia d'aquells que no volen marxar pel propi peu.

La suposada víctima és l'agressora i els suposats agressors les víctimes

Però per seguir amb la metàfora teatral, podem dir que si bé la representació és excel·lent, és completament ficcionada i no s'aproxima ni de lluny a la realitat. Doncs no és res més que això, una invenció i encara més, una tergiversació de la tal Maria Rosa Almansa. Una altra gran actuació de la presidenta de l'AVV, a la que fent justícia, li haurien de donar un Òscar o potser millor, el premi del festival de cine de terror de Sitges.

Aquesta dona es coneguda al barri, juntament amb el seu company, per les amenaces constants, les agressions i els insults cap a tots aquells veïns que planten cara als objectius del pla d'enderroc. No és la primera vegada que organitza un muntatge d'aquest tipus, ni la primera vegada que algun mal professional del periodisme li fa el joc. Per això la notícia posa èmfasi en que no és la primera vegada.

I, si. De fet no és la primera vegada que la presidenta i el tresorer (el seu company) de l'Associació de Veïns (que per ser justos s'hauria de dir Associació d'Amics i Familiars de la Rosi), amenacen, insulten, agredeixen, punxen rodes de vehicles, arrenquen cartells o col·laboren amb els paletes per destruir el que queda de barri. No és la primera ni serà l'última que, difamen als residents més actius, inventant-se i denunciant suposades agressions a les seves filles, envien mails falsos amb acusacions sense sentit a la feina d'algun resident, encoratgen als tècnics perquè tallin la llum dels pocs que quedem als passatges i un llarg etcètera d'atacs inexplicables.

I el que és pitjor, convertint a les víctimes en botxins, manipulant a tort i dret, Guàrdia Urbana, Mossos, districte i sobretot als mitjans (El Periódico, La Vanguardia, España Directo) per fer creure a tothom que ells són les víctimes quan en realitat són els agressors. Fins i tot a l'article es diu que han interposat varies denúncies, quan els únics imputats per agressió en un judici han sigut ells. Tal i com va dir ella mateixa en una ocasió en que se li demanaven explicacions per les seves actuacions: Para mentir hay que saber mentir... Aquesta és la seva filosofia i ho ha demostrat en múltiples ocasions. Nosaltres preferim simplement no mentir i explicar la veritat o si més no, una visió més ajustada al que ha passat realment.

Així doncs al contrari del que se'ns afirma, l'únic problema de convivència a la Colònia Castells el genera aquesta persona, atacant permanentment als residents que restem; i el que és més greu, fent-se passar per víctima i generant muntatges com els exposats.

L'error del periodista doncs fou confiar cegament en una sola font sense contrastar el testimoni i ja se sap, que de vegades, de les fonts brolla aigua contaminada. Notícies falses o invertides com aquesta tant sols serveixen per legitimar l'expulsió dels que no volen marxar, relacionant-los amb una suposada violència que, de fet, tant sols genera l'única font del (des)informant. Convidem doncs a tots els periodistes a contrastar la informació i seguir així la lliçó número ú de primer curs de periodisme.

Nota aclaratòria

Fins ara des del Col·lectiu Salvem la Colònia hem aguantat en silenci les agressions i posteriors manipulacions del personatge, doncs considerem que és una víctima més de la difícil situació que vivim al barri. Per això no l'hem considerat mai ni tant sols com un adversari, doncs ja teníem i tenim suficients problemes amb els responsables del pla.

Però a dia d'avui, la seva actitud beligerant ens està demostrant que la indiferència amb la que l'hem tractat no ha servit de res. Ha passat de ser com una simple interferència que et fa veure malament la televisió, a esdevenir una molèstia real que està perjudicant els interessos dels afectats i que està col·laborant activament en la destrucció del barri.

Aquesta última aventura periodística ha fet vessar el got de la nostra paciència, amb el que ha arribat l'hora de denunciar les seves activitats doncs sembla que ignorar-la no ha servit perquè aturés les seves accions d'atac frontal contra els veïns que no ens volem resignar a marxar.

Com haureu notat, al blog no s'hi poden posar comentaris. Al principi es podia publicar obertament fins que van començar a aparèixer atacs indiscriminats, motiu pel qual vam tancar aquesta possibilitat. La presidenta té molt de temps lliure i dedica tota la seva jornada a fer la vida impossible a qui s'oposi al pla i a posar comentaris en totes les notícies relacionades amb la colònia, tant del blog com als mitjans de comunicació.

No entenem la seva actitud i de fet esperem que cesi amb les agressions. Però ja hem arribat fins al punt de rebutjar qualsevol explicació racional que pogués donar compte de les seves accions. No farem res que pugui perjudicar-la, doncs no tenim cap qüestió personal amb ella, les lluites socials no es poden personalitzar, però respondrem a les agressions amb la difusió de la informació i desmentint els muntatges i mentides que contra Salvem la Colònia i contra els veïns que ens resistim a abandonar el barri pugui ocasionar.

Cap muntatge ni cap invenció colateral de cap persona ni institució ni empresa ens farà retrocedir amb la nostra lluita pel que creïem just.

Seguirem defensant la conservació de la Colònia i als residents que no vulguin marxar.

El pleno municipal o la misa de los creyentes

2011-03-08T04:18:00.000-08:00

El pasado 3 de marzo, como los últimos jueves (¡ya es el 4º!) acudí, junto con algunos miembros de Salvem la Colonia (bueno "miembras", éramos sólo chicas esta vez!), a la sede del distrito de Les Corts. Esta vez se celebraba el pleno municipal mensual, así que mal que les pesara, nos tendrian que escuchar, o ni que sea, oïrnos...Ya tenía yo ganas de ver a estos pájaros en su ambiente... Bueno, aguanté todo el rollo de las presentaciones de los "ilustrísimos" miembros del Consell ..Aaah!!!, con sus trajes caros y sus estudiadísimos ademanes de personas respetables??? Tan pendientes de las formas, ellos... Tuvimos que guardar un minuto de silencio porque había fallecido alguien, la verdad es que no sé quien (ya sabéis mi falta de memoria habitual para los nombres de personas); parece que era muy importante para esta gente, pero, bueno, como no somos tan bordes, lo respetamos. Pero cuando pasó el minuto (por cierto, la voz cantante de todo el discurso no paraba de mirar el reloj, parece que no era tan..."apreciat i respectat i un exemple a seguir per a tots, que ens va ensenyar l'important que és el contacte directe amb les persones, i que tant s'havia desvivit per la gent del barri..." y así todo por el estilo.

Yo, al margen y con respeto a la memoria del muerto, me iba cargando cada vez más como le hubiera pasado a cualquiera en mis circunstancias, con el corazón y el cuerpo cansados por la ingrata vida que estos personajes me han dado. Menos mal que en ese momento las chicas despliegan la pancarta que llevaban escondida y gritan "L'Enkarna es queda... Salvem la Colónia, el Willi es queda, Salvem la Colónia Castells!! Y, claro, enseguida, amablemente (¡Claro, están en plena campaña electoral!) las obligaron a marcharse.. Yo ya me había puesto en pie, y cuando vi que a ellas se las llevaban, mientras Sus Ilustrísisimas se ponían nerviosillos "...els hi pregem disculpin aquesta interrupció.." no me aguanté más y les dije, con un tono de voz que no necesitaba micrófonos que "era culpa de la Sra Regidora que no se había dignado concedernos la intrevista personal que le habíamos solicitado en varias ocasiones, culpa también de Reursa, y de Habitatge y de los Servicios Sociales, que ya estaba cansada de que estuvieran jugando conmigo al ping pong, rebotándome de unos a otros y vivecersa... "Por favor, señora, le ruego espere su turno para hablar, que se tranquilice que tendrá su turno para hablar..." ¿Tranquila, dice?, si se viera en mi situación ya vería lo tranquilos que estarían Udes. Bueno,, me senté de nuevo dispuesta a tener un poco de paciencia.... vale....

Entonces la portavoz de marras nos presenta al nuevo equipo del Districte, y ahí ya no pude seguir callada por más tiempo "¡sí, claro! unos más que van vivir a mi costa, no, no voy a aguantar esto ni un minuto más..." Me levanté, salí de la Sala del Consejo, ante las miradas sorprendidas de los asistentes,(capté alguna mirada de cierta comprensión, tal vez de lástima, no sé), la sonrisa del guardia urbano ya conocido.. y bajé las escaleras ya sin poder contener el llanto de rabia e impotencia.

No sé qué pasó luego, espero que mis vecinos Judit y Joan me lo cuenten, porque ellos también estaban, un poco lejos, pero con más paciencia que yo. A las chicas no les pasó nada más, simplemente las hicieron salir a la calle... Total, me tomé una caña en el bar con ellas y me retiré a mi casa, pensando por el camino "¡Qué bien, a casita, suerte que aún tengo mi rincón de descanso... aprovechemos mientras dure.."

En fin, toda una experiencia! Os aconsejo que echéis un vistazo a un Pleno de Ayuntamiento, si podéis... Es una experiencia "religiosa", ahí una entiende, porque se siente en vivo y en directo, toda la cuchufleta de nuestros políticos, y os aseguro que se os va a encender la sangre. Si os gustan las experiencias de alto impacto emocional, daros el gusto algún día.... y ir a repicar a la misa de los creyentes... esos que se creen con la legitimidad universal y no les apoyan más que cuatro privilegiados.

En fin, lo que quería deciros es que os debo haber llegado hasta aquí, gracias a la fuerza de vuestra solidaridad y apoyo en estos días tan difíciles para todos nosotros, sin toda vuestra solidaridad esto no hubiera sido posible.

Gracias 1000... y a seguir hasta la próxima, que no sólo nos tengan que oír, que también nos tengan que escuchar y dar la razón.

Recollim signatures en defensa dels habitants de la Colònia Castells

2011-02-23T09:06:00.000-08:00

L’Ajuntament de Barcelona i Reursa (Incasol) posen en risc d'exclusió a cinc famílies de la primera fase de la Colònia Castells amb l'amenaça d'expulsar-les de casa seva. Malgrat l’absència de plans futurs immediats pel terreny, la regidora i els gestors del pla, estan disposats a deixar-les al carrer.

Però on han de marxar si no tenen la capacitat econòmica per fer-ho?
Perquè han de marxar si no són capaços de repondre’ls allò que ja teníen, un habitatge digne?
I sobretot, perquè ho han de fer, si no tenen previst començar la segona fase en els propers anys?

Exigim la immediata solució per tots els casos exposats i demanem:

1. Que s’aturi, amb caràcter d’urgència, el procés de llançament o desnonament que vol fer REURSA (INCASOL) de cinc famílies de la primera fase adduint que no tenen dret a recol•locació.
2. Que es paralitzi l’enderroc de la Colònia fins que no s’aporti una solució viable al seu futur.
3. Que s’articuli una via alternativa per a que no s’exclogui a ningú del procés d’expropiació, tal i com REURSA va prometre reiteradament:
• Bé oferint-les la possibilitat de romandre als seus domicilis actuals fins que es clarifiqui el calendari d’enderroc del projecte.
• Bé procedint al reallotjament d’aquestes famílies que queden de la Primera Fase a una de las cases de la Segona Fase que romanen buides.
• O bé, reallotjant-les a un dels pisos buits destinats als afectats de la Primera Fase.

SOLIDARITZA'T i SIGNA

EN DEFENSA DE LA COLONIA CASTELLS Y DEL DEREDCHO A REALOJO DE SUS HABITANTES
Ante la amenza explícita de desaparición de la Colonia Castells en el barrio de Les Corts de Barcelona, y la más implícita, de expulsión inmediata de cinco familias, a las que se les niega el deracho de realojo, los y las abajo firmantes exigimos a las administraciones competentes los siguientes puntos:
1. Que de detenga, con catácter de urgencia, el proceso de deshaucio que quiere hacer REURSA (INCASOL) de cinco familias de la Primera Fase, aduciendo que no tienen derecho a realojo.
2. Que se paralice el derribo de la Colonia hasta que no se aporte una solución viable de su futuro.
3. Que se articule una vía alternativa para que no se excluya a nadie del proceso de expropiación, tal y como prometió reiterademente REURSA:
• Bien ofreciéndoles la posibilidad de permanecer en sus domicilios actuales hasta que se clarifique el calendario de derribo del proyecto.
• Bien procediendo al realojo de estas familias que quedan de la primera fase a una de las casas de la Segunda Fase que quedan vacías.
• O bien, realojándolos en unos de los pisos vacíos destinados a los afectados de la Primera Fase.

SOLIDARIZATE Y FIRMA

Crònica d'un altre dijous al districte

Esto es un capítulo más en la crónica de nuestros intentos de hacernos oir/ver/sentir por los i-responsables de la CASA DEL PUEBLO (jajaja!) -léase seu del Districte de Les Corts en la Plaza Comas- a la hora de atender a los ciudadanos.

Entramos a las oficinas el Joan y yo misma (la Juana venía de camino), cogimos número y entregamos en el Registre de Documents las acostumbradas cartas (al Alcalde, al Cap de Serveis Personals y a la Regidora), mientras el resto del grupo (unas siete personas más), estaban situados en el vestíbulo (para protegerse de la lluvia) e iban abordando al público que entraba o salía de la Seu, entregando octavillas y recogiendo firmas, a lo que nos sumamos el Joan y yo cuando terminamos el trámite mientras esperábamos que llegara Juana. Llega ella y la acompaño adentro. Mientras esperábamos que nos tocara el turno, nos sentamos en un banco para sacar las cartas de ella y que las firmara, en eso que.ante mi estupefacción, se acerca un Guardia Urbano y me pregunta que "si ustedes van con esa gente que está ahi afuera, porque no pueden estar aquí", a lo que contesté que "claro que puedo estar aquí, estamos esperando nuestro turno para entregar unos documentos en el Registro, y revisándolos para que estén todo en orden..." El Guardia iba diciendo que "no pueden estar aquí.." En esas salió nuestro número, nos levantamos, pasamos de él e hicimos el trámite, sin prestarle más atención, pero nos fue siguiendo y observando. Cuando terminamos subimos al despacho de la Regidora, que no estaba, nos dijeron, y tomaron nota, como el anterior jueves, de nuestra solicitud de una entrevista personal con Montserrat Sánchez, y les dimos nuestros números de teléfono, aunque la Secre dijo que ya tenía el del Joan y "que ya tiene nuestras cartas (las que entregamos el jueves pasado), y que ya nos telefonearán..." Entonces nos percatamos de que nos había seguido, con aire de alarmado, un funcionario que al parecer ya nos tenía controladas, y vemos que estaba hablando con su walkitalki ".... bueno, creo que ya no hace falta, parece que ya se van, los otros están afuera pero pegados al edificio, al parecer para protegerse de la lluvia, y éstas ya parece que se van...".

Salimos, observadas y seguidas de cerca por dos ó tres urbanos mientras atravesábamos el recinto camino a la puerta... Les irgoramos totalmente, nos reunimos con el grupo, hablamos un poco y ya vimos cómo venían hacia el edificio otros urbanos, por lo que decidimos, sensatamente, irnos...

En fin, MENUDO ACOSO POR INTENTAR EJERCITAR NUESTROS DERECHOS.

Visca la Colónia!!

Continuem la nostra ruta assenyalant als culpables

2011-02-10T03:43:00.000-08:00

Un dia més hem fet sentir la nostra veu per a que es solucioni la situació a la Colònia Castells. Si fa dues setmanes vam anar a Reursa a entregar les claus de xocolata, i la passada a Incasol a apremiar al nou director per a que ofereixi alternatives, aquesta vegada li ha tocat al Districte de Les Corts i a la seva regidora Montserrat Sánchez rebre una visita de "cortesia" per a que almenys doni la cara.

Primer, representants de les cinc famílies han accedit a l'interior de l'edifici de la Plaça Comas per tal d'entregar una carta a la regidora. Allà ens han atès un exèrcit de secretàries, que malgrat la bona voluntat, han exercit de filtre per a què la queixa no arribés a la seva superior. Però els hi ha estat impossible evitar-ho, doncs poc després hem tropessat amb ella pel passadís. La regidora s'ha tret les puçes de sobre, mig ignorant-nos, dient que no podia (o no volia) rebre'ns i que allò era cosa de Reursa, que els hi anessim a demanar explicacions a ells.
Com pot ser que si sigui responsabilitat seva MENTIR sobre el pla als periodistes la setmana passada, i que ara digui que ella no hi té res a veure? Com pot ser que intenti estigmatitzar als afectats dient que hi ha vint cases okupades a la colònia. Quan ni tant sols n'hi ha vint, perquè senzillament no en queden tantes a la primera fase del barri?
En fi, Montserrat Sánchez Yusté, agafa-ho com vulguis però ets responsable de voler deixar a cinc famílies al carrer, i tant sols perquè el vostre orgull us impedeix rectificar totes les irregularitats que heu comès, cometeu i seguireu cometent a la colònia.
Després d'aguantar l'escapada d'esquitllada de la regidora, hem baixat a la porta del consistori cortsenc per deixar-hi un souvenir molt particular i gairebé habitual en les nostres mobilitzacions, una mica de runa, que no fa mes que recordar la situació insostenible dels que habitem el barri.

No ens aturarem fins que aprengueu a rectificar i oferiu una solució viable al futur del barri. Si no paren de llençar-nos dia a dia la runa a sobre, l'escamparem per tota la ciutat assenyalant als irresponsables que van dissenyar i gestionen aquest pla d'expropiació.
A més els veïns i veïnes que passaven per la plaça no han deixat d'expressar la seva solidaritat amb la nostra causa, doncs es miri per on es miri, la força de la raó ens impulsa a seguir endavant amb les mobilitzacions.

La solidaritat és la nostra única arma, i fins i tot en Pau Farinetes, personatge emblemàtic de Les Corts menestral ens ha volgut aguantar una pancarta per expressar la seva inconformitat amb el pla.

Aquesta pancarta ha sigut degudament col·locada a l'alçada del primer pis del districte on té el despatx la regidora, per a que la vegi i mentre "treballi" reflexioni sobre la seva actuació en el cas de la Colònia.
Prou d'enderrocs! Rehabilitació de la Colònia!
Continuarem........

Aquest pla fa runes

2011-02-03T06:25:00.000-08:00

Avui dijous 3 de febrer, representants de les sis famílies afectades sense reallotjament de la Colònia Castells han anat a entregar una carta al nou director de l'Institut Català del Sol, Josep A. Grau i Reinés. L'objectiu era comunicar la intenció de quedar-se a casa seva donada la falta de solucions al problema d'habitatge que ha suposat el pla de demolició del MGPM de la Colònia Castells. El motiu de la protesta era visibilitzar la situació d'injustícia que estem vivint al barri, esperant que el director entrant rectifiqui la mala gestió realitzada pel seu antecessor Miquel Bonilla.

Acompanyats d'una quinzena de veïns solidaris, han anat fins a la seu central d'Incasol a la confluència entre Balmes i Còrsega, s'ha entregat la carta i simbòlicament una mica de runa, per a que es facin càrrec de la situació i s'adonin del que suposa viure rodejat de cascalls de tota mena. També han cridat consignes denunciant el cas, repartint octavetes per informar als vianants, que, en molts casos, han expressat la seva solidaritat.

La visita ha sigut molt tranquil·la i al cap d'una hora s'ha tornat cap a la Colònia. El cas d'aquestes sis famílies és flagrant i no fan més que reflotar les contradiccions, deficiències i irregularitats comeses en la planificació i gestió del Pla urbanístic.

Nosaltres ho portem dient fa molt de temps, i no ens cansarem de repetir-ho. Polítics, gestors RECTIFIQUEU! Fa tres anys, molt abans de fer-se efectiva la recol·locació dels veïns de la primera fase a l'edifici nou, tot just al principi de la crisi econòmica que estem patint, ja es veia que el pla estava mal dissenyat, doncs estava pensat per una situació de bonança econòmica i d'"Hipotecas para todos". A la que van començar els problemes de solvència i finançament, no tant sols de les famílies afectades sinó també de la pròpia administració, es va obrar tard i malament, quan estava claríssim que la situació del barri es tornaria a quedar encallada.

Fou en aquell moment, que algú va prendre la decisió de tirar endavant amb el despropòsit i ara no saben com sortir-ne. No sabem si va ser per inconsciència o per mala fe, però han enganyat a moltes famílies per a que es moguessin del barri i anessin als pisos quan sabien que no podrien desenvolupar tot el pla. S'han quedat sense diners i sense constructor per executar la resta de l'operació. Amb el que presumiblement no podran complir les promeses realitzades. I sinó consulteu l'hemeroteca que per això serveix.

El que ens temem de veritat es que acabin mal venent el sol a algun promotor o constructor privat per a que aixequi els seus edificis i n'extregui beneficis amb una quantiosa plusvàlua. De moment, el mercat està aturat i no hi ha operacions ni interessats en assumir les despeses, però tard o d'hora, malgrat sempre s'han omplert la boca de que l'operació s'asumiria integralment per l'àmbit públic, acabaran realitzant això que sempre han afirmat que no farien mai.

Mentides i més mentides:

Una altra factor que assenyala la situació d'atzucac que viu el pla i les mentides constants que han difós els seus responsables, és el fet de que utilitzarien la primera renglera de cases del carrer Castells per recol·locar a les famílies que no acceptessin el pis i desitgessin quedar-se al barri. A dia d'avui estan tirant també aquestes cases i els veïns estan desesperats.

Una altra falsedat, i no pararíem mai, és que on ara hi ha la primera fase hi aniran els edificis de recol·locació de la segona fase. I que ara estan tirant aquesta zona per tal de començar immediatament les obres. Mentida! Els nous pisos de substitució s'havien de construir entre el carrer Entença, i Morales, una zona que porta molts anys destrossada i buida, just davant de l'edifici de protecció oficial ja construït. No afecta per res ni la permanència de residents a la pròpia colònia ni fins i tot l'històric passatge Roca i la plaça del Carme. Si ara han canviat d'opinió, no ho sabem, però el planificat s'acostuma a utilitzar per preveure les coses i no obrar negligentment com estan demostrant tant la regidora, com Reursa, com Incasol.

En fi, el que diem sempre, seguirem denunciant aquesta situació injusta i sense sentit. Per nosaltres el prioritari són les persones i no els diners... Pel que sembla, just al contrari que als responsables del pla

Atureu l'enderroc immediatament! Ens volem quedar a casa nostra!

Aquesta és la feina que avui mateix han fet Urcotex arribant a enderrocar fins el c/Castells. Obrint un forat inexplicable. A la dreta de la imatge ja és segona fase.

Solidaritat contra les agressions al veïnat

2011-01-29T07:20:00.000-08:00

La concentració de recolzament i acompanyament a les famílies afectades de la Colònia Castells davant de Reursa va aplegar gairebé una quarentena de persones. Cinc persones, un de cada casa afectada, van pujar al pis de l'empresa, acudint a la cita per entregar les claus i teòricament celebrar l'acta de possessió del seu domicili.

Davant la sorpresa dels executius de l'empresa, només van entregar una simbòlica clau de xocolata. Una clau de mentida, que escenificava la farsa del joc de promeses incomplertes que han seguit en el procés d'expropiació.

Però més enllà de bromes simbòliques, la resposta de Reursa, i per tant d'Incasol, va ser duríssima. Literalment: -Ja us arribarà la notificació... (sic) Cap proposta, cap solució a un situació, ja ho hem dit, d'alarma, d'emergència social.

Com si no sapiguessin que les amenaçes no ens faràn retocedir. Què no sóm només sis famílies les que ens hem quedat a la colònia. El barri, el seguim habitant malgrat els enderrocs i la situació d'agressió urbanística , bastantes persones, que sense cap altre solució viable, hem decidit quedar-nos. Per solucionar el nostre problema d'habitatge, òbviament, però també per denunciar totes les injustícies que es cometen a nivell urbanístic i d'habitatge a la ciutat, la manera com és té de construir i fer ciutat, expulsant els pobres de les zones amb potencial econòmic, imposant barris de rics, on qui menys té, ha de marxar, al no poder assumir les despeses de manutenció pels elevats preus de lloguer.

Quaranta persones -envoltats inexplicablement per dues furgonetes de mossos d'esquadra- vam recolzar i recolzarem el dret de permanència d'aquestes famílies a la colònia, portant cartells, cridant consignes i repartint un escrit denunciant la situació, demandant la solidaritat de la gent. Les víctimes directes de la crisi ens hem d'unir, no som l'únic barri que afrontem una situació similar, està el Bon Pastor, està la Mina, està Can Battló, està Vallcarca, està el Raval sud... barris diferents, però amb una mateixa lluita, afrontar la violència urbanística que s'esta exercint contra la ciutat popular.
Potser si que ens expulsaran a tots i a totes, però estem disposats a plantar cara i si més no, cridar als quatre vents el que fan amb les famílies més vulnerables, la política social que apliquen les institucions que curiosament vetllen per l'habitatge social. (Incasol, Institut Municipal d'Urbanisme, Patronat municipal de l'habitatge...)

Uns/es quants/es hem decidit optar per la opció més difícil però més digne, quedar-nos a la Colònia i afrontar el sense sentit de l'enderroc del barri. De fet sóm els únics que hem vençut la por de quedar-nos i no obeïr submissament els dictats que ha marcat la ciutat capitalista. Aquella ciutat que administren les institucions per afavorir els interessos de les grans empreses i no els de la gent humil. L'altre dia algú ho deia lúcidament a la tele: Amb la crisi, el govern actua com un bandoler però a l'inrevés. Si abans els bandolers robaven als rics per dona'ls-hi als pobres, ara el govern, per hipotèticament sortir de la crisi, roben als pobres per dona'ls-hi als rics. Retallen pensions, ajudes i no pugen els salaris i en canvi, ajuden als bancs a afrontar la pèrdua de beneficis.

Com a mínim, els veïns i veínes que quedem, sigui quina sigui la nostra situació, no ens sabem sols. Al contrari, sabem que podem comptar amb la única arma capaç d'aturar els efectes nocius de qualsevol agressió, la força de la col·lectivitat, la solidaritat, la mancomunió. Totes juntes afrontarem aquest dur procés d'expulsió i plantarem cara a les injustícies que s'estan cometent contra els que no hem fet cas de les amenaçes inútils i hem decidit quedar-nos.

Demandem la solidaritat de tothom que vulgui sumar-se a la denúncia del genocidi de la ciutat popular i en aquest cas concret amb la lluita dels veïns de la Colònia Castells.

Estigueu atents/es a les mobilitzacions.

I de moment podeu trucar, escriure un mail o un fax demanant explicacions a Reursa per la seva política en el cas de l'expulsió d'aquestes famílies.

Podeu demanar perquè volen fer fora a l'Encarna, al Joan. Perquè volen expulsar a la Judtih de casa seva si no n'han de fer res amb el terreny fins d'aquí molts anys... Perquè ataquen als pobres? Perquè no ajuden a la Juana, al Willi, al Benedicto? Perquè no respecten el domicili del Victor Manuel i la Délia? Perquè no aturen immediatament l'enderroc del barri si no n'han de fer res? I el que se us acudeixi...

Reursa:

Telèfon

93 276 33 72
Fax:
93 359 11 12
e-mail:
info@reursa.cat

Avui ningú ha entregat les claus!

2011-01-27T06:27:00.000-08:00

La concentració de recolzament i acompanyament a les sis famílies afectades davant de Reursa ha aplegat a unes 40 persones. Els veïns -envoltats inexplicablement per dues forgonetes de mossos d'esquadra- han pujat al pis i han entregat simbòlicament una clau de xocolata a l'empresa, una clau de mentida., de mentida ,com el que han fet ells durant tot el procés d'expropiació.

Pròximament penjarem fotografies de la concentració i una crònica més detallada. Assegurem, però, que no serà l'última acció que realitzarem per salvaguardar el dret d'aquestes famílies a quedar-se al barri. Doncs la resposta de Reursa ha sigut dir que ja enviaran les notificacions de desnonament i que han resolt expulsar a les persones afectades.

Reursa posa en risc d'exclusió social a sis famílies precàries amb l'amenaça d'expulsar-les de casa seva

Avui, divendres 28 de gener s'acaba el termini que ha imposat Reursa per l'entrega de claus definitiva als llogaters de la primera fase que encara habiten a la Colònia Castells. Sis famílies s'enfronten a l'amenaça de ser desnonades i expulsades definitivament de casa seva sense dret a reallotjament, malgrat les promeses en sentit contrari que els hi havien fet. D'aquesta manera culminarà el procés d'expropiació forçosa dels habitatges del pla d'enderroc del barri impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català del Sòl i executat per l'empresa Reursa.

La situació que viuen aquests llogaters a dia d'avui és dramàtica. En ple augue de la crisi econòmica, un possible desnonament agreujarà sense remei la seva situació d'inestabilitat. En tots els casos la precarietat com a conseqüència de la falta d'ingressos estables és una constant, i l'amenaça real de quedar-se al carrer -sense l'únic que posseeixen, un sostre on pernoctar- no farà més que agreujar la seva situació, amb el que la posició de desempara i desprotecció serà total.

Un cas flagrant és el de l'Encarna Muñiz, amb residència al passatge Barnola, 19. Té 62 anys, cobra una pensió mínima de jubilació de 540 euros al mes, va arribar al barri el maig de 2005 i fins el juny de 2010 va estar pagant un lloguer a Barnola SL (que li cobrava fraudolentament). A l'Encarna, Reursa li va prometre que la recol·locarien a un pis o casa de substitució al mateix barri. Malgrat això, li exigiren que abandonés l'habitatge abans del 29 des setembre de 2010, tot i que fins aquesta setmana no ha rebut cap mena de comunicació sobre la seva situació. Fins que aquest dilluns, dia 24, va rebre una carta on se l'encomiava a entregar les claus el divendres 28 a les 12 del matí a la seu de Reursa. Únicament quatre dies de marge i probablement, demà passat mateix o dilluns, l'Encarna es trobarà al carrer, completament indefensa i desprotegida sense cap mena de recurs ni d'allotjament.

Un altre situació no menys greu és el de la Juana Pérez Méndez, 50 anys, que viu al Passatge Castells, 82 des de fa prop de 20 anys. La Juana va estar pagant el lloguer fins el 1999, és una persona amb una completa desprotecció social i moltes carències, no té cap ingrés conegut i la seva situació econòmica i social és crítica. Durant anys ha precisat de l'ajuda d'Isabel Nualart, l'assistenta social del Districte de Les Corts, que no ha fet absolutament res per garantitzar i pal·liar la seva situació.

Un altre cas similar és el del Guillermo, d'aproximadament 40 anys, arribat a la Colònia Castells fà prop de deu anys. No té ocupació, està a l'atur sense cap mena de subsidi, viu en precari a una finca del passatge Castells en condicions d'infrahabitatge. També ha recorregut a l'assistència social però tampoc l'han ajudat.

També hi ha la família Cherrez Cruz, residents al Passatge Barnola, 24, amb contracte de lloguer des del novembre de 2004. Aquesta família, tot i posseir un document de Reursa conforme els hi donaran una solució de reallotjament estan en una situació difícil doncs no saben quan ni com hauran d'abandonar el seu domicili, ni si es farà efectiva la promesa.

I per últim, dos casos més que porten gairebé deu anys al barri, el cas de Judit Gimeno del passatge Barnola 36, a la Colònia Castells des de setembre de 2002 i que no ha rebut cap mena d'indemnització i la situació de Svetlana Ivhsina i Joan Puig, aquest últim en situació d'atur sense cap mena de subsidi. Aquesta parella tampoc tenen lloc on anar i en principi, malgrat les promeses, tampoc tenen dret a reallotjament

Un pla ple de retards i irregularitats

Fins avui, el Pla de Modificació Puntual del Pla general Metropolità de Barcelona a l'àmbit de la Colònia Castells ha patit nombrosos retards i irregularitats. Cal recordar els constants terminis incompletrs per part de Reursa a l'hora de concretar l'expropiació i recol·locació dels veïns afectats, doncs l'execució de la primera fase estava prevista per la setmana santa de 2008, i han hagut de passar dos anys i mig abans de que és fes efectiu el trasllat dels afectats. A més, les últimes famílies amb dret a reallotjament els hi ha estat demorat fins fa poc més d'una setmana el seu trasllat als pisos de substitució, és a dir amb tres anys de retard. Cal recordar també, que tant el 2003 a la pròpia redacció del pla, com el 2007 amb la firma del Protocol de col·laboració on s'establia el marc del procés d'expropiació, es marcava el gener del 2011 com a termini màxim per implementar tot el pla, amb les dues fases completes i la recol·locació de tots els veïns a un habitatge de substitució. A dia d'avui, com es pot comprovar, no està completament assolida ni la primera fase del pla i la segona fase ha quedat postposada sine die.

Entre les irregularitats comeses cal destacar el fet de que fins fa sis mesos (juny de 2010), molts llogaters han estat forçats a seguir pagant arrendament, malgrat que el caràcter de terreny expropiat marca clarament per llei, la prohibició de cobrar els lloguers dels habitatges afectats. Les administracions han permès el cobrament fraudulent, sobretot per part d'un dels propietaris majoritaris del sòl, Barnola S.L, desprotegint als residents afectats per aquesta situació. També hi ha el fet de que els pisos nous no estan degudament i completament acabats presentant nombroses deficiències (goteres, humitats, sistema de calefacció). O que a dia d'avui, tretze d'aquests pisos nous, construïts expressament, per la recol·locació romanen buits.

Incomprensiblement el Protocol de Col·laboració establia que només serien recol·locades aquelles persones que acreditessin la residència amb títol d'arrendament abans de juny de 2001. La cosa s'agreuja amb el sumatori de retards i irregularitats al·ludides, doncs han provocat que fossin nombrosos els habitants que han arribat a la Colònia des d'aquella llunyana data. Aquest fet ha propiciat que famílies amb gairebé deu anys de residència siguin expulsades de casa seva sense miraments i sense cap tipus de dret a reallotjament. Davant aquesta situació de retard continuat, Reursa va prometre al juliol a aquestes unitats domèstiques afectades que tindrien reallotjament, ja fos en un dels pisos nous o bé a alguna de les cases buides de la segona fase.

En un procés d'expropiació, la fixació d'una data límit per la fixació del dret a reallotjament és una mesura que atempta directament contra el dret a habitatge digne pel que les administracions haurien de vetllar. Incomplint també l'articulat de la Llei d'expropiacions forçoses i del Reglament d'Expropiacions forçoses, on s'estableix que qualsevol persona expropiada amb un contracte legal d'arrendament té dret a reallotjament, independentment de l'antiguitat d'aquesta condició.

Exigim la immediata solució pels casos exposats.

Entenem que aquestes persones tenen dret a la permanència al seu domicili fins que es clarifiqui el calendari de la segona fase del MPGM de la Colònia Castells.

L'enderroc de la primera fase de la colònia no té sentit doncs no tenen pressupost per tirar endavant la construcció ni l'execucció de la segona.

Avui ningú ha entregat les claus! Ni l'Encarna, ni el Joan, ni la Judith, ni la Juana.

Prou desnonaments! Aturem immediatament l'enderroc de la Colònia! Salvem-la de l'especulació!

Dos atacs alienígenes en una setmana

2011-01-25T10:18:00.000-08:00

Ho han tornat a fer...Amb nocturnitat i al·levosia, una altra familia sense casa, una casa menys a la Colònia Castells.

Quatre seqüències d'un altre desallotjament absurd

Els alienigenes a primera hora

Reursa (Incasol), Ajuntament, Guàrdia Urbana, Urcotex=

Passió per destruïr.

Ens estem cansant de construir el que vosaltres destruiu

¿Manolo: No era que siempe llevabais arnés cuando balizais?

I potser començarem a destruir el que vosaltres construïu

El dispositiu policial barrant el pas al veïnatge

Atac extraterrestre a la Colònia

2011-01-20T13:43:00.000-08:00

Crònica d'un altre desallotjament inútil

Apuntava l'alba a la colònia, però encara era fosc, quan vuit furgonetes d'agents antiavalots de la Guàrdia Urbana han entrat a saco al barri, prenent i barrant el pas per tots els carrerons de la Colònia Castells. Deuen tenir molta por o no s'entén, perquè el desallotjament de dues noies d'un habitatge del passatge Barnola ha motivat una mobilització sense precedents per part dels agents policials, dels tècnics de Reursa i dels enderrocadors d'Urcotex.

Com extraterrestres aterrats directament des del planeta dels despropòsits, mentre els agents barraven el pas a les persones solidàries que s'acostaven per fer costat a les desallotjades, els buròcrates de Reursa (Incasol) i de l'Institut Municipal d'Urbanisme, acompanyats d'agents de paisà comunicaven l'imminent expulsió d'unes habitants tot just recent llevades. A continuació i davant la negativa de les joves d'abandonar el seu habitatge els agents antiavalots han procedit al desallotjament. Posteriorment, ja a la “puta calle”, han buidat les seves pertinences i el que han pogut, precipitadament i amb la mirada assassina dels agents clavades als clatells.

Quatre imatges del desallotjament de les perilloses ocupants d'una caseta al carrer Barnola

Davant aquesta situació el que resulta incomprensible és el contrast entre la meticulositat amb la que realitzen els desallotjaments i la matusseria amb la que han realitzat la resta d'operacions del pla. Potser és perquè s'han doctorat amb matrícula el màster en gestió de la destrucció? ¿O perquè la presència de persones utilitzant uns recursos (habitatge) desaprofitats, no fa més que assenyalar l'absurd i la incompetència del mercat immobiliari, de la política urbanística i d'habitatge d'aquest país?

Veïeu la cara de patiment en el desplegament de les seves funcions?

Defensa de l'ocupació com una opció digne:

Tothom acorda en dir que l'habitatge és una necessitat vital i social bàsica que ha de ser protegida, i fins i tot la seva carència combatuda per les institucions. Qualsevol llei de qualsevol país d'aquests que en diuen democràtics ho especifica, començant per l'article 47 de la constitució espanyola. I no és per força de llei que s'exposa aquesta argument sinó tant sols per assenyalar la incongruència dels governants, que no compleixen ni les seves pròpies normatives.

Però, ja ho hem dit, no és qüestió d'emparar-se amb la legislació que tants cops resulta interpretable i manipulable al servei dels qui més tenen, sinó en el propi sentit comú. La segona fase de la Colònia Castells està paralitzada, la primera tant sols es dedica a destruir inútilment les casetes que van quedant buides, a l'espera de l'extinció i consumició dels pressupostos destinats a l'enderroc. Darrera les màquines no tenen previst deixar-hi més que runes, un solar brut i degradat que durant anys indefinits la màxima utilitat que podrà tenir serà la d'un pàrking-dormitori. A aquesta perversa situació cal sumar-hi els 13 pisos “nous” que encara romanen buits a l'espera de no se sap ben bé què. ¿No seria més econòmic, en tota l'extensió del terme, rehabilitar la colònia i proporcionar habitatges a preu assequible a qui ho necessités, que enderrocar a l'espera de líquid inversor i d'algun constructor que volgués assumir la iniciativa?

Perquè molesta tant que determinades persones utilitzin els habitatges buits i abandonats per ubicar-hi la seva residència? Tota necessitat elemental de la vida ha de passar per sobre, si cal, de qualsevol pretensió de normativitzar l'existència. Si una persona no disposa d'ingressos ni de recursos per accedir a un habitatge digne hauria de ser considerat legítim que amb els propis mitjans s'apropiés de les condicions necessàries per accedir als recursos negats. I més quan no hi ha escassetat de recursos, doncs la proporció de pisos buits és incalculable. En la situació de crisi actual no tothom es pot pagar un lloguer o no tothom està disposat a destinar més del 70% del sou, si en tenen, pel pagament del lloguer o la hipoteca. Veritat que ningú s'estranya quan hi ha persones que remenen els containers en busca de quelcom que portar a la boca? Veritat que ningú s'estranya veure les cues de persones que es formen a alguns supermercats a la recerca d'aliments a reciclar per deglutir? Oi que ningú es sorprèn quan hi ha gent que reaprofita roba vella tirada al costat de la brossa? Segur que, davant escenes com aquestes, tothom pensa: -Home, clar, si ho han de tirar...Millor què s'aprofiti, que no que vagi a les escombraries.

Perquè costa tant, doncs, extrapolar l'exemple al tema de l'habitatge? Perquè costa tant entendre que front les necessitats no cobertes, l'assumpció de la responsabilitat i l'acció directa dels implicats és la millor sortida? Perquè tanta por a l'autogestió de la comunitat?Perquè tanta repressió a les persones que no baixen el cap submises davant les agressions del mercat?

Una explicació és perquè fa temps que la residència s'ha convertit en la mercaderia per excel·lència, la principal font de renta i d'inversió de la majoria de classes enriquides d'aquest país. O encara penseu que els qui s'enriqueixen ho fan treballant?

Reinvertim els exemples per comprovar la contradicció implícita del moment actual. ¿Imagineu una persona propietària de la única font amb aigua potable d'un poble, per tant amb una situació de monopoli sobre els recursos hídrics, que decidís especular amb el preu de l'aigua i enriquir-se a costa de la set dels demés, deixant rajar l'aigua per no vendre-la al preu sol·licitat? O un malànima que es vulgui enriquir a costa de negar el menjar de boca a algú? El problema és que això també passa direu, però comprendreu que es una altra escala i tot un altre nivell. Afortunadament encara no val el mateix un plàtan o una poma que un apartament a la manga del mar menor.

La Plaça de la Resistència

Però tornem a la Colònia, tornem a aquest matí... Immediatament després del desallotjament, amb protecció policial i la mirada atònita de molts de nosaltres, membres d'Urcotex amb l'ajuda d'una excavadora s'han dedicat a rebentar els equipaments humils però públics de la Plaça de la Resistència.

La Plaça de la resistència? Si, tu, ens han xafat la guitarra abans de la inauguració... I és que encara no havíem parlat de la plaça de la Resistència perquè encara estava en projecte i era una petita sorpresa que els membres de Salvem la Colònia estàvem preparant aquestes darreres setmanes.

Ja coneixeu la filosofia que hi ha darrera el nostre col·lectiu. Des del primer moment de la seva existència ens hem desllomat per millorar i rehabilitar en la mesura de les nostres possibilitats el barri. Per això era el Pla R, per això totes les accions de millora que hem realitzat durant tots aquells anys.

La última acció dins aquest pla de rehabilitació que estem tot just començant a portar a terme és netejar i habilitar un dels solars deixats per la petjada monstruosa de les màquines, per fer-hi una plaça, la plaça de la R, la plaça de la Resistència.

Després del desallotjament, els paletes d'Urcotex (quina vergonya per l'ofici anomenar-los així!) han entrar a les "obres" de la plaça i s'han dedicat a arrencar els bancs, les taules i les valles verdes que havíem fixat per evitar l'aparcament de cotxes. Destruint tots els equipaments públics que els veïns i veïnes havíem anat construint sense l'ajuda de ningú.

Sense més, perquè si, un cop més ha quedat demostrat l'antagonisme. Mentre la nostra tendència és sempre constructora i constructiva, amb aquest tipus d'accions es demostra quina lògica governa as responsables del pla. R contra D, rehabilitació contra destrucció, resistència contra despotisme, rebel·lia contra els despropòsits... Res de nou ni que ens estranyi a la Colònia.

La destrucció de la plaça de la R

L'exèrcit d'Urcotex en acció portant a terme la seva feina diària, la destrucció absurda

Però els que estimeu el barri no heu de patir, la història de la Plaça de la Resistència no acaba aquí i tot just comença.

Tornarem a aixecar el que avui ens han tirat per terra, una, dues, mil... Les vegades que faci falta.

Per alguna cosa porta aquest nom...

Terra cremada

2011-01-16T13:44:00.000-08:00

La política de terra cremada és aquella que aplica l'exèrcit guanyador un cop conclosa la batalla. És la certificació de la victòria i la garantia de la submissió del vencedor sobre el vençut. En origen, no es tractava tant sols de la destrucció dels camps per fer inviable l'emplaçament i l'alimentació dels exercits derrotats, sinó que sobretot suposava la destrucció de qualsevol opció de reconstrucció, de defensa, de refugi o de transport pels subjugats.

Traducció a la colònia...

Què sobre el territori assolat militarment no hi creixi ni un bri d'herba.

Què la vida esdevingui impossible després de l'expulsió i l'enderroc de bona part del barri.

Què des de l'exterior es percebi que l'operació urbanística va endavant i que no hi ha marxa enrere. La Colònia Castells ja no existeix. Així es veu el barri des del carrer Entença.

Què els resistents o residents creguin que no hi ha opció, que han de marxar, que han de renunciar a qualsevol alternativa al pla.

Què els qui no tenen dret legal a res tot hi haver pagat un lloguer durant molts anys, es resignin a acceptar la situació d'haver d'abandonar casa seva.

Què els okupes i ocupes que encara viuen als passatges no fan més que degradar encara més l'espai. Transmissió o transferència de la responsabilitat dels autèntics culpables (promotors privats, administracions) a l'ocupació com a boc expiatori.

Just darrera de la muntanya de runa, a poc més de 5 metres i encara que sembli mentida encara hi viu gent

De terra cremada és la política urbanística que apliquen els estaments responsables a la ciutat de Barcelona. Aquesta es la veritable lògica que governa la manera d'actuar de l'ajuntament i la generalitat en tots els casos de destrucció dels barris populars, i el cas de la Colònia Castells no és diferent.

La qüestió radica en eliminar les formes de vida barates per imposar la vida cara.

Ho cremen tot fent tabula rassa per exterminar l'opció de recordar una vida diferent a l'opció vertical.

Ho destrossen tot estenent el desert per esborrar l'alternativa de formes de vida més barates i sostenibles

Ho fan malbé tot per imposar el mode de vida dominant i expulsar les classes populars d'aquest enclavament privilegiat.

Part de guerra:

L'última etapa dins la primera fase de desaparició de la barriada, l'enderroc, s'està produint-se d'una manera, podríem dir, incongruent i inexplicable. L'empresa Urcotex responsable de l'enderrocament està procedint sense ordre ni concert, obrint rasses enmig de cases habitades, forats negres que pretenen esborrar qualsevol possibilitat real de reconstruir i rehabilitar la colònia, solars inexplicables i inútils que destrueixen sostres plausibles per persones que si en necessiten. Per si no hi hagués prou, aquesta setmana els destructors s'han dedicat a destruir el que ja estava destruït. Han reobert cases tapiades, tornant-les a destrossar per dins, i tornant-les a retapiar un cop acabada la feina.

Perquè tanta perfecció en la destrucció?

Perquè tant d'escarni?
Perquè han de destruir el destruït?

Para que no se meta nadie...-diuen ells.

A la part alta de Barcelona surt més rentable tenir solars inhòspits, terra cremada, que no ocupades per unitats domèstiques que necessiten un sostre i que no tenen prou recursos per pagar-se'l.

La pregunta segueix essent la mateixa que en els darrers mesos:

Perquè destruir si no tenen pressupost per desenvolupar el pla?

Doncs això és el que explica la tàctica de la terra cremada. Una manera de certificar que no hi ha marxa enrere, que la colònia ja no re-xisteix.

Abans la mort, abans el buit, abans el no-res, que la vida barata.

Mentre assistim a la destrucció, aquesta setmana s'estan produint els últims trasllats de les unitats domèstiques amb dret a reallotjament. Aquestes dues darreres famílies estan en procés de marxar del barri, però encara han de tornar a la casa vella per dutxar-se perquè encara no tenen ni calefacció ni aigua calenta. Després de veure com el seu trasllat es prorrogava fins l'exasperació, fa 4 mesos que havien de ser fora, ara es troben que els pisos nous estan inacabats i que ningú sembla preocupar-se'n.

Un cop més els veïns i veïnes som el que menys compta a l'hora de desplegar el pla urbanístic, com si fóssim els últims convidats en arribar. Sobren 13 pisos nous, 13 famílies que no han pogut assumir les condicions ni de compra ni lloguer al nou edifici, i les que estan instal·lades es queixen de l'augment desmesurat de les despeses que han hagut d'assumir amb la mudança.

Propietarització versus proletarització:

Per altra banda, els gestors de l'expropiació han fomentat fins l'exasperació que la contractació del nou pis es realitzi com una operació de compra i no de lloguer. Sembla mentida que en una promoció de pisos de protecció oficial es privilegi aquesta opció i no la de lloguers accessibles. Això s'explica perquè a dia d'avui no a tothom li concedeixen una hipoteca, amb el que la tendència a la propietarització constitueix un tamís més, un altre filtre que acabarà d''expulsar els “indesitjables” que no guanyen prou ni tenen prou estatus per viure a Les Corts.

Les mateixes condicions d'accés als pisos han actuat com una primera frontera i mecanisme de selecció amb aparença inofensiu per evitar la permanència al barri de certes famílies. La insistència en l'assoliment de la condició de propietari només és un joc d'engranatges més en tota aquesta operació.

Per tant, trobem que darrera de l'operació expropiatoria hi hagut un moviment de mar de fons que impulsava a la permanència o a l'evicció segons els nivell d'ingressos. Un cop més, l'operació política s'ha emmascarat darrera un simple mecanisme econòmic de selecció darrera el qual sembla no haver-hi responsables directes. Els polítics i gestors fan servir la mà inivisible per justificar les seves polítiques expulsant-se les puces i adduint la lògica del mercat davant el problema de la carència d'habitatges.

La manera en com s'està gestionant el mode de producció de la ciutat amaga una gran irresponsabilitat política, que tants sols afavoreix als sectors de població amb rendes altes. S'expulsa la població autòctona empobrida i es fomenta la vinguda de població al·lòctona enriquida. Els primers resideixen on poden, els segons on volen. És així com es construeix l'homogeneïtat d'un barri, no per art de màgia ni per certa lògica entròpica dels moviments de població, sinó per exclusiu mecanisme de reproducció de classe.

El territori funciona com un mirall on s'inscriuen les desigualtats socials, i fa trenta anys que es decidí que Les Corts havia de ser de les classes afavorides. És per això que és prefereixen solars erms, al manteniment de barris com la colònia. Millor un lloc per aparcar el cotxe per als nous veïns gentrificadors que una residència precària de gent aliena a un entorn elititzat.

Destruir per destruir

2010-12-13T15:01:00.000-08:00

Malgrat l'ambient dessolat de cementiri, la vida segueix i continua a la colònia. Tot i els forats negres oberts, esvorancs i rasses que descusen el teixit urbà característic, els veïns i veïnes seguim recorrent els carrers a l'entrar i sortir de casa, continuem habitant la colònia.

La contradicció del moment actual:

Passen els dies, les setmanes i els mesos, i poc a poc, totes les coses es van posant al seu lloc. Per una banda, a peu de carrer, la destrucció segueix imparable. Tot i que aquesta setmana han deixat en pau, el que és pròpiament el barri, i s'han dedicat a destruir una altra zona històrica afectada del pla, el Camp de la Creu, a l'altra banda d'Entença. Aquests últims cinc dies, l'exèrcit destructor d'Urcotex s'ha dedicat a destrossar una de les façanes de la mítica Plaça del Carme, el cor del vell barri vuitcentista.

Per l'altra, als despatxos, cada vegada sembla més clar, no saben que fer amb la Colònia, no tenen pressupost per executar la segona fase, ni per pagar les expropiacions ni molt menys per edificar els blocs d'habitatges de recol·locació pels afectats.

La crisi ha atacat al pla allà on sempre fa més mal, a la butxaca, a les possibilitats i opcions de finançament de l'operació. I ara, entre fase i fase, el coitus interruptus ha propiciat que tot quedés a mitges i amb ningú content. Sense la viagra hipotecària, el panorama no pinta gens bé ni per les empreses i institucions encarregades de tirar endavant el projecte; i ni molt menys pels veïns i residents, ja diplomats en paciència, que veuen com la situació promet cronificar-se, un cop més, en la inestabilitat.

Evidentment, al col·lectiu Salvem la Colònia, el fracàs de les institucions i empreses destructores no ens preocupen gens, doncs no són més que víctimes de la seva pròpia incompetència. Però, el que estan fent amb els veïns.... Això no es pot permetre!

Mentre encara hi ha famílies que esperen que els hi diguin quan podran anar al pis nou, recordem que ja fa més de tres mesos que tothom de la primera fase hauria de ser fora. Algunes unitats domèstiques que ja s'han traslladat als blocs de reallotjament estan comprovant que amb l'augment del lloguer i els consums, no podran seguir pagant els rebuts durant molt de temps. De moment la situació no és dramàtica, perquè la majoria de famílies va rebre una indemnització, ni que sigui pel trasllat (1.800 euros). Però, i quan s'acabi aquest coixí? Qui podrà assegurar el pagament del lloguer, o en el pitjor dels casos, la hipoteca, a les persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva i a canviar el seu estil de vida per un altre de més car? Cal tenir en compte, tal i com sol passar en aquests casos, que els lloguers que es paguen són molt més elevats als pisos nous que les quantitats que pagaven a les casetes, sobretot en el cas de les rendes antigues, on la diferència és més remarcable. A més, sembla que tot ho hagin fet malament, doncs ja hi ha humitats i goteres en alguns dels pisos recent estrenats, sobretot als banys.

Petit homenatge als que lluiten:

Mentrestant, entre runes, a la primera fase de la Colònia encara hi resta força gent, persones amb dret a pis pendents eternament de marxar, altres a qui no s'ha garantit una recol·locació digne i a qui es va prometre una solució, exposats a quedar al carrer quan hauria de prevaldre el dret a un habitatge digne i d'altres que no volen marxar ni ho faran. A aquests si que se'ls hauria d'homenatjar, per la lliçó de resistència que estan donant amb el seu exemple. Hi ha gent que no recula, que no fuig del conflicte, que l'afronta i decideixen resistir dignament, des del principi, malgrat els anys, malgrat els atacs, malgrat les picabaralles, malgrat tot això, allà estan... I aquests seran els únics vencedors de tot plegat, potser no econòmicament, però si en dignitat.

Ès hora de rectificar:

Així doncs la situació a la Colònia pels que patim els embats de l'urbanisme contra els barris populars és grotesca i perversa.

Grotesca per absurda. El pla està encallat, però els enderrocs segueixen. No saben perquè ho fan, però com ho tenen pagat, han d'enderrocar, trencar, esberlar i vandalitzar... Sense motiu. Tal com nens i nenes malcriats, per cridar l'atenció.

I perversa, perquè els afectats, de carns i ossos, seguirem essent els mateixos, els veïns, que hem d'habitar el dia a dia amb els nostres quefers i la necessitat de tenir un sostre i un entorn dignes.

Des del Col·lectiu Salvem la Colònia ho venim dient des de fa uns quants anys, i d'uns mesos ençà, amb insistència. Polítics, tècnics, responsables del pla, RECTIFIQUEU. Heu d'afrontar el canvi de plans d'una vegada! No heu sigut àgils per arreglar la conjuntura, la situació ha canviat respecte a 1976, respecte 2003, respecte 2007...Modifiqueu el vostre prisma, gireu de perspectiva i aposteu per la REHABILITACIÓ integral de la Colònia. Perquè malgrat la destrucció que hi heu sembrat, encara es pot salvar. Tot és possible amb bona voluntat política. La ciutat s'ha de construir pensant en els que hi viuen i no pensant en l'urbanisme com una màquina d'extreure el màxim rendiment i plusvàlua.

És per això que exigim els següents quatre punts:

1.Atureu immediatament la demolició i destrucció de la Colònia.

2.Informeu adequadament als veïns i veïnes de l'estat actual de desenvolupament del pla.

3.Deixeu en pau als veïns que vulguin quedar-se a la colònia.

4.Repenseu el projecte tenint en compte la situació de crisi actual. Sempre serà més viable i solvent, la rehabilitació que els pisos buits sotmesos a la dictadura del mercat.

1ºFASE= KOIMETÉRION

2010-12-09T13:39:00.000-08:00

Vita nostra brevis est,
breve finietur.
Venit mors velociter,
rapit nos atrociter,
nemini parcetur.

L'urbanisme contra els barris

2010-11-30T04:52:00.000-08:00

Article-foto aparegut al Setmanari La Directa, als Quaderns d'Illacrua, 24 de novembre de 2010, núm. 26.

ENS TREURAN EL BARRI...

2010-11-15T11:20:00.000-08:00

Haureu vist que tenim el blog una mica abandonat, però la veritat és que, tal i com estan les coses, costa escriure. És diferent explicar com es desplega i desenvolupa una lluita per salvar un barri, que narrar la destrucció i enderroc, no tant sols de les cases -el més evident- sinó la pròpia eliminació d'una forma de viure i dels propis veïns. Ja fa un temps que els nostres posts són tristos, però esperem que ens perdoneu, doncs reflexen la desesperació i la impotència de veure com ens trenquen el barri amb impunitat i al·levosia. Ja us ho avisavem, els forats negres estan proliferant per tot arreu, i també taquen les nostres ànimes.

Imagineu com s'ha de sentir un, quan cada vegada que surt de casa, troba un mur menys, una casa menys, un veí menys a qui saludar? No ens posarem melodramàtics, perquè la vida ja ho és prou, però, ho tornarem a repetir, encara que ens costi cada cop més, no deixarem de denunciar als quatre aprofitats que es freguen les mans cada vegada que deixa d'existir un bocí de barri i amb ell un tros de memòria popular.

Els despropòsits es succeïxen a la ja dissortada història de la Colònia, i fins i tot en la destrucció cal fer patir als veïns abnegats que encara hi vivim. Un parell d'exemples. El primer, l'enderrocament gratuït i precipitat d'algunes cases. Us penseu que tenen pressa perquè volen començar a construir ja els pisos de la segona fase? Doncs, evidentment que no... No tenen ni idea de quan podran tenir la inversió suficient per poder començar les obres, ni tant sols què hi faran en el solar, ni res de res...A quina constructora li vendran part dels terrenys per construir-hi pisos de promoció privada i preus de mercat lliure? D'on trauran els diners per cobrir tota l'operació? Recol·locaran als veïns de la primera fase que encara resten al barri o els deixaran al carrer? Què faran amb la segona fase, a part del que ja estan (no fent), deixant degradar els habitatges de la gent més gran? Les opcions pel solar no són gaire prometedores: Un pàrquing o una deixalleria improvisada?

De moment, la única cosa que els preocupa es degradar encara més el barri, fer-lo encara més invivible, què la gent (que encara no ho ha fet) tingui unes ganes bojes de marxar. Per això han començat a tirar a terra cases senceres adjacents a veïns que encara hi viuen, edificis que han tirat tant sols per molestar, per incrementar l'efecte de paisatge desolat després del bombardeig urbanístic. Així m'ho reconeixia el cap dels enderrocadors...- Yo ya les dije, no tiene sentido empezar por ahí, si no vamos a hacer nada con eso en mucho tiempo...Pero no me han hecho caso. Querian que lo triaramos con excavadoras, y yo les dije que nanai, que al lado vivian dos familias y que eso, si se tenia de derribar, había que tirarlo a mano...-Però perquè? -Me dijeron que empezaramos por ahí para presionar a los vecinos que no quieren marxar, es distinto vivir al lado de una casa tapiada, que al lado de un solar...- Més clar l'aigua, més miserable impossible.

L'altre exemple dels despropòsits, tot i de caire menor, són les rialles cíniques que hem d'aguantar els veïns després de cada expulsió i enderroc. Encara no sabem perquè, però els tres o quatre encorbatats de REURSA es pixen de riure cada vegada que hi ha un enderroc, inclús els seus becaris riuen... De què nassos riuen? De la seva incompetència, de la frustració, de pur cinisme? En un enterrament a ningú se li acudiria riure, perquè a sobre que fan fora a la gent de casa seva, els expulsats han de trobar-se amb un somriure, quan no un riallada, d'aquests descerebrats?

Llençem una aposta a l'aire a aquests que riuen tant: A veure quan tarden en fer quelcom (de nou) a la zona on estan enderrocant? Perquè la cosa promet anar per llarg... El barri està mort, perquè s'han carregat la seva integritat, però no la dels pocs veïns que hi quedem. I ho repetim, la cosa promet anar per llarg...

...PERÒ NO LA DIGNITAT

Les excavadores estan entrant a muerte, i cada vegada que assisteixo a un enderroc penso: Què poc costa destruir i quan construir... Què pensarien els esforçats jornalers que van aixecar, amb els seus propis mitjans, cada una de les casetes de la colònia? Segurament si ho poguessin veure i amb la tradició combativa de la que provenien, farien com els nois i noies del casal... Ja que ens han de treure, com a mínim, que els hi costi una estoneta.

CASAL 2: MOSSOS 0

El meu aplaudiment des d'aquí a tota la gent del Casal Popular, que han preferit plantar cara a la decisió judicial, posant les coses difícils, negant-se a marxar el dia que ho havia decidit el jutge, el dimarts 9 de novembre. I és que és la segona vegada que venen els mossos i no poden fer fora als col·lectius que omplen de vida, de projectes i d'il·lusió aquest centre social de la Colònia des de fa prop de quatre anys. Potser serà una victòria simbòlica, potser vindran qualsevol dia de matinada i tancaran el casal, però com a mínim haurà estat difícil. I no sabeu el plaer que resulta de veure, ni que sigui una sola vegada -i aquest cop en són dues- com la impunitat i el monopoli de la violència i l'autoritat no sempre funcionen ni es surten amb la seva.

Aquell dimarts però, no tot van ser victòries, i un veí més de la Colònia, el Pablo, es quedava sense casa. En aquell moment, estava portant a la seva filla a l'escola, amb el que com no hi era, no li van deixar treure ni les pertinències ni els seus estris de treball. Us imagineu la cara d'estupefacció que posaria al veure el seu petit somni enderrocat amb un escampall de coses seves entre les runes? Doncs més estupefactes es van quedar els agents antiavalots al comprovar com davant dels seus nassos, tant sols a 50 metres d'on estaven procedint al desnonament i l'enderroc, unes quantes persones tallaven el carrer Entença davant el Casal i es penjaven de la façana per fer front a la visita de la secretaria judicial, que, igual que els agents, hauria de marxar amb la cua entre cames i sense haver pogut complir les ordres dels superiors.

Per fer-vos una idea de l'ambient d'aquell dia, podeu veure aquest vídeo, per gentilesa de la gent de Metromuster, que estan treballant en No-RES, un projecte documental vinculat amb la colònia, que un altre dia us explicarem amb més detall.

El forat negre

2010-10-14T14:22:00.000-07:00

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d'escapament és superior a la velocitat de la llum. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum.

En urbanisme, un forat negre és una concentració d'interessos d'altíssima densitat en un punt determinat de l'espai, tal que la especulació és tant forta que la velocitat de destrucció de barris populars és superior a la velocitat de la vida dels seus habitants.

Un forat negre s'està obrint a la Colònia.

Ningú sap com ha sigut, tothom es pregunta com s'ha obert, però ningú sap resoldre la incògnita. Tothom sap que els foradets negres es converteixen en foradots negres, però ningú es pensava que els responsables de les institucions serien tant necis. Tothom esperava que l'Ajuntament, Incasol, Reursa, Bagursa re-ca-pa-ci-tessin, que tornessin a ser capaços de rec-ti-fi-car, tornar a posar recte una cosa que s'esbiaixa, però resulta que no. Ningú en aquestes condemnades institucions i en els seus podrits partits es capaç de pensar més enllà de vots, de poder i d'aritmètica electoral. Tothom -que il·lusos- esperàvem que davant la situació de crisi algun tècnic responsable- si es que en queda algun- pensés en totes aquelles persones i unitats familiars que s'estan quedant arreu sense casa i a la colònia en concret. Ningú imaginava que s'atrevissin a deixar a la putacalle a persones amb baixos ingressos que per no tenir no tenen ni lloc on caure's mortes. Tothom creu que en aquest país hi ha un estat de benestar -jajaja- encara que hi ha molta gent que comença a veure que tot era mentida. Ningú s'atrevia a dubtar que les assistentes socials acudirien a l'ajuda de tota aquesta gent. Tothom s'ha quedat parat. Ningú ha vingut a arreglar res. Tothom qui ha vingut ha acudit a la Colònia a destruir. Ningú se salvarà. Tothom marxarà i el desert capitalista s'estendrà. Tothom sabia que això podria anar a terra. Ningú s'esperava que ho fessin tant malament.

Ha començat la fase final de destrucció que portem mesos i anys anunciant. Han obert un forat negre que creixerà i creixerà fins a cobrir tota la colònia. I tot desapareixerà sota la runa de les excavadores, dels martells, dels plànols, de les decisions, dels interessos, de l'especulació, dels bolígrafs i dels seus portadors que han sentenciat el barri.

El forat negre ha començat a la cantonada Transversal/Entença. Veieu les hienes amb la càmara?

I mentrestant, de que parlen els diaris?

Si no fos pel baix nivell del personal, la mediocritat i les patologies de tot tipus-amb perdó pels bojos dignes- hom creuria que tot es tracta d'una estratègia molt ben orquestrada i premeditada per donar el cop de gràcia a la colònia. No ha sigut així. I potser és pitjor: Durant mesos hem estat aguantant rumors, intoxicacions, calúmnies, atacs a la web, mentides, injúries, amenaces de mort, maltractes, agressions, denúncies... Heu sentit alguna cosa?

Nosaltres sentim ploure mentre altres només es fixen amb els llamps i trons. 5 línies dedicades al tema i el tancarem. Hi ha qui vol afany de protagonisme perquè la seva vida no val res, i 5 ja són masses.

Hi ha coses més importants com el futur del nostre barri en joc. Ara mateix fa quatre dies que no tenim llum a la nit i el barri és en penombra. Ara mateix estan enderrocant cases il·legalment sense cap mena de protecció, ni pels treballadors ni molt menys pels veïns. Estan tirant cases sense arnesos, pujant-se a escales de mala manera. Tirant sostres sense cap tipus de garantia per la integritat dels veïns i veïnes. Traient uralita sense guants ni màscares mentre hi ha residents a la casa del costat. Destruint-ho tot sense tenir en compte si hi ha algú que viu a la casa annexe. ¡Enderrocant cases mentre hi ha algú dormint a dins! Trencant testos i plantes dels residents. I etcètera, etcètera. En fi, vivim al paradís del surrealisme elevat a la categoria de quotidianitat.

Al barri tenim cinc espècies animals o tipus de destructors, els de corbata i clenxa al mig o faldilla i maquillatge, que apremien a la gent a marxar sense respecte, ni miraments i sense cap termini. Els de l'uniforme municipal, particularment dos, que semblen haver anat a la mateixa guarderia que les SS. Els de l'empresa d'enderrocs que suposo que necessitaran -amb perdó dels presos dignes- reinsertar-se. Els caçavots temorosos en campanya permanent que es dediquen a dictar ordres des de la distància. I els..... No havies dit 5 línies? ...que també estan contribuint amb gentilesa i anades d'olla a enderrocar la Colònia.

Ah i me n'oblidava...Després, es clar, hi ha els voltors, que, tot i que no directament, també ajuden a la destrucció. Tothom sap que quan algun animal mor, sempre hi ha aquestes bèsties a l'aguait, donant voltes, a vegades fins i tot dies, esperant a que mori la passada víctima i el futur àpat. Ai, placer que placer! Estàs acabant amb la professió, ets una vergonya pel col·legi i la respectabilitat d'alguns companys teus, que si que valen, que si que volen però que no poden. I els voltors criden a les hienes.. I ja tenim el titular! Menys mal que n'hi ha que veuen la realitat amb un punt d'esperit crític, i quan veuen el panorama més enllà de la superfície recapaciten i reflexionen, ah! Però la notícia és una altra i no la que dicta aquesta agència d'intoxicació malaltissa. ¿Com era allò de sólo el tonto mira el dedo cuándo el dedo señala al cielo?

El desert s'extén, la vida s'apaga

2010-09-13T14:03:00.000-07:00

El barri s'està desertificant a marxes forçades, i quan el desert avança, ja se sap, la situació és irreversible. La vida s'apaga i es resseca, el buit omple l'espai, i l'absència reclama les presències i la vida d'aquells que l'havien poblat.

Ha estat un estiu trist i sòrdid a la Colònia, un estiu de despedides obligades i de trasl·lats forçats.

Poc a poc, paulatinament durant tot l'agost i septembre, les famílies afectades de la primera fase van marxant de casa seva. Processons d'armaris, somiers, neveres, rentadores i maletes recorren els passatges. I maletes amunt i més maletes avall.

Maletes plenes de derrota i d'amargor, què com a molt, proporcionen certa sensació d'alleugeriment per la fi de la inestabilitat.

Per uns dies, un flashback temporal trasl·lada als colons al moment primigeni en que ells mateixos o els seus avantpassats havien arribat a la colònia procedents de terres llunyanes. El cicle es torna a repetir i els que ja s'havien convertit en indígenes autoctons de la colònia tornen a esdevenir migrants, ni que sigui per mudar-se a 200 metres. S'emporten les pertinençes, fan el trasl·lat i a sobre han d'assitir impertèrrits a la destrucció del que fins llavors era casa seva. Ràpidament, els martells assassins, acaben en segons el que tants anys va costar aixecar. Fins que el ritual acaba amb el tapiatge definitiu de la casa i l'emparedament de tots els records entre quatre totxanes mal posades.

...De cop i volta, gairebé sense adonar-se'n, esdevenen conscients de què potser aquella serà la última sortida i que ja mai més podran entrar on ho han fet tota la vida...

Heu viscut mai la sensació de passar per davant de casa teva quan ja no és casa teva?

¿El regust amarg de boca que et queda quan instintivament, tornes de comprar o de qualsevol lloc, i automàticament, fas el recorregut de sempre. Tombes a la dreta, a l'esquerra, i de cop, quan veus la primera porta tapiada, veus que estas fent el ridícul, que tú ja no vius allà, que t'has equivocat de camí per la força del costum?

Entre els que marxen, els que han tingut més “sort” han pogut anar als pisos nous, - que no deixen de ser cases (o millor pisos) barats del segle XXI - però els que no, han hagut de buscar-se la vida.

I sort que encara hi ha alguns que s'han quedat al barri perquè es neguen a acceptar les solucions promeses per les administracions.

Encara que amb alguns ens seguim veïent, us trobem a faltar:

Susana, Carlos, Eva, Miguel, Manolo, Laura, Mónica, Dani, Maria, Josefina, Paquita,Ernesto i tants d'altres.

La cadira buida on abans solia seure-hi el Miguel

I que passarà amb totes les famílies que no tenen dret a col·locació?

S'atreviran a deixar-les al carrer amb una mà al davant i l'altre al darrera, sense cap lloc on anar en plena crisi?

I el que és més greu, sense saber que passarà amb el futur de la Colònia, doncs no hi ha diners per desenvolupar la segona fase?

És vergonyant, però el buidatge i desertificació del barri sembla que hagi estat planificat amb perfidia i al·levosia, dins el proccés de més de 40 anys de destrucció i degradació del barri i del seu paissatge urbà.

M'ho deia l'altre dia una veïna:

- Que pena me da! Han conseguido lo que querian, un barrio muerto y sin vida. Y yo? Yo si que me muero en el piso! Ahí en el balcón no se que hacer, leer el periodico... Por eso vengo aquí, a ver quien encuentro para poder paliquear un rato, como he hecho toda la vida... Nosotros somos de estar en la calle...

I pels que encara hi vivim encara fa més pena i és tristíssim, perquè hem de conviure dia a dia amb la destrucció quotidiana.

NO SABEU o potser si... Què és passar per una casa, i on abans hi veies un somriure d'algú que et deia bon dia, ara tant sols hi veus el gris uniforme del ciment.

NO SABEU o potser si... El buit a l'estomac que se'm fa cada vegada al passar per Barnola i no veure el grupet de sempre en torn les taules, els nens i nenes jugant.

La Colònia s'està convertint en un lloc trist i inhòspit on és difícil i agressiu viure-hi. S'està transformant en un altre racó informe i uniforme com la resta de la ciutat. Ja queda ben poc de l'esperit de barri viu que l'ha caracteritzat tota la vida. Perquè el barri no és res sense la seva gent, perquè la Colònia sempre hem sigut, més que les quatre pedres o edificis pintorescs, els seus veïns, els que la poblem i recorrem cada dia.

I, si això és així, quan han marxat gairebé la meitat de veïns, com serà quan, en el pitjor dels casos hi deixin un solar durant anys i panys esperant que les administracions tinguin diners i pressupost per fer la resta del pla?

La crònica és sinistre, ja ho se, però feu-me cas, la realitat és pitjor pels que es veuen obligats a abandonar casa seva per quatre duros i que no tenen on anar. És pitjor pels que lluitem cada dia per transformar la ciutat que ens imposa aquest capitalisme en crisi que no ens deixa arribar a final de mes, i que a sobre es ceba amb els qui menys tenen i menys es poden defensar.

Encara podem parar-ho? No ho sé... Però el que si que és segur és que els que ens quedem, seguirem denunciant les irregularitats comeses en el desenvolupament del pla, i seguirem insistint en apostar per una altra Barcelona diferent de la dels negocis i el turisme, del parc temàtic, que sembla s'està imposant com a model imperant.

Volem una ciutat viva amb barris reals on els veïns convisquin de veritat i es recolzin colze a colze, i on regni la igualtat i la diferència. I no una ciutat morta, curulla de pau de cementiri, on els habitants no es coneguin de res i no tinguin res a dir-se, on regni la desigualtat i la indiferència.

Per acabar, una mica d'alegria que ens trasmet el record.

Us pengem una fotografia d'un quadre realitzat per un veí de Barnola, que a part de viure a la Colònia podem dir que és una gran persona i també un gran artista (si voleu podeu veure la seva obra clicant aquí).

Otger no deixo de pensar que ens han faltat hores per compartir converses fútils sobre qualsevol cosa important. Potser encara estem a temps?

Veïeu com en la imatge, és capta precisa i perfectament, l'ambient que es vivia en aquest esplèndid carrer, abans de la migració i destrucció deliberada per l'Ajuntament i Incasol i executada per Reursa. És a dir en una plàcida tarda del mes de juliol.

Article al 'Carrer' sobre la Colònia

2010-07-21T09:59:00.000-07:00

Aquí pengem un article aparegut a la revista 'Carrer' de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona).
Sobretot no s'ha de fer cas del pessimisme que pressumiblement us transmetrà el titular, hem de pensar que amb l'esforç de tots els que estimem els barris populars com la Colònia, encara estem a temps de canviar-lo. De vegades, les circumstàncies provoquen canvis sobtats del devenir, així que tot i que la condemna de mort està firmada encara pot arribar l'indult.
Tots els noms dels personatges d'aquest article són ficcionats menys els referents als colons i colones anarquistes, a la memòria dels quals va dedicat humilment aquest article.

El Pla D. El principi de la fi

2010-07-06T12:53:00.000-07:00

A la Colònia aquests dies les emocions estan a flor de pell. Una sobreexcitació accelerada es denota a l'ambient, tothom està nerviós i els sentiments són ambivalents.

Del positiu podem dir que hem passat la revetlla i les festes majors. Una celebració que ha estat un èxit en tots els sentits i de la qual us pengem algunes fotografies al final del post.

Però ara mateix, la veritat és que no estem per festes ni per explicar-les, perquè se'ns acumulen les coses nefastes que estan passant al nostre barri, ja moribund.

En primer lloc, cal destacar que han vingut els primers manobres a iniciar el pla D d'Incasol – i que tant s'oposa al nostre pla R-, és a dir a destruir i tapiar algunes cases. Tot i el soroll que provoquen els martells destructius repicant sobre els terrats, podem dir que curiosament han treballat silenciosament. Un silenci polític destructiu que fa feredat. I us preguntareu com es pot destruir i enderrocar silenciosament un barri? Doncs parleu amb ells, que són tot uns professionals en la labor. Han fet una feina de formigueta. Cada dia tapiem i destrossem una casa, i així anem matant lentament el barri. Que hi ha veïns al costat o a sota intentant viure? Tant és, els permisos, la seguretat laboral...nosaltres fem el que ens ha ordenat Reursa i prou.

Amb el soroll del ritme destructiu dels martells encara retombant als nostres timpans, després van venir els destructors político-mediàtics. El dia 2. El dia 1 de la derrota de la primera fase, l’alcalde Hereu va fer acte de presència a la inauguració dels pisos nous on van reallotjats els veïns i veïnes. Un acte simbòlic i ritual per la qual tots els (Ir)responsables del pla es felicitaven mútuament malgrat la seva gestió nefasta. L'important és que els veïns ja estiguin fora.

Aplaudiments, somriures forçats, apretades de mans, fotografies... L'alcalde, la secretaria d'habitatge de la Generalitat, el cap de Reursa, el de Bagursa, la regidora del districte, els de l'Associació d'enxufats(ai, vull dir, d'afectats).. Tothom allà amb les seves martingales i el seu posat oficial.

-Ai, Jordi, ja tocava una mica de lluïment personal, després de tots els problemes que has tingut amb les acusacions de corrupció que s'acumulen al teu voltant.

A més, aquest cop estava tot preparat. Els caps de premsa atents, els periodistes diligents i submisos als designis municipals, els veïns “contents” (com no han d'estar contents els propietaris de les cases que no viuen al barri i que cobraran una indemnització caiguda del cel? Com no han d'estar contents els i les residents que després de 10 anys d'amenaces d'expulsió per fi veuran acabat el malson dels papers i la burocràcia?), i tampoc podien faltar els antiavalots de la guàrdia urbana (com podien permetre que algú protestés i cridés utilitzant la seva llibertat d'expressió a l'orella sensible de l'alcalde, sinó permeten ni menjar calçots al carrer?).

En fi, un show mediàtic amb una posada en escena excel·lent.

I llavors vam arribar nosaltres. Els aguafiestas del Col·lectiu Salvem la Colònia, intentant donar veu a aquells veïns i veïnes ignorats/des que no estem a favor del pla urbanístic. Unes 30 persones, molta gent, tenint en compte que a la 13h del matí es treballa, portàvem una pancarta on s'hi llegia: 'Polítics Rectifiqueu. Salvem la Colònia. Volen fer fora als pobres per fer un barri de rics'. També esgrimíem cartells referits als casos de corrupció que han esquitxat a tres persones que curiosament tenen o han tingut relació amb el pla de la colònia (Emili Mas, fins fa poc cap d'Incasol, imputat per falsificació de documents i tràfic d'influències; Ramón Garcia Bragado, regidor d'urbanisme de l'Ajuntament, imputat per prevaricació i tràfic d'influències; i Ramón Massaguer, gerent d'urbanisme de l'Ajuntament pel mateix delicte)

Però de seguida ens van barrar el pas els que citava més a dalt i tant sols ens vam poder quedar a uns metres de les portes, amb els nostres xiulets estridents, els crits i els cartells com a úniques armes.

Que van dir els periodistes de tot plegat? Penseu que van fer constar la protesta? Evidentment que no. Ja ho hem dit, estava tot preparat, el to ha adoptar, el que es podia i es volia dir, les coses a infravalorar, els col·lectius a estigmatitzar... Tot estava ja disposat...La sobremediatització habitual en tots els temes de la Colònia va exitnguir-se i el tractament mediàtic va canviar de direcció, amb una aparició discreta als mitjans. Només les noies de BTV van optar per explicar el que veritablement havia passat, és a dir, van fer la seva feina... Tota la resta de premsa informativa van canviar d'adjectiu pel de publicitària, no fos cas que els seus caps protosocialistes els censuressin i acomiadessin per dir la veritat sobre el cas de “quatre casetes de merda”.

Així doncs, tothom està molt excitat perquè sembla que la condemna a mort del barri comença a certificar-se pels veïns de la primera fase. Ha començat la gran migració i molts veïns estan preparant les maletes per mudar-se en els propers dies. Ells que han sigut, són i seran migrants eterns, un cop més es veuen amb la situació d'haver d'empaquetar les coses i fer les maletes.

Després d'anys de retard i de prolongar l'agonia d'uns veïns obligats a marxar de casa seva, les circumstàncies han fet que molts residents s'alegrin de que per fi els hi hagin donat les claus dels pisos de reallotjament. Perversitats del destí, alguns afectats han acabat fent de la necessitat virtut, i han optat per alegrar-se de la única sortida que els deixaven, l'expulsió.

I no deixarem de preguntar-nos com pot ser que els veïns i veïnes que tenen una vida muntada en un racó màgic de Barcelona , unes relacions diferents, més estretes, que la resta dels seus conciutadans puguin estar contents de rebre les claus d’uns pisos que significaran la seva tomba social i la de la resta de les seves arrels, mentre el polític de torn, en aquest cas l’alcalde Hereu gosi dir amb tot el cinisme indissimulat del món: “ja ho hem aconseguit”, “estem rehabilitant el barri”,“visca la Colònia Castells” .

I es que malauradament, amb tantes dil·lacions i amb la individualització del problema han aconseguit que les veïnes i veïns de la Colònia s’alegrin de rebre les claus dels pisos nous perquè això significa el final de 20 anys de pressions, de marejar-los, de viure en un barri que s’ha anat degradant mica en mica per la falta d’esperança.

El que han de veure els veïns i veïnes és que tots els seus mals són generats per un sistema polític i urbanístic que tant sols afavoreix a les classes dominants i els seus interessos i que no seran aquests el que els hi solucionin. Esperem no haver d'ajudar a cap veí o veïna quan se'n vagin als pisos i no puguin pagar tot el que els hi demanen.

Nosaltres aquí ens quedarem, emplaçant a qui correspongui que rectifiqui, que el pla ha quedat obsolet i que es respecti aquest tros de la Barcelona popular que encara queda en peus.

I ara les fotografies de les festes promeses. Poster un altre dia, amb més calma i si ens ve de gust, us expliquem com van anar.

Festa Major Popular de la Colònia Castells 2010

2010-06-16T15:30:00.000-07:00

A la Colònia Castells vivim moments difícils. D'aquí poc més d'un mes amenacen amb tirar a terra més de la meitat del barri. Avui mateix, amb traïdoria i gairebé sense fer soroll, l'Incasol ha ordenat l'enderroc dels murs i sostres d'una de les casetes del carrer Barnola. Tot s'ha fet a mig matí, quan la majoria de veïns i veïnes estàvem treballant i gairebé ningú se n'ha adonat. És per aquest motiu, pel qual l'amenaça cada dia esdevé més real,que la Colònia necessita més suport que mai.
Mentrestant, nosaltres seguirem treballant.
I amb la intenció de recuperar el barri hem decidit reprendre l'antiga tradició de celebrar les festes majors per la revetlla de Sant Joan. Convidem a tothom a venir a passar-ho bé a les festes, tant si sou veïns de la zona, com si ja heu vingut els altres anys, o si és la primera vegada que teniu oportunitat de conèixer aquest barri en perill de desaparició i únic a tota la ciutat.

Fem servir les festes com un crit per dir a l'Ajuntament i a l'Incasol que volem salvar i rehabilitar la Colònia. Vine a sopar, a saltar la foguera, al cinema a la fresca en homenatge a Joaquim Jordà, a les activitats infantils o als concerts...

Si ells...nosaltRes

2010-06-01T09:52:00.000-07:00

I aquí seguim, avançant amb la nostra dèria d'arreglar allò que l'administració ha espatllat.

L'altre dia pensava que realment des de Salvem la Colònia estem aconseguint allò que metafòricament es diu, nedar contracorrent sense ofegar-se.
Si les administracions i molts dels grans propietaris -que no han viscut mai a la Colònia- s'han dedicat a no fer res per evitar l'envelliment i la degradació del barri. Nosaltres, els residents, estem fent tot el contrari, és a dir rejovenint i arreglant el barri.

Si ells han fet tot el possible per tirar endavant un pla destructiu, nosaltres estem fent tot el que està al nostre abast per rehabilitar, i fer el pla R, que no deixa de ser, en útlima instància, un pla constructiu.

Si aquests, que viuen tant lluny del barri, frisen per accedir a la titularitat dels pisos nous o al cobrament de les indemnitzacions, nosaltres ens desvivim perquè això no s'acabi mai.
Si ells tapien les cases buides, nosaltres pintem les façanes, arrebossem parets, reconstruïm sostres, acondicionem habitatges, fem jardineres...
Si ells abandonen solars nosaltres els recuperem per fer-hi horts comunitaris, per tenir enciam com aquest..

Si ells prohibeixen les activitats públiques i autoorganitzades dels veïns als carrers, nosaltres organitzem festes majors, revetlles i calçotades.
Si ells volen esborrar la memòria popular de Les Corts nosaltres volem recuperar-la, reviure-la, revitalitzar-la.

Si ells volen que el pla es faci en silenci i ordenadament, nosaltres farem tot el possible per denunciar la situació i fer soroll perquè tothom sigui testimoni de l'eliminació de les classes populars del barri.
Si ells volen que la gent visqui en colmenes i que treballin obedients com les avelles, nosaltres viurem lliures i feliços a les nostres casetes.
Si ells volen individualitzar, dividir i separar als veïns del barri nosaltres intentem juntar, sumar, fer pinya.
Si ells volen tapar els seus errors i responsabilitzar als que no estan fent més que rehabilitar el barri, nosaltres farem el possible per destapar tota la negligència i tota la corrupció que hi ha darrera d'aquest pla.

Ai, si ells.....
Si ells escoltessin realment als veïns...
Mira, sinó el que hem pogut sentir en una conversa quotidiana perduda:
-Potser això es retrassa tant perquè els de l'Incasòl no estan tranquils aquests dies- diu la Maria des del banc del carrer Montnegre.
-Ah no?- pregunta la Carmen, acomodant-se el monyo.
-No, dona, no. Si diuen que estan amb els calçotets tacats....- li aclara la Maria
-Ai, dona, no siguis tant ordinària... Però perquè haurien de tenir por aquests?- diu la Carmen amb to de sorpresa
-No se, no se, hi ha un cert xiuxiueig...- misteriosa la Maria.
-Però, que vols dir amb això?- refuta a Carmen
- No, no, no se ben bé, per una banda diuen que no tenen diners, que estan endeutats. Que no els hi arriba, vamos!- sentencia la Maria
-Va dona! No exageris.- contesta la Carmen
-No exagero, si el més greu és que això no és el motiu de la seva por... Hi ha una altra cosa, mmmmm- dubta un moment la Maria- m'ho ha dit el meu fill que és periodista, una cosa d'aquestes dels polítics, nosequè de la guàrdia pretoriana.
-Però.......això que surt a la tele?- exclama la Carmen
-Si, si, això....
-Però vols dir que aquests tindran alguna cosa a veure amb tot plegat?
-No ho se segur dona, però clar quan el meu fill hem diu alguna cosa gairebé sempre l'endivina, i ja ho diu la dita, cuando el rio suena..........................

Graffiti acabat: ja no és la iaia de la cara verde Pintada de Ca l'Agustina

diumenge tRenta de maig: pla R

2010-05-25T12:17:00.000-07:00

El propeR diumenge convidem a tothom a una nova joRnada de feina a la Colònia Castells:

Reunió veïnal preparatòria de les Festes Majors 2010

2010-05-06T04:50:00.000-07:00

RR que RR. Pintant vida a la Colònia

2010-04-25T15:09:00.000-07:00

El passat cap de setmana, de sobte, el color va arribar a la Colònia. El diumenge 18 d'abril, un exèrcit de pintors i pintores armades fins les dents amb pinzells, rodets i litres de pintura apareixien pel barri disposades a pintar les façanes d'algunes cases.

I aquesta presència només podia voler dir una cosa...

El Pla R, rr que rr, segueix endavant sense entrebancs, prosseguint amb els treballs de rehabilitació de les cases i dels passatges.

En aquest cas, sobren les paraules...
Val més que valoreu vosaltres els resultats, i per això aquí van les fotografies del dia amb ordre cronològic:

1. Començem a seleccionar colors i a pintar les façanes adjacents a l'hort del Passatge Castells

2. Pintem més façanes del passatge Castells. Amb aquest groc mostassa això ja sembla el barri de La Boca a Buenos Aires!

3. I aquí seguim...rodet amunt, rodet avall

4. Dale Fede! Què això agafa color...

5. Però això que són? ....................ESsspraaaaaaaaais?

6. Si, això sembla....... MIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIAAAAAAAAAAAUUUUUUUUUUUUUUUU

7. Ah, si mira. També es va pintar la casa de la Lola i la Nines al carrer Barnola

8.La cosa va prenent forma, de la "brotxa gorda" a la fina. Aquests pintors si que s'ho curren!

9. I les obres finals...............

10. La super-iaia fent ioga al portal mentre xerra amb l'altre veïna des l'ampit de la finestra.

11.Flors, gats i les plantes trepadores estenen els seus braços per tot

12. La nena menja-compost amb el patinet

13.La gallina supersònica

14. I aquí parlant amb les seves amigues reals

Mentre contempleu les obres finals us explicarem com va anar la resta del dia.

Al migdia vam poder disfrutar d'una paella "marca de la casa" que vam poder menjar-nos tranquilament al carrer com hem fet sempre. Aquesta vegada sense la presència inoportuna de mosques ni insectes de cap tipus.

Després de dinar vam tenir l'agadable sorpresa de poder compartir la sobretaula amb José Luis Oyón, una de les persones que segurament, més coneix la trajectòria històrica de la Colònia Castells.
Entre les tantíssimes coses que ens va explicar, sobre els orígens, les causes de la seva formació ..., ens quedem amb la història dels nombrosos militants anarquistes que vivien a la colònia durant els anys 20 i 30.
Un d'ells, segurament el més conegut, Francisco Piqueras Cisuelo, afiliat a la CNT des dels 14 anys, afirmava en una entrevista amb en Jose Luis, que la colònia era sinó el que més, un dels barris més combatius de Barcelona. Francisco tenia 16 anys quan se'n va anar amb la 26º divisió-Columna Durruti (121 brigada) a lluitar al front durant la Guerra civil. Després coneixeria l'exili i els camps de concentració a França. I més tard, al intentar retornar, seria capturat i empresonat en varis camps de concentració i presons espanyoles fins el 1945. Una de les coses curioses del personatge, recordat encara per alguna de les veïnes presents a la xerrada per la seva jovialitat i la seva moto amb sidecar, és que per aquelles piruetes parabòliques del destí, la seva neta acabaria sent la primera dona ministre de defensa, Carme Chacón i... Piqueras.
I és que així és la nostra democràcia amnèsica. Aquesta setmana, per exemple, hem sentit altes dosis d'impotència al veure els homenatges vergonyants a un feixista disfressat per art de màgia de prohom de la pau i l'olimpisme. La veritat és que en aquest país amb tics surrealistes ja no ens hauria d'estranyar res. Ni que els jutges com Garzón siguin considerats la mera personificació de l'antifranquisme (Com pot ser-ho un senyor que ha tancat diaris, prohibit partits polítics, encobert tortures, o perseguit independentistes catalans durant el 92?) . Ni tampoc ens haurem de sorprendre del fet que les netes d'anarquistes esdevinguin ministres i acabin dirigint unes tropes militars suposadament pacificadores, -quina antítesis més perversa- que segueixen contribuint per exemple a la llarga i inexplicable ocupació occidental d'Afganistan.

Però no cal que anem tant lluny, ni que ens posem excessivament demagògics. Quan la realitat es transmuta en simple acumulació de ficcions mediàtiques pre-fabricades pel poder, més val que tornem a la nostra Colònia que, ara per ara, és la nostra batalla particular.
Del que ens va explicar en Jose Luis també volem destacar l'especial seguiment que va tenir a casa nostra la vaga de lloguers de 1931. Es veu que la Colònia va destacar moltíssim en la resistència que es feien als desallotjaments forçats de veïns i veïnes que no podien pagar casa seva. I que era un dels llocs de Barcelona on la vaga va tenir un seguiment més massiu i on cada desajotllament era contestat amb una altra ocupació.

I de la vaga de lloguers del passat, tornem al Pla R del present. La rehabilitació de cases segueix endavant, com la pintada d'aquesta façana del carrer Castells. O la rehabilització integral d'un edifici totalment abandonat des de fa moltíssims anys al carrer Barnola, i que ara es dedicarà a centre social per desenvolupar activitats político-culturals de tot tipus.
Aquesta casa tenia el sostre afectat, i estava plena de runa, i amb poc menys de tres setmanes s'ha netejat completament, s'han tirat els sostres malmesos i s'ha refet un altre cop l'estructura de les vigues. Casi ná... Esperem inaugurar i convidar-vos a conèixer aquest espai en les pròximes setmanes.

I de moment res a afegir....

Una setmana més, els veïns i veïnes aplegats dins el col·lectiu Salvem la Colònia, hem demostrat que l'autoorganització és possible, i que no calen gaires mitjans sinó tant sols bona voluntat per rehabilitar i tenir cura del barri.

La recuperació de la colònia castells al telenotícies

2010-04-10T08:03:00.000-07:00

Estimats amics i amigues de la colònia castells.
De vegades, els mitjans de comunicació també s'acosten a transmetre el que passa a la realitat quotidiana i microbiana dels barris populars.
Des del Col·lectiu Salvem la Colònia, pensem que és positiu que es conegui la realitat d'un veïnatge que porta molts anys esperant, marejats fins l'extenuació amb infinita burocràcia, una millora de les seves condicions de vida. I creiem que amb la crisi econòmica sagnant dels nostres dies, cal que les administracions rectifiquin i corregeixin les decisions preses en funció d'un altre context social que ja ha caducat.

En el cas de la Colònia Castells, l'especulació i l'afany de guany sempre han estat ocults sota una capa de vernís indolent de cert discurs d'assistència social per part dels seus responsables polítics, amb l'emperador de de Les Corts, alcalde Hereu a la rereguarda i ara amb la Montserrat Sánchez a primera línia del front. Sempre remarcant la millora social pel barri que suposarà l'enderroc de la Colònia, quan no parlen de que han estat més de 30 anys empitjorant socialment i deixant podrir, un barri massa poc rentable per respectar-lo.
Si realment pensen en el benestar de la gent, que recol·loquin a qui ho vulgui -ja que ja estan fets els pisos- i que deixin quedar-se a qui ho desitgi i/o ho necessiti.

Una mirada enrere per entendre perquè volen tirar a terra la Colònia?

Cal recordar que històricament centenars de casetes com les de la Colònia, formaven part del que JL Oyón anomena segones perifèries, que en aquest perímetre de la ciutat, s'estenien formant un eix obrer que anava de la Colònia Castells al Camp de la Creu. I que seguia a través de camps, bòbiles i horts de cultiu cap a la zona on ara hi ha l'Illa, i més enllà, cap al carrer Anglesola, fins a connectar amb el nucli antic de Les Corts.
El que volem dir, és que, llavors, el que ara és excepció era la norma. I tota la trama urbana de la zona consistia de sèries de casetes baixes de treballadors, tallers, fàbriques, camps de conreu, horts, dos camps de futbol i masies aïllades d'un passat rural no gaire llunyà.
El que si fou "excepcional" i trencà la continuïtat urbanística i social de la zona va ser la construcció massiva de grans blocs de formigó a partir dels anys cinquanta. Un exemple il·lustratiu del funcionament de l'especulació urbanística d'aquells anys, fou la polèmica arrel de la requalificació del camp de Les Corts del Fc Barcelona. La primera requalificació fou el 1951, els terrenys en origen eren per zona verda privada i després de llargues negociacions entre les cúpules administratives franquistes i els membres de la directiva del Barça, ja al 1962, l'alcalde Porcioles acabaria permetent una edificabilitat monumental, fent més que rentable l'operació, per eixugar els deutes del club.
Ja molt més tard, a remolc dels anys olímpics, un altre operació immobiliària de gran envergadura produiria una altra sacsejada al barri, al construir-se el gratacel ajagut que és aquest centre comercial per a VIPS que hi ha a l'actualitat inaugurat el 1993. Els terrenys -de 56.000 m2- els va comprar Roman Sanahuja Bosch al 1962 quan a la zona hi havia casetes i l'hospital de San Joan de Deu. Aquest empresari lleidatà, amb molta vista pels negocis, després crearia l'empresa Sacresa, impulsora del Pla Caufec. És un dels exponents del triomf i el declivi de la bombolla immobiliària i en aquell moment va saber anticipar-se vint anys a la configuració de l'eix econòmic i financer de la Diagonal. D'aquí, potser el nom insular del centre comercial. Perquè la seva construcció suposava una illa del capitalisme avançat, basat en el sempre eufemístic terme d'una suposada revitalització urbana de la zona, a través del foment del consum massiu per gent amb poder adquisitiu alt, en una zona fins llavors popular.
Model Barcelona. El privat finançava el públic a base de mal vendre terrenys d'utilitat municipal, la cosa es solucionava amb la cessió d'una part ínfima d'equipaments municipals i la plusvàlua generada se la quedaven els de sempre. Aquesta mena de classe corporativista que realment mana a la ciutat, feta de polítics, empresaris, càrrecs públics de tota mena, inversors, periodistes, jutges, advocats...Vaaaaam, les classes dominants d'ara.
Amb el temps, doncs, tota aquesta zona ha esdevingut a cops d'excavadora i talonari, el segon districte amb els preus més alts del sòl i habitatge de la ciutat. I aquí s'entén el perquè del pla de la colònia, el perquè del pla Anglesola, el perquè de l'esborrada final d'aquestes traces de Les Corts popular que queden en peu. El perquè de la destrucció de la Barcelona vella i popular, que molesta als ulls dels inversors i de les noves famílies que somien amb viure en pisos de luxe, amb vistes a parcs semipúblics, sempre homogenis i impersonals.
I amb aquest raonament, es comprèn el perquè de tot el desenvolupament del procés de la Colònia.

Rectificar és de savis, però els nostres polítics no ho són pas

Els colons sempre han viscut amb l'estigma de l'afectació a sobre, sense per exemple, optar a obtenir permisos per poder arreglar les pròpies cases, sense saber que passaria amb el seu futur.
I així portem gairebé 40 anys de precarietat existencial. Fins avui, on algunes famílies esperen eternament una recol·locació en uns pisos horribles que ja estan fets i que porten més d'un any buits. D'altres que no volen anar a aquests pisos, que ja estan bé a casa seva, i prefereixen quedar-se a la colònia i que es rehabiliti. I d'altres que no saben ni on podran anar, ni quan, ni com.
Prop de 35 famílies (no són 22 com afirma Reursa) aniran al carrer, en un temps de crisi i dificultats de tot tipus. I n'hi ha prop de 150, les de la segona fase, que no saben absolutament Res. No saben ni si es farà el pla, ni sobretot, si s'ha de fer, ni quan ni com. D'aquí 3 anys, 5, 6?
La cosa promet anar leeeenta...
Perquè llavors esventrar el barri amb el desenvolupament de la primera fase?
Perquè degradar un conjunt arquitectònic que encara és rehabilitable?
Perquè trencar un model de vida i de barri que és desitjable?
Com és sabut, les polítiques públiques sempre s'han de readequar al context econòmic vigent. En un temps tant precari i més, en un tema tant delicat com el de l'habitatge, cal reformular constantment les polítiques a aplicar, i més quan des de bon principi el pla no ha resultat ser aigua clara.
És per això, que convidem a la reflexió a les entitats municipals i de la Generalitat que tenen competències en aquest sentit. Després d'una gestió nefasta, amb el constant incompliment de terminis, on la informació ha brillat per la seva absència i una manca de transparència flagrants, encomiem a que tinguin vista i sàpiguen rectificar a temps.
No poden recol·locar forçosament a més de 44 famílies, deixar-ne prop de 35 sense casa i mantenir en una espera indefinida a 150 més. I menys en els temps que corren, quan tantes persones al quedar-se a l'atur (més d'un 17% de la població catalana) no poden pagar ni el lloguer ni la hipoteca i es queden al carrer en quatre dies. En aquests últims tres anys, per exemple, es calcula que 350.000 propietaris de tot l'estat han perdut o estan a punt de perdre casa seva per no poder fer front a les hipoteques. Les xifres són més dramàtiques pel que fa als lloguers, en que les xifres de desnonaments han pujat un 15,7% respecte el 2007 només a Barcelona.
El pla d'expropiació, recol·locació i enderroc de la Colònia Castells ha quedat obsolet perquè es va idear i planificar a la mida d'un context de creixement econòmic i bombolla immobiliària, que ja no respon al moment actual.
En aquest cas, i responent a la demanda actual d'habitatge assequible per famílies amb pocs recursos, es tractaria de senzillament, modificar els objectius del pla. No caldria enderrocar res, tant sols desafectar la zona i atorgar ajuts a la rehabilitació de les casetes. També es podria aprofitar l'expropiació i el primer edifici de protecció oficial, ja construït, destinat a la recol·locació dels afectats i que porta gairebé un any buit.
Un canvi en aquest sentit, simplement faria augmentar el parc d'habitatges públics i protegits a disposició de les famílies que prefereixin quedar-se al barri, així com als demandants d'altres zones.
Així tothom quedaria satisfet, la gent que vol viure en un pis nou i les famílies que optin per quedar-se a la Colònia. I el que és més important, salvaríem un model de barri que permet unes relacions veïnals més estretes i el manteniment d'un avui, sempre fràgil, vincle social, a través de la construcció comunitària.

El Cabanyal i la Colònia: dos barris, la mateixa lluita

No podríem tancar aquest post sense fer referència a les imatges que ens han arribat aquests dies des del Cabanyal a València, un barri en perill com el nostre, i que porta molts anys de lluita a l'esquena. Ens solidaritzem doncs amb els veïns i veïnes que s'han enfrontat amb els propis cossos a l'actuació absurda de la policia nacional dirigida pel Partit popular d'aquella ciutat.

Aquest cap de setmana, Pla R sense interrupcions

2010-03-28T12:43:00.000-07:00

Els treballs de rehabilitació han continuat al llarg del cap de setmana. I aquest cop sense interrupcions.

Hem seguit pintant façanes, arreglant l'hort i rehabilitant cases abandonades.

I tot això, sense que vingués cap visitant molest o estrany, a dir-nos com hem de viure, que podem fer i que no podem fer al nostre propi barri.

Perquè pensem que no cal demanar permís a ningú per voler viure com volem.
Ningú impedirà que arreglem casa nostra i els seus carrers.

Seguirem vivint el carrer i redignificant aquest barri, que tant sols està degradat per la falta de cura de les administracions, que van sentenciar a mort aquesta zona única del barri de Les Corts i de Barcelona.

El Pla R segueix endavant malgrat els entrebancs de la regidora

2010-03-24T05:20:00.000-07:00

El pla R de rehabilitació dels veïns contra el pla R de repressió de la regidora de Les Corts

Aquest cap de setmana, 20 i 21 de març, el col·lectiu Salvem la Colònia, hem inaugurat el Pla R. El Pla R, és una iniciativa veïnal que contempla la rehabilitació, recuperació i redignificació dels carrers de la Colònia Castells. Un barri, que amb l'excusa de que està afectat per un pla d'expropiació, ha estat abandonat durant 30 anys i s'ha deixat degradar per les autoritats responsables.

Entre les feines realitzades aquest cap de setmana:

Hem pintat algunes façanes de cases i murs: a Montnegre, Barnola, al carrer Castells i també al Passatge Castells.
Hem arreglat i netejat el parterre i la zona enjardinada que travessa el Passatge Castells i hem construït jardineres al carrer Barnola.
Hem arreglat l'hort, que després de l'hivern ja tocava plantar-hi les primeres hortalisses. En aquest solar fa un any i mig, tant sols hi havia un solar ple de runa i de brutícia del que ningú se n'ocupava.
I per últim hem netejat els carrers i hem rehabilitat alguns murs que necessitaven un toc de ciment.

I tot això, tant sols ha estat el començament. Les properes setmanes continuarem amb aquestes labors i amb altres que resulten imprescindibles per viure en qualsevol barri amb dignitat. Ho hem fet per pròpia iniciativa i amb els nostres mitjans, sense demanar res a ningú. Al llarg dels últims anys hem demostrat que entre veïns i veïnes podem assumir aquelles tasques imprescindibles de manteniment que els veritables responsables (Ajuntament, Incasol, grans propietaris) no han volgut assumir. Entre elles, el cas flagrant de l'Agustina, on es va demostrar que amb bona voluntat i la solidaritat del col·lectiu, es poden resoldre les situacions més difícils.

La Colònia castells és un dels últims exemples que queden a Barcelona de barri obrer i popular de les segones perifèries. Aquesta tipologia de barri van néixer cap als anys 20 a la nostra ciutat per acollir a les famílies treballadores que arribaven en massa per treballar i aixecar Barcelona amb les seves pròpies mans. Suposem que el volen destruir perquè l'existència del nostre barri molesta i no encaixa amb el model de ciutat que ha propiciat el comandament polític dels últims 30 anys. La Colònia conforma un conjunt de casetes paradigmàtiques del que vindria a ser la ciutat horitzontal. Un model de barri que afavoreix relacions socials més estretes i directes, i permet formes de vida i usos del carrer alternatius a la dels uniformes blocs de pisos i a la verticalitat imperant. Des del col·lectiu Salvem la Colònia volem reivindicar aquestes formes de vida, i encara que l'expropiació de la primera fase del pla estigui molt avançada, ens neguem ha acceptar la destrucció, sense més, del barri on vivim. No deixarem de reivindicar la barbàrie que ha condemnat a la destrucció aquest model de barri i aquesta forma de vida que ja no trobem enlloc més de la ciutat.

Com sabreu, si viviu al barri o a prop, al llarg del cap de setmana el nostre Pla R no és va poder desenvolupar amb la normalitat que preteníem. A la Colònia sempre hem entès el carrer com una simple extensió de les nostres petites cases, i això fa que, no com a la majoria d'espai públic de Barcelona, el carrer s'utilitzi amb intensitat i amb vitalitat. En el mateix context de revitalització de la Colònia, per exemple, en els tres últims anys hem recuperat la celebració de la Festa Major, la revetlla de Sant Joan i les calçotades als carrers del barri, d'una forma completament autogestionada i sense demanar ni un duro a ningú. La recuperació física de l'espai ha anat acompanyada sempre de la rehabilitació social de l'espai públic, i de l'esperit comunitari que es respira en el dia a dia de la nostra colònia. Perquè no hi ha una cosa sense l'altre, les nostres reivindicacions van des de les pedres a les persones, i l’important és el conjunt.

Però el diumenge va ser diferent. Des de les 7h del matí de dissabte a les 21 hores de la nit del diumenge, la presència intimidatòria dels agents de la Guàrdia Urbana es va fer omnipresent. La primera acció que van realitzar va ser arrencar, un per un, tots els cartells que anunciaven els actes previstos pel cap de setmana. Els veïns i veïnes encarregades de l'execució de les obres, van intentar fer com si no hi fossin, però les interpel·lacions constants a la gent que estava pintant façanes es va anar reproduint durant tot el matí.

Els treballs de rehabilitació durant la llarga jornada de dissabte es van reprendre el diumenge pel matí. Tot va continuar igual fins l'hora de dinar, la pressió policial, totalment inútil, pretenia intimidar als veïns i lluny d'això, es va seguir amb la feina i amb el pla previst.

A les 14h vam posar quatre taules, com sempre hem fet a la colònia, i una seixantena de persones, entre elles gent gran i criatures, ens disposàvem a menjar tranquil·lament els nostres calçots, quan van aparèixer les primeres unitats antiavalots de la Guàrdia Urbana. Seguidament van dir que carregarien si no trèiem les taules immediatament i que era un ordre directa de la regidora Montserrat Sánchez. Quan ja venien disposats a carregar i emportar-s'ho tot per davant, vam retirar les taules per evitar mals majors i vam posar a refugi els ancians, els nens i les nenes. No contents amb això, al cap de mitja hora, van arribar 5 furgonetes més d'antiavalots. I amb els reforços van escombrar el carrer, i el van prendre durant gairebé una hora. Ens van expulsar de la via pública per menjar quatre calçots i no van carregar de miracle, perquè vam evitar l'enfrontament. A partir de llavors, vam prosseguir les activitats, la xerrada sobre barris en procés d'expropiació i el concert de la cantautora.

Des del col·lectiu Salvem la Colònia volem denunciar el paper irresponsable i totalment desproporcionat de la regidoria de Les Corts i de les seves forçes de xoc. La seva actuació fou autoritària, lamentable, absurda i incomprensible. Al llarg de tot el cap de setmana, i especialment el diumenge, els únics que van trencar la normalitat i la tranquil·litat de l'espai públic va ser l'actuació policial. I tot per ordre i comandament polític de la regidora. A més cal preguntar-se quants diners ha costat al districte de Les Corts un dispositiu policial com el del cap de setmana. Tantes dotacions, els antiavalots amb hores extres incloses... Es queixen de no tenir recursos, fins i tot de falta de dispositius, però aquest cap de setmana els agents no han possiblitat la pau social sinó que directament l’han esmicolat, propiciant un sentiment d'inseguretat entre el veïnat que menjaven calçots en una tarda de diumenge

Però si la seva intenció era corregir la nostra actitud, podem dir que el seu objectiu ha fracassat. Perquè justament han aconseguit el contrari, i que ens convencem que aquest és el camí correcte. Seguirem fent activitats a la Colònia i treballant incansablement per dignificar al barri. No retrocedirem ni un mil·límetre ni en les nostres accions ni en els nostres plantejaments, per més presència policial que imposin.

Després de la tempesta arriba la calma....Aquí podeu veure un petit tall de video amb la RRRRetirada de la Guàrdia Urbana després d'una hora d'ocupació intimidatòria de l'espai públic

Inauguració del Pla R a la Colònia

2010-03-16T10:26:00.000-07:00

Inauguració del Pla R?
R de Rehabilitació, de Resistència, de Resiliència, de Renúncia, de Ràbia, de Reserva, de Repoblació, de Repte, de Repercussió, de Reparació, de Remor, de Relluir, de Reivindicació, de Repòs, de Reclam, de Recíproc, de Recuperació, de Rebel, de Rauxa, de Raó, de Radical, de Romàntic, de Rumb, de Revolució, de Rumba, de Rutlla, de Rizoma, de Ritme, de Ritual, de Rigorós, de Rialla, de Revolta, de Reviure, de Reversible, de Revenja, de Reunió, de Resolució, de Ràpidesa, de Retrobament, de Realitat, de Rellotge, de Rap, de RESPECTE.... Si us plau, RRRRESPECTEULACOLÒNIA I ALS SEUS RRRRRRRRRRRRRRRESIDENTS!

Neix "En Veu Altra"!

2009-10-27T11:37:00.000-07:00

Us presentem el número 0 d'"En Veu Altra"(Columna Castells), el butlletí nascut per salvar la colònia!

FESTES MAJORS POPULARS COLÒNIA CASTELLS 2009

2009-10-09T09:05:00.000-07:00

Hola amics i amigues de la Colònia, com cada any, i ja en fa tres, us convidem a les Festes majors populars.
Quan un grup de veïns i veïnes vam recuperar les festes, el 2007, pocs apostaven de que encara seguíssim vivint i gaudint del nostre barri amenaçat.
Però aquí estem, i encara seguirem aquí durant molts anys.

I és que encara que sembli impossible creiem que encara tenim opcions de que el projecte no es faci, i que Incasol, el districte i Reursa, reconsiderin la seva posició.

Perquè tot el que és dolent sempre comporta alguna cosa positiva, i és per això que pensem que la crisi pot ser una bona oportunitat perquè hi hagi un canvi de plans. ¿I si tots els diners destinats a l'expropiació de terrenys, enderrocs, recol·locacións, construccions dels nous edificis de reallotjament, de la zona verda, del CAP, dels nous edificis del carrer Entença i de tot el pla, anessin destinats a igualment a l'expropiació, ha establir algun sistema de protecció habitacional de les cases actualment existents, i a la rehabilitació integra de les cases, pisos i carrers? I si els 110 milions d'euros de pressupost es destinessin a arreglar, rehabilitar i recuperar la colònia per als seus habitants? I si és fes una promoció de casetes amb un lloguer accessible per joves, gent gran i tots aquells sectors que més ho necessiten?

Perquè encara estan a temps de parar-ho i rectificar és de savis, perquè al mateix temps que estalviarien una gran quantitat de pressupost, podrien salvar una de les poques mostres històriques de barri obrer del que foren les segones perifèries.

Visca la festa major!
Esperem que vingueu i disfruteu de les activitats.

Taula rodona d'horts urbans

2009-03-16T11:11:00.000-07:00

Us convidem a tots i totes a assistir aquest DISSABTE 14 DE MARÇ a la

PRESENTACIÓ DE L’HORT DE LA COLÒNIA CASTELLS I TAULA RODONA SOBRE HORTS URBANS

11h. Treballem a l’hort: durant el matí s’acabarà d’enllestir l’hort.

17h. Presentació de l’hort de la Colònia Castells.

19h. Taula Rodona sobre horts urbans:

Diferents col·lectius que estan gestionant un hort ens explicaran la seva experiència. Al Casal Popular de Les Corts (entença 237)

21h. SOPAR

Dissabte dia 7 de Febrer: CALÇOTADA A L'HORT DE LA COLÒNIA!

2009-02-03T09:33:00.000-08:00

L'hort de la colònia és un projecte d'hort comunitari de la colònia castells que dóna vida al que abans era una de les casetes de la colònia i que l'especulació va convertir en un espai buit sense sostre i plena de deixalles d'escombreries. L'hort que vam impulsar diferents veïns i que ja comença a tenir color vol demostrar que per molt que els diners vulguin tirar la colònia al terra, ella té vida suficient per generar respostes col·lectives.

El dissabte 7 de febrer a les 10 del matí fem una jornada de feina a l'hort de la colònia, per tal de poder-lo obrir properament.

I després: CALÇOTADA A L'HORT!!

Durant la tarde farem una kafeta al casal popular de les corts "colònia castells" (entença 237) per fer diners per autogestionar l'hort!!

Espero que poguem veure'ns totxs allà, amb moltes ganes de fer feina!!!

Ens veiem!!

Salvem la Colònia a ràdio contrabanda!

2008-11-07T04:33:00.001-08:00

El passat diumenge 2 habitants de la colònia castells van anar al programa de l'asamblea majara a ràdio contrabanda. Per a tots aquells qui no el van poder escoltar, al blog de l'asamblea de majaras esta penjat i el podeu escoltar i descarregar-lo.

http://majaras.contrabanda.org/?p=133

Fotos Festa major

2008-11-03T07:41:00.000-08:00

Pengem algunes fotos de la festa major de la colònia, si algú en té més que les envii al mail: salvemlacolonia@gmail.com i les afegirem!

M'agrada el lloc on visc, visca la festa major de la colònia castells!

SALVEM LA COLÒNIA CASTELLS!

FESTES MAJORS POPULARS COLÒNIA CASTELLS 2008

2008-10-01T09:31:00.000-07:00

DIVENDRES 10 D'OCTUBRE

17 h Ens vestim de festa major, decorem la colònia! (Guarda ampolles, tetra-bricks, caixes de cartró, capses d'ous...i el que se t'ocudeixi! Porta idees per decorar la colònia!)

18 h Taller de serigrafia (Porta la teva samarreta i estampa-te-la, farem samarretes exclusives de la colònia!)

21 h Sopar popular de Festa Major (a veure qui porta el plat més bo!)

23 h Karaoke i BINGO

DISSABTE 11 D'OCTUBRE

11 h Pregó de Festa Major + traca d'inici de festes

12 h Trobada de colles amb: GEGANTS DE SANTS, COLLA GRALLERA DE LES CORTS i BASTONERS KOP A KOP DE GRACIA

13 h Omplim de vida els carrers de la colònia:

TALLER DE MALABARS (amb in-extremis)

BITLLES CATALANES

JOCS INFANTILS

ACTIVITATS ESPORTIVES

...

17 h Mercat d'intercanvi (porta el que vulguis donar i emportat allò que necessitis!)

18 h Jam session (porta el teu instrument i afegeix-te al ritme de la colònia!)

21 h Sopar Popular (qui divendres s'hagi quedat amb gana, dissabte podrà atipar-se)

22:30 h Castells de focs: Homenatge als que ja no hi son

23 h Concert i ball de festa major amb LA XARANGA DEL TIO RAFA

DIUMENGE 12 D'OCTUBRE

17 h Xocolatada infantil

TARDE DE CINEMA A LA FRESCA:

18 h Wall-e
20 h La estrategia del caracol

I entre les dues pel·lícules: PICA PICA DE FINAL DE FESTA MAJO!!!R!

COM ARRIBAR: http://maps.google.es/maps?f=q&hl=ca&q=Carrer+d%27Enten%C3%A7a,+237,+08029,+Barcelona,+Barcelona,+Catalunya,+Espanya&sll=40.396764,-3.713379&sspn=7.528717,10.898438&ie=UTF8&cd=1&geocode=FQGFdwIdHqogAA&ll=41.38824,2.13948&spn=0.007244,0.010643&z=16

METRO:

L5 Entença
L3 Sants estació

Salvem la Colònia al Foc i Rock 2008

2008-06-30T08:44:00.000-07:00

Salvem la Colònia ens vam presentar al barri de les Corts en l'onzena celebració del Foc i Rock, el passat dissabte 28 de juny. Vam portar l'exposició de fotografies, tota la informació de que disposem i vam aprofitar la tarda de tallers per fer una pancarta amb cap i peus.
La jornada va servir per explicar a la gent que passejava per Pl. Concòrdia el problema que està visquen la Colònia Castells. Els curiosos que no eren del barri demanaven on era la Colònia Castells tot afirmant que "com pot ser que ho tirin a terra això tan bonic!".
Tot seguit us deixem amb els instants d'aquella tarda que es va allargar fins ben entrada la matinada...

La Colònia Castells resisteix!

Presentació Salvem la Colònia

2008-06-17T00:30:00.000-07:00

L'Assemblea Salvem la Colònia, neix arran del conflicte urbanístic que afecta la Colònia Castells, un conflicte que no deixa entreveure quin és el futur d'aquest barri, però si quin és el futur que pretenen les grans empreses immobiliàries i totes aquelles persones que en poden extreure un benefici de l'enderrocament de tota una vida plasmada en uns habitatges populars i amb un encant molt especial.

És així, que un grup de veïnes del barri, ens vam organitzar des de fa mesos, per intentar no cedir davant el gran monstre de l'especulació i per lluitar per la Colònia, defensant les seves cases, els habitants que així ho vulguin i el seu model de barri.
Pensem que ara mateix estem a un moment clau de tota la lluita duta a terme fins ara, que cada vegada el seu projecte va agafant més forma, per tant l'articulació de la nostra resposta ha de ser també més contundent. De casa nostra no ens mouran i la colònia no la tocaran.
Per tant és per això, que nosaltres pretenem donar aquesta resposta, començant per visualitzar el conflicte i intentar generar un debat entre els diferents interessos que envolten aquest tema, així com generar una resistència entre els veïns de la colònia, ja que som nosaltres qui, per més que ens vulguin fer fora, tenim la última paraula. Per tant, la nostra ferma voluntat és la de no cedir davant de cap pressió institucional, i volem que siguin tots els veïns i veïnes qui facin força en aquest sentit, d'aquesta manera segur que la victòria serà nostra.

Avui amb aquest acte pretenem apropar-nos a totes les veïnes i als veïns de la Colònia Castells i aconseguir fer renéixer un focus de resistència que pugui avivar novament el foc a partir de la cendra que resta.

Les lleis són seves, la decisió és nostra!
La Colònia Castells resisteix!

*Aquest text es va repartir entre els veïns i veïnes de la colònia en la presentació de "Salvem la Colònia" el passat diumenge dia 15 de juny de 2008. La fotografia és de la trobada.